'A l'edat del metall més vil arribaren de sobte totes les malvestats; sense fe, veritat ni vergonya, les desplaçaren el frau, la mentida, la malfiança, la violència i l'esbiaixat afany de riqueses.' […]
Sort que som de vancances, doncs, que és un temps que gairebé tot ho perdona, ho endolceix almenys, ho fa passar més fi, més polit i menys aspre; sens dubte fa anar avall avall el malson, l'aprofitament dels altres, l'abús, l'entoix, l'enveja veïna. Almenys els primers dies, que tenim tant de temps per anar paint, tants dies per davant per fer i desfer propòsits, somnis, reptes i aventures. Sort de l'estiu, de les vacances, perquè, en tot cas, el déu sobirà promet que hi haurà un altre poble ben diferent al d'abans i que sorgirà d'un prodigi.
Ai, no continue, no, que el xic em reclama perquè baixem a la fira, a cercar el millor desig, lúdic, de les nits a la fresca, en família. Deixe ara Júpiter i la seua dèria adormida damunt la taula, a veure què tragina per a més tard. Bones vacances i bon estiu.
'Però encara hi faltava aquell ésser més noble, de clara intel·ligència i que ha de tenir sobre tots el domini: l'home va nàixer, doncs, ja fos creat per l'artífex de les coses, que a un món més alt donava l'origen amb la divina llavor, ja fos de la terra novella separat mentre encara hi havia restes de l'Éter, quan de Jàpet el fill, barrejant-la amb aigües de pluja, va donar-li la forma dels déus que tot ho dominen, i mentre els animals tots abaixen la vista a la terra l'home va ser dotat d'uns ulls que miren enlaire per aixecar-los al cel i veure millor les estrelles. Fou així com la terra, abans deforme i inculta, va transformar-se acollint l'estranya figura dels homes.'
VERSIÓ 1. No fa gaire, els socis del Pou 'La ilusión' van descobrir un forat d'aigua: algú tenia canalitzada una séquia sota terra i omplia una cisterna per a rentar cotxes. Ara, l'home, un vell cacic de l'antic règim, està molt ofés. No perquè l'han pillat en falta, o perquè en una situació normal caldria estacar-li una multa exemplar (no li la posaran). No. L'home està ofés perquè no podrà traure tant de negoci en la rentada de cotxes, a partir de la descoberta.
VERSIÓ 2. Extremadura és en peu de guerra. No tota, exactament. Una part dels cacics, vells també, de psoecialistes, del pp, del funcionariat la majoria, perquè també els han pillat en falta. Estan ofesos per un suposat acudit d'humor negre, que parla del benefici rebut durant anys i panys dels Països Catalans. Fins i tot demanen que la Inquisió actue d'ofici, la justícia, la guàrdia, i unes quantes confraries més. NO estan disgustats pel desequilibri rebut durant anys, o per destapar-los com xuclen de la mamelleta mediterrània, ni per tenir més funcionaris que no treballadors. No. L'ofensa és l'acudit dels xiquets, l'unicef i l'apadrinament.
VERSIÓ 3. 'Abans moros que catalans', pregonen encara els botiflers a València, i el govern Camps , Rita, i Pajín, supose. 'Abans venem ENDESA als alemanys que als catalans', cantava el PP (i el psoe) quan l'afer de l'energia. 'Abans privats que gestionats per la Generalitat', diuen ara a Madrid, ZP i els seus, sobre els aeroports i estacions de tren.
Voleu dir que calia tants homes, i pre-homes, contra la deforme i inculta terra que cantava Ovidi, i ens toca de viure cada dia?
oh déus […] ajudeu-me a trobar quin fou l'origen dels cosmos i porteu fins al temps d'avui el poema continu. Força abans de la terra, el mar i la volta celeste no hi havia res més que aquella unitat primitiva anomenada Caos, de masses informes, confuses; Les Metamorfosis, Llibre Primer. OVIDI. traducció de Jordi Parramon
Com que fa unes hores que he iniciat les vacances d'estiu, encara que amb tocs d'obligació, comence per declarar alguna de les lectures que, espere, em podré permetre durant el mes d'agost. Inicie Les Metamorfosis d'Ovidi, per qüestions de pes que ja aniré explicant, però que una cita de la contraportada del llibre, de Valentí Puig, ja valdria per convèncer-me de la tria: 'Malament anirem fins que Les Metamorfosis no es llegeixi a les escoles.'
Per combinar el goig d'endinsar-me en la mitologia grega i romana, i en el Gran mestre Homer, combine dos llibrets excelsos de Maria Àngels Anglada: Relats de mitologia, els Déus i els Herois.
Tirant a trencar amb un any esgotador, d'alts i baixos, d'emocions i dissorts, d'un viure complex, al límit de l'esforç de vegades, amb la satisfacció de participar en projectes col·lectius amb veritable ànima, em refugiaré en el principi, en l'origen de tot plegat, segons el mateix Homer.
