Com tot bon bloc que parli sobre les festes de Gràcia... m'havia quedat a divendres, pur esgotament. Resum de divendres a dilluns. Doncs casi que ni m'enrecordo. Igual, anar a dormir vora les 6 cada nit, castells a la plaça de la vila el diumenge, amb un ressacot que tomba el piano (merda del codi ètic de no poder penjar fotos amb cares de menors, per que n'hi ha una de les anxanetes que hauria quedat de conya)... amunt i avall, rumba aqui rumba allà, fins el dilluns al vespre. Apoteosic final de festa amb Pepet i Marieta i tota la seva banda, amb streptease inclòs. Era necesari aquest post? Segurament no, pero oi que parlava de que intentaria fer la crònica de totes les festes de Gràcia? Doncs l'he fet, amb un darrer comentari cutre, molt cutre.... pero darrer :P Àpala, bona nit que és tard i estic petat...
Són quarts de deu de la nit quan em passen a buscar per casa. "Eps! Ara aniré, d'aquí a una estona a El Sol". Actua Dijous Paella (un lloro, un moru, un micu i senyor de puertu ricu)... Vora les 12, quan està acabant rebo un missatge des del Perú (et va bé quedar a @ d'aqui a una hora?) Eps que li passa? Per què tantens preses? Som-hi , resposta "ok vaig" La gent desfila cap a Rius i "ja us pegaré el toqué..."
Arribada a casa, preparat un tallat i taxan! apareixen un nom coegut pel mesenger... "que passa algo?", no, pura xarrera amb l'altre banda del món. Amb això del messeger, ja no et creus que el teu interlocutor estigui al Perú o a Mèxic... potser per el costum d'utilitzar-lo també a la feina, per xerrar amb el de la taula del costat...
El Neobrufen, quin gran amic!, passar la tarda en stand-by, sortit i fer-ne una. Et truquen i la Bèrnia ja és al món. A la seva salud! Trobar-se la mani d'okupes (uf! passo). Sopar a casa ràpid, veure una mica de Gozilla (idea per l'e-mule), sortir i trobar-te a la Rovira l'Aute fent Haikus, a Rius i Taulet, esperar que arribi tothom. Mitjanit i hi ha qui encara no a sopat, al paqui de torn al carrer Mozart. Passem per La Torna i veiem el final de l'actuació de l'eclèptic (o hepilèptic) Le Petit Ramon. Llàstima haver arribat tard. Rius de nou i seguir donant voltes. Et fas uns riures, t'enfots de tot i tothom. Voltors mascles envoltant femelles, femelles envoltant ampolles. Són quarts de tres, l'hora de tancar. "Toca" anar al sol. On són els lateros? Hi ha molta més gent que ahir. Crema un contenidor (alguna cigarreta mal apagada). El municipal diligent treu l'estintor (fum, festa, festa!). "Columna, vàmonos", crida el caporal de manera massa marcial per la policia de proximitat municipal. Primeres senyals de batucada. Això s'arregla tirant un cubell d'aigua des de el balcó. Molta urbana, molta secreta (a veure si millorem les caracteritzacions!) Urbanos tirant els trastos a les guiris ("a ver si no vemos un dia de estos sin el uniforme", conversa literal) Recordes que ahir vas veure'n un apalancat al cotxe, a Torrent de l'Olla, llegint el MAN. Passen le shores, i la premsa espera. Possem-nos d'hora limit les cinc. Les redaccions aburrides d'agost demanen sang i fetge. Redactors i becaris, farts, cansats, que estarien dormint. Cinc minuts abans de l'hora de retirada, els de la secreta surten corrents; "el pollo serà a Rius". Dotacions de la urbana i dels Mossos comences la lenta esbandida dels darrers resistents del botellón. Es va rentant. En 15 minuts, els nois de la neteja ja s'han fet amb el control de la plaça de la Vila. Toca tornar al Sol. Amb un desplegament d'entrepa, es presiona als darrers bongaires (molt de guiri i algun aborigen amb massa alcohol a la sang). Tot net. I per això? Rumors de bronca a el Raspall... cau massa lluny! Un furgo de la urbana corrents cap a Joanic. Aprofitem i fem un xurros?. Els darrers punkos apalancats a Joanic fent-la petar, es presenten tres unitats dels anti-avalots. Una d'elles fa un paseillo davant dels darrers resistents, dins de la plaça. Digues-li provocar, digues-li agobiar. Aburrits per els mossos la gent decideix amb les primeres clarors del dia, tornar-se'n a cap a la caseta de cadascú. Ha estat una nit dura, de voltors per totes bandes. On, amb un senzill cubell d'aigua, s'hauria pogut acabar tot. No n'estem fent un gra massa tots plegats? Avui, passaré de dur la càmara... avui, que s'esperi la noticia. Si algu vol dur un termo amb cafè al Sol cap a les quatre de la matinada, trobarà un fum de plumilles amb cara de cansats, molt agraits.
