Una de les coses més aparents, i que més em van cridar l'atenció, en la meva visita a escoles angleses (concretament de la LEA de Blackpool), va ser l'amplada de banda de la connexió a Internet.

Mentre que aquí, amb l'últim impuls que es vol donar als projectes TIC, s'ha passat de 2 a 4 Mb, i en un futur a 8 Mb en alguns casos, les escoles de Blackpool disposen de 10 Mb.

Deixant de banda altres consideracions més qualitatives i de detall, és evident que el paper que tenen les TIC a les escoles dels dos paísos és molt diferent.

Avui tocava entrevistes (director/a i coordinador/a d'informàtica) a dues escoles, una pública i l'altre privada. Dos centres molt propers, se suposa que amb alumnat similar, del mateix barri, molta immigració i dificultats econòmiques. Tot i així, s'observen diferències. [segueix ...]

De tornada del meu "trip" anglès, del que parlaré en uns dies, veig que l'associació d'elearning aefol ha publicat al seu portal en dues parts un article sobre les weblogs i l'educació (primera part i segona part). L'article assenyala els avantatges del format weblog per a l'educació. Entre aquests:

-         La facilitat d'ús

-         La gratuïtat (que ha de ser promoguda per l'administració educativa)

-         Accés lliure des de qualsevol punt de connexió

-         Publicació cronològica inversa, útil en alguns casos

-         Classificació dels continguts per categories

-         Enllaços permanents

-         Blogroll, o weblogs recomanats (informació i coneixement en xarxa)

-         Interactivitat

-         Sindicació de continguts RSS (actualització automàtica d'informacions en la xarxa)

-         Paper actiu de l'alumne (individualment o col·lectivament)

En definitiva, tot allò que se li acostuma a demanar a una tecnologia d'informació i comunicació per al seu ús educatiu. Espero que en el futur immediat veiem incrementar-se l'ús de les weblogs a les nostres escoles.

Perdoneu la llicencia, pero avui en aquest bloc parlare de futbol. Nogensmenys, el futbol tambe ha esta a l'avantguarda de la globalitzacio.
Vaig veure el Barsa-Madrid en un pub de Liverpool: una experiencia memorable. La premsa d'aqui, concretament el Times, recull la noticia en la portada d'esports, li dedica mitja pagina i es l'unic partit internacional que comenten. Curiosament, tot i comentar tambe les excel.lencies del joc blaugrana, fan molta insistencia en el comportament racista de part del public (encara se'n recorden del Luis Aragones i de com va ser tractada la seleccio anglesa a Madrid). Els titulars venen a dir una cosa com "bronca racista a Madrid. Eto'o es venja dels racistes del Real Madrid".
Com que on jo ho vaig veure no hi havia so, no em vaig poder enterar. Em vaig quedar amb la imatge de l'Eto plantant amb el puny enlairat i de Ronaldinho mirant al cel.
[Per la tarda vaig poder veure en directe com el Liverpool guanyava 3-0 al Portsmouth, amb gols de Zenden i Morientes, que va substituir a Luis Garcia, I amb Reina a la porteria. El futbol angles tambe es una experiencia que paga la pena viure en directe; aixo si, res a veure amb el joc del Barsa.]

L'avió de Girona a Blackpool va ple. Gairebé tothom es angles. Molts homes madurs i de mitjana edat, perfil de bevedors de pub. Si tenim en compte que es un dijous feiner de novembre, que gairebé a la mateixa hora surt un vol a Londres i un altre a Glasgow, que sembla que també aniran plens, que al llarg de tot el dia hi ha encara mes vols a l'UK i que la majoria son diaris, no deixa de ser sorprenent la quantitat de carn humana, de cervesa i de tabac negra que circula entre les illes (britàniques) i Catalunya.
Paral.lelament a les xarxes digitals, no es pot negar que el fenomen de les companyies aèries de baix cost es una de les claus de la globalització (en aquest cas de les persones).
[disculpeu les faltes d'ortografia: el teclat no te accents, i no se on trobar-los]

Avui començo un periple per la costa oest anglesa, concretament a Blackpool, per tal d'observar com s'integren les TIC a les escoles de primària i de secundària. Segons les meves informacions, hi ha experiències molt innovadores i interessants.

