amsalvatl |
dissabte, 14 de juliol de 2007 | 20:33h
Avui dissabte, 14 de juliol, a
les 9 del matí, he posat en pràctica el que vaig firmar la setmana passada i m’he
incorporat, com a nou voluntari, a la sortida que ha fet l’ADF local. El camí
del Camp del Vent, La
Torre Regina, Rocanys, Sant Antoni, Les Roques, Mas de Cercós,
La Riera del Suvià, Rocabruna, el camp de tir i per acabar, la cervesa
fresqueta a Cal Valent. A primera hora he pogut comprovar com el camí del Camp del Vent
mentre transcorre pel terme de l’Aleixar, s’estreny molt i està
degradat fins a ser impossible passar; mentre que, quan arribes al terme
d’Alforja el seu aspecte canvia radicalment. Entre tots hi hem de posar
remei.
Em quedo amb tres detalls: 1. L’extraordinària
relació que hi ha entre els voluntaris i el grandíssim coneixement que tenen de
l’entorn. 2. Les greus mancances que tenen els nostres camins i talla-focs,
motivat pel progressiu abandó dels camps de conreu i per la dedicació
insuficient de l’administració local. 3. La vasta extensió del nostre terme,
que és relativament verge i que hem de preservar per les generacions futures.
No vull acabar sense parlar del Mas
de Cercós. Es troba en un lamentable estat d’abandó; cremat parcialment,
destrossat, brut i mig enrunat; fa llàstima veure com la que havia estat una
joia del nostre terme, ara es troba en aquesta situació, com tants altres llocs.
amsalvatl |
dissabte, 7 de juliol de 2007 | 12:11h
El motiu és que la Casa de la Vila m’ha absorbit en cos i ànima, en aquestes primeres setmanes de desembarcament, i no m’ha deixat temps ni per ...
Però a poc a poc les coses es van posant al seu lloc i ben aviat la normalitat tornarà a mirar-me amb bons ulls i podré veure passar la vida com sempre tot i que amb molta més feina pel davant; alguna certament de mal fer. Ara a l’estiu amb un glop fresquet al davant, tot fumant la calma i envoltant, