albinyana |
divendres, 15 d'agost de 2008 | 20:55h
Com que la meua segona residència està tancada per vacances, a l'hora del café he pensat de fer alguna cosa diferent, com anit, que em vaig gitar tan prompte que fins i tot el coixí es va preocupar (li ho vaig notar). Després de dinar he mamprés una mini-mini-expedició: he anat a fer-me el café a l'aventura dels bars inhabituals. Ja posats, he eixit del terme de l'Olleria i he anat a la gasolinera de la megarotonda pròxima al Trovador. Primer contratemps: la porta automàtica s'ha negat a obrir-se. He mirat que els llums eren encesos, però també he vist un paperet on es llegia: 'me n'he anat un moment. Vinc de seguida'. Com que no m'apetia esperar-me, he représ la carretera i he anat a Montaverner. Els Tunos, bar famós de tantes voltes com han entrat a robar, era tancat. M'he acostat cap al centre del poble. El Renford! Un bar de l'época èpica, de quan anava pels pobles a festes! Decidit. El carrer on té la porta sense escalons és poc ample, tan poc que no es pot aparcar perquè no caben dos cotxes. Quan enfilava el carrer han arribat uns xicots amb pinta de caçadors que, ja que no podien aparcar, han deixat dos cotxes al mig del carrer. 'I si ve algun altre cotxe?', pensava jo. A ells es veu que no els preocupava això. Dins del bar ningú més, a excepció dels pressumptes caçadors, una xica molt jove darrere del calaix, i un xiquet mirant la tele. Quan aquells se n'han anat, la cambrera i el xiquet han passat pel meu costat, i el xiquet ha anat per terra en un bac sorollós. L'escaló li ha enganxat la cama mentre el nano mirava eixe senyor raro que s'acabava el café a la barra. No res. He tornat a casa sense més novetats.
Ara, quan em disposava a escriure açò m'ha arribat una mail de Francesc Mompó (Paco Uendo), que diu que actua el 27 de setembre a Gandia, en una cosa de lletraferits (programa d'actes). He vist que en l'actuació hi ha altres coneguts meus, com Víctor Gómez Labrado (al que fa temps que no veig i no sé si em recordarà), Manuel Joan i Arinyó (que l'últim que em va dir fa un parell de mesos és que sóc un mal amic i encara no ho he arreglat), i el doctor Olivares (no comment).
I ara que he mirat el mòbil que m'ha deixat Natzari perquè espere espere que em telefonen veig que s'ha quedat sense bateria.
Que fa un parell de setmanes Jordi va tindre un ataquet (passatger) de lucidesa i va dir: 'ja ho tinc! Ja tinc el nom de l'editorial!'. I la va encertar. I ho vam celebrar fins que es va fer de dia. Feia temps que li pegàvem voltes al nano, o potser no li'n pegàvem prou, no ho sé, però el cas és que ho teníem això pendent. Toca! Una cosa menys.
Jo ara hauria d'estar dormint. O almenys gitat. Aquest matí, quan m'he despertat, estava xopat: no era suor, era la son que tenia, que s'havia derretit de la calor. En tenia tanta que estava passaet, i me n'he hagut de llevar fins i tot de les ungles. Per això he pensat que hui, per a bé anar, m'hauria de gitar prompte. Allà a les 11... Però no. I això que he superat la temptació d'anar a vore Rosita Amores a Bufali! El que passa és que havia de preparar alguna notícia per a demà de VilaWeb Ontinyent, sobretot la de l'entrevista a Paco Muñoz que li ha fet Ernest per a la ràdio i que demà reproduïm en àudio. I també la de l'observació de l'eclipsi de lluna que es farà a Ca les Senyoretes. És una llàstima que l'eclipsi coincidisca amb l'actuació de Paco, o un senyal?