Procuraré explicar les qüestions més rellevants que observi.

L'ús dels blocs ( = blogs) s'estén a poc a poc entre el professorat, fins i tot entre alguns dels que tenen llicència d'estudis.

El bloc d'en Ferran Mas, Narref Blog, forma part del seu projecte de treball "Aula laboratori virtual". Els podeu veure a "Els meus enllaços", aquí al costat.

Tot plegat em sembla un projecte que va molt més enllà d'un bloc o d'un portal educatiu tradicionals. Combina i integra una gran quantitat d'eines tecnològiques i ofereix recursos i enllaços molt interessants i diversos.

Caldrà anar-lo seguint.

(L'endemà de la manifestació dels privilegiats per demanar més privilegis prefereixo continuar parlant del tema encetat al post anterior.)

El professor MacBeath va proposar un model de "pastís de noces" de tres pisos: a la base tindríem l'aprenentatge de l'alumne, en el pis intermig l'aprenentatge del professor i en el superior l'aprenentatge de l'escola.

També ens pot ser útil el model continu d'integració de les TIC proposat per la UNESCO, que va des d'una primera fase emergent fins a la fase transformadora, amb el qual podem caracteritzar també els docents segons l'ús que facin de les TIC en quatre fases o etapes: 

1. Usuari emergent, amb coneixements incipients, que utilitza les TIC puntualment i per motius particulars o professionals específics.
2. Usuari que aplica les TIC per a la millora i optimització de les tasques que realitza habitualment (preparació de materials i d'activitats, suport a les classes, correu electrònic per a usos particulars o professionals, etc.).
3. Docent que integra les TIC a les activitats, com un recurs més, aprofitant algunes de les seves potencialitats (cerca d'informació per internet, ús de software educatiu, etc.). L'ordinador comença a ser invisible.
4. Docent que transforma l'ensenyament i l'aprenentatge mitjançant l'ús de les TIC (ensenyament interactiu i assincrònic, individualització alternada amb construcció compartida del coneixement, etc.). L'ordinador (com a metàfora de les TIC) pot arribar a ser invisible.

És necessari avaluar no tant si s'utilitzen o no les TIC, sinó com es transformen l'ensenyament i l'aprenentatge i quin paper hi tenen les TIC. (segueixen altres qüestions) 

El Fòrum Europeu d'Administradors de l'Educació de Catalunya ha celebrat ahir i avui, a Bellaterra, les XI Jornades de Direcció Escolar amb el tema de l'Avaluació de la Docència, aspecte delicat, en el que es va entrant a poc a poc, amb molta prudència.

Un idea suggeridora, aportada pel professor MacBeath, de Cambridge, és que l'avaluació de l'ensenyament no es pot dissociar de l'avaluació dels aprenentatges, que no vol dir només avaluació dels resultats dels aprenentatges. Vol dir això que són els alumnes qui han d'avaluar els professors? No, però sí vol dir que hem de preguntar els alumnes, i els hem d'observar, per saber que està passant dins de les aules i que s'aprèn en elles.

Se'm planteja la qüestió, que no s'ha esmentat durant les jornades, de si el coneixement i el domini de les TIC hauria de ser un element a considerar entre les competències d'un docent. Normalment, les TIC s'inclouen de forma més aviat implícita a l'hora d'avaluar l'ús per part dels docents dels recursos i de les estratègies i les metodologies didàctiques. Sovint, però, també es demana de forma específica si el docent en fa un ús determinat (prova de que l'ordinador, i per extensió les TIC, és encara massa "visible"). Necessita un professor d'avui dia conèixer i utilitzar les TIC per a ser un bon professor?

