Amb molt d’esforç i molta dedicació, el Centre Ovidi Montllor d’Alcoi ha editat un doble cd recopilatori, Tirant de cançó, en el qual es pot escoltar una mostra de la feina de 37 artistes que fem cançó d’autor en llengua catalana. La distribució gratuïta de les 1.500 còpies és un exemple de la bona feina d’aquesta entitat del sud del país i de la seva vinculació amb la música. És un honor formar part d'aquest projecte.
Els propers 30 i 31 d’octubre, dijous i divendres que ve, tindré el plaer d’acompanyar al grup Túrnez i Sesé en l’estrena del seu espectacle ‘Romanços i estampes del 21’. Acostumat a ser la veu principal, aquest cop hauré de fer de secundàri, al darrera de la veu del Xavi Túrnez. L’actuació tindrà lloc al teatre Kursaal de Manresa, tot estrenant la Fira Mediterránia de la capital del Bages.
Li han robat el baix a en Guillem Aguilar. En Guillem és un excelent baixista que m’ha acompanyat en moltes actuacions i que ha participat a la gravació dels meus discos. Per això, si ell s’ha quedat sense baix, jo també. Escric això per fer la meva aportació en la recerca. Sé que serà com trobar una agulla en un paller, però cal intentar-ho.
Aquest diumenge, 25 de maig, el programa ‘Setze jutges després’, que s’emet a COMRàdio a partir de les 21 hores, començarà a fer un repàs de la meva discografia. El periodista i escriptor Víctor Batallé, que és qui condueix aquest espai radiofònic, analitzarà les cançons de ‘Senzill’, el meu primer disc. Durant el mes de juny s’emetran els programes dedicats a ‘El vals de la ingenuïtat’ i ‘El món es mou’.
Vicent Fibla coincideix amb mi en dues coses: el cognom i la professió. A més, tenim, si fa o no fa, la mateixa edat -ell és una mica més jove que jo, tot s’ha de dir- i hem començat a publicar discos al mateix temps. La seva manera d’entendre la música és, però, ben diferent a la meva: si jo faig, o procuro fer, cançó d’autor, en Vicent fa música electrònica. El cas és que no han estat poques les confussions derivades d’aquesta circumstància que he viscut. I suposo que ell també.
Fent un repàs a la graella de les emissores de ràdio més significatives del país, he vist que hi ha un parell de programes especialitzats en cançó: ‘Setze jutges després’, a COMRàdio, i ‘Memòria selectiva’, a Catalunya Ràdio. Tots dos s’emeten diumenge, un al vespre i l’altre a primera hora de la tarda, i tots dos poden descarregar-se a internet.
L’intrascendent partit de Lliga de Campions que el Barça va guanyar ahir proporcionarà al club blaugrana un premi de sis cent mil euros (cent milions de pessetes). Aquesta és la xifra que la UEFA i els clubs europeus tenen acordada per cada partit guanyat a la màxima competició continental. No seré jo qui es sorprengui en veure com el negoci del futbol mou muntanyes i milions d’euros, però aquest cop no he pogut evitar la comparació amb el món de la cançó. Perquè resulta que sis cent mil euros és també el pressupost del festival BarnaSants que, gràcies a l’esforç i la bona feina de l’incansable Pere Camps, celebrarà la seva tretzena edició entre els mesos de gener i març de 2008 amb una cinquantena d’actuacions.
Per cert, jo hi participaré per presentar ‘El món es mou’, el 20 de gener al Luz de Gas.
Com acostuma a passar en els discos d’homenatge, els artistes que hem participat al de Lluís Llach, gravant expressament noves versions de les seves cançons, hem estat triats per motius ben diferents, al marge de per l’afecte que professem per l’homenatjat. M’agrada pensar que hi sóc com a representant de la cançó d’autor que ara es fa a Catalunya i en llengua catalana.
Ja vaig avançar, el passat mes de maig, que participava al disc de tribut a Lluís Llach que publicarà Picap. Ara puc mostrar-vos la portada, obra de Maria del Mar Bonet, i dir-vos que es titularà ‘Si véns amb mi’, que estarà a les botigues el proper 3 de desembre i que es presentarà en societat el mateix dia, a la sala B del Luz de Gas. Jo tindré el gust d’interpretar ‘La madame’, que és la meva aportació a aquest merescut homenatge.
Tres diaris de gran tirada, La Vanguardia, El Periódico i Avui, dediquen els col·lecionables del cap de setmana a Lluís Llach, Bob Dylan i La nova cançó; Joan Manuel Serrat i Joaquin Sabina omplen durant tres dies el Palau Sant Jordi; Paolo Conte actua amb èxit rotund a Girona i Barcelona… ¿Algú dubta que la cançó d’autor no te un públic ampli al nostre pais? És tan veritat aixó com que les noves propostes en aquest gènere no estan recolzades com cal per ningú.