TÒPIC 1: les escoles tanquen gairebé 3 mesos a l'estiu (... deixant al carrer a la població escolar, un trastorn col·lectiu,  comparat amb el qual les vagues de metges fan riure). Ho diu Eduardo Mendoza a El País, el dilluns passat.

TÒPIC 2: la majoria de mestres participen en activitats de formació d'estiu durant el mes de juliol (... per tant, només tenen 1 mes i uns dies de vacances). Ho he sentit a dir o ho he llegit a la premsa.

Contra el tòpic 1: tots els mestres i professors estan fins a l'últim dia de juny i comencen l'1 de setembre; les escoles només tanquen a l'agost; durant gairebé tot el juliol, l'equip directiu, i de vegades alguns mestres, estan a l'escola i preparen el curs següent.

Contra el tòpic 2: diu el conseller d'educació que més de 15.000 mestres participen en activitats de formació durant l'estiu. Segons les estadístiques del propi Departament del curs 2004-05 (les últimes publicades), hi havia 47.292 professors d'infantil i primària i 39.066 d'educació secundària; en total: 86.358 professors. O sigui, durant el mes de juliol es forma o treballa als centres entre un 20-25 %, sent generosos, i fan vacances un 75 %.

Entre els tòpics i la realitat hi ha un llarg camí.

Llegiu a continuació l'article d'Eduardo Mendoza: "Vacances"

No acostumen a ser notícia a la premsa, però els moviments de mestres també tenen els seus propis cicles, evolucionen i canvien, i la seva pròpia dinàmica electoral.

Dijous 13 de juliol es va celebrar l’Assemblea general de sòcies i socis de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la més senyera dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

L’assemblea s’havia d’haver celebrat el passat 27 de juny, però la mort de Marta Mata, fundadora de l’associació, va obligar ajornar-la. La sala d’actes és plena, diuen els veterans que com poques vegades, cosa força insòlita per les dates i l’hora de l’assemblea. Això potser reflecteix l’interès, i la preocupació, per les eleccions: per primera vegada es presenten dues candidatures. Una és la proposada per la junta rectora (l’oficialista) i l’altra és una candidatura alternativa, avalada per deu socis, en la que s’integra, per sorpresa per alguns, el president actual, en Quim Làzaro.

Molts dels presents s’assabenten en aquest moment del laboriós i difícil procés per presentar i consensuar una única candidatura, que al final ha resultat impossible. Membres reconeguts de l’associació manifesten la seva preocupació i demanen un període de transició per arribar a una candidatura de consens. Altres consideren que formalment no és possible i no creuen que sigui tan negatiu la presentació de dues candidatures. En el debat es posa sobre la taula també el paper de l’associacionisme i dels moviments de mestres en la societat actual.

Finalment es vota i surt elegida la candidatura �oeoficialista”, que de forma aparentment contradictòria suposa la renovació total de la comissió executiva. Els seus membres són Montserrat Ramos, Josep Fernández i Irene Balaguer. Enhorabona!

Tot i la sensació d’incertesa que s’ha viscut en alguns moments, en una llarga i molt calorosa tarda d’estiu, la meva sensació en marxar cap a casa és que l’associació està molt viva, que molts mestres encara tenen coses a dir i que tant de bo altres moviments associatius tinguessin aquests �oeproblemes”.

(En homenatge a Marta Mata)

Ahir es va publicar al BOE el Reial Decret que estableix el calendari d'aplicació de la LOE. Tranquils, que encara va per llarg.

Pel que fa al que pot preocupar a més gent, tenim el següent:

- Abans de finals d'aquest any el govern de l'estat fixarà els ensenyaments mínims (i després les CCAA elaboraran els seus currículums).

- El curs 2008-2009 s'implantarà tot el primer i segon cicle d'Educació Infantil (0-6), però el 1r cicle es podrà avançar al 2007.

- A l'Educació Primària, el 2007-08 s'implantaran 1r i 2n, el 2008-09 3r i 4t i el 2009-10 5è i 6è.

- A l'ESO, el 2007-08 s'implantaran 1r i 3r i l'avaluació,  promoció i obtenció del títol previstos a la LOE en tots els cursos. El 2008-09, 2n i 4t i els programes de qualificació professional.

- Al Batxillerat, el 2008-09 s'implantarà 1r i el 2009-10 2n.