 Això del disseny intel·ligent no és l'última tendència dels dissenyadors catalans, ni tampoc un programa de software de gestió del coneixement.

Es tracta, encara que pugui semblar el contrari (ho dic pel terme "intel·ligent") d'una corrent de pensament que planteja l'existència d'una intel·ligència creadora (una mà negra?) que dirigeix i ordena l'evolució de les espècies. Els partidaris d'aquesta "teoria" (cristians fonamentalistes nordamericans) creuen que la teoria de la selecció natural de Darwin, que explica l'evolució dels organismes, i està acceptada per tota la comunitat comunitat científica des de fa dècades, té massa punts foscos. Tot plegat, no deixa de ser un retorn a les tesis creacionistes.

Tanmateix, no estem parlant d'una secta d'il·luminats milenaristes. El lobby que hi ha al darrera té com a plataforma el Discovery Institute, i el mateix president Bush s'ha manifestat partidari de que el disseny intel·ligent s'ensenyi a les escoles junt amb l'evolució de les espècies (de moment). Ja ho han aconseguit en diversos estats; l'últim ha estat Kansas, on el governador republicà ha aconseguit que s'aprovi una proposta per obligar a les escoles a ensenyar el disseny intel·ligent en igualtat de condicions que la teoria de Darwin. Els científics, i els simples ciutadans, pares i mares, que creuen que a l'escola s'ha d'ensenyar la ciència i no les supersticions, ho troben molt trist i preocupant.

Aquí, al nostre país i al nostre estat, de moment la discussió és només si la religió compta entre les assignatures lectives o no compta. Suposem que, en tot cas, el disseny intel·ligent s'ensenyaria a l'hora de religió. Ara bé, tot serà que després de la manifestació d'aquest dissabte s'exigeixi que s'inclogui a la de ciències naturals.

(Altrament, el concepte de disseny intel·ligent podria ser reivindicat pels constitucionalistes espanyols per argumentar la perfecció i la immutabilitat de la Constitució, i la perversió d'un Estatut dissenyat de forma molt poc "intel·ligent")

Ahir, manifestacions dels estudiants contra la nova llei educativa (la LOE). El proper dissabte, a Madrid, gran manifestació contra la LOE convocada i recolzada per la jerarquia eclesiàstica, el PP i algunes patronals i associacions de pares d'escoles concertades.

Tanta coincidència podria fer pensar que gairebé tothom està en contra d'aquesta llei i que per tant, una llei alternativa que doni resposta al que demanen aquests col·lectius seria molt més ben acceptada.

(Fotografia de El Periòdico: "Manifestació a Barcelona, ahir. Foto: JULIO CARBÓ")

Ara bé, si tenim en compte que la consigna més repetida pels estudiants va ser "menys religió i més educació", a banda de demanar no privatitzar l'educació i donar més suport a les escoles públiques, i que el dissabte es reivindicarà la llibertat d'educació (llegiu el meu post del dia 5 de setembre) i d'elecció de centre i més suport als centres privats, podem deduir que aquests col·lectius, rellevants per nombre i per qualitat, no estan d'acord amb la LOE per motius exactament oposats. I que seria impossible posar-los d'acord perquè, ras i curt, el que demana cadascun va en detriment dels interessos de l'altre sector.

Això em fa pensar que potser la LOE sigui una bona llei (no òptima, és clar, segurament serà millorable). Si els grups que no volen el diàleg i el consens (en aquest i en altres aspectes) fossin reduïts als extrems marginals de l'espectre polític i ideològic tot seria molt més senzill i molt més profitós per al món educatiu. Quan es va debatre (!?) la LOCE (la llei del PP), debat pràcticament inexistent, no van haver manifestacions oposades des dels dos extrems. Per què? Doncs perquè un d'aquests extrems (no direm quin, perquè l'expressió pot ser una mica lletja) era el que estava al darrera de la llei. (segueix)

Avui es celebra el dia d'Internet per iniciativa de més de 300 organismes i institucions.

