albinyana |
dimecres, 16 de juliol de 2008 | 23:30h
Aquest dijous inauguren al cine Goya l'espai que es dedicarà a fer de sala d'exposicions. Es tracta de l'entrada a l'edifici, un espai de pas no només per a accedir a la sala de projecccions, teatre i concerts, sinó també una de les entrades al mercat. Fa alguns anys, quan es van fer obres de reforma al cine, en aquesta part de l'edifici va quedar al descobert la cova de l'antiga casa, amb gerres encara en bon estat. Amb bona intenció i poca esperança vam comentar al llavors regidor de cultura que seria bona idea deixar disponible l'accés a la cova, posar-li reixes a l'exterior perquè respirara i evitar humitats, i posar uns vidres al sòl de l'entrada al cine perquè es puguera contemplar. L'esperança era poca, però encara en va sobrar. No sé si ara es podria recuperar aquella idea. En aquell moment, aprofitant les obres, hauria sigut més fàcil i econòmic. Però potser encara som a temps.
albinyana |
dimarts, 15 de juliol de 2008 | 00:29h
En despertar-me aquest matí he mogut les espatles: tot anava bé. Tot estava al seu lloc i no hi havia molèsties. Però el dubte estava justificat. Diumenge a la nit baixàvem per la carretera (oficialment dita avinguda de Jaume I) cap al sopar reglamentari dels diumenges. En una de les meues passes volanderes, quan tot el pes del cos descansa sobe el taló del peu esquerre, el tacó entrà en contacte amb un petit objecte esmunyedís. El meu propi impuls donà empenta a l'esvaró, i allà va anar la cosa. És un dels bacs més mal d'administrar: ràpid, de tos. No hi ha manera d'esmorteir-lo. Es tracta, i ja fas prou, d'evitar que el cap faça malbé l'asfalt i de fer que els músculs de l'esquena aguanten el colp. La jassinà va ser considerable. Fins i tot em va semblar sentir que algun testimoni (des de prou més avall del lloc de l'incident) s'exclamava per la trompada. No em vaig fer mal, per sort. En alçar-me només tenia un repeló al colze esquerre, i la sensació que l'endemà me'n ressentiria. Per això aquest matí he provat com anaven les espatles. Anaven bé, però fa ja una estona que em note que potser encara acabaré ressentit del mal pas. Demà vorem.
albinyana |
dilluns, 14 de juliol de 2008 | 14:14h
Aquest cap de setmana torna a l'Olleria la Festa de la Magdalena, amb la música, els balls, els castells, el sopar al ras, la revetla... Serà el dissabte, a partir de les 7 de la vesprada (programa en pdf). Com sempre, la cosa començarà a la porta de l'església de la Magdalena, amb uns castells i la treta de la dansà, que anirà fins a la plaça de la Vila, on ja es viurà tota la resta de la festa fins ben entrada la matinada. En el programeta de mà enguany ha col·laborat el periodista i filòleg Alfons Llorenç, amb un text sobre el rei Jaume I, per allò dels 800 anys del seu neixement. Una altra figura de què podrem gaudir el dissabte és de Pep 'Botifarra', que cantarà amb la rondalla que acompanyarà el grup de danses el Revol.
I on hi ha la coincidència? Doncs que l'endemà diumenge, Xavi Castillo actua al poble amb el seu mític 'Pànic al Centenari'. Aquesta obra la va interpretar per primera volta a l'Olleria precisament en la primera festa de la Magdalena, amb un èxit més que impactant. Anirem a vore'l, perquè a més tenim una mampresa nova a mitges.
albinyana |
dissabte, 12 de juliol de 2008 | 18:09h
Aquest matí m'ha arrribat el mail: 'Sopar de Crònica', i he arrufat el nas. Sense cap motiu m'ha semblat que no devia ser la informació que esperava, i ho he encertat. En compte d'anunciar el dia del sopar, el correu informava d'una més que possible suspensió de l'aplec comarcal de desficiosos per problemes físicofamiliars dels manifessers de la cosa. Llàstima. Anar és un plaer i un patir. Ho trobaré a faltar.