De vacances, doncs, si l'estiu i l'oracle ho permet: 'Els Déus de Grècia tenien la seua estada a la muntanya de l'Olimp, on gaudien d'una vida feliç i alegre; però, sovint es presentaven a la terra dels homes, quan havien de passar fets importants.' 'Naixement i infantesa' Els déus, M.A. Anglada
Els enviats a cagar creiem en el País Valencià. Però com que no comptem, fem zero. Som zero. Malgrat que creiem en el País Valencià per moltes raons. Són raons de pes, totes elles, almenys per qui ens sentim enviats a cagar. Són nobles, com a poc, d'una dignitat excelsa. Per això incomprensibles més enllà de l'albarda. No donen vots, que no en donen, però un cirerer solament que fa cireres, però què bones són les del Camp de Túria. Un cirerer no fa taronges, ni cebes, i encara menys melons. No per això un cirerer és menys noble o banal que tanta arbreda artificial com creix, i tanta redona d'herbes com va ornant les carreteres. Des de Ventura, passant per Fuster, Raimon, Ovidi, o per aquella pintada dels seixanta, parlem valencià. Per l'escola valenciana, l'Alfaro, la gent del camp que tantes vegades s'ha sentit enganyada, malgrat que s'havia afiliat a l'AVA, pels afussellats de Paterna o Bétera, pel Tirant i els poemes d'Ausiàs March, per la llengua, sens dubte, i perquè és de dignitat reconèixer l'herència de segles, malgrat que no comptem, que un cirerer no fa sinó cireres, no ens venem el pa i la sal, ni l'oli. Les raons dels uns no són suficients per als altres. Que s'afuen la cresta, s'esmolen el piu i es facen clenxa a l'entrecruix, aquells que han governat Espanya, València o la Comunitat, mai no podran entendre el gruix de la història. I compte perquè en veurem de pitjors i estrafolàries com un cabàs. Si és pels vots, que Pajín ha de convidar els seus confrares polls i socialistes a ser de les tres províncies abans que no del país, tres gols per ells, que vagen berenant-se el fat, que la nostra resistència a admirar l'absurd, la prepotència, o la substitució que vivim, no vindrà de dos o tres estiuets més suportant-los la idiotesa. Ja fa anys que anem aclimatant-nos al vent de les colònies i al tuf de la reserva amb la qual van convertint València. La indecència, per bíblica, ja li fou perdonada a un tal Judes; així que els socialistes, si han de governar, que tinguen butlla de Roma per tornar-nos al malson del Levante que hom preconitzava en temps del franquisme i encara ens fa tan de mal.
Proposta 2: Partido Socialista de Levante. Ara, aquest també es confon amb un diario oficial, i amb un equip que ara també és de segona divisió.
És una metàfora. Que ara hi ha tendència a denunciar-nos per molt menys. El que realment vull dir és que el Partit Obrer Espanyol vol enviar a la merda el 'PV' que identificava els socialistes valencians d'aquella formació altruista PSPV, que és com enviar a pastar els valencians que se'n senten, valencians a seques, però encara conserven un toc de socialisme; per això malgrat les engaltades, van preferir de quedar-se al partit que ara els expulsa el nom de PV de la credencial originària. És veritat que la cosa era cantada, perquè mai no s'han cregut gairebé res, dels valencians, tret d'algunes excepcions, valentes, però cada vegada més consentidores dels draps bruts de tota mena i condició que han anat engolint, calladament. Alguns eren bons, vull dir que eren homes bons, gairebé feliços, creients del país i d'un partit que podia liderar alguna cosa a València, malgrat l'època fosca i covard del Lerma. Encara hi confien que poden fer més dins que no fora, pobres, i ves que fora tampoc no és que ningú no fa gairebé res de res. Pel que fa a l'eficàcia, naturalment, o a la influència. La innocència no els perdona, perquè ja no venim de quatre dies i la majoria són més aprop dels seixanta, per dalt i per baix del compte redó. Després de la darrera desfeta, el PSOE va cridar a ultratomba, va obrir el sarcòfag i van traure la mòmia. (Ep, que tot això també és una metàfora). Joan Lerma venia a escampar aquella aigua beneïda, perquè sant cristo gros no n'hi ha en aquesta processó, i el ciri ja fa anys que feu perla. Ni bugia ni dinamo, a cals socialistes valencians no els il·lumina ni Fàtima, ni Lourdes, ni Repsol.
Per tot això, per anar resumint l'aleluia, no han decidit eliminar la paraula Partit del seu nomenclàtor, perquè ja ho saben que de partit, els socislistes valencians no en tenen. Una cofurna si voleu, però partit, no. Posats a traure, hagueren pogut eliminar la paraula socialista, perquè si són seriosos, que veig que no ho són, ja saben que els queda, als ninos, del concepte. Han preferit eliminar la paraula PV, del registre mercantil de noms, breus, sigles, acrònims, i altres pellorfetes de la identitat. Els molestava, no sabem si per massa valencià, o perquè els confonia entre el diari oficial i el martini country.
Post. Si l'objectiu és governar, el truc és llepar-la amb autogestió: cal elasticitat, però traieu SV i llestos; i burro l'últim.
