Demà, dissabte 25 d'octubre del 2008, el monestir de Lluçà tornarà a ser escenari d'un acte per reclamar la comarca del Lluçanès. En aquesta ocasió -potser ja era hora!- serà per presentar des de l'àmbit institucional el resultat de l'estudi encarregat per fer una valoració de la realitat del Lluçanès i poder mesurar l'interès de ser comarca reconeguda oficialment. L'estudi ha estat realitzat per un equip professional liderat pel geògraf i membre de la comissió que va redactar l'anomenat Informe Roca, Robert Casadevall. Aquest acte, que no comptarà amb la presència de cap representant de la plataforma El Lluçanès és comarca, sí que donarà veu a la presidenta del Consorci, Eva Boixadé, que és l'alcaldessa de Lluçà i que va ser membre de la plataforma, a l'alcalde de Prats de Lluçanès, Lluís Vila, futur president del Consorci, de CiU, i a Josep M. Freixanet, alcalde d'Olost, diputat al Parlament de Catalunya i darrer president del Consorci, d'ERC. Està molt bé que l'àmbit institucional, encara que sigui tard, faci un pas endavant en aquest tema, i que utilitzi el Consorci del Lluçanès -la primera institució comarcal després de l'abolició de la sotsvegueria, amb el Decret de Nova Planta, la primera constitució espanyola, tal com va remarcar en el seu dia la plataforma El Lluçanès és comarca- per parlar i proposar avançar en aquest terreny, tan necessari per a una comarca com la nostra. I ho és precisament perquè actualment el tema de l'organització territorial està -com fa tants anys i governi qui governi- en un terreny indefinit i passiu no sigui que porti problemes a Espanya i entre els interessos de tots els partits a les institucions grans. Demà serà un bon moment perquè els màxims representants de CiU -responsable que el Lluçanès no aparegués com a comarca proposada en l'informe Roca- i ERC -responsable que aquest tema no hagi avançat des que són al govern catalunyès, malgrat les moltes declaracions- es mullin en públic i així els ho puguem anar recordant un quant temps més. I més, perquè al Lluçanès facin d'una vegada polítiques comarcals i els campanars els deixin perquè ens acompanyin en el nostre quefer quotidià. En qualsevol cas, l'acte de demà és realment important i ens pot fer pensar en una represa de la dinàmica comarcal, que tan necessita el Lluçanès.
A continuació, trobareu la Declaració de Lluçà, del 5 de juliol del 2002, signada per partits i organismes comarcals, i després lliurada al Parlament de Catalunya, i el comunicat de premsa de la plataforma El Lluçanès és comarca on s'explica el desenvolupament d el'acte i el seu significat. I vagi des d'aquí un avís per als qui, sense reclamar ni mullar-se a fons pel Lluçanès, volen muntar una altra Declaració de Lluçà per servar els interessos partidistes amb el tema de les vegueries. Ja en parlarem un altre dia.
Desfeta com un terrós de sucre,
ofegada en caparra pròpia, víctima de la seva mateixa cobdícia, tota la
teoria dels 'hooligans' dels 'Milton Friedman's boys' ha caigut com un
castell de cartes. Un sol cop precís i tota un allau de runes i
engrunes a totes les borses mundials. Trenta anys de Reagan i Thatcher,
a la paperera directament. Sense cap possibilitat de reciclatge. En dos
mesos, a penes. On paren, ara, els Chicago Boys, que no els sento? On
són que han emmudit? Amagats, esfondrats i soterrats pel fracàs del seu
castell d'encenalls. Suplicant a l'estat que els salvi i els mantingui
el 'way of life' de sous estratosfèrics i blindats. És així. De la
prepotència al pànic; de la victòria de la fi de la història a la
derrota més aclaparadora. Àtila estavellat i escampada general.
