Bocavadat... la versió del tribut a dramatic chipmunk al YouTube! ha obtingut 3 honors... el 5è vídeo del escollits, el 41 dels valorats i el 9 dels més vistos, tot en la categoria de pets i animals. Alguna oferta econòmica per aquest bloc??? Algú vol un autògraf? Algúna oferta de matrimoni?
Donant un cop d'ull a archive.org, la gran biblioteca sense ànims de material multimèdia, m'he trobat amb aquesta petita joia. "What To Do In A Zombie Attack", un vídeo de paròdia dels films de propaganda nordamericana de la guerra freda. Evidentment, els zombies són fruit dels malvats comunistes.
... home, a veure, val que si, però potser amb la temporada tal i com ha anat ara no és el moment.... potser com a resposta a la campanya de marketing de la Kelme.... però no se no se...
Mmmm ja se que el vídeo és vell... però tal i com està el pati, potser és interessant recuperar-lo. Com volen arreglar aquesta història si pinten el conflicte com el pinten????
Mentres preparo una PAC de MIC de la UOC (queda clar?) Per el 3/24 ressonava aquesta cançó.... haig de reconeixer que alcomençament no l'he reconegut, però m'ha transportat a sortides amb els col·legues a les platges de València, a sopars amb italianes a Sant Cristobal, a matins de diumenge... i de cop i volta, ostia si és ... és!!!
Fins ara Ultraplayback defensava que senzillament havia una estranya faceta de transvestisme – filonazi (???!!!???) que l'havia dut al costat fosc (era molt jove i impressionable), ara Wired publica (i si Wired diu que les vaques volen, és que volen) que segons un estudi presentat a l'Associació Nord-Americana de Psiquiatria, el nano era borderline, bipolar i narcisista.
Si sou d'aquells que no van a l'estanc a buscar el tabac per que para molt lluny... nens, mireu el panyuleu que es vostre barri en la immensitat de l'univers....
com heu observat, passo de parrafades de París avui...
Si, ja se que la foto està blava... em vaig equivocar amb el balanç de blancs... val?
A veure, anem a pams, 4 de la matinada del dissabte 28 d'abril. MERDA! Una vegada més adormits! Truca cagant llets a un taxi. Una experiència irrepetible. Un taxista que et diu mentres va per l'autovia de Barna a l'Aeroport a uns 140 – 150 que ell en te prou per viure amb una bici, una tenda de campanya, una ràdio i UNA ARMA. Ostia, et venen unes ganes d'obrir la finestra que ti cagues. Se't marxa tota la son de cop i volta. Arribada in extremis a la finestra de clic-air, tira cap amunt, trobat una cua d'un esbart cantaire infantil per creuar el control.... i dins, ni un sol bar obert. DEU MEU!!!!
...tinc clar que vull ser com ell.
Ni Llach, ni l'Elvis, ni el Morrisey, ni els Clash, ni la Beth, ni els Bloc Party, ni Bocceli.... i si m'apures fins i tot ni els Maiden...
Si algú és l'amo és l'Iggy. Aquesta cançó hauria d'estar enmarcada. I la Kate Pierson la broda...
És d'aquelles cançons per escoltar desenes de vegades una radere de l'altra sense cansar-se, conduint per els carrers buids de la ciutat per la nit.
En dues paraules INCRE IBLE! Quins records!!! Vull ser com ell!
Després d'una nit creant el parc temàtic Catalunya sense ulleres (amb reproducció escala 3:1 de la Núria Feliu pujant la pedrera com si fos King Kong)... d'escoltar voleros a l'Elsa (que gran!), "nadie toca los huevos a Jesús...."