adomingo |
dimarts, 20 de setembre de 2005 | 13:48h
Poques coses tan allunyades, potser, de les noves tecnologies com el Blues. Poques músiques com el Blues tan a prop de l'ànima humana. I poques pel·lícules que ho hagin reflectit tan bé com The Soul of a Man, del director alemany Wim Wenders, que ja va dirigir Buenavista Social Club.
El film pertany a la sèrie de 7 dirigida per Martin Scorsese, i amb el fil conductor de les vides de tres bluesmen legendaris, Skip James, Blind Willie Johnson and J. B. Lenoir, presenta imatges originals i recreacions, juntament amb versions actuals de músics reconeguts.
Un plaer pels ulls i les oïdes. I per l'ànima dels cibernautes.
adomingo |
diumenge, 18 de setembre de 2005 | 22:06h
Ahir, trobada presencial de l'UOC a Bellaterra, entre l'enrenou del canvi de rector, sense que això afecti massa als estudiants que inicien el semestre.
Ja porto moltes trobades, i ara és difícil trobar l'ambient de les primeres. Els estudiants hi assisteixen cada vegada menys. No és obligatori, i qui no treballa aquest dia, té un dinar familiar o aprofita el dissabte per recuperar-se de la setmana laboral.
L'UOC és una universitat virtual, la comunicació professor alumne és bàsicament asíncrona. Els únics moments presencials, cara a cara, i òbviament sincrònics, són les trobades.
En la posmodernitat líquida, el campus es torna cada vegada més fluid, cada vegada més és un cibercampus. Tal vegada també podríem pensar en un rector "virtual", un ciber-rector fet a mida per una comunitat de hackers i resistent a spams i virus aliens.
adomingo |
divendres, 16 de setembre de 2005 | 18:38h
Si haguéssim d'anomenar algunes de les persones que més han fet per impulsar la societat del coneixement a Catalunya, inexorablement hauríem d'esmentar en Gabriel Ferraté, primer com a rector de l'UPC i des de fa 10 anys, des dels seus inicis, com a rector de l'UOC.
La notícia de la seva destitució, donada pel mateix conseller Solà, el posicionament personal del rector, les rèpliques i els desmentits han generat desconcert i confusió, tant a la comunitat UOC com al món universitari en general. (segueix)
adomingo |
dijous, 15 de setembre de 2005 | 21:18h
EL PERIÓDICO (14.09.05)
JORDI CASABELLA, Periodista
La irrupció d'instrumental informàtic als centres escolars ha anat en augment en els últims anys, fins al punt que es pot afirmar que la majoria d'escoles estan ben equipades en aquest capítol. Una altra cosa és el rèdit que se li extreu a la situació.
Si es tracta de familiaritzar l'alumnat amb les noves tecnologies, aquesta assignatura sembla aprovada. Però si ens hem de valer de la informàtica per modificar els mètodes d'aprenentatge, el terreny està encara per explorar. Aquest, a part d'això, és el gran valor afegit que la tecnologia pot proporcionar a l'escola. És clar que primer s'hauria de persuadir el professorat i proporcionar-li una formació adequada a aquest objectiu.
Avui, especialment a la Primària, on es planta la llavor de l'interès pel coneixement, els mestres encarregats de familiaritzar l'alumnat amb la informàtica són autodidactes, gent voluntariosa que ha hagut d'aprendre el que sap gairebé d'amagat. L'Administració tampoc sembla prestar gaire atenció a l'assumpte. Infinitat de possibilitats, com la de donar a l'alumnat una classe interactiva amb un personatge que estimuli la seva curiositat per un camp del saber, per citar un exemple, estan a l'abast de la tecnologia, fins i tot de la butxaca, però subsisteix un gran afany per ignorar-ho. (segueix més informació)
adomingo |
dimarts, 13 de setembre de 2005 | 18:39h
Una de les condicions del PP per arribar al consens educatiu és mantenir el terme "enseñanzas comunes" tal com ho deia la congelada LOCE:
Als continguts dels ensenyaments comuns els correspon en tot cas el 55 per 100 dels horaris escolars en les Comunitats Autònomes que tinguin, juntament amb la castellana, altra llengua pròpia cooficial i el 65 per 100 en el cas d'aquelles que no la tinguin. ... el currículum dels distints nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema educatiu, deurà incloure els ensenyaments comuns en els seus propis termes.
Resumint: tots els estudiants espanyols haurien de tenir un 55 % de continguts comuns i, a més a més, aquests continguts, establerts pel Gobierno de España, s'han de mantenir "en sus propios términos", és a dir, sense canviar ni un punt ni una coma.
No faré cap valoració, només un exemple del que podria passar si això es concretés d'aquesta manera.
Al currículum de primària que va aprovar el PP (i que no s'ha arribat aplicar), el nens de 10 i 11 anys havien de conèixer ..
"España en la Edad Moderna. La monarquía de los Reyes Católicos. Los grandes descubrimientos geográficos. Renacimiento, Siglo de Oro e Ilustración".
Això i molts altres ítems semblants, en el 55 % del temps, i "en sus propios términos".
Si voleu saber com pensaven "salvar" aquesta situació a Catalunya, seguiu llegint l'article. (segueix)
adomingo |
dilluns, 12 de setembre de 2005 | 18:00h
Avui no parlaré de l'inici de curs. Avui el Departament d'Educació ha convocat als "llicenciats" del curs 2005-06 i, entre altres coses, ens ha ofert una conferència de Begoña Gros, professora de la UB, sobre "La re-cerca educativa. El professorat com a investigador". Ha estat interessant, però avui no parlaré de recerca educativa.