He vist a Llibertat.cat la notícia i el mullader que han creat aquests espanyolistes del Periódico i tota la cort de servidors i donadors de glòries a Espanya, com es molesten, incomoden, neguitegen, treuen bilis i altres substàncies essencialment desagradables perquè diuen que en l'acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs, fet fa uns dies al Palau de la Música, a Barcelona, es va escenificar la càrrega policial contra una manifestació per l'amnistia del febrer del 1977 i en algun lloc s'ha dit que era una manifestació independentista. Aquest fet ha estat prou per desbridar-se i, des del més profund dels seus budells carregats de culpes, començar a emmeradar a tort i a dret. Per als qui en aquella manifestació vam viure la lluita, l'esperança i la dura realitat de l'encara règim franquista, podem donar fe que aquella era una manifestació per l'amnistia, però també per les llibertats i per tots aquells principis -entre ells el dret a l'autodeterminació de la nació catalana- que eren presents en totes les mobilitzacions del moment. Per tant, qui hagi dit que aquella era una manifestació independentista no deixa de tenir raó, tot i que no era aquesta la convocatòria. Precisat això, hauríem de convenir que la recreació dels fets en un homenatge a Xirinacs 30 anys després d'aquell acte tenen un valor que va molt més enllà de la precisió i el matís i simbolitzen, això sí, un compromís mantingut al llarg dels anys, precisament perquè el sentit d'aquelles mobilitzacions és ben vigent avui dia a casa nostra. Per tant, per a tots aquells que amb convicció o amb alguna petita dosi d'oportunisme, creuen, creiem, que la trajectòria de Xirinacs és un recorregut per la manca de drets i llibertats que viu el nostre poble, llavors i ara, ens sentim plenament identificats amb aquell simbolisme. Òbviament, per a tots aquells -i aquelles!- que van manipular per interessos partidistes aquelles experiències, l'Assemblea de Catalunya, la Taula de Forces Polítiques, etcètera; per a tots -i totes!- les que van trair el país, els objectius rupturistes i el sentit de canvi generat; per a tots els qui van fer de la política una manera de fer callar la voluntat popular, òbviament, com deia, se'ls encén la sang quan es posen al dia, quan es recupera la memòria, quan s'actualitza i es lliga el passat i el present perquè ells -i elles!- esdevenen, indefectiblement acusats i culpables de la quasi nul·la qualitat de la democràcia, de la llibertat i de la justícia que es viu a l'Estat espanyol, i de la submissió a què estan sotmeses les nacions en aquesta presó de pobles que és Espanya -federal, confederal, unitària, feixista, sociata, autonòmica o vestida de lagarterana-. Ja poden anar desqualificant per matisos, que ells estan desqualificats de fa temps per la seva vergonyant renúncia a la llibertat. Potser s'han oblidat de la seva posició per evitar que a la constitució espanyola hi figurés el dret a a l'autodeterminació? I de la de Xirinacs?
Un any més, i en van 11, el Lluçanès organitza el Correllengua a la comarca i participa, com la majoria de les comarques dels Països Catalans, en la més gran manifestació per la plena normalització de la llengua catalana que es fa, cada any, arreu del país. Un any més, la comissió popular, formada per persones de diferents pobles de la nostra comarca, ha preparat un seguit d'actes per dur el missatge de l'oficialitat única i la plena sobirania lingüística a cada racó del Lluçanès. El Correllengua, nascut a les Illes -1993- i al País Valencià -1995-, des de l'any 1997 s'organitza arreu de la nació per iniciativa d'una immensa i a voltes massa invisible xarxa d'associacions i col·lectius de pobles, barris, comarques, ciutats..., i coordinada per la CAL, que aporten el millor de cadascuna d'elles per fer visible la realitat del país i la necessitat de seguir treballant, sense descans, per normalitzar allò que hauria de ser normal en qualsevol societat lliure, democràtica i mínimament justa: l'ús social d'una eina de comunicació, vehicle d'entesa col·lectiva i element de singularització i personalitat d'una col·lectivitat, en aquest cas la catalana. Avui, quan aquest fet no només és posat en qüestió, sinó que cada cop més esdevé un element al punt de mira de tants instruments dels estats que ens neguen la plena llibertat com a poble, una iniciativa com el Correllengua esdevé més imprescindible que mai. Per això mateix, els propers dies 24 i 25 d'octubre, cal que es visualitzi aquesta voluntat de viure amb normalitat la nostra personalitat com a poble, també al Lluçanès.
Per seguir el Correllengua 2008, el web de la CAL A continuació podeu llegir el manifest del Correllengua 2008, redactat per l'escriptora alcoiana, Isabel-Clara Simó
Tan lentament les barques retornen de la nit pels rius que l’ esperança sense ànima nodria, que, en veure-les passar, jo sol des de la riba, m’ hi enfilo per trobar-hi el més pregon de mi. Ulisses que em coneix i sap el meu destí, i estima el fosc dolor d’ aquestes aigües tristes, em du cap a València perquè hi escolti l’imme que el sol escampa, dòcil, per sobre dels jardins. Ah, València, València com un sal de dofí tu fores sempre noble i fores l’ alegria de terres perfumades i dones compassives que per no-res florien a dintre cada llit. Tu fores talismà de la llum als meus dits, assossec al meu cor, aigua neta i senzilla. Ah, València, València com l’ estrella del dia tu lluïres un jorn tot arreu del país. Pro ara vius endolada amb un gest encongit. T’has tornat una viuda, una pàtria invisible. I, subjecta a tribut, has deixat envilir-te fins que Espanta et prengués el darrer dels vestits. ¿ Per què no escoltes, dons, l’ aspra veu dels teus fills, dels qui encara romanen presoners a la vinya, captius als arrossars, esclaus tota la vida per haver-te estimat cada abril més endins ? Si Almansa les campanes fan néixer un nou raïm, els maulets el durien a les portes d’ Alzira perquè com un miracle se’n fessin mil estibes que els peus de tots els màrtirs mudarien en vi. I allavons, jo i Ulisses i Valencià gentil guanyarem els esculls de Caribdis i Escil-la, embriacs de sofrença, pro també molt més rics. I a les cendres de Xàtiva fruiran homes lliures Per fer una Catalunya independent amb mi.
