Si algú em telefona al mòbil i no conteste no és que m'haja fet antipàtic: és que el tinc en vies d'extinció. També podria ser que estiga fent alguna cosa més interessant, però això és una altra qüestió. El cas és que està en les últimes, amb una actitud de desinterés total pels que ens quedarem en aquesta vida. Hui he parlat amb un comercial de Movistar que, després de fer diverses consultes, m'ha dit que si vull un terminal nou hauria de pagar, perquè de punts no és que en tinga molts... Pagar? A Tele(a)fònica? Ja paguem prou amb les factures (i el pobre Àngel amb l'internet a pedals!). No res. Al final diu que mirarà no sé quina opció a vore si arribem a un acord. Molt bé, li he dit. Però és que quan se n'ha anat el mòbil encara alenava, i ara està contínuament amb la respiració assistida. Total, que això: que si no conteste, i és important, proveu-ho més tard per si pilleu un dels darrers moments de lucidesa.
albinyana |
dimecres, 23 de juliol de 2008 | 08:13h
* Hui es fa una presentació de Pell de Pruna a Albaida, a la Llotgeta d'Amorós. Serà a les 20 h, i allà estaran exposades les il·lustracions del llibre. Ahir em van demanar una cosa amb no sé quina finalitat. Ja vorem.
* Divendres, a les 20 h també, al Casal Jaume I d'Ontinyent, hi haurà una actuació de Josep M. Cantimplora, que obrirà la festa-sopar dels 10 anys de VilaWeb Ontinyent. Si voleu acudir, aviseu a la gent del Casal per tindre lloc suficient per a tots. I si voleu sopar, porteu l'avio i allà posarem la beguda, la picaeta ...
* L'escrit anterior: un lapsus. Això ho tenia en els esborranys i es veu que en l'última revisió li vaig dir publicar sense adonar-me'n. De fet no té ni títol ('xx' no vol dir que siga porno). No ho vaig saber fins que no em va arribar l'avís d'un comentari, i em va caure la llengua als peus. Em vaig engolir la vergonya i vaig decidir deixar-ho. Total, coses pitjors he fet (i faré).
albinyana |
dimarts, 22 de juliol de 2008 | 10:09h
El pany. I després ja res més: o només un buit massís que s'embeu les hores i les passes.
Ja no estorinyem amb adjectius humits les nits en blanc. No les pentina al matí la son que no havíem volgut dormir. Com a molt intentem versos amb paraules que es tornen adolescents inquiets, que s'esmunyen dels fulls dels diaris que embolicaven els entrepans dels dinars ara divorciats, com mortalles esmentides per una mort excedida. El verb es fa improcedent, la frase comunica contínuament, i la puntuació nega l'evidència del desig. Però hi és. Encara que, com tantes altres voltes, la nit acabe intacta. L'endemà el calendari insinuarà un dia nou. Però és com si l'eternitat de la condemna desorientara els dies que han de passar, que passejaran de reüll enganxats a les cordes d'un piano d'una sola nota, repetitiva, inevitable, mentre la vida es declinarà en una rima estèril.
albinyana |
dilluns, 21 de juliol de 2008 | 14:13h
No seré jo qui posarà en dubte la qualitat professional de l'Antoni Bassas. No ho mane Déu! Escolte poc la ràdio, però si als matins escolte alguna emissora és Catalunya Ràdio, i per descomptat que 'Els matins de Catalunya Ràdio' em semblava un programa de qualitat, digne d'un país més normal que el nostre, és a dir, amb la intenció de normalitzar un país que és el nostre. Però... ací ve el però: quin país?
Per desgràcia, aquell programa del que ara en lamentem la pèrdua no mirava més enllà de l'Ebre. El País Valencià hi tenia una presència nul·la. O anècdotica en casos. Al remat, és la política de la Corporació: desgràcies, les manis rituals, algun excés blavero, i la resistència per TV3. Fora d'això, el País Valencià és un erm informatiu. I així ens va a tots, als del nord i als del sud.
S'ha parlat i escrit molt de la desaparició d'en Bassas del programa: jo també lamente que la cosa haja anat així i destaque la professionalitat del periodista, però reconeguem que no tot era com (alguns) voldríem.
albinyana |
dimecres, 16 de juliol de 2008 | 23:30h
Aquest dijous inauguren al cine Goya l'espai que es dedicarà a fer de sala d'exposicions. Es tracta de l'entrada a l'edifici, un espai de pas no només per a accedir a la sala de projecccions, teatre i concerts, sinó també una de les entrades al mercat. Fa alguns anys, quan es van fer obres de reforma al cine, en aquesta part de l'edifici va quedar al descobert la cova de l'antiga casa, amb gerres encara en bon estat. Amb bona intenció i poca esperança vam comentar al llavors regidor de cultura que seria bona idea deixar disponible l'accés a la cova, posar-li reixes a l'exterior perquè respirara i evitar humitats, i posar uns vidres al sòl de l'entrada al cine perquè es puguera contemplar. L'esperança era poca, però encara en va sobrar. No sé si ara es podria recuperar aquella idea. En aquell moment, aprofitant les obres, hauria sigut més fàcil i econòmic. Però potser encara som a temps.
albinyana |
dimarts, 15 de juliol de 2008 | 00:29h
En despertar-me aquest matí he mogut les espatles: tot anava bé. Tot estava al seu lloc i no hi havia molèsties. Però el dubte estava justificat. Diumenge a la nit baixàvem per la carretera (oficialment dita avinguda de Jaume I) cap al sopar reglamentari dels diumenges. En una de les meues passes volanderes, quan tot el pes del cos descansa sobe el taló del peu esquerre, el tacó entrà en contacte amb un petit objecte esmunyedís. El meu propi impuls donà empenta a l'esvaró, i allà va anar la cosa. És un dels bacs més mal d'administrar: ràpid, de tos. No hi ha manera d'esmorteir-lo. Es tracta, i ja fas prou, d'evitar que el cap faça malbé l'asfalt i de fer que els músculs de l'esquena aguanten el colp. La jassinà va ser considerable. Fins i tot em va semblar sentir que algun testimoni (des de prou més avall del lloc de l'incident) s'exclamava per la trompada. No em vaig fer mal, per sort. En alçar-me només tenia un repeló al colze esquerre, i la sensació que l'endemà me'n ressentiria. Per això aquest matí he provat com anaven les espatles. Anaven bé, però fa ja una estona que em note que potser encara acabaré ressentit del mal pas. Demà vorem.
albinyana |
dilluns, 14 de juliol de 2008 | 14:14h
Aquest cap de setmana torna a l'Olleria la Festa de la Magdalena, amb la música, els balls, els castells, el sopar al ras, la revetla... Serà el dissabte, a partir de les 7 de la vesprada (programa en pdf). Com sempre, la cosa començarà a la porta de l'església de la Magdalena, amb uns castells i la treta de la dansà, que anirà fins a la plaça de la Vila, on ja es viurà tota la resta de la festa fins ben entrada la matinada. En el programeta de mà enguany ha col·laborat el periodista i filòleg Alfons Llorenç, amb un text sobre el rei Jaume I, per allò dels 800 anys del seu neixement. Una altra figura de què podrem gaudir el dissabte és de Pep 'Botifarra', que cantarà amb la rondalla que acompanyarà el grup de danses el Revol.
