La imatge ens situa. Comunidades autónomas. (I fixeu-vos amb Ceuta i Melilla, illes!)
A voltes, sembla que criticar els partits catalanistes del Principat sigui un exerci pervers, retòric, amb voluntat d'afeblir o de sembrar la zitzània. Quan, des d'aquest mateix blog, he mostrat la més profunda discrepància amb alguna força política amb façana catalanista, sigui autonomista o independentista, com ara ERC, CiU, PSM, ICV..., entre alguns comentaris i algunes reflexions pròpies, m'ha quedat algun dubte sobre la seva oportunitat o si aquesta és la via. Encara recordo un sopar a Prats de Lluçanès, després d'un acte amb en Toni Strubell, que persones properes al grup Free catalonia, independentistes inqüestionables, algú em recriminava la meva queixa, crítica, desqualificació de la línia d'ERC pel fet de ser una posició que afeblia, i que calia ser positiu. Altres vegades, davant arguments en aquest sentit, he defensat que les opinions no es poden basar en apriorismes, manies o obsessions, i que la política no és una declaració de principis, sinó que la línia es mostra amb els fets, per la qual cosa, algú pot dir que és independentista però la seva política no ser-ho, fet pel qual és pel que cal criticar-la. Avui, 9 d'Octubre, diada nacional tan nacional com l'11 de Setembre, he fet un repàs pels webs d'ERC, CDC, ICV, PSM i he constatat un cop més que aquestes forces polítiques ni són nacionals ni fan política nacional, o sigui, només serveixen a l'estructura autonomista de l'Estat, mals els pesi a alguns. Ni una línia, ni un blog intern, ni una convocatòria..., ni una referència! a la diada nacional al País Valencià. Per tant, quan l'11 de Setembre o el 31 de Desembre aquestes formacions parlen o parlin de diada nacional, ja sabrem que volen dir regional, autonòmica. I així, anar fent. No és estrany que acceptin negociar estatuts i finançaments i altres vergonyants opcions espanyolistes. Si algú encara en tenia dubtes, per assolir la independència no tenim camins a les institucions regionals. Cal construir-los de nou i fer-ho tots a la una.
Acabo de llegir una notícia al diari El punt que m'ha deixat d'una peça. Un jutge demana una indemnització per a un conductor que va xocar contra un seglar a Taradell (Osona) i en responsabilitza l'associació de caçadors d'aquella localitat, a qui demana que pagui crec que més de 1.500 euros. La veritat, me l'he rellegida per veure si era cert el que llegia o si era el dia del innocents o si, com per desgràcia passa, la notícia era obra d'algun desaprensiu. Es veu que no, que més o menys la cosa va així. Diu el jutge en qüestió que els caçadors de Taradell són responsables de mantenir controlada la fauna susceptible de ser caçada, i que aquesta no pot provocar desperfectes com l'ocasionat al vehicle del denunciant. O sigui, que un senglar no és un animal lliure, salvatge o sense domesticar, sinó que és un producte natural destinat a la cacera, per la qual cosa passa a ser tutelat per una colla de caçadors que n'esdevenen responsables. La veritat, al cap només em vénen tres possibilitats: o el jutge no està en les seves millors condicions, o l'urbanitisme cal considerar-lo una malaltia o els senglars han de deixar d'anar pel bosc, despullats i sense afaitar i cal que vagin a escola i aprenguin de senyals i carreteres. La imbecilitat urbanita ha arribat a tal extrem que ja no sabem distingir entre la realitat i la vida críptica, desnaturalitzada, mercantilista i controlada que ens imposa el sistema vigent. Des del món rural cal que emergeixin veus que tinguin tan valor i força com la de qualsevol desaprensiu ciutadà que pot anar els diumenges a arrasar boscos per arreplegar gratuïtament bolets, pel sol fet que el bosc, com que encara no està del tot urbanitzat és de tots, però que no pot permetre que se li aparegui cap senglar que li pugui alterar la seva ordenada, segura i protegida vida de pixapí ridícul i desmemoriat.
La localitat alacantina de Mutxamel acull aquest vespre la IV edició de l'Aplec de Sonadors que organitza la regidoria de festes de l'ajuntament i el Grup Alacant, compta amb la participació del So de Mutxamel i, enguany, amb grups de Castilla-La Manxa i Andalucia. Una de les entitats col·laboradores d'aquest important esdeveniment musical al sud del país és la revista Caramella, que un any més serà present en la festa. L'experiència de participació de sectors ben diversos del poble i les ganes de ballar amb el So de Mutxamel de la gent de totes les edats va ser un impacte que em va somoure profundament en l'edició de l'any passat. Crec que un esdeveniment com aquest, vinculat a la celebració de la diada del 9 d'Octubre, és una bona mostra de la vitalitat i el compromís que viu el nostre país.
El proper divendres 3 d'octubre un membre de la Plataforma NO a la MAT i de Maulets Osona està citat a declarar al jujtat d'instrucció número 1 de Vic, acusat d'uns suposats danys a les obres de la MAT. Continuem denunciant la lentitud de la justícia respecte a un projecte de molt dubtosa legalitat, per la seva manca d'estudi d'impacte ambiental, pel frau de llei en la tramitació d'un projecte fragmentat quan és un projecte unitari de caràcter transfronterer i l'evident atac contra el nostre territori, la nostra cultura, la nostra economia i la salut del nostre poble. Tot i els milers d'al·legacions presentades i les denúncies al Tribunal Suprem veiem que sense encara obtenir cap resposta, tenim la comarca d'Osona sembrada per immenses torres de ferro. En canvi, no tenen cap mena d'escrúpols a l'hora de criminalitzar el moviment per la defensa del territori. I en aquest cas, la justícia va a una velocitat molt diferent, des del juliol, dos membres de la plataforma contra la MAT han estat citats a declarar ja (primer en Nil i ara en Xevi) sota acusacions de dubtosa veracitat i provitat. Denunciem també la clara aposta de l'Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya pels interessos d'una empresa privada com REE posant al seu servei el seu aparell polític, econòmic, jurídic i repressiu. És per això que convoquem el proper dijous, a les 8 del vespre, a una concentració a la plaça del Pes, de Vic, en la que hi haurà diversos parlaments de suport a les persones encausades i de denúncia de la MAT. Alhora, convoquem també a una concentració de suport davant el jutjat d'instrucció número 1 de Vic en suport a en Xevi, que hi serà declarant., el divendres, dia 3, a 1/4 d 10 del matí. Un cop finalitzada la declaració es realitzarà una roda de premsa per aclarir totes les qüestions judicials entorn el cas.
aleix |
La comarca |
diumenge, 28 de setembre de 2008 | 08:54h
Com cada any, el 28 de setembre, ens trobem a la Fira de l'Hostal del Vilar, a Sant Agustí de Lluçanès, a la Fira del Lluçanès. Ens hi firarem, hi badarem, hi dinarem i xerrarem amb uns i altres. Enguany, segurament, més apretats perquè s'escau en diumenge. Però així, també, la Fira tindrà la sensació que ha de seguir endavant, amb aquesta característica de ser ella mateixa qui es fa i es desfà perquè la gent del Lluçanès i de comarques veïnes ho vol així. Un exemple! Bona fira a tothom!