Aquests dies s'especula amb la decisió del Tribunal Constitucional espanyol i tothom en parla com si ens l'haguéssim de creure i acceptar, en el cas de l'estatut de la vergonya. Els partits parlamentaris, fins i tot els que van demanar el no, preparen plans B i altres galindaines per mirar d'anar encarant les properes eleccions. Les grans entitats també el volen defensar, fins i tot sembla que els sindicats espanyols per excel·lència, també estan disposats a la defensa de l'estatut. I precisament aquests fets ens haurien de fer veure algunes coses. L'esforç, l'energia que molta gent pot posar en aquesta partida que ja té guanyador, caldria encaminar-la cap a una altra sortida. La via de la independència, i aquesta és la gran oportunitat que tenen els sectors d'aquest país compromesos en la lluita per uns Països Catalans lliures. Si el Tribunal Constitucional espanyol fa això o allò, és el seu problema i el de partits, institucions i associacions que tinguin Espanya com a objectiu -ja sigui franquista, federal, progre o solidària-. Qui tingui els Països Catalans com a objectiu real, hauria de saber aprofitar aquesta conjuntura per preparar una gran mobilització nacional per la independència de tota la nació, i fer-ho aviat. Aquesta és l'única via que pot fer dubtar algun quadre intermedi dels partits instal·lats, sobretot quan vegi que la gent respon. És el moment que l'esquerra independentista es mogui i llanci una proposta agosarada -res d'equilibris amb el dret a decidir i altres subterfugis:els Països Catalans per la independència -per exemple-. I començar a moure la gent per trobar-se i fer-se sentir. Només serà el primer pas. Després, apareixeran com bolets. La manifestació independentista del febrer del 2006, en va ser una bona mostra.
Joves antifeixistes, militants de l'Esquerra Independentista, detinguts pels mossos per ordre del Saura, el Boada, el Tripartit..., aquest matí a Barcelona
Per creure en els polítics has de poder-t'hi identificar, han de ser com tu i has de tenir accés a la participar directament de la política, sabent que ser polític és un estat transitori fins que se t'acaba el mandat. Llavors ja no en fas des de la representació, sinó que continues fent-ne des del lloc de tots, el poble.
Per això, a banda de la seva instal·lació en la política, com mínim als polítics encadirats cal exigir-los que es comportin com hauria de ser per la ideologia que diuen defensar -com que no és així en el 99% de les ocasions, cada cop se'ls creu menys gent i menys gent vol fer política, fet que va molt bé als polítics-. Per això, sense demagògia ni passarellisme, cal denunciar que la Generalitat, la delegació del govern i els ajuntaments respectius, governats per partits autoanomenats d'esquerres, i fer-los responsables de connivència, en autoritzar actes de caire obertament feixista i de fer detenir qui s'hi oposa. Recordo -l'edat no sempre és un problema!- quan els bombers de Barcelona s'oposaven a certes ordre per considerar-les antidemocràtiques i se sumaven als qui es queixaven. Avui, mossos i bombers, del bracet, han desallotjat i facilitat la detenció d'antifeixistes catalans a Barcelona. Lògic, els d'ICV, ERC i PSC, han donat el vist-i-plau a les concentracions feixistes, amb responsables coneguts de la mort del Guillem, del Roger de l'Isanta... Curiosament, ICV i ERC es barallen per monopolitzar les iniciatives institucionals sobre la memòria històrica! Quina barra! Per acabar d'arrodonir la jornada, l'espanyola de la Pajín, ens fa una defensa de les forces armades -garants de la unitat de l'España de les autonmies dels constitucionalistes- que deixa clar qui són els sociates als Països Catalans i la vergonya que fan els qui s'hi alien.
La imatge ens situa. Comunidades autónomas. (I fixeu-vos amb Ceuta i Melilla, illes!)
