La docència, la música i la política han marcat per a mi l'any 2008 (no sabria dir-vos en quin ordre). Avui en aquest últim post de l'any no parlaré ni de la meva professió de professor ni de política.
Avui m'agradaria presentar-vos la primera pàgina web que el David Borràs, component també de Sax Ars Band, ha fet sobre el nostre grup. Allí trobareu dades sobre la nostra curta història com a grup.
Qui som, què oferim, per a qui, etc.. També trobareu algunes fotogràfies i gravacions, tant d'assajos com de les primeres actuacions en públic (en directe sona molt millor), ara fa més o menys un any i mig.
L'any 1968, o sigui ara farà quaranta anys, una cantant anomenada Masiel guanyava contra tot pronòstic a Londres el festival d'Eurovisió amb una cançó "cursi i ramplona" de títol La,La,La que havia compost el Dúo dinámico.
Masiel representava a Espanya en substitució de Joan Manuel Serrat, apartat de forma immediata pel regim franquista en voler cantar una estrofa de la cançó en català. Fa uns dies que va sorgir la noticia, per boca de José Mª Iñigo, que els directius de TVE van anar per tota Europa, setmanes abans del concurs, comprant vots a canvi de comprar sèries de TV que mai es van emetre o contractant conjunts que mai van arribar a venir a Espanya a tocar.
Ahir el vespre, al Teatre Fortuny de Reus, vaig poder assistir al primer concert que, organitzar per l'Associació de Concerts de Reus, feien després de trenta anys d'absència de la nostar ciutat, el cor dels Nens Cantors de Viena dirigits pel peruà Andy Icochea Icochea.
Ahir al vespre, amb els companys de la SAX ARS BAND varem anar a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, a gaudir de l'actuació The Original Glenn Miller Orchestra dirigida pel director Ray McVay. Amb el Liceu, ple de gom a gom, van ser més de dos hores i mitja de música, unes 29 cançons, que ens van transportar als anys daurats del swing.
La orquestra va ser creada l'any 1988, i és una de les millors big bands que existeixen en el món. La formació porta per tot arreu la música de Glenn Miller i el millor so de jazz. Des de llavors ha mantingut la mateixa formació sobre l'escenari que va concebre el músic nord-americà: cinc saxos, quatre trompetes i tres percussions, a més d'un vocalista masculí i un de femení. El seu repertori inclou més 200 temes, molts dels quals procedeixen de les partitures originals, entre els que no poden faltar In the Mood, Moonlight Serenade, American Patrol o Chattanooga Choo Choo.
A l'era daurada de les big bands,en la dècada dels anys 40, tota formació tenia la seva melodia característica, i la de Glenn Miller Orchestra era, sense cap mena de dubte, Moonlight Serenade. Miller va escriure aquesta com un exercici per a un curs d'arranjament musical, molt abans de que formés la seva banda. Avui la canço és considerada un paradigma de la música nord-americana.
De totes maneres us deixo amb un vídeo d'una canço emblemàtica de Miller, Pennsylvania 6-5000, el títol fa referència al número de telèfon de l'hotel Pennsylvania a Manhattan (Nova York), on l'orquestra de Glen Miller actuava tots els vespres. Actualment l'hotel encara conserva aquest número de telèfon.
Strauss Festival Orchestra