albinyana |
dissabte, 12 de juliol de 2008 | 17:33h
A mi em sembla que les rotondes són un bon invent per a distribuir el trànsit, si deixem a banda que hi ha llocs on n'han aparegut com si foren una flotà de bolets. El recel, l'excés, no és mai bo. Em semblen un bon sistema, dic, però això no lleva que la meua relació personal amb aquest invent siga d'una cordialitat justeta. No sé el motiu, però tinc tendència a equivocar-me d'eixida, cosa que provoca hilaritat entre les amistats i a voltes fer més quilòmetres dels que toca. Sent així les coses, anit arribava amb el temps justet a Otos. La carretera l'acaben de refer i ara està noveta, negra, fineta. De colp, una barrera indica que has de fer una maniobra, s'acaba l'asfalt, es fa tot gris i apareix una megarotonda silvestre, sense línies, sense alquitranar, amb rastells salvatges i grava i pols. No sé com ho vaig fer però vaig anar a parar a un lloc sense eixida. De totes les possibilitats, vaig anar on més difícil era. Res. Espere que la setmana que ve ho hagen arreglat una miqueta, o que algú m'acompanye per guiar-me. És que la divendres que ve tenim allà, a Ca les Senyoretes, un concert de Llorenç Barber.
albinyana |
dissabte, 12 de juliol de 2008 | 13:55h
D'ací a poc l'Olleria tindrà una biblioteca, que ja tocava. L'agència de lectura no és suficient en ple segle XXI per a un poble de 8.000 habitants, qüestions legals a banda, que també obliguen a oferir el servei. Ha calgut un daltabaix consistorial, un canvi de govern local, per tirar endavant la biblioteca: no devia ser tan complicat quan en els pocs mesos que duen els nous gestors l'anuncien per a d'ací a no res. Em sembla una bona notícia, que supose que tot lo món aplaudirà. On hi pot haver alguna discrepància és en la ubicació elegida, però ja se sap que mai plou a gust de tots, i que el que fa és el que es pot equivocar. Els que es dedicaven a mirar passar els dies difícilment podien errar.
albinyana |
divendres, 11 de juliol de 2008 | 00:56h
Fa temps que duia pel cap referir-me a aquella afirmació que diu que, en la vida, cal plantar un arbre, escriure un llibre, i tindre un fill. Pel cap m'anaven les idees però encara no m'havia decidit a posar-me. Adés he vist al bloc del tio Sergi que en parlava, i m'he dit que la son pot esperar un poc més.
albinyana |
dimecres, 9 de juliol de 2008 | 00:26h
Potser dissabte arribe el moment del ménage à trois pendent, encara que la cosa no és gens segura. Si no pot ser, ho deixarem en un ménage à deux més clàssic i ja consultarem agendes per a (prou) més avant.
Vaig a vore si pense alguna proposta aventurera, de barra modesta. O millor una cosa més de mudar?
albinyana |
dimecres, 9 de juliol de 2008 | 00:06h
Dissabte passat vam anar a Burjassot, a l'acte de lliurament dels premis de la cartellera Túria, un dels quals era per a Paco Muñoz. En l'atzeneta anàvem la mateixa formació que havíem pujat quinze dies abans a Barcelona. Vam arribar a Burjassot com vam poder, i malgrat tot vam trobar el lloc de reunió on havíem quedat amb Paco i Mercé, habitadors d'aquell municipi i encarregats de trobar un bar on pegar un mosset. Per allà se'n veien, de bars, però més tancats que altra cosa. O despatxadors. Al remat vam seure davant del televisor d'un bar que ofereix entrepans interessants, però no sabria dir el nom del local. Amb una certa urgència vam fer via cap a l'auditori on havíem de recollir les invitacions. Invitacions que semblaven inexistents per l'actitud de l'encarregada de les entrades, entre desconfiada i tarambana. Dins del local aquell, però a l'aire lliure, Xavi Castillo havia començat la seua actuació, i el públic feia tot el que podia per aguantar-se les bancades que es desconjutaven de riure. Estava esplèndid: desficaciat i desburbat. Extremat. Després van anar donant-se els premis. Un, i un altre, i un altre... Li va tocar a Paco, que en compte de dir res, va cantar els quatre primers versos de l'Homenatge a Teresa, en la versió convertida en Homenatge a Ovidi. I un altre premi, i... inacabables. Ens en vam anar abans que s'acabaren els premis, però s'estava fent massa pesat allò.
L'Alfons Cervera va publicar un escrit dedicat al premi atorgat a Paco Muñoz. Un text bonic, que podeu llegir si continueu més avall.