A voltes, sembla que criticar els partits catalanistes del Principat sigui un exerci pervers, retòric, amb voluntat d'afeblir o de sembrar la zitzània. Quan, des d'aquest mateix blog, he mostrat la més profunda discrepància amb alguna força política amb façana catalanista, sigui autonomista o independentista, com ara ERC, CiU, PSM, ICV..., entre alguns comentaris i algunes reflexions pròpies, m'ha quedat algun dubte sobre la seva oportunitat o si aquesta és la via. Encara recordo un sopar a Prats de Lluçanès, després d'un acte amb en Toni Strubell, que persones properes al grup Free catalonia, independentistes inqüestionables, algú em recriminava la meva queixa, crítica, desqualificació de la línia d'ERC pel fet de ser una posició que afeblia, i que calia ser positiu. Altres vegades, davant arguments en aquest sentit, he defensat que les opinions no es poden basar en apriorismes, manies o obsessions, i que la política no és una declaració de principis, sinó que la línia es mostra amb els fets, per la qual cosa, algú pot dir que és independentista però la seva política no ser-ho, fet pel qual és pel que cal criticar-la. Avui, 9 d'Octubre, diada nacional tan nacional com l'11 de Setembre, he fet un repàs pels webs d'ERC, CDC, ICV, PSM i he constatat un cop més que aquestes forces polítiques ni són nacionals ni fan política nacional, o sigui, només serveixen a l'estructura autonomista de l'Estat, mals els pesi a alguns. Ni una línia, ni un blog intern, ni una convocatòria..., ni una referència! a la diada nacional al País Valencià. Per tant, quan l'11 de Setembre o el 31 de Desembre aquestes formacions parlen o parlin de diada nacional, ja sabrem que volen dir regional, autonòmica. I així, anar fent. No és estrany que acceptin negociar estatuts i finançaments i altres vergonyants opcions espanyolistes. Si algú encara en tenia dubtes, per assolir la independència no tenim camins a les institucions regionals. Cal construir-los de nou i fer-ho tots a la una.
Acabo de llegir una notícia al diari El punt que m'ha deixat d'una peça. Un jutge demana una indemnització per a un conductor que va xocar contra un seglar a Taradell (Osona) i en responsabilitza l'associació de caçadors d'aquella localitat, a qui demana que pagui crec que més de 1.500 euros. La veritat, me l'he rellegida per veure si era cert el que llegia o si era el dia del innocents o si, com per desgràcia passa, la notícia era obra d'algun desaprensiu. Es veu que no, que més o menys la cosa va així. Diu el jutge en qüestió que els caçadors de Taradell són responsables de mantenir controlada la fauna susceptible de ser caçada, i que aquesta no pot provocar desperfectes com l'ocasionat al vehicle del denunciant. O sigui, que un senglar no és un animal lliure, salvatge o sense domesticar, sinó que és un producte natural destinat a la cacera, per la qual cosa passa a ser tutelat per una colla de caçadors que n'esdevenen responsables. La veritat, al cap només em vénen tres possibilitats: o el jutge no està en les seves millors condicions, o l'urbanitisme cal considerar-lo una malaltia o els senglars han de deixar d'anar pel bosc, despullats i sense afaitar i cal que vagin a escola i aprenguin de senyals i carreteres. La imbecilitat urbanita ha arribat a tal extrem que ja no sabem distingir entre la realitat i la vida críptica, desnaturalitzada, mercantilista i controlada que ens imposa el sistema vigent. Des del món rural cal que emergeixin veus que tinguin tan valor i força com la de qualsevol desaprensiu ciutadà que pot anar els diumenges a arrasar boscos per arreplegar gratuïtament bolets, pel sol fet que el bosc, com que encara no està del tot urbanitzat és de tots, però que no pot permetre que se li aparegui cap senglar que li pugui alterar la seva ordenada, segura i protegida vida de pixapí ridícul i desmemoriat.
La localitat alacantina de Mutxamel acull aquest vespre la IV edició de l'Aplec de Sonadors que organitza la regidoria de festes de l'ajuntament i el Grup Alacant, compta amb la participació del So de Mutxamel i, enguany, amb grups de Castilla-La Manxa i Andalucia. Una de les entitats col·laboradores d'aquest important esdeveniment musical al sud del país és la revista Caramella, que un any més serà present en la festa. L'experiència de participació de sectors ben diversos del poble i les ganes de ballar amb el So de Mutxamel de la gent de totes les edats va ser un impacte que em va somoure profundament en l'edició de l'any passat. Crec que un esdeveniment com aquest, vinculat a la celebració de la diada del 9 d'Octubre, és una bona mostra de la vitalitat i el compromís que viu el nostre país.