Entre tant, el TAV haurà arribat a Barcelona i haurem tingut unes quantes eleccions autonòmiques, municipals i estatals. El calendari de la LOGSE va ser modificat diverses vegades. En el post de l'1 de setembre del 2010 us espero per valorar l'aplicació del calendari.

Feia temps que un article de Félix de Azúa (Vamos mejorando, El País 10.07.06) no em provocava gairebé únicament reaccions contraries.

En la seva millor línia apocalíptica, d’enfonsament del Titànic amb tots nosaltres a bord (la societat no progressa, vindria a dir, únicament millora en qüestions pràctiques mentre es torna més bàrbara), planteja algunes reflexions de fons, profundes diríem,  sobre el sentit del progrés humà i de l’educació que, sense necessitat d’estar-hi d’acord, provoquen a la seva vegada la reflexió en el lector (en aquest lector, si més no).

L’article té molt de suc, i molts punts per comentar o per contraargumentar.  Ara només trec, més o menys a l’atzar, una frase, que tradueixo: �oeNo crec que en aquest moment existeixi un sol expert capaç de dir quin ha de ser el contingut bàsic d’una educació progressista, ...”.

Aterrant en la realitat més propera, allunyada del plantejament genèric, gairebé metafísic, d’Azúa, però d’una necessitat immediata, aquesta pot ser una pregunta pertinent quan estem a les portes d’un nou currículum.

Podeu llegir l'article complet a continuació.

Potser no cal dir, per a qui hagi seguit una mica les meves posicions en educació, que tot i l'autocrítica a l'estratègia de l'anterior post (la visió crítica sempre és necessària i creativa), sóc totalment partidari dels plans estratègics a les nostres escoles. Plans estratègics que, per cert, van començar a ser desenvolupats per l'anterior govern.
Els plans estratègics no són una solució per tothom ni imprescindibles per fer una bona escola (o una escola bona), però han servit per endegar innovacions, avançades o incipients, per generar canvis en alguns centres, per sacsejar escoles instal·lades en la rutina.
Potser un dels canvis més rellevants que aprofitant l'escletxa introduïda pels plans estratègics s'ha pogut col·lar en el sistema educatiu ha estat la possibilitat de seleccionar professors i professores implicats en els projectes de centres, passant per sobre d'algunes de les traves funcionarials més anacròniques. Ja sé que això no agrada a molts, però ha estat una reivindicació de la renovació pedagògica des de fa molts anys. M'agradarà conèixer la posició dels diferents sindicats en quant a això i l'autonomia de centres davant de les propers eleccions sindicals (a la tardor).

Si durant l'estiu heu de desenvolupar el pla estratègic del vostre centre, el text següent us pot ser útil:

L'ESTRATÈGIA O L'ART DE SEMBLAR MÉS INTEL·LIGENT

Estratègia, ja està, ja l'hem deixat anar. Només pro­nunciar-la ja tenim la impressió que hem entrat dins el lloc més sagrat del temple. Aquesta paraula, que procedeix del vocabulari militar, i que serveix per expressar  l’envergadura en relació amb les tàctiques, no té pas cap contingut precís. Després d'examinar profunda­ment la qüestió, puc afirmar que només hi ha dues estratègies possibles: la concentració en el treball de base de l'empresa (entès com allò que l'empresa sap fer) i la diversificació (allò que l'empresa encara no sap fer, però que aprendrà sens falta, perquè «no es poden guardar tots els ous en el mateix cistell»). Estratègia, per tant, és una cosa simple, perquè només hi ha dues opcions possibles. Tal com Fidel Castro, líder máximo dels cubans, s'esgargamellava en els cabalosos discursos dels seus bons anys: «No hi ha tercera via».

(�oeBon dia mandra. Estratègies per sobreviure a la feina”. Corinne Maier. Edicions 62, 2004) ... segueix el text

La fi del curs ha estat, com sempre, molt densa (Referèndum, Mundial, revetlles i carnet per punts).

Amb les vacances (!?) espero que tot vagi tornant al seu lloc i el bloc pugui reemprendre un ritme més normalitzat, tot i que amb cadència estiuenca.

Si llegiu això i penseu que a l'estiu també es pot parlar d'educació, s'admeten suggeriments.

El diari The Irish News de Belfast, de tendència republicana (catòlica), fa un enquesta als seus lectors en la que pregunta si volen que Anglaterra guanyi el Mundial de futbol. Només el 4 % ho volen, mentre que el 94 % diu que no.