Com ja és sabut, el 16 d'agost Bocairent viurà un concert històric: el comiat artítstic de Paco Muñoz a la Vall d'Albaida. L'ajuntament d'aquest poble està preparant un homenatge al cantant, homenatge al qual es poden adherir les entitats que vulguen. Podeu emplenar aquest escrit i enviar-lo per correu tradicional a l'ajuntament, per tal que passe pel registre d'entrada.
albinyana |
dissabte, 5 de juliol de 2008 | 18:20h
Un dels grans pensadors de la història de la nostra civilització va passar a la posteritat com un home menudet, mostatxut i dibuixat. Tot i que se'l recorda per altres qüestions, la seua capacitat per condensar en una sola frase tota una visió filosòfica el fa mereixedor d'aparéixer als tractats grossos de filosofia. Astèrix va sintetitzar en una frase impagable la seua saviesa: 'ils sont fous, ces romains!'. El mal és que en realitat 'ells' no són folls, són ben conscients del que fan. Ara el PP d'Alacant diu que no volen retirar a Franco el títol de fill adoptiu i predilecte de la `província'. I ho justifiquen dient que aquestes distincions són de caràcter vitalici i que per tant no es poden retirar. Romanços. No són poques les iniciatives empreses des del PP contra qualsevol distinció feta per alguna administració basca en favor d'algun etarra. No es pot retre homenatge als que tenen les mans brutes de sang, diuen. I Franco, que es va embrutar les mans fins als colzes? Reclamen duresa a la justícia perquè castigue uns xicots per cremar unes fotos de la família reial espanyola, però se senten a gust si tenen com a fill predilecte un dictador que va manar bombardejar ciutats. 'Ils sont fous!', diria Astèrix, però no ho són. Per desgràcia.
Nota afegida: Em diuen per escrit i a l'orelleta que he errat, que l'autor de la frase no és Astèrix sinó Obèlix. Tants anys fa que no els he llegit? Mea culpa.
L'equip artístic de 'Pell de pruna' actuarà demà divendres, 4 de juliol, a l'Alcúdia, a la fèrtil Ribera del Xúquer. El duet Olivares-Albinyana (Jordi) presenten la novel·la a la llibreria L'Esplai, a les 20 h, on a més des de hui s'hi exposen les il·lustracions. Pel que sé (i tinc informació confidencial) la cosa serà puntual.
albinyana |
dimecres, 2 de juliol de 2008 | 00:06h
Anirem a Bocairent, a prendre la fresca de la nit, entre les pedres de la plaça de bous, per ser testimonis del darrer concert que Paco Muñoz farà a la Vall d'Albaida. No sé l'hora, però temps hi haurà per saber-ho i dir-ho. I també per saber on es podran comprar les entrades. De moment, anem parlant-ho i comboiant-nos. I comboiem els amics, coneguts i saludats. I aquell que sembla que no, però que segur que ha cantat alguna cançó seua. La salut li permet fer algunes actuacions, i Bocairent no podia quedar-se sense.
I dissabte que ve, a Burjassot, la gent de la cartellera Turia li donen un dels seus premis, el de la Millor Contribució Musical. Serà a les 21:45 h a l'auditori municipal, amb l'actuació de Xavi Castillo. Haurem d'anar.
Un dia, dinant a casa, quan la meua neboda anava a escola (ara ha acabat ja l'institut), parlàvem de les classes i em va preguntar, amb tota la ignorància del món, si és que jo havia anat a escola 'en la línia en castellà'. M'ha vingut al cap perquè l'expresident socialista de l'autonomia madrilenya, i home suposadament progressista, Joaquín Leguina, ha parlat de la persecució dels castellanoparlants i diu que es tracta el castellà 'com si fos una llengua imposada per la força'. No crec que siga cosa de l'alzheimer no recordar si podia triar o no l'idioma a l'escola.
Com que la sorpresa era tan gran, i em costava de creure que no eren al·lucinacions, he apagat la tele i he continuat amb els mails. Prosaics, tot s'ha de dir. Prou més tard m'he apitonat i he tornat a engegar la tele. Allà continuaven aquelles persones amb una trama senzilla. Una qüestió que s'ha fet evident de seguida, que no m'ha estranyat i de la que he parlat en alguna ocasió per ací, és que quan algun dels personatges parlava en castellà, tota la resta canviava d'idioma. Es veu que volen dir que això és ser educat. Però el que m'ha semblat ja un despropòsit ha sigut quan ha aparegut el fill d'un matrimoni ben avingut, tots dos amb un valencià digne, i va i li parlen en castellà! El xicot parlava en castellà, i els pares s'hi dirigien en castellà! La setmana ha sigut complicada, i només em faltava ara açò. No he volgut esperar a saber si és que el xicon tenia esquizofrènia lingüística (o els pares), o és que el guionista era Font de Mora. He apagat la tele i m'he connectat a l'iPod. Com es pot tindre tan mala bava?
Dissabte passat vam anar a Burjassot, a l'acte de lliurament dels premis de la cartellera Túria, un dels quals era per a Paco Muñoz. En l'atzeneta anàvem la mateixa formació que havíem pujat quinze dies abans a Barcelona.