Les ofrenes a la pàtria comuna i indivisible no s'aturen. Ara ha estat un passet més amb l'elecció de l'alcalde d'Alaquàs com a nou secretari general del PSPV: Jorge(!) Alarte. Les seves paraules en castellà per agrair la faena a Lerma i Ciscar -o sigui, prohoms de l'espanyolització i abandonaments nacionals del partit-, tota una declaració de principis i intencions. I la carona que feia, quan els anomenava? Semblava que li havien de caure les baves, al senyoret! Potser ell, amb el temps en farà alguna altra de bona: el canvi de nom, la unificació autonòmica amb Múrcia o Madrid o aneu a saber què. De nord a sud, marxem d'una vegada, que se'ns està quedant fixa la cara de babaus de cara al món sencer! Toni Cucarella, et prenc la cara del senyoret
Avui, Òmnium Cultural, l'Institut d'Estudis Catalans, la USOC, CCOO, la UGT i la Unió de Pagesos han presentat una nova acció de gràcies a Espanya, a l'Espanya autonomista, la de la renúncia i la manca de sobirania. De la USOC, CCOO i UGT no ens ve de nou per la seva trajectòria obertament espanyolista. Dels altres, a banda d'Òmnium, em sorprèn i em sap greu. Sempre he cregut que en una societat sana, això que ara anomenen agents socials havia d'anar per davant de la classe política, dels mitjans i altres instruments totpoderosos. En el nostre cas, la malaltia social és tan béstia, que, contràriament, van al darrere i ensopegant en la merda. Només faltaven aquests sumant-se als partits principatins i a la nova PDD. És ben cert que estem en un moment dolent, sobretot per la manca de gosadia, imaginació i capacitat d'engrescament en projectes atrevits i de futur que tenen aquests agents socials i els seus directors d'orquestra, els actuals partits polítics amb representació parlamentària. Unió de Pagesos, Òmnium i l'IEC no juguen el paper que els correspon, accepten fer de comparses d'un corrent sense energia ni perspectives de futur. I s'enfanguen en el llot de l'autonomisme inútil, paralitzador i espanyolitzant. De fet, cada pas, cada gest, cada declaració ajuda a clarificar el camí i a posar cadascú al seu lloc, i l'autonomisme és el terreny dels que accepten la submissió. Un terreny ja superat en el camí de la llibertat dels Països Catalans.
Aquests dies s'han consumat un seguit de fets que venien anunciant-se i preparant-se de fa temps, i que demostren a les clares qui mana a Prats de Lluçanès. Com ja havia succeït en l'anterior etapa de govern conservador, liderat per l'exalcalde Ramon Vall, Prats de Lluçanès és un poble en mans dels interessos i les iniciatives privades. O sigui, que l'ajuntament té un govern democràticament elegit però que les decisions vénen condicionades per la voluntat i la iniciativa particular. El cas més clar de tot això l'hem tingut durant molts anys amb el paper jugat per l'empresa Puigneró i pel de l'escola privada confessional. Ara, el tenim també amb el tema del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal -el famós POUM- i les prioritats de l'equip de govern.
Avui, i només per mitja horeta, hem estrenat la temporada dels bolets. I ha estat prou gratificant: 5 rovellons, 1 brumosa, un grapat de camagrocs, 3 ulls de perdiu i 1 mare del rovelló. A mig camí entre Santa Eulàlia de Puig-oriol i Sant Agustí de Lluçanès, el bosc a l'entrada de la tardor ens ha ofert els primers fruits. Un immens plaer i l'entrada del cuc anual que se m'emporta al bosc a buscar/caçar/cercar/collir bolets, però no únicament a això. La recerca dels bolets és un moment de deixar-se anar, de cansar-se pujant i baixant, d'evocar coses reals i pensaments ficticis, de filosofar en veu alta quan creus que ningú és a prop teu, d'imaginar estadis irreals, de sentir i intensificar emocions i sentiments pregons, de fer poesia de la foresta, de recuperar velles sensacions o de repensar les accions personals, polítiques, culturals... És moment de notar el cos i les seves possibilitats, limitacions, xacres... És el contacte amb els propis fantasmes, els follets i les bruixes que volten pel propi cervell. I al bosc hi ha els colors, les olors, els sons... Tot un món que reobre les portes en un moment concret de l'any, i que l'any passat l'extrema secada ens va limitar absolutament. Avui ha estat l'inici, espero gaudir-ne en propers dies, i molt!
Un cop a casa, els bolets inspiradors han estat transformats en menges delicioses, en un arròs de conill i bolets, només assaonat amb un raig d'oli, dos grans d'all i un pols de sal. Excels i profitós. En seguirem parlant.
aleix |
Allà enllà |
dimarts, 23 de setembre de 2008 | 08:45h
L'Estat espanyol és un estat antidemocràtic. Els fets ho corroboren dia sí, dia també. I els partits polítics que el legitimen -ara podríem dir que tots els que accepten la llei de partits, per activa o per passiva- reforcen aquesta realitat. Aquests dies terribles a Euskal Herria aquesta realitat es mostra encara més crua i desesperant. L'Estat espanyol, a banda d'altres qüestions que mostren la seva manca de democràcia -tortures, imposicions lingüístiques, desenvolupament injust i insolidari, manca de respecte a la voluntat popular, menyspreu a l'autonomia municipal, el paper constitucional de l'exèrcit...- té un dèficit democràtic des de la seva refundació postfranquista en la negació de l'existència de diferents subjectes nacionals de sobirania, confirmada en la redacció de la Constitució vigent.
