Per raons que ara no vénen al cas (tampoc no ho hem d'explicar tot) havia deixat de costat una miqueta això de la Llei de Depencència que tenia pendent. Finalment divendres van vindre a valorar-me. Dijous em van avisar, volien que estiguera a casa entre les 9 i les 12 del matí per esperar els entrevistadors. Això era molt de temps esperant, i ho vam deixar entre les 11 i les 12. Poc després de les 11 va arribar una xica carregada de boli i qüestionaris, em va demanar una certa documentació i va començar a preguntar. Es tracta de saber quines coses puc fer per mi mateix, en quines necessite ajuda d'algú i en quines altres depenc completament d'una tercera persona. No va ser llarg, ni incòmode. Ella apuntava i apuntava. Quan tindré la valoració? Ni se sap. La xicona em va dir que no em podia donar ni una idea remota perquè hi ha moltíssimes sol·licituds. Diu que ho han demanat tots alhora... Normal, és una cosa nova. Per les informacions que va eixint per la premsa i per les opinions de les associacions de discapacitats el País Valencià és un dels territoris on la cosa du més mala marxa. Esperarem. Insistirem quan calga, encara que siga només per reclamar que es complisca la llei. Els beneficis personals en el meu cas no seran molts, i n'hi ha que ho necessiten molt més, i que per tant han de passar davant.
La web todoloquenecesites.com està dedicada a l'aplicació de la llei de dependència al País Valencià. Quan te'n diuen el nom, amb una certa rojor a les galtes, ja t'entra la suspicàcia: todoloquenecesites.com? No pot ser molt seriós això, amb aquest nom. Efectivament, la web té alguns eslògans comercials, algunes fotos pretesament entendridores i un grapat d'enllaços prescindibles. Res més. La versió en valencià i la versió en castellà són completament iguals. Vull dir, completament en castellà. Molt útil, la web, si tens temps a perdre i no saps què fer.
Preguntar costa poc, de manera que he telefonat a l'assistenta social per si hi havia alguna novetat sobre la meua sol·licitud d'això de la llei de dependència. Ja m'imaginava que no, perquè no m'havia dit res ningú, encara que els papers es van enviar abans de Nadal, però mira... per saber per on anem.
No m'equivocava: els de l'oficina comarcal de la cosa, a Albaida, diuen que res. Els meus papers encara estan damunt d'alguna taula funcionarial de València, en algun muntó, perquè sembla que l'entrada de dades dels peticionaris du un retard d'un mes. Res d'extraordinari.
M'han donat uns telèfons per si vull preguntar directament, un dels quals ja m'han avisat que no l'agafen mai. La sort és que en el meu cas els possibles beneficis de l'aplicació de la llei no són coses de necessitat, però hi ha persones a qui sí que els pot servir de molta ajuda. Desinterés? Desídia? Interés mal entés? No m'ho deixaré de la mà. Encara que siga per fer la mà.
Això es veu que pensen al PP valencià. Que ací som els darrers en l'aplicació de la llei de dependència? No passa res: espaiet i bona lletra. No posem diners per a agilitar els tràmits, que no n'hi ha, que els del govern central no ens en donen. I els nostres diners són per a coses importants: circuits d'scalextrics flatosos, òperes que desvisten i jornalets per als de casa.
L'oposició acusa al Consell de fer boicot a la llei per electoralisme, per pura confrontació política. Jo n'estic convençut, d'això. No ho puc evitar. Ho fan per això i perquè prefereixen invertir diners públics en coses més rendibles per als (seus) negocis.
...però no per ací baix. La Generalitat de Catalunya començarà a pagar aquesta setmana les primeres ajudes, i es farà amb caràcter retroactiu. Mentrestant, al País Valencià no se sap quan es començarà a agafar la cosa seriosament. Segons publicava la premsa la setmana passada, el País Valencià és el territori on va tot més endarrerit.
De moment he acabat amb els primers tràmits burocràtics. Dimecres passat vaig anar al metge per al paper que ell havia d'omplir. Ell tenia pressa, perquè havia d'atendre dos avisos, de manera que no li vaig fer la raó per no haver llegit que aniria. 'Ompli'm açò', li vaig dir, i ell em pregunta que què havia de posar. Fotre! Posaré, va dir, seqüeles de pólio. D'acord. 'Vols que pose també això de l'any passat de la cama?'. Com? Però si això se'n va anar i ja està! 'Jo ho pose que no costa res'. I posat està. Hui he anat a l'ajuntament a deixar els papers. També rapidet. Res a comentar perquè la cosa ha anat com una seda. Massa i tot. 'Ja diran', m'han dit. Això, ja diran.
L'atenció a casa de les persones que pateixen un nivell de dependència severa és més econòmica que una plaça de residència, segons conclou un informe que avui ha presentat el cinquè tinent d'alcalde i màxim responsables de les polítiques socials del consistori, Ricard Gomà, a la Comissió d'Acció Social i Ciutadania.
L'entrevista amb l'assistenta social ha anat bé. M'ha informat del procés que durà tot i m'ha demanat paciència. Ja la duc posada, li he dit, perquè no és la primera volta que m'enfronte a processos burocràtics. Ara he d'anar al metge que m'omplirà un paper on explicarà de manera ràpida quin és el meu estat, i amb això i la sol·licitud que m'ha donat aniré a l'ajuntament perquè ho facen arribar al departament que toque de València. D'allà vindran a fer-me la valoració, que tornarà a València i duran a Albaida on hauré d'anar a una altra entrevista. A Albaida sembla que la cosa serà quasi final i dependrà d'una cosa estranya: una negociació m'ha dit? En fi, com que això encara tardarà, ja vorem. L'assistenta m'ha reconegut que al poble ja s'han fet valoracions, però desconeix quines prioritats apliquen, si és que n'apliquen cap. De moment he d'anar el dimecres a vore al doctor, que possiblement llegirà açò. Si és així, ja sabrà a què vaig.
Hui he parlat per telèfon amb l'assistenta social del poble per vore com està la cosa de demanar la valoració per a la llei de dependència. Hem quedat que aniré dilluns perquè ella ha de fer un informe que després s'ha de dur al metge per tal que en acabant es faça no sé quina cosa més. Comencem el via crucis administratiu.
No. No malpenseu. No es tracta ara de parlar de sobiranisme i nacionalisme. És una cosa més prosaica. Vaig a vore si per fi comence els tràmits per beneficiar-me de la famosa llei de dependència. Coneixedor com sóc de com funcionen certs departaments de l'administració, necessitava primer carregar-me de moral. He creat una categoria on recolliré les experiències que aniré posant al bloc. Hui he començat: a la primera 'cullerà', mosca. He telefonart a l'assitenta social per mirar de sol·lictar la revisió tècnica (valoració), i no m'han contestat. Demà, més.
Hui he parlat per telèfon amb l'assistenta social del poble per vore com està la cosa de demanar la valoració per a la llei de dependència. Hem quedat que aniré dilluns perquè ella ha de fer un informe que després s'ha de dur al metge per tal que en acabant es faça no sé quina cosa més. Comencem el via crucis administratiu.