Avui parlaré de l'ordinador invisible, una metàfora molt afortunada de la Begoña Gros (El ordenador invisible. Barcelona. Gedisa , 2000) que posa de manifest que encara ens trobem a les beceroles de la introducció de les TIC a l'escola. Donem voltes i més voltes a l'ús de les màquines, a les dificultats tecnològiques, a les mancances d'equipament i d'infrastructures, però caldria centrar més la nostra atenció en quina educació volem, quines són les nostres finalitats educatives i, a partir d'aquí, utilitzar les tecnologies (totes, les dures i les toves) en funció de les nostres necessitats. D'aquesta manera, l'ordinador es convertiria en una eina tan quotidiana com els llapis i els llibres que es tornaria fluid, invisible. O com diu la mateixa Begoña: "De cómo la tecnología no logra integrarse en la escuela a menos que.... cambie la escuela".
Un altre dia haurem de parlar de las "enseñanzas comunes" del PP.
LaceNet: Xarxa Telemàtica Educativa de la Catalunya Central vinculada a iEARN-Pangea, creada l'any 1997, i que ofereix als centres educatius de la zona i a la comunitat educativa nacional i internacional projectes telemàtics com 'Bitantart: Expedició a l'Antàrtida', 'Sàlix i els Sentits', 'Valors en Joc' i altres iniciatives interessants adreçades des dels més menuts (educació infantil) fins als més grans.
Concretament, el nucli dur de l'associació va néixer, i es manté, al Bages, on té la seu al Passeig d'Anselm Clavé, 19, baixos, 08262 Callús.
L'any 2004 se'ls va concedir el Premi Catalunya d'Educació per a institucions educatives.
Per participar des de l'escola en algun projecte us heu d'inscriure prèviament.
Passegeu per algun dels projectes esmentats abans i animeu-vos a canviar la vostra manera de fer les classes!
Com és lògic a l'inici de curs, les notícies sobre educació s'acumulen: els barracons no minven (més barracons i més nens en barracons), la sisena hora lectiva a primària (no patiu: posaran més professors), un nou article catastrofista de l'Oriol Bohigas (després de la Barcelona bruta i sorollosa, l'escàndol de l'educació; no, no és que em semblin malament les veus crítiques, però últimament el pobre de l'Oriol em fa patir).
De totes maneres, ja tindrem temps de tractar totes aquestes qüestions. Seguim ara amb les noves tecnologies a l'educació, parlem una mica més de les webquest. Les webquest no són més que una sèrie de pàgines web molt estructurades i pensades perquè un grup de persones (alumnes) desenvolupin d'una forma guiada i alhora oberta una sèrie de tasques per respondre a unes qüestions inicials. El treball que fan els alumnes és molt creatiu i significatiu, mentre que el paper del professor, que pot ser el creador o l'usuari de la webquest, es transforma, tot i que segueix sent fonamental.
Els creadors i usuaris han desenvolupat plantilles i generadors que faciliten la confecció de webquest. Són un perfecte exemple de que quan un recurs s'adapta a les necessitats del potencial usuari i cobreix unes necessitats, s'acaba utilitzant d'una forma o altra.
Les webquest van ser desenvolupades per Bernie Dodge, de la Universitat de San Diego, han tingut un gran èxit i han generat una comunitat de webquest que s'estén per tot el planeta. Al nostre país té seguidors entusiastes (Comunitat Catalana de WebQuest), encara que, com tot allò relacionat amb les noves tecnologies, encara només és conegut i utilitzat per una minoria. (segueix)
adomingo |
dimarts, 6 de setembre de 2005 | 22:58h
Més d'un es preguntarà el perquè del motiu i del títol d'aquest bloc. El cas és que el Departament d'Educació ha considerat oportú concedir-me una llicència d'estudis, a mi i a 120 professors més, per fer un treball sobre aquestes qüestions. Disposo de tot el curs i, paral·lelament a la tasca més sistemàtica, em proposo fer un diari que em serveixi per ordenar idees, fer-me preguntes i potser rebre algunes respostes. Per això he començat l'1 de setembre i espero acabar en finalitzar el curs.
Molts assistents, molt interès i experiències remarcables. Però al final ens queden algunes de les preguntes de les quals intentaré, modestament, apuntar algunes respostes al llarg del curs:
-Per què la pràctica pedagògica canvia tan poc, i tan lentament, a les escoles, tot i l'increment notable de recursos tecnològics al seu abast?
-Per què amb recursos semblants unes escoles modifiquen les pràctiques, generen innovacions i obtenen resultats satisfactoris, mentre que d'altres no han canviat les seves formes de fer des de fa anys? (segueix)
La paradoxa és que els defensors actuals de la llibertat d'ensenyament, al llarg dels molts anys (segles) en que van tenir el monopoli educatiu van fer tot el possible per no perdre'l i per aixafar el pluralisme educatiu.
adomingo |
divendres, 2 de setembre de 2005 | 22:29h
Només dos dies després de començar el curs, ja arriba el primer divendres. Dilluns i divendres marquen el ritme del calendari escolar. Festes i ponts fan de contrapunt i les vacances són com llargs interludis.
Aquest curs les classes comencen abans: el dilluns dia 12, amb les motxilles plenes de llibres, tots cap a l'escola.
En l'inici d'aquest curs hem sabut que s'incrementa la reutilització dels llibres de text per part de les escoles. D'aquesta manera, es calcula que les famílies podran reduir la seva factura (que pot arribar als 150-200 ) en un 85 %.