Que això del concert de Paco Muñoz a Bocairent s'anima. Si sou de fora de Bocairent i voleu comprar les entrades amb antel·lació, ho podeu fer a l'oficina de gerència del Centre Comercial El Teler d'Ontinyent i al Casal Jaume I (o està de vacances?), a Foto-vídeo Tella de la Pobla del Duc, i a la cafeteria-gelateria Ca Tarsi de l'Olleria (la meua segona residència). Ací només fins al diumenge dia 10, que tanquen per vacances. Passarem llista, a vore qui és el dessentit que falla.
Per cert, que en relació amb el concert ha circulat per alguns mitjans de comunicació una notícia amb una informació ben poc afortunada. Assegurava que Toni Mestre (autor de la lletra del 'Què vos passa valencians?') era de Bocairent, nascut a València com era, i esmentava algun títol de cançó com 'Cançó a Malta' (Mahalta, en realitat).
A més, ara està de moda que els gabinets de premsa depenents del PSOE facen les notes de premsa en vil-lingüe. Així comprovem que els que han aprofitat la nota en castellà parlen d'una cançó anomenada 'Maere si fos mariner', que és com apareix en la informació oficial en espanyol. Els de la redacció no s'han calfat gens el cap.
Això de les presentacions de 'Pell de pruna' no s'ha acabat encara. L'agenda és oberta i en tenim algunes mig aparaulades per a després dels mesos de basca, i altres en procés de negociació. N'hi ha una, però, que em preocupa. Relativament. El duo dinàmico Olivares-Albinyana (l'altre) volen fer-ne una a Ca les Senyoretes, o siga, al paritori de la cosa. O si ho voleu un poc menys prosaic, on es va engendrar la criatura. El problema? Que s'han conjurat i volen que siga jo qui faça de presentador. No han tingut miraments per aprofitar-se d'un pobre invàlid com jo: dos contra un i damunt no puc córrer... Hi ha una data possible i un convidat sorpresa. Ara en passar l'estiu aniré pensant què puc dir jo allà, precisament allà, jo que sempre vaig fugint de parlar en públic. Serà qüestió de preparar alguna cosa original, que li diga a l'obra i als autors. No em faig responsable de les meues idees.
Ja tenim ací un nou programa de Mãemeua: 'Ciència en la fe', li han posat per títol. Com sempre, inclou l'espai de les tertúlies de ca Fuster, que en aquesta ocasió té com a convidat al Doctor House. L'haurem de dur un dia a Ca les Senyoretes.
albinyana |
dimarts, 29 de juliol de 2008 | 20:36h
Faun grapat d'anys, un servidor va fer un dia una aparició fugaç a la tele, a les notícies de Canal 9. En aquell moment hi havia un pleit al poble sobre si tiraven a terra l'església de l'antic convent dels dominics, o si valia la pena retaurar l'edifici. Entre veus contràries a la supervivència de l'immoble, des de l'alcalde al propi rector, hi va aparéixer la meua com qui demana una miqueta de trellat i mirar primer de salvar les coses de valor. Quan vaig arribar a dinar a casa vaig explicar que hauríem de vore el noticiari per si al final eixia jo o no, i entre comentaris d'incredulitat ma mare va demostrar el seu sentit pràctic i em va marmolar: hauries d'haver vingut a casa a mudar-te!
albinyana |
dimarts, 29 de juliol de 2008 | 14:15h
Sònia és d'allà dalt, del Pla de l'Estany. És amiga del meu amic Vicent Pons i (molt) més amiga encara d'un altre xicot també d'ací del poble que no sé com es diu (disculpeu). Diu que admira l'Olleria i la seua gent: per l'amor de Déu, tots dempeus i aplaudim! I per si això no fóra prou, assegura que segueix aquest bloc.
Ara ha posat al youtube una série de vídeos interessants que va gravar durant la festa de la Magdalena, i que podeu trobar al seu canal.
M'ha escrit i diu que quan torne pel poble vindrà a saludar-me. Ja sap on trobar-me.
albinyana |
dilluns, 28 de juliol de 2008 | 20:53h
Primera boda oficiada per Ariel Santamaria, regidor a l'ajuntament de Reus per la CORI.
