Fracàs en la cimera Mas/Montilla per intentar arribar a una Unitat d'Acció Catalana per resoldre la situació d'emergència hídrica gal·làctica i ultrasideral que estem patint.
És rellevant el grau d'hipocresia a què ha arribat CIu, per boca del seu "líder", Artur Mas. Aquest senyor és capaç d'estar frontalment en contra de transvassar aigua del Segre al Llobregat de manera puntual i com a mesura extrema, però en canvi defensar a capa i espasa el MegaTransvàs del Roine que en tot cas entraria en funcionament d'aquí a bastants anys. Com es pot caure tan baix, quan el tema a tractar al moment és: com afrontar la greu sequera que estem patint ARA plantejant solucions al problema? En comptes d'això, en Mas continua amb el seu tacticisme estèril, en aquests moments amb la Terribas, vomitant el seu discurs "estratègic" per fotre el govern i per fotre a la ciutadania catalana que en aquests moments està molt preocupada i aquest senyor no té cap altra intenció que treure rèdit polític del tema. Demagògicament fastigós!!!
D'aquesta manera, l'acció del Govern queda un pèl legitimida, perquè, tot i els errors de gestió de la crisi hídrica duts a terme pel Conseller Baltasar, el planteig del Govern Català tampoc és tan forasenyat tal com explica el científic Ramon Folch[video]. (segueix...)
Com és que no hi ha cap òrgan de control sobre les instal·lacions d'aigua? Bé prou que n'hi ha per les instal·lacions elèctriques o de gas (tot i que no sempre són eficients, no cal esmentar exemples). Ningú revisa que les instal·lacions estiguin ben fetes, que les empresses subministradores compleixin la normativa i la normativa nova no parla de consums màxims. No es controla que els aparells que es venen siguin ecològics, ni es revisen les instal·lacions buscant possibles pèrdues.
Mentrestant, la fuita de Badalona no quedarà resolta fins el 2009. Quatre anys hauran passat desde la detecció d'un problema gravíssim a la seva solució definitiva. Si això és un País modern del segle XXI, a mi que em perdonin però, em sembla que és per donar-se'n de baixa.
I mentrestant, com tenim la crisi hídrica?(segueix...)
Aquesta és la primera entrada en el meu bloc personal, i ves per on, és el dia en que en Fidel Castro ha abandonat el poder de Cuba i alhora, el dia en que el científic català, Eudald Carbonell, acava de publicar el seu llibre: "La consciència que crema".
I què dir de l'Eudald que ja porta publicats, entre d’altres títols,
Planeta humà(Barcelona,
2000); Encara no som humans
(Barcelona, 2002),
i El naixement d'una nova
consciència (Ara Llibres, 2007). Llibres, tots ells, basats en la visió de l'evolució de l'espècie, encara no segons ell, humana.
De fet, què són 5 anys, què són 10.000 anys. A l'escala en què treballa
l'Eudald 15.000 anys d'evolució no són rés, perque sap que, al pas del
Darwinisme, els canvis generalment es generen a poc a poc. Per tant,
quedem-nos perplexos de la transformació que ha patit "l'humanitat"
aquests darrers, posem, 200 anys. I assumim les conseqüències que aquests canvis tan bruscs han suposat pel planeta i els seus habitants. (segueix..)