WORLD CUP POLL Do you want England to win the World Cup? Yes: 4%No: 94%I'd rather watch the Championship!: 0% Total Votes: 18109

No sé si algun mitjà català ha traslladat aquesta pregunta al nostre país (suposo que es consideraria molt políticament incorrecta), però ara que estem en època de Referèndum, seria interessant saber què en pensen els catalans.

He passat uns dies a Irlanda del Nord, visitant escoles i coneixent el país. M'expliquen els meus amics irlandesos que tot ha millorat, la qualitat de vida es pot equiparar als estàndards europeus i arreu es percep en general un ambient tranquil, de benestar i de progrés.

Les escoles que vaig veure funcionen be, o força be, les infraestructures són bones, estan ben dotades tecnològicament i les aules estan ben conservades i ordenades, amb  professors que s'impliquen i alumnes que treballen.

Però m'expliquen també que tenen més escoles de les que necessiten, que algunes estan mig plenes, o mig buides, i que al costat d'aquestes n'hi ha d'altres també mig buides. Algunes, moltes, haurien de tancar.

I per què? Doncs perquè la immensa majoria d'escoles són "comunitàries", és a dir: "catòliques" o "protestants", i només hi van alumnes catòlics o alumnes protestants, i els mestres també són només catòlics o només protestants. Hi ha una minoria d'escoles "integrades", amb nens i nenes de totes les religions i comunitats, però tot i que s'intenta potenciar-les des de fa anys, les famílies no volen, o no s'atreveixen a, portar-hi els seus fills.

És una situació que a nosaltres, si més no a mi, se'ns fa molt estranya i difícil d'entendre, fins i tot rebutjable. Però em pregunto: aquells que demanen a casa nostra la separació per motiu de llengua o per motiu de religió, de moment dins de les mateixes escoles, estarien també d'acord en tenir escoles separades? ... És un futur, hipotètic, que espanta.

I ara un article d'en Jordi Pujol, de qui ja vam comentar que estava molt interessat en el món de l'educació. Copio directament de l'article de La Vanguardia:

... Sin embargo, lo que a mi entender se ha convertido en más caduco de la política escolar actual es la mentalidad, es la ideología dominante en el mundo de la enseñanza. O más exactamente, en el mundo de los teorizadores de la enseñanza, más por supuesto que en el propiamente de los maestros. Pero es este mundo de los teorizadores el que marca la pauta.

Es una ideología que pudo entenderse como reacción contra la escuela autoritaria y rígida de antaño, y que por lo tanto tuvo su razón de ser, o su explicación, o sus efectos benéficos en un momento dado. Pero no ahora. En realidad el conjunto de los planteamientos del 68 hoy están totalmente o en buena parte superados. También en pedagogía. A menudo hoy son un freno más que un acicate. ...

... También hay una prevención hacia la evaluación de los conocimientos (lo que antes llamábamos exámenes). Por otra parte, la adecuada adquisición de conocimientos no es determinante a la hora de pasar de curso. Se puede acceder al curso siguiente habiendo suspendido, por ejemplo, gramática, matemáticas e inglés. Y en varias ocasiones alguna asignatura más. ...

... En otro orden de cosas, la nueva ley planteaba un tema nunca totalmente resuelto y a menudo tratado por parte del mundo político con insinceridad, el del derecho de opción de los padres. Derecho que por cierto figura en la Constitución española y en la LODE. Y el proyecto de Constitución europea, de momento aparcado, habla de opción filosófica, religiosa y pedagógica.

Podeu llegir l'article complet a continuació

Algunes perles de l'autor del "Panfleto antipedagógico":

- ¿Cuál es el primer problema de nuestra educación?

- Que la educación igualitaria es injusta. En realidad, penaliza a los alumnos que quieren estudiar y tampoco consigue que los que no quieren aprender aprendan.

... / ...- ¿Cómo lo solucionaría usted?

- La solución para evitar que cuatro o cinco alumnos que no quieren estudiar lastren al conjunto sería adelantar la edad de elección de la formación profesional. Yo creo que se debería separar a los alumnos desde los doce años y no obligar a todos a estudiar ESO hasta los 16. Así, quien quisiera podría acceder a una formación profesional a los doce y no se vería luego obligado a ser mano de obra barata a los 16.

Us copio a continuació tot l'article de La Vanguardia per si voleu fer algun comentari.

Trencament del tripartit

ERC fora del govern

Marta Cid deixa la Conselleria d'Educació (ja he rebut el seu missatge de comiat)

30 o 40 alts càrrecs del Departament marxen al darrera (alguns també ja s'han acomiadat)

... / ... / ...

