... from losts to the river...
|
|
Parrafades  Et podia deixar la parella, podies perdre la feina, la família podia passar de tu, podies canviar de partit, podies fins i tot, passar del Cola-Cao als Nesquick o de la Nocilla a la Nutela... però SEMPRE ET QUEDAVA el Barça... Fins ahir. No sóm res... Apurant fins el darrer segon, hem pogut entregar la Practica d'Avaluació Continuada... amb errades detectades a falta de 5 minuts, talls de connexió, gent que desapareix del messenger. Mentres, a casa algu mira Infiltrats i resona una vegada i una altra el "I'm Shipping Up To Boston" dels Dropkick Murphys... aaaaaaaaaaarrrgggghhh! Visca la mafia irlandesa!  Si, els de Nou Barris som durs... i que? És la Universitat de la vida que ens ha ensenyat. Que no us ho creieu? Mireu, aneu al Google Maps Doneu-li a l'enllaç de Itineraris [justa sota de la caixa de cerques] A origen poseu-li Nou Barris i a destí New York Doneu-li a botó de "Mostra'm l'itinerari" (i és que se us ha d'explicar tot!) i mireu el punt 37 de la ruta... ala, amb un parell! Quarts de dotze de la nit. La setmana està sent fotudament agobiant... Busco al You Tube... i joder el que busco, el que surt de l'escriptura espontània...
Joy Division - Atmosphere Cliquejo per anar a petar en una d'aquelles canços que quan se't posa al cervell no la pots deixar. Joy Division - Love will tear us apart ... i d'aquí a un dels primers videoclips ben fets que recordo. No se per que, però em va arribar la cançó [i encara avui m'arriba] New Order - True Faith i just al final, coincidint amb que un colega m'envia pel messenger una foto on surto disfressat de vampir (que aquesta és una altra història que no ve al cas)... New Order - Confussion Les coses que tenen un dijous a la nit... de la mà de l'Ian Curtis (i dels seus col·legues). Comences amb "tallades de vena" i acabes matant vampirs... de Joy Division a New Order... Si us plau, un altre neobrufen! És facil, vas al youtube, poses "TeleMadrid" i et surten joies com això. Ei!, que aquí la tele és molt aburrida, siusplau, que algú del PP aixequi uns repetidors de TeleMadrid per que ho puguem veure. Són una canya!. Total, les mentires seran les mateixes que les de la resta de la tele... però aquests ho fan amb més garbo, més a lo béstia. Ostia! És Matrix!!!  Avui és l'aniversari de la Heidi... felicitem-la! Que 30 anys no són res!.A la foto, la Heidi Klum, jo la recordava diferent! Xarxa de felicitacions a la Heidi: Al bloc de la waropa Actualització a les 19:25 h: He afegit unes imatges de Heidi quan era més joveneta, amb tota la seva banda, un clan organitzat de contraband de rellotges i xocolata alhora que de blanqueig de diners que tenia la base d'operacions als Alps. Va passar pel reformatori, i com podreu observar, ja no la te la cara tant arrodonida, suposem que fruit de la gana que va passar al "mako". Per la resta, es manté igualeta. Vergonya. És la paraula que em ve al cap si penso amb la classe política d'aquest país. Vergonya d'ERC, del PS, de Iniciativa, de Convergència que juguen. Juguen a cremar cartutxos, després de cada carajillo. Ara regalant poltrones, ara aferrant-se als càrrec. Omplint-se la boca de autodeterminació, de sobiranisme, d'emprenyar-se per si toquen l'estatut(et) del Principat (que es pensaven!?!?), i desprès amagar la cua quan veuen els sous perillar.
Vergonya. Vergonya per tenir encara els feixistes, els hereus de la dictadura, dominant més de la meitat del país i intentant aniquilar de nou la llengua (i la terra, i la història, i la gent...). Amb sorna, ahir feien públic que es podrien tancar els repetidors de TV3 el 25 d'abril. Justament 300 anys desprès de la Batalla d'Almansa i l'inici de la pèrdua de la nostra llibertat col·lectiva. Quina puta casualitat!. La història està passada, però de nou es repeteix. Per què no torneu a cremar Xàtiva i Quart? Per què no torneu a bombardejar Barcelona? Per què no ens feu marxar a la meitat del país per buscar refugi?... Ja ho heu fet altres vegades... Quin nivell més baix de polítics que tenim. Patètic i trist. Passen porcs i botiflers... ens els mereixem? On hi ha el respecte per el poble? Us agradi o no, el vostre poble! On hi ha el respecte per qui us paga el sou? On és la dignitat? A aquestes hores, al compte corrent, que ahir pagaven les nòmines. Sort en tenim d'una societat civil que us passa la ma per la cara, un vegada i una altra, i que ho tornarà fer... i d'aqui a no gaire.  