I on hi ha la coincidència? Doncs que l'endemà diumenge, Xavi Castillo actua al poble amb el seu mític 'Pànic al Centenari'. Aquesta obra la va interpretar per primera volta a l'Olleria precisament en la primera festa de la Magdalena, amb un èxit més que impactant. Anirem a vore'l, perquè a més tenim una mampresa nova a mitges.
albinyana |
dissabte, 12 de juliol de 2008 | 18:09h
Aquest matí m'ha arrribat el mail: 'Sopar de Crònica', i he arrufat el nas. Sense cap motiu m'ha semblat que no devia ser la informació que esperava, i ho he encertat. En compte d'anunciar el dia del sopar, el correu informava d'una més que possible suspensió de l'aplec comarcal de desficiosos per problemes físicofamiliars dels manifessers de la cosa. Llàstima. Anar és un plaer i un patir. Ho trobaré a faltar.
albinyana |
dissabte, 12 de juliol de 2008 | 17:33h
A mi em sembla que les rotondes són un bon invent per a distribuir el trànsit, si deixem a banda que hi ha llocs on n'han aparegut com si foren una flotà de bolets. El recel, l'excés, no és mai bo. Em semblen un bon sistema, dic, però això no lleva que la meua relació personal amb aquest invent siga d'una cordialitat justeta. No sé el motiu, però tinc tendència a equivocar-me d'eixida, cosa que provoca hilaritat entre les amistats i a voltes fer més quilòmetres dels que toca. Sent així les coses, anit arribava amb el temps justet a Otos. La carretera l'acaben de refer i ara està noveta, negra, fineta. De colp, una barrera indica que has de fer una maniobra, s'acaba l'asfalt, es fa tot gris i apareix una megarotonda silvestre, sense línies, sense alquitranar, amb rastells salvatges i grava i pols. No sé com ho vaig fer però vaig anar a parar a un lloc sense eixida. De totes les possibilitats, vaig anar on més difícil era. Res. Espere que la setmana que ve ho hagen arreglat una miqueta, o que algú m'acompanye per guiar-me. És que la divendres que ve tenim allà, a Ca les Senyoretes, un concert de Llorenç Barber.
albinyana |
dissabte, 12 de juliol de 2008 | 13:55h
D'ací a poc l'Olleria tindrà una biblioteca, que ja tocava. L'agència de lectura no és suficient en ple segle XXI per a un poble de 8.000 habitants, qüestions legals a banda, que també obliguen a oferir el servei. Ha calgut un daltabaix consistorial, un canvi de govern local, per tirar endavant la biblioteca: no devia ser tan complicat quan en els pocs mesos que duen els nous gestors l'anuncien per a d'ací a no res. Em sembla una bona notícia, que supose que tot lo món aplaudirà. On hi pot haver alguna discrepància és en la ubicació elegida, però ja se sap que mai plou a gust de tots, i que el que fa és el que es pot equivocar. Els que es dedicaven a mirar passar els dies difícilment podien errar.
albinyana |
divendres, 11 de juliol de 2008 | 00:56h
Fa temps que duia pel cap referir-me a aquella afirmació que diu que, en la vida, cal plantar un arbre, escriure un llibre, i tindre un fill. Pel cap m'anaven les idees però encara no m'havia decidit a posar-me. Adés he vist al bloc del tio Sergi que en parlava, i m'he dit que la son pot esperar un poc més.
albinyana |
dimecres, 9 de juliol de 2008 | 00:26h
Potser dissabte arribe el moment del ménage à trois pendent, encara que la cosa no és gens segura. Si no pot ser, ho deixarem en un ménage à deux més clàssic i ja consultarem agendes per a (prou) més avant.
Vaig a vore si pense alguna proposta aventurera, de barra modesta. O millor una cosa més de mudar?
No seré jo qui posarà en dubte la qualitat professional de l'Antoni Bassas. No ho mane Déu! Escolte poc la ràdio, però si als matins escolte alguna emissora és Catalunya Ràdio, i per descomptat que 'Els matins de Catalunya Ràdio' em semblava un programa de qualitat, digne d'un país més normal que el nostre, és a dir, amb la intenció de normalitzar un país que és el nostre. Però... ací ve el però: quin país?
