Hui s'ha acabat el curs de la piscina, i ho hem celebrat en un bar pròxim. Res, dos cerveses i alguns platerets de picaeta, encara que s'ha allargat en el temps. Ara, mentre mirava el correu he posat la tele jugant un mica al zàping. Quan arribe a Canal 9 sent que parlen en valencià. Ui! Pare l'orella: és valencià! No sé si és una série o no sé què, però... en valencià? No pot ser. Només han sigut dos cerveses. Hauré de deixar la beguda, que ja sent coses estranyes.
albinyana |
divendres, 27 de juny de 2008 | 14:16h
Durant anys lliges, escoltes, xarres amb gent, viatges... per conéixer el teu país. Te l'estimes i mires de saber-lo tant com pots, i de quan en quan fas també per donar-lo a conéixer. Per estes coses et posen un codi de barres que diu 'nacionalista', i que els que el posen valoren negativament.
Estos dies poses la tele i veus una multitud de gent desenfrenada, colles de personal amb ratlles a la cara i que idolatren un color apegat a una samarreta. España és el que importa i la selecció de futbol ho representa tot. España, España... ho hauran cridat voltes? Gent que perd el seny i les formes per un baló mal farjat.
El mal és que nosaltres, els 'nacionalistes', no tenim la maquineta que fa els codis de barres per posar-los als soi disant no nacionalistes, perquè ens han passat al davant de bona manera.
albinyana |
divendres, 27 de juny de 2008 | 00:52h
Hui he estat a punt d'aconseguir gitar-me prompte, però com que sempre estem amb ous i colomins encara estic en dansa. I ja posats, m'espere una miqueta i passe un moment per ací a posar alguna coseta, que aquesta setmana ho tinc prou abandonat. No és d'estranyar, perquè els dies han sigut llargs i punxonosos. A vore si el dissabte ens ventilem una miqueta allà a l'Heretat, entre copes i confidències. Hi haurà escots?
La saga de 'Pell de pruna' continua, ara amb un nou muntatge de les il·lustracions del llibre.
I molta. No parle de les xicones més que generosament despitralades, ni de les peces de vestir mínimes que en algun moment perdien la seua funció. Ni tampoc dels numerets lúbrics que a voltes apareixien dalt de l'entaulat central (i únic). No. Vull dir que és indecent que en un local obert al públic, on se suposa que pots passar-hi hores (com és el cas que ens ocupa), no hi haja ni un lloc on seure. Res. Arribat el moment, ja un poc cansat i en vista que encara ens hi havíem d'estar temps, vaig demanar al capo del sarau si em podia trobar un tamboret, per fer barra en condicions. Aquell ho pregunta a un dels moltíssims encarregats (o era un dels nombrosíssims segurates?) del local, i van dur una cadireta plegalbe de fusta, de les de llistonets de les revetles al ras... Quin nivell! Això era al festival eròtic de Barcelona, que semiclandestí semblava. I la presentació de 'Pell de pruna' que vam a anar a fer? Molt, se'n va parlar. I de la festa? Ambientada. Els detalls s'han d'imaginar, que açò és un bloc públic i ho poden llegir menors.
I jo ara anava a gitar-me, però he arribat a casa i m'he desvetlat, per això he pensat de comentar-ho, ni que siga per damunt damunt.
Són les coses de l'administració, que diu que està al servici del ciutadà, però ausaes que se'n fot sovint. L'empresa té una bonificació en les quotes que paga per mi a la Seguridad Social, des de fa anys i anys. Ara ha arribat un requeriment per una bonificació 'inadequada' d'octubre passat, amb el càrrec corresponent. Fem investigacions i resulta que 'no tenen gravat el certificat de minusvàlid', i em tocarà anar a presentar-lo. No hauria sigut més lògic demanar-lo abans de fer cap de requeriment? O és que en aquest cas no s'aplica la presumpció d'innocència? Si estan revisant les bonificacions, o estan actualitzant sistemes, per què disparen primer amb la 'multa' i després pregunten?