Borratxo, gandul, impresentable, vividor, infidel, expert en cervesa, dards i billar. És l'Andy Capp. Quan ja he renunciat a trobar-lo en cap botiga de còmics, fa anys que esta descatalogat. Sort que diàriament hi ha la seva tira a Comics.com, com si fossin fascicles, vaig acumulant les tires, i algun dia "impressora que te crio!" Alguns ja ho sabeu pero fa dos estius me'l vaig tirar a Chiapas, Mèxic. Va ser un estiu que no podré oblidar, mai. Aquesta setmana ja m'he reptartit amb el company de secció de la feina el torn de le vacances d'estiu, i me n'hi torno (a priori). Falta encara dibuixar la ruta. DF si DF no?, baixar a Guatemala?, anar directe? Oaxaca? Guerrero? Tabasco? Roberto Barrios? La Realidad? San Cristobal? Palenque, Ocosingo ...Noms que hauré de començar a posar en ordre Poc abans d'anar-hi el 2005, vaig descobrir l'Amparo, l'Amparo Ochoa... i avui l'he vista en video per primera vegada, amb una cançó, que cada vegada que l'escolto, em posa la pell de gallina, i no ho negaré, a vegades, fins i tot ganes de plorar... la maledicció de la Malinche..... Amparo, allà on siguis, descansa en pau! Fent uns apunts sobre la Televisió per IP de cara a la Uni... als altaveus ha sonat això de la banda sonora de "Good night and good Luck"...  Per l'amor de Déu, el curs va començar el 28 febrer... i ja tinc així el calendari amb només tres assignatures. Qui s'han cregut que som nosaltres? I el Barça? I els col·legues? i les pelis de la nit? i les birres pels puestus?... m'haig de tirar així, patint, durant nosequants anys?????? Pel seu glamour, tendressa, la cara trista, i pel freakisme, fa un mesos que el seu retrat presideix la taula on treballo. Avui l'hem castigada... Dissabte 24 de febrer del 2007. El Brull, Osona. Cap a les 12h enfila fins els coll de Formic. Objectiu: fer el cim del Matagalls.1696 m per sobre del nivell del mar. A que queda èpic? Doncs, i que passa?, té la seva èpica, un casi 1700!. La gent se'l fa en una hora o en tres quarts, jo amb tres hores. Hem vingut a aquest món a patir? NO! Ara un ducados, ara una trucada a veure si la M s'ha posat a parir (aquesta vegada no em faré padrí okupa), ara em tornen a trucar (el dentista “oye que el lunes tienes el implante”), ara dinar, ara fer un riu... Gent que puja i gent que baixa. Alguns, com de passeig, normals, vaja com anàvem nosaltres. Altres fins i tot amb pantalons de pota d'elefant i camisa (tenien pinta d'estudiants de geologia com a mínim)... Buscant algun rastre de la mossa que a Catalunya Ràdio havia trucat uns dies abans dient “és que el noi amb el que estic sortint darrerament m'ha convidat a anar al Matagalls i no se que vol dir”... reina, NO ÉS UNA DISCOTECA de moda del Maresme ni és anar a fer una cacera d'aus. Sí, entre la gentada, buscàvem el rastre d'una mossa que anés com si estigues en un after-hours. Però allò que em va deixar més esparverat per la èpica, la imatge i la gloria que desprenien eren els experts muntanyers. La ostia tiu, ni que anéssiu a fer el Montblanc!!! Cony, que és un 1700 encara no i el cotxe el deixeu a 1500. Titus, per dos-cents metres us heu de disfressar tant? Eps, que el carnaval va ser la setmana passada!!!!!!! Una altra imatge impactant va ser, quan ja havíem fet el cim, fent el piti de rigor i menjant unes pomes... arriben també al cim tres mosses amb pinta (a priori) de ser escoltes o de la UEC... i una d'elles crida, tot esvanida “mira un aguilot!” i es queda tant ampla per la seva compenetració amb la mare natura i tot el que l'envolta. Reina, era un corb. Un putu corb. No comment. A la foto, el Turo de l'home i les Agudes des de el Matagalls. Tres cims fets per menda en els darrers sis mesos. Ja ho se que queda pedant i ridícul, però és que sóc de ciutat... i tot allò que sigui més alt que el Tibidabo fa ilu. Àpala, see you ... Després d'haver sobreviscut a un putu Nadal, a una bateria d'atacs epilèptics i infarts familiars, a una tendinitis calcificada de collons, un afartament de antibiòtics, una gastreonoseque que encara casca, l'Albert's Day, un pressupost per reparar la PALM que m'ha deixat pàl·lid, la mort sobtada de l'ADSL (i el seu renàixer com el Fènix), les trenta mil voltes per la punyetera matrícula de la Uni, la moto no arrenca durant una setmana, el dir prou de l'ordinador i el “coño no trobem una font d'alimentació que hi encaixi”, una ostia amb el cotxe (señor juez a mi que me cuenta, fue el otro el que salto de carril!!!!), el bloqueig de la XBOX just quan havia trobat la manera de tunejar-la (algú sap que volen dir tres llums vermelles???).... és quan et dones compte que sort que ja tens les entrades per als Bloc Party.... so fucking useless... ... i que sempre ens quedarà el Reijkaard (o com s'escrigui... Eto'o kampora!!!!) ps. A Déu poso per “testic” que la setmana vinent queden penjades les fotos del London Calling Tour pendents... amb les fotos de la ruta Litvinenco |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosARA SERIOSAMENT
BLOCS MíTICS
RESERVES ESPIRITUALS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
ACN
indymedia.org
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
