Està fent cua per anar a pillar un Nobel?... from losts to the river...
|
Està fent cua per anar a pillar un Nobel? Comencen les Festes de Gràcia, i a banda del pregó, ja és tradicional la mani okupa. Ara faig una prova, i miro a veure com queda en blanc i negre... Per coses de la vida, ahir a la nit em trobo cobrint per l'Axencia Galega de Noticias, el sopar anual de l'Associació d'Empresaris Gallecs a Catalunya. Ja en parlaré si de cas (o no) algun altre dia del sopar i de les seves cosetes. Explico això, per que enmig del fotocall (o com es digui en argot paparazzi), al gran Manquiña. Que gran! He tingut a gent en el punt de mira de la càmera... pero com ell... aaaaaaamiga! Retalls d'algunes de les imatges preses a Durango el passat dissabte, cobrint per l'ACN els actes de commemoració del 30 aniversari de la fundació d'HB. Les fotos crec que parlen per si soles...  :P Era fàcil, donat que era l'únic fotògraf a la trobada... Nota de premsa de l'ACN: Un directiu de Seat assegura que no hi ha cap cotxe amb nom de ciutat catalana perquè 'nosotros somos españoles' "Berlín.- El president del consell d'administració de Seat i membre del consell del grup Volkswagen a Wolfsburg (Baixa Saxònia) ha dit que 's'estan barallant' pel nom de la berlina que el fabricant d'automòbils amb seu a Martorell traurà al mercat a finals d'any. Francisco García Sanz ha afirmat entre rialles que 'se'ns han acabat els pobles i les ciutats'. Quan l'ACN li ha indicat que no hi ha cap model amb nom de ciutat catalana, l'empresari ha respost 'nosotros somos españoles'. Francisco García Sanz ha fet aquestes declaracions en una trobada amb corresponsals de premsa a l'ambaixada espanyola, a Berlín." Quina lectura en podem fer? Si no considera les ciutats del Principat Espanyoles... ÉS INDEPE!!!! Llàstima que indepe Principotí (serà Convergent?) per què ja fa tard... Seat ALTEA (Marina Baixa, i per més inri... on va desembarcar Batista Basset, el general Maulet que la va liar a la tardor de 1705 [si Al Tall i la història no ens enganya]) i el ja clàssic EIVISSA (encara que li espanyolessin el nom). ... aix la patronal ...  Uf... més de tres anys per portar a digitalitzar les fotos de la visita a Irlanda del Nord. He decidit assaltar l'arxiu el dia abans de la presentació del documental "Sunday at 5", en el desé anniversari dels acords de pau d'Stormont. Del viatge que hi vaig fer, tinc un record molt especial del cementeri catòlic de Belfast... Es una esplanada enorme, que si la visites un diumenge al matí, quan no hi ha ningú, té una calma increible. Us deixo un parell de preses fetes. Si mai hi aneu, no podeu deixar-vos el panteó dels volutaris de l'Exèrcit Republicà Irlandès, on descansen, entre d'altres, el cos d'en Boby Sands, l'icona de la vaga de fam dels presos republicans o els tres mebres de l'IRA executats per els serveis secrets britànics a Gibraltar l'any 1988. Fou durant el soterrament d'aquests "volunteers", que un paramilitar protestant va llençar un seguit de granades contra el seguici, provocant la mort d'almenys un civil. Un peça més del drama nord-irlandès "E lo bon rey en Jaucme, lo conqueridor, vigila des del seu etern descans com els polítics ho fan pitjor impossible..."... o les llums a les 10 de la nit fan yuyu Quan era un marrec, una d'aquelles pel·lícules que em van marcar va ser “Els crits del silenci”, “The killing fields”. S'hi repassava de la ma d'un fotoperiodista l'arribada al poder del Khmer Rouge a Cambotja, una de les històries més dramàtiques de la segona meitat del segle XX. Avui he sabut que la història estava basada en la vida de Dirth Pran, cambotjà que va sobreviure al conflicte allargat del seu país i que va esdevenir fotògraf de The New York Times. He de confessar que no en tenia ni idea. La pel·lícula em va marcar molt profundament, de la mateixa manera que ho va fer “Exodus”, o les sèries “Kunta Kinte” i “Holocaust”, fins al punt d'assenyalar-me la professió de fotògraf com la professió a la que en el fons em volia dedicar. De fet, aquest van ser els meus estudis (l'únic títol que tinc finalitzat), tot i que no he agafat la càmera de manera seriosa fins fa molt poc. Dirth Pran ha mort avui de càncer de pàncrees als 65 anys. Coses de la vida, demà deixo la que ha estat la meva professió durant més de deu anys, per intentar començar dedicar-me professionalment al món del fotoperiodisme. Joder quines casualitats! Quan falten només unes hores per que faci aquest pas, m'ha fet sentir un sentiment estrany, potser m'ha remogut la fredor amb que havia assumit el repte del canvi de vida. Us deixo una foto presa per Pran l'any 1974 enmig de la guerra Cambotjana. Crec que és el millor homenatge que puc fer-li. [+] Dith Pran, ‘Killing Fields’ Photographer, Dies at 65 [+] The Killing fields, Tràiler Si vols posar-te la mosca dels dos dies al teu bloc o a la teva pàgina, o on et dongui la gana... aquest és el codi <script src="http://www.sants.org/serveis/js/2dies.js" type="text/javascript"></script> I a partir del 15, vaga indefinida! |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosARA SERIOSAMENT
BLOCS MíTICS
RESERVES ESPIRITUALS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
ACN
indymedia.org
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