Com que Àngel ja no m'ha dit res des de l'altre dia que vam parlar per telèfon, entenc que el sopar de blocaires actius i passius del dia 28 a l'Heretat de Pere està ja definitivament en marxa. Per això, i tal com vaig quedar amb ell, recorde al personal que qui vulga ser-hi present ha d'avisar-lo a través de la seua flamant adreça electrònica: acanetcatala@gmail.com. La llista es tancarà el dia 26.
L'Heretat al Youtube:
I anit? Bé, gràcies. Vam fer la faena que dúiem entre mans i vam topar amb un dels bars més catastròfics que recorde. No m'estranyaria que ara hi haja algú acabant-se les postres del sopar...
La cosa va fent el seu camí. Ahir va començar l'estampació dels originals (tot són originals, que es fan un a un) de les il·lustracions per al text de L'hora escotada. La faena és considerable: una faenassa.
La setmana que ve aprofitarem l'expedició a Barcelona per parlar amb el prologuista Partal. Dissabte li ensenyarem tot el material palpable de què disposem perquè puga fer-se millor la idea de com anirà quedant el projecte i vaja pegant-li voltes al nano a vore com ho explica.
L'altre dia Miquel li va telefonar a Jordi per dir-li que ja tenia prou clar com seria la música que ha de fer. Se'l veu (o escolta) emocionat. Diu que hem de quedar per ensenyar-nos-ho i vore detalls.
I l'altre dia em venia al cap la nit que em barallava amb els signes de puntuació i vaig acabar explicant per escrit indiscretament però privada aquella altra nit. La recordava i pensava que era impensable haver imaginat res de tot açò. Res. I mira on estem.
Diu que li han dit que l'arrítmia ja se n'ha anat, que li han dit els metges que la càrdio-conversió ha funcionat. Veges: tota la vida fent cançons i ara havia perdut el ritme. Si coneixes! Bé, m'alegre que tot vaja a millor, que descanse com li han manat, i que estiga bo per anar a recollir el premi que li han donat. Si a l'altre diumenge veig al pelat del piano (hi ha qui assegura que no és un fantasma) li estiraré les orelles de part teua.
No. No té res a veure amb l'ambient que m'espera la setmana que ve a Barcelona. No és cap assaig ni cap entrenament. Simplement és una cita pendent entre tres persones, i com que n'hi ha dues d'un sexe i una de l'altre, en un atac d'imaginació ho vam batejar així. A tot açò, està encara per confirmar, i jo de moment no he pensat quin lloc idíl·lic ens ha d'acollir, perquè es veu que això de triar on anirem a parar és cosa meua. Es parla que serà aquest dissabte?
Els de Ràdio Ontinyent s'han trobat ara amb un problema ben gros.
Algunes persones d'escrúpols malaltissos havien convertit el fòrum de
la seua web en un espai on distribuir i consumir pornografia infantil,
i ara la policia està mirant d'aclarir com han anat les coses i qui
poden ser els responsables d'haver convertit aquell fòrum en un mercat
de carn tendra. No sé qui s'encarregava dels continguts de la web,
però em sembla poc seriós no haver posat cappatró en l'apartat
d'opinions de lliure accés, ni que fóra només per evitar que es
convertira, com passa massa sovint, en un camp d'intercanvi d'insults i
desqualificacions. Sembla que ningú de l'empresa no el mirava, i ara
s'han trobat amb açò. Els fets són els que són. El que podria sobtar
és la reacció del director de l'emissora, Ximo Vilar, que sembla que va
insultar i amenaçar la redactora del Levante que en va parlar al
periòdic, segons el delegat del diari a la comarca, Ricardo Gallego.
Em sembla que tots coincidirem a pensar que els responsables de
l'emissora no tenen res a vore amb els arxius il·legals, per això ens
podria estranyar l'actitud desafiant del director. Però quan vaig
llegir dissabte la primera notícia ja em vaig vore vindre la seua
reacció. Perquè la relació de Ximo Vilar amb la resta de mitjans de la
comarca (quasi tots) és d'una bel·ligerància innecessària i
desproporcionada, amb invitacions constants a acudir als tribunals. I
açò també explica que algun altre mitjà (especialment hostilitzat)
estiga aprofitant el mal per furgar en la ferida.
