Vam poder quadrar dies i itineraris i vam poder veure-i viure!- un partit del Cèltic. Vam veure el partit que jugava contra el Dundee. Un bon partit entre dos dels destacats equips de la Scottish Premier League. El Cèltic i el seu món, representa una de les ànimes d´Escòcia. Quan a mitjans del segle XIX, la fam i la pobresa va fer marxar molta gent de les Terres Altes d´Escòcia i d´Irlanda, molts d´ells van establir-se a la naixent ciutat industrial de Glasgow. El Cèltic va néixer de la mà d´aquells immigrants gaèlics, i avui , a més de l´originària identitat irlandesa hi sumen l´escocesa. Trobar quatre entrades a la revenda no va ser fàcil, però en assabentar-se molts seguidors que una família de Barcelona buscaven entrades tothom es va desviure. Les mostres d´afecte cap a nosaltres, cap a Barcelona i cap a Catalunya van ser impressionants. Ho vam aconseguir. De la simbologia que portaven els seguidors del Cèltic, a més de les pròpies de l´equip i les banderes irlandeses, destacaven unes quantes banderes catalanes estelades. En aquests moments et sents orgullós de que Catalunya sigui un referent positiu. El ritme del partit va ser frenètic. Els cants no van parar en cap moment. El nostre fill gran, en Marcel, ens havia ensenyat moltes cançons i himnes que havia gravat des de Barcelona, i que havíen format part de la banda sonora del viatge fins aquell moment. Vam poder cantar i seguir moltes cançons. Vam disfrutar molt. Molts seguidors ens van voler saludar i regalar bufandes als nostres fills, preguntar-nos pel Barça, per Catalunya i per en Crosas (nou jugador català del Cèltic). Viure un partit del Cèltic és viure i conéixer una de les ànimes d´Escòcia. Una ànima que té arrels en la immigració, però que avui és un referent imprescindible de l´Escòcia moderna i del seu futur.
Acabat d´arribar de la tardor i el verd d´Escòcia, penjo algunes notes del viatge.Potser així, puc allargar una mica més el plaer d´aquests dies. El plaer del viatge i les vacances, el plaer del paisatge i les novetats. El plaer de l´estar en família, de parlar i riure amb els nanos. El plaer de compartir i que cadascú gaudeixi dels seus capricis, dels seus interessos, de les seves dèries....i poder-les compartir entre tots nosaltres, els quatre de la família.
Aquesta setmana ha mort l´Esteve Buldú, ciutadà actiu de Cerdanyola, home d´empresa i patriota exemplar. Per Cerdanyola i per Catalunya és una gran pèrdua. L´Esteve ha estat un home actiu. Un home que no ha esperat que els altres féssin, sino que ha construït ell mateix. Que ha fet més, que no pas a protestat. L´Esteve ha estimat la ciutat i el país. Quan penso en persones com l´Esteve, o ara fa just un any quan ens deixava, també, Mossèn Rossell, sempre em pregunto el mateix: Què passaria si tothom fos una mica com ells?. Bones persones, actius, treballadors,que han procurat sempre construïr, i que davant d´una mancança, el que han fet és arremangar-se i posar-se a la feina. Són un bon model de ciutadans.
Ara fa cinc anys, L´Esteve, esperençat amb la nova etapa política que encetava Cerdanyola, i satisfet del pes que tenia CDC en el nou govern, va voler obsequiar la ciutat amb un màstil i una bandera a la Plaça 11 de Setembre. Volia que sempre, tots els dies de l´any, onegés la senyera a Cerdanyola. Jo mateix vaig acompanyar-lo a una fàbrica de màstils, vam comprar el que millor ens va semblar i des d´aquell dia una bandera catalana voleia, lliure, a Cerdanyola. Aquest regal a la ciutat ell va voler que fos anònim, no va voler cap protagonisme en aquell moment. Però em sembla just que avui, a les portes d´un nou 11 de setembre, sàpiguem tots que aquella bandera que oneja a la Plaça és una donació de l´Esteve Buldú. I que en mirar-la, tinguem sempre un pensament, un record còmplice amb la feina que ha fet l´Esteve per Cerdanyola i per Catalunya. Esteve, la flama que vas encendre, no s´apagarà. El teu exemple continuarà sent un nord per molts de nosaltres. http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia14679.html
Avui fa un dia esplèndid. És dels dies que m´agraden, la pluja de la nit ha deixat un dia clar, tebi , d´aire transparent i cel blau. Només llevar-me, una puput estava picotejant pel jardí de casa. Quina bellesa, les puputs!. Les puputs viuen amb nosaltres la primavera i l´estiu i van a passar l´hivern a l´Àfrica, probablement a Etiòpia i altres països de l´est del continent. Em fascinen els ocells migradors, des de petit m´he imaginat que bonic seria que ens podessin explicar les històries dels seus països d´hivern. A quin poblet d´Etiòpia deu viure a l´hivern la puput que avui m´ha dit bon dia?. Quins nens li hauran dit bon dia, com jo li he dit avui?. L´Alcorà explica que el rei Salomó, podia parlar amb els ocells, i que éren les puputs qui li portaven a Jerusalem les noves de la reina de Saba. Avui una puput m´ha dit bon dia, i m´he sentit molt feliç que a Cerdanyola encara les puputs ens vinguin a veure cada primavera.
Què deuen pensar en aquests moment els 1.689.911 ciutadans de Catalunya i els 16.152 ciutadans de Cerdanyola que van votar socialista, que van votar Zapatero el mes de març? El seu vot, és ara la gran raó, la gran força de Zapatero per imcomplir l´Estatut, i una vegada més, per maltractar Catalunya i la seva gent. Algun dia n´aprendrem?
Avui, poc abans que comencin les Olimpíades de Pequín, podem encendre espelmes i fer llum, com a protesta per la manca de respecte als drets humans a la Xina, i contra la ocupació del Tíbet.
Els dies de vacances comencen a fer baixar la pila dels llibres acumulats durant l´any per manca de temps per llegir. Avui he acabat el llibre de la Najat. Me´n queda un regust optimista, malgrat la duresa i la ràbia que provoca la història. La llibertat és un concepte infinit, i per tant, de camí per recórrer en tenim molt i molt per endavant. Però em sembla elemental que puguem reconéixer que al món occidental, al nostre món, els darrers anys hem fet passes molt importants. Passes molt importants que trenquen amb la nostra història més recent, de fa quatre dies, i que trenquen amb la manera de viure dels homes i les dones que els ha tocat de néixer fóra d´occident.
L´avi Alfons i el vaixell Uruguai
