adam |
Rugby |
dilluns, 15 de desembre de 2008 | 10:28h
La setmana passada vaig poder ser a Leicester per veure a l’USAP enfrontar-se a l’equip local, els Tigers. Hem anat 7 cops a veure l’equip de Perpinyà a la Gran bretanya i només els hem vist guanyar dos cops, a Rotherham, contra un equip que acabava de pujar al màxim nivell, i a la capital de Gales, contra un Cardiff que jugava amb un Jonah Lomu crepuscular que intentava posar-se en forma per l’últim mundial. Són camps molt difícils. Hi fa molt fred, que quan ets lluny de casa es nota més, i el públic és radicalment diferent al d’aquí. T’aplaudeixen quan surts, mantenen un silenci absolut en els teus xuts a pals i agraeixen les jugades ben trenades, però anímen incondicional i ininterrompudament al seu equip. Amb aquelles grades verticals, a peu dret, i sense tanques que separin del terreny de joc, els jugadors han de notar la presència del públic de forma especialment intensa.
adam |
Rugby |
dissabte, 8 de novembre de 2008 | 15:17h
Si bé la durada estricte d’un partit de Rugby és de 85-90 minuts, per als jugadors i les persones directament implicades en el joc, el ritual és bastant més llarg. S’acaba una bona estona després que l’arbitre hagi xiulat la fi del partit, quan els dos equips s’acomiaden després d’haver compartit unes cerveses i alguna cosa de menjar. És l’anomenat tercer temps. I tot plegat haurà començat molt abans, quan l’equip arribat de fora es dirigeix al terreny de joc abans d’entrar al vestuari. Una curta passejada per la gespa permet a entrenador i jugadors prendre algunes decisions en funció de l’estat del camp: per jugar a la ma o al peu, per davantera o a la línia, xutant a pals o buscant l’assaig, calçant tacs llargs, curts o de plàstic… No és el mateix jugar amb l’herba alta que segada arran, ni amb el camp tou perquè ha plogut o dur perquè ha glaçat, no té les mateixes característiques un camp on s’hi juga i entrena poc, que un de sobre-utilitzat, amb clapes de sorra o fang abundant. Sens dubte totes aquestes variables afegeixen dificultat al joc, però formen part de la cultura del Rugby i ens recorden que tot plegat va començar com un intent per regular i atenuar les baralles col.lectives entre joves de pobles, ciutats o barris diferents. L’esport com a succedani de la lluita i el terreny de joc com a descendent civilitzat del camp de batalla.
adam |
Rugby |
dissabte, 4 d'octubre de 2008 | 13:40h
Fútbol és Fútbol: Arbitres que la caguen, jugadors que discuteixen, piscines, gesticulació, rivalitats irreconciliables, prohibició d’entrar begudes alcoòliques, tribuneros, crits, insults, passió, agressivitat i diners, molts diners. A mi ja m’està bé que el futbol sigui així, és precisament tot això el què l’ha fet l’esport més popular del planeta i em sembla ridícul fer veure que ens escandalitzem quan passen coses com les de l’altre dia a Montjuïc.
Pels que no ens hi acabem d’identificar, amb aquestes actituts, o simplement n’estem aborrits, hi ha un altre esport d’equip, pilota i camp gran en els qual els referents són exactament als contraris dels anteriorment descrits. Dues activitats tan aparentment semblants i tan diferents en realitat.
adam |
Rugby |
divendres, 26 de setembre de 2008 | 10:50h
Ja se que per il·lustrar el Post podria haver escollit qualsevol altra imatge de Rugby de les mils que volten per la xarxa, espero, però, que em perdonareu aquest petit excés d’egocentrisme.
El cas és que comença una nova temporada de Rugby i ho fa amb una novetat interessant: la possible posada en marxa d’una lliga ibèrica, formada per 10 equips i que es disputaria a la primavera. Es tracta d’un plantejament professional, lligat a un contracte televisiu i amb un funcionament tipus NBA, amb franquícies. En principi hi hauria quatre equips portuguesos, un de basc, un de Madrid, un de Valladolid, un de Sevilla, un Valencià i un del principat que es formaria a partir de la Santboiana però que podria tenir un nom vinculat a Barcelona o a Catalunya i podria incorporar jugadors que no juguessin la lliga regular amb l’equip del Baix Llobregat. El projecte s’ha d’acabar de definir i no és segur que es pugui iniciar aquest mateix any, en tot cas, si serveix per atreure televisións i diners al Rugby i de pas supera les aburrides fronteres estatals, tot això que tindrem.
adam |
Rugby |
divendres, 18 de juliol de 2008 | 18:07h
El Rugby és un esport extraordinàriamnet competitiu. Si no avances, recules, sinó jugues a guanyar, a fer punts, no cal que t’hi posis. Tradicionalment, però, aquesta competitivitat començava i acabava entre dos xiulets, el del Quick off, al começar, i el del final del partit. Després, els jugadors comparteixen tercer temps i ningú es dedica a comptar les victòries o derrotes respectives. Per això, fins fa ben poc, l’únic torneig internacional existent, el cinc nacions (ara sis), no tenia guanyador oficial, tan sols títols honorífics que no es concedien explícitament: la triple corona, el gran slam, la calcuta cup o la cullera de fusta.