Tot i les periòdiques crides d'alarma sobre el nostre baix nivell d'ús d'Internet, segons les dades de l'Observatori de telecomunicacions i de la Societat de la Informació (Red.es), el número de persones que accedeixen a Internet ha crescut un 44 % en els últims 18 mesos.

L'internauta mitjà té menys de 34 anys (60 %) i amb l'edat disminueix el nombre d'usuaris (els majors de 65 anys són un dels grups exclosos del món digital). Tot i que els professorat és un col·lectiu amb més usuaris d'Internet que la mitjana de la població, si tenim en compte que l'edat mitjana està entre 40 i 50, el col·lectiu s'apropa més a l'exclusió digital que al perfil de l'usuari habitual. Això pot explicar una part de les dificultats que troben les TIC en la seva penetració als centres docents. [segueix]

La informació ja té dies: "Tots els centres docents disposaran d'Internet a l'aula el curs 2007-2008". El Departament d'Educació vol invertir 167 milions d'euros amb l'objectiu de que l'any 2008 tots els centres disposin d'internet a les aules.

Dit d'una altra manera, "aquest pla ha de permetre passar de l'aula d'informàtica a la informàtica a l'aula". La finalitat és adient i és un primer pas en el camí correcte. Entre les actuacions previstes, aquest curs 327 centres de Catalunya disposaran del "Kit Internet a l'aula", amb ordinadors de sobretaula, projectors i pantalles.

Les Universitats estan més avançades. Em diuen que ara els professors pengen els seus apunts i presentacions a internet. Els alumnes se'ls poden llegir abans d'anar a classe. Després, a l'aula, els professors projecten les presentacions i, molts d'ells, es limiten a seguir el seu propi guió. Hem substituït la pissarra negra per la pissarra blanca, amb l'afegit que al professor ja no li cal reconstruir i reelaborar el seu discurs per fer-lo arribar a l'alumnat. A aquest pas acabarem justificant el que alguns ja proposen: que les classes presencials no són necessàries ... i que el professor sobra.

Penso que l'èmfasi principal s'ha de fer en el paper de l'alumnat, i que els canvis més necessaris són la portabilitat i la connectivitat inalàmbrica; és a dir; xarxes wifi i portàtils per a tots els alumnes. Aquests aspectes ja estan previstos als projectes del Departament, però no està de més insistir-hi.

I per suposat, més i millor formació del professorat. Però, quina formació?

Cinc dies sense ADSL, i ja sembla que et falta alguna cosa, que els companys amb qui esmorces cada dia han marxat de vacances i t'has quedat sol a la taula del bar. Això del ciberespai enganxa (i s'enganxa) més del que sembla.

Gràcies a un portàtil amb Wifi i algunes "generoses" xarxes sense fils, que no es veuen però que hi són, i a les que per sorpresa meva puc accedir sense dificultat (gràcies, veí desconegut!), em permeten posar-me en part al dia i llegir les últimes aportacions blocaires (que són moltes: aquest dies han estat especialment intensos).

La desconnexió absoluta és gairebé impossible.

Neix una nova publicació digital sobre la societat del coneixement: uocpapers, amb una orientació interdisciplinària, que té per objecte publicar textos originals universitaris de divulgació que se centrin en la confluència dels àmbits temàtics propis de la universitat amb la societat del coneixement.

Entre els primers articles publicats, en vull destacar el d'en César Coll, Lectura i alfabetisme en la societat de la informació. Un senyal més, pel tema i per l'autor, de que cada vegada es fa més difícil reflexionar sobre àmbits educatius o socials tradicionals sense tenir en compte el paper de les noves tecnologies.

Tot això contrasta, o si més no a mi m'ho sembla, amb alguna esporàdica revifada dels discursos dels apocalíptics i dels integrats, com reflecteix, per exemple, l'article del Joan Barril del passat dia 21, "Sóc un reaccionari". (segueix)