El Pacte Nacional per aplicar

La Llei educativa catalana per elaborar

La sisena hora per organitzar

Una nova llei orgànica (la LOE) per desplegar

Els plans d'entorn per coordinar

Les aules d'acollida per impulsar

Els programes d'innovació per innovar

Les TIC per generalitzar

4000 nous mestres per nomenar

... / ... / ...

A qui ens hem d'encomanar? ... [Conseller: Francesc Colomé?]

 

Mentre la LOE dorm a les impremtes del BOE (em diuen que li estan fent una bona repassada de tantes faltes d'ortografia i de redacció que tenia), ens arriben dades d'un informe de la Fundación Alternativas (president: Pere Portabella) sobre les desigualtats educatives després de l'educació obligatòria, del professor la Universitat de Barcelona Jorge Calero.

La principal conclusió és que a Espanya el 72 % dels fills d'obrers deixa d'estudiar desprès de l'ESO, pel 85 % dels fills de professionals liberals. Cap novetat, ja ho havíem vist en altres estudis (PISA, Competències Bàsiques a Catalunya, etc). Pesa, encara, la classe social i econòmica, i el llast cultural.

Ara bé, si ja sabíem que l'escola del segle XX ha estat l'escola reproductora, que reprodueix i reforça les diferències socials, és preocupant que a la societat de la informació i del coneixement, en ple S. XXI, la situació sigui pràcticament la mateixa.

L'objectiu d'aconseguir que al 2010 el 85 % dels joves tinguin estudis postobligatoris (batxillerat o FP), sembla molt llunyà. A Holanda s'ho han plantejat i han decidit allargar l'obligatorietat de l'ensenyament fins als 18 anys, amb totes les adaptacions necessàries. Mentre tant, aquí encara hi ha importants sectors que proposen que es reconegui l'objecció escolar i que alguns alumnes puguin abandonar abans dels 16 anys.

L'editorial de El Periódico d'ahir es refereix a la LOE com la cinquena reforma educativa de la democràcia, argument repetit en altres mitjans (alguns fins i tot han parlat de la sisena reforma). Cal advertir que això no és del tot cert i crea confusió entre el personal, el que menys necessita l'educació.

Si "reforma" vol dir canvis permanents en l'estructura del sistema educatiu, durant la democràcia només hi ha hagut una veritable reforma educativa, la LOGSE, l'any 1990, després de 15 anys de transició i democràcia convivint amb un sistema educatiu d'herència franquista.

L'altra intent de reforma va ser la LOCE del PP, avortada definitivament ara amb l'aprovació de la LOE, 16 anys després de la LOGSE. Les altres Lleis, com la LODE, van legislar sobre aspectes fonamentals de política educativa, però no van afectar l'estructura i el currículum del sistema educatiu en cap de les seves etapes.

Fins i tot la LOE, que encara no és vigent perquè no ha estat publicada al BOE, no és una veritable "reforma" del sistema, perquè manté l'estructura bàsica implantada per la LOGSE. A banda d'això, potser un dels trets més destacables de la nova llei sigui que deroga totes les anteriors, excepte la LODE. En això sí que sortim guanyant: ens serà més fàcil navegar, i no naufragar, entre les lleis educatives.

Esperarem a que es publiqui per anar analitzant el seu contingut, però avanço ja una qüestió: no em puc creure que l'abstenció inesperada de CiU sigui deguda únicament a la no acceptació d'una esmena pactada al Senat (els representants municipals en els centres concertats). Què ens hem perdut també en aquesta negociació?

Després de l'efervescència per la signatura del Pacte, i de l'allau informatiu (i opinatiu) sobre l'alto el foc, ja podem tornar a parlar del dia a dia educatiu, que és quan més s'ha de parlar d'educació.

Recuperem la informació de fa unes setmanes, quan Jordi Pujol va presentar el debat sobre l'estat de l'educació que promourà des del Centre d'Estudis Jordi Pujol. El projecte s'anomena Edu21.

Esperem que el debat vagi més enllà d'alguns tòpics que va deixar anar l'exhonorable a la presentació: "Abans es deia que s'havia de fer macramé a l'escola perquè estimulava la creativitat, i també balls de saló i dominó. Com és possible que ens deixéssim convèncer?". Ara m'explico la falera pels cursets i programes de televisió sobre els balls de saló. L'escola sempre té la culpa de tot.