El proper divendres 3 d'octubre un membre de la Plataforma NO a la MAT i de Maulets Osona està citat a declarar al jujtat d'instrucció número 1 de Vic, acusat d'uns suposats danys a les obres de la MAT. Continuem denunciant la lentitud de la justícia respecte a un projecte de molt dubtosa legalitat, per la seva manca d'estudi d'impacte ambiental, pel frau de llei en la tramitació d'un projecte fragmentat quan és un projecte unitari de caràcter transfronterer i l'evident atac contra el nostre territori, la nostra cultura, la nostra economia i la salut del nostre poble. Tot i els milers d'al·legacions presentades i les denúncies al Tribunal Suprem veiem que sense encara obtenir cap resposta, tenim la comarca d'Osona sembrada per immenses torres de ferro. En canvi, no tenen cap mena d'escrúpols a l'hora de criminalitzar el moviment per la defensa del territori. I en aquest cas, la justícia va a una velocitat molt diferent, des del juliol, dos membres de la plataforma contra la MAT han estat citats a declarar ja (primer en Nil i ara en Xevi) sota acusacions de dubtosa veracitat i provitat. Denunciem també la clara aposta de l'Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya pels interessos d'una empresa privada com REE posant al seu servei el seu aparell polític, econòmic, jurídic i repressiu. És per això que convoquem el proper dijous, a les 8 del vespre, a una concentració a la plaça del Pes, de Vic, en la que hi haurà diversos parlaments de suport a les persones encausades i de denúncia de la MAT. Alhora, convoquem també a una concentració de suport davant el jutjat d'instrucció número 1 de Vic en suport a en Xevi, que hi serà declarant., el divendres, dia 3, a 1/4 d 10 del matí. Un cop finalitzada la declaració es realitzarà una roda de premsa per aclarir totes les qüestions judicials entorn el cas.
aleix |
La comarca |
diumenge, 28 de setembre de 2008 | 08:54h
Com cada any, el 28 de setembre, ens trobem a la Fira de l'Hostal del Vilar, a Sant Agustí de Lluçanès, a la Fira del Lluçanès. Ens hi firarem, hi badarem, hi dinarem i xerrarem amb uns i altres. Enguany, segurament, més apretats perquè s'escau en diumenge. Però així, també, la Fira tindrà la sensació que ha de seguir endavant, amb aquesta característica de ser ella mateixa qui es fa i es desfà perquè la gent del Lluçanès i de comarques veïnes ho vol així. Un exemple! Bona fira a tothom!
Les ofrenes a la pàtria comuna i indivisible no s'aturen. Ara ha estat un passet més amb l'elecció de l'alcalde d'Alaquàs com a nou secretari general del PSPV: Jorge(!) Alarte. Les seves paraules en castellà per agrair la faena a Lerma i Ciscar -o sigui, prohoms de l'espanyolització i abandonaments nacionals del partit-, tota una declaració de principis i intencions. I la carona que feia, quan els anomenava? Semblava que li havien de caure les baves, al senyoret! Potser ell, amb el temps en farà alguna altra de bona: el canvi de nom, la unificació autonòmica amb Múrcia o Madrid o aneu a saber què. De nord a sud, marxem d'una vegada, que se'ns està quedant fixa la cara de babaus de cara al món sencer! Toni Cucarella, et prenc la cara del senyoret
Joves antifeixistes, militants de l'Esquerra Independentista, detinguts pels mossos per ordre del Saura, el Boada, el Tripartit..., aquest matí a Barcelona
La cançó de Pau Alabajos, sentiment i reflexió clara i directa. Escolteu-la 
Acabo de llegir una notícia al diari El punt que m'ha deixat d'una peça. Un jutge demana una indemnització per a un conductor que va xocar contra un seglar a Taradell (Osona) i en responsabilitza l'associació de caçadors d'aquella localitat, a qui demana que pagui crec que més de 1.500 euros.
La localitat alacantina de Mutxamel acull aquest vespre la IV edició de l'Aplec de Sonadors que organitza la regidoria de festes de l'ajuntament i el Grup Alacant, compta amb la participació del So de Mutxamel i, enguany, amb grups de Castilla-La Manxa i Andalucia.
Es busca cap de turc!
Com cada any, el 28 de setembre, ens trobem a la Fira de l'Hostal del Vilar, a Sant Agustí de Lluçanès, a la Fira del Lluçanès.
Les ofrenes a la pàtria comuna i indivisible no s'aturen. Ara ha estat un passet més amb l'elecció de l'alcalde d'Alaquàs com a nou secretari general del PSPV: Jorge(!) Alarte.