Esperem que tot s'aclarirà, que s'identifique els culpables i que se'ls
aplique la llei. I ja posats a demanar, que alguns partits i
institucions recapaciten sobre el costum de malcriar alguns micros.
Imatge: la il·lustració que ella va triar, de les tres que va vore
Una de les coses bones de sopar promptet és que a la cuina del bar o restaurant tenen poca faena, de manera que et serveixen rapidet. Una altra és que, on vages en acabant, sempre trobes lloc i estàs ample, perquè la majoria del personal encara està sopant. Això ens va passar anit. Vam sopar en un horari avançat. Xarrant i escoltant ens vam acabar els plats, i com que la T. volia fumar i allà no era permés, vam deixar els cafés per al lloc on tocaven les copes, així que ben enjornet ja érem al local on s'havia de desenvolupar la segona part de la trobada. No sabria dir quina hora era quan hi vam arribar, però si ara faig càlculs aproximats, m'adone qui hi vam estar molt de temps. Aquell corral és agradable, passablement deixat. Ella i jo vam coincidir a trobar a faltar un poc de gesmil entre la selva desordenada d'alguns trossos de paret. També sobrava, entre plantes i algun tendal, un tros d'edifici fred que es veia per un racó, per damunt d'una porta de fusta vella i ampla. A la nostra arribada al local (Tam-Tam crec que es diu) no hi havia pràctiament ningú, i quan l'hora ens aconsellà canviar de lloc allò vivia un bon moment d'ambient. O almenys m'ho semblava a mi. Però el nostre horari duia un altre ritme.
Li vaig ensenyar tres il·lustracions de les sis que aniran en el text de 'L'hora escotada'. De les tres, va dir que la que més li agradava és la que anirà al final de totes. A mi m'agrada més la primera (no estava entre les tres que li vaig ensenyar), no sé si perquè és també la primera que vaig vore i em va impressionar.
Més concretament, sabia que podia passar. I hui ha sigut el dia.
Tinc el mal costum de deixar-me caure una miqueta arrere mentre obric la porta del cotxe, cosa que en principi facilita l'operació. El que ha passat és que se m'ha escapat la maneta de la porta i m'he quedat sense punts suficients de fixació vertical: Newton no s'ha encantat i i la precipitació a terra de tos ha sigut inevitable.
Qui diu que la la Generalitat Valenciana no té una política lingüística decidida? (He aconseguit col·locar el vídeo, però... què faig per evitar que es pose en marxa automàticament?)
Crec que ja és hora que ho anunciem oficialment, que com aquell que diu falten només quinze dies i potser n'hi ha que han d'organitzar-se les agendes.
Divendres dia 20 de juny es presenta a Barcelona la novel·la 'Pell de pruna', guanyadora del premi de literatura eròtica La Vall d'Albaida 2007, escrita per Joan Olivares i il·lustrada per Jordi Albinyana. Que ja ho sabíeu? Ara vénen les novetats.
En la presentació participaran l'actor i director Conrad Son i l'actriu Evita de Luna. L'acte (de presentació) serà a les 24 h, a la sala Piratas, dins del festival Barcelonaerotica.cat, el festival eròtic de la capital catalana. La veritat és que Conrad Son, director també del festival, s'ha pres molt d'interés en la presentació
Qui vulga acudir trobarà tota la informació necessària a la web de Barcelonaerotica.cat.
Ara és quan arriba el dilema. Tocaria dir, amb solemnitat, que anem allà perquè 'açò és un acte per normalitzar la llengua', però ja m'imagine els somriures incipients. D'acord, tot el que vulgueu, però també és això (o allò, igual té).
La cosa va fent el seu camí. Ahir va començar l'estampació dels originals (tot són originals, que es fan un a un) de les il·lustracions per al text de L'hora escotada. La faena és considerable: una faenassa.
Imatge: la il·lustració que ella va triar, de les tres que va vore
Crec que ja és hora que ho anunciem oficialment, que com aquell que diu falten només quinze dies i potser n'hi ha que han d'organitzar-se les agendes.