Mentre parlava el dissabte amb aquell foraster ja veia que la cosa anava de personalitat estrambòtica. Quan va dir que era de Reus vaig pensar en aquest regidor i el seu partit. I bingo! El foraster és militant d'això. Segons em va dir, al proper ple volen presentar una moció per instal·lar un follòdrom a la ciutat. La conversa em va costar un gelat, però em va tranquil·litzar la consciència: qui diu que estem malament?
albinyana |
dissabte, 26 de juliol de 2008 | 19:30h
Hi ha coses que no hi ha mans d'entendre-les. En sóc incapaç. Em fa l'efecte que juga tant amb les frases que les fa a banderes per atabicar-les de significats. Em supera. I llavors més que entendre-ho ho sent. I no tiv més explicació.
albinyana |
divendres, 25 de juliol de 2008 | 14:09h
Encara que coste, hi ha casos de coses dolentes en què pots trobar alguna part de positiu. És el cas de la MK, la televisió d'Ontinyent d'adjectivació perillosa. Que què té de bo? Doncs que es desviu per ajudar-nos a desmuntar la teoria segons la qual al País Valencià es persegueix amb tisores i grapes les boques que volen parlar en castellà. Ho desmenteix a diari amb la seua cabuderia a fer expressar-se en castellà locutors i presentadors, amb un resultat impagable: la massacre indiscriminada de vocals castellanes. Tot açò ve perquè volia explicar que a la nit, a partir de les 22:00 h, fan un programa que estarà dedicat a la Festa de la Magdalena del dissabte passat. Per si algú està bascós i vol vore-ho. No és que tinga cap interés a fer propaganda de l'emissora, ni de no fer-ne: cadascú mira el que vol.
Si algú em telefona al mòbil i no conteste no és que m'haja fet antipàtic: és que el tinc en vies d'extinció. També podria ser que estiga fent alguna cosa més interessant, però això és una altra qüestió. El cas és que està en les últimes, amb una actitud de desinterés total pels que ens quedarem en aquesta vida. Hui he parlat amb un comercial de Movistar que, després de fer diverses consultes, m'ha dit que si vull un terminal nou hauria de pagar, perquè de punts no és que en tinga molts... Pagar? A Tele(a)fònica? Ja paguem prou amb les factures (i el pobre Àngel amb l'internet a pedals!). No res. Al final diu que mirarà no sé quina opció a vore si arribem a un acord. Molt bé, li he dit. Però és que quan se n'ha anat el mòbil encara alenava, i ara està contínuament amb la respiració assistida. Total, que això: que si no conteste, i és important, proveu-ho més tard per si pilleu un dels darrers moments de lucidesa.
albinyana |
dimecres, 23 de juliol de 2008 | 08:13h
* Hui es fa una presentació de Pell de Pruna a Albaida, a la Llotgeta d'Amorós. Serà a les 20 h, i allà estaran exposades les il·lustracions del llibre. Ahir em van demanar una cosa amb no sé quina finalitat. Ja vorem.
* Divendres, a les 20 h també, al Casal Jaume I d'Ontinyent, hi haurà una actuació de Josep M. Cantimplora, que obrirà la festa-sopar dels 10 anys de VilaWeb Ontinyent. Si voleu acudir, aviseu a la gent del Casal per tindre lloc suficient per a tots. I si voleu sopar, porteu l'avio i allà posarem la beguda, la picaeta ...
* L'escrit anterior: un lapsus. Això ho tenia en els esborranys i es veu que en l'última revisió li vaig dir publicar sense adonar-me'n. De fet no té ni títol ('xx' no vol dir que siga porno). No ho vaig saber fins que no em va arribar l'avís d'un comentari, i em va caure la llengua als peus. Em vaig engolir la vergonya i vaig decidir deixar-ho. Total, coses pitjors he fet (i faré).
Ie!
Foto: com diria aquell, matant-los no paguen
De vacances a Tel Aviv?