Migdiada, de nou okupació del pis pels veinteanyerus, passi d'El Padrino (que gran!), sopar, sortir, començar a ploure, aconseguir ducados, seguir plovent, tornar a casa, esperar, sortir vora la mitja nit sense rumb clar, concert de Gose (elektrotriquitixa) a La Torna, Joan Blanques de Baix, swing, trobar gent i més gent, anar de ruta amb la càmara, buscant tabac i laterus, com voltors esperar les osties. Periodistes, secretes, mirons... i la gent de festa. Policia, molta policia, secretes que peguen el cante, molts secretes... a les 5 retirada. Mal de cap. Uf!
Si, comencem bé!, primeres plujes i una horda d'squatters adolescents ja m'han okupat el pis.... tabac, birra, musiquilla, parlar de postures eroticofestives impossibles, complements i allargadors... Fins les 3!!!, i ara a fregar... I encara hi va haver gent que al marxar estava convençuda que la versió de Metallica de la Imperial March és millor que la de Rage Agains the Machine, HA! [foto Roger]
Sí, el pregó estava a petar de les forces d'ocupació Cobis... El Portabella, l'Albertito, l'Imma... i membres de la Guardia Urbana, autèntiques forces de xoc de l'ocupació barcelonina.... Per sort un reduït nombre de graciencs resisteix ara i sempre a l'invasor!
Sí senyor, dues senyores venerables em van entabanar i em van clavar els 8 euros de marres per la samarreta taronja d'enguany, i em van donar dos petons. Quina il·lusió, quina joia, quins nervis.... quins mitxelins!!!! [foto Senda]
Com tot bon bloc que parli sobre les festes de Gràcia... m'havia quedat a divendres, pur esgotament. Resum de divendres a dilluns. Doncs casi que ni m'enrecordo. Igual, anar a dormir vora les 6 cada nit, castells a la plaça de la vila el diumenge, amb un ressacot que tomba el piano (merda del codi ètic de no poder penjar fotos amb cares de menors, per que n'hi ha una de les anxanetes que hauria quedat de conya)... amunt i avall, rumba aqui rumba allà, fins el dilluns al vespre. 
El Neobrufen, quin gran amic!, passar la tarda en stand-by, sortit i fer-ne una. Et truquen i la Bèrnia ja és al món. A la seva salud! Trobar-se la mani d'okupes (uf! passo). 
Migdiada, de nou okupació del pis pels veinteanyerus, passi d'El Padrino (que gran!), sopar, sortir, començar a ploure, aconseguir ducados, seguir plovent, tornar a casa, esperar, sortir vora la mitja nit sense rumb clar, concert de Gose (elektrotriquitixa) a La Torna, Joan Blanques de Baix, swing, trobar gent i més gent, anar de ruta amb la càmara, buscant tabac i laterus, com voltors esperar les osties. Periodistes, secretes, mirons... i la gent de festa. Policia, molta policia, secretes que peguen el cante, molts secretes... a les 5 retirada. Mal de cap. Uf!
Ja està aquí la invasió cobi-alienigena! Aquest matí entre xàfec i xàfec...
Si, comencem bé!, primeres plujes i una horda d'squatters adolescents ja m'han okupat el pis.... tabac, birra, musiquilla, parlar de postures eroticofestives impossibles, complements i allargadors... Fins les 3!!!, i ara a fregar... I encara hi va haver gent que al marxar estava convençuda que la versió de Metallica de la Imperial March és millor que la de Rage Agains the Machine, HA!
Sí, el pregó estava a petar de les forces d'ocupació Cobis... El Portabella, l'Albertito, l'Imma... i membres de la Guardia Urbana, autèntiques forces de xoc de l'ocupació barcelonina.... Per sort un reduït nombre de graciencs resisteix ara i sempre a l'invasor!
Sí senyor, dues senyores venerables em van entabanar i em van clavar els 8 euros de marres per la samarreta taronja d'enguany, i em van donar dos petons. Quina il·lusió, quina joia, quins nervis.... quins mitxelins!!!!