Els bancs, i tota la seva xarxa de poder econòmic, polític, militar, mediàtic, consumista i destructor de la terra i les cultures, han iniciat una gran campanya per posar-nos en crisi i intentar sobreviure a la seva pròpia bogeria, fent-nos repagar allò que ja hem pagat amb escreix i que mai hauríem d'haver pagat: l'aigua, l'energia, el terreny, la vivenda, el menjar... L'aparició de la iniciativa personalitzada en l'Enric Duran, el full CRISI i les iniciatives al voltant de tot això, ens ajudaran a obrir una mica més els ulls davant de tots aquests personatges que ens volen socialment cecs, muts, sords i aturats, incapacitats per reaccionar i alterar la dinàmica que imposen a base de consum, hipoteques i "sacrificis" individuals; a base d'estandaritzar els models culturals i frenar les dinàmiques diferents, integrant qualsevol element modificador a la lògica de la cultura del consum. Ho fan amb les llengües, amb les característiques culturals i ho fan amb qualsevol element material; ho fan amb els sentiments i amb el pensaments; i ho fan amb el consum degeneratiu del nostre planeta. Al web del grup impulsor de la iniciativa CRISI pots llegir el contingut del full informatiu i descarregar-te'l. Al web del col·lectiu Okupem les ones pots veure el vídeo de l'Enric Duran explicant el perquè de tot plegat. Un bon material per difondre i per fer el pas d'iniciar una profunda transformació en tots els àmbits.
A continuació reprodueixo el parlament de Maulets al Fossar, després de la manifestació de l'esquerra independentista. Em va semblar realment diferent i engrescador, més enllà del consignisme habitual i tòpic.
Sí, ja sé que qui entreu a Vilaweb potser el podreu llegir a l 'editorial, però és que m'ha semblat oportú i molt aclaridor i l'he fet passar al davant d'una altra aportació interessant de l'11 de Setembre. Fins i tot el Cuní -sí, el Cuní de la TV3- aquest matí parlava de trampa, de saltar-se la norma a la torera, el mateix sistema, quan explicava la injecció de diner per salvar els gestors i suports econòmics dels manaires! Doncs per tot això, i felicitant sincerament el David, a continuació podeu llegir el seu escrit Crisi 3.0. Necessari i clarificador per a qui no vol -o pot!- veure com van les coses.
La cançó de Pau Alabajos, sentiment i reflexió clara i directa. Escolteu-la 
Acabo de llegir una notícia al diari El punt que m'ha deixat d'una peça. Un jutge demana una indemnització per a un conductor que va xocar contra un seglar a Taradell (Osona) i en responsabilitza l'associació de caçadors d'aquella localitat, a qui demana que pagui crec que més de 1.500 euros.
La localitat alacantina de Mutxamel acull aquest vespre la IV edició de l'Aplec de Sonadors que organitza la regidoria de festes de l'ajuntament i el Grup Alacant, compta amb la participació del So de Mutxamel i, enguany, amb grups de Castilla-La Manxa i Andalucia.
Es busca cap de turc!
Com cada any, el 28 de setembre, ens trobem a la Fira de l'Hostal del Vilar, a Sant Agustí de Lluçanès, a la Fira del Lluçanès.
Les ofrenes a la pàtria comuna i indivisible no s'aturen. Ara ha estat un passet més amb l'elecció de l'alcalde d'Alaquàs com a nou secretari general del PSPV: Jorge(!) Alarte.
Avui, i només per mitja horeta, hem estrenat la temporada dels bolets. I ha estat prou gratificant: 5 rovellons, 1 brumosa, un grapat de camagrocs, 3 ulls de perdiu i 1 mare del rovelló.
A continuació reprodueixo el parlament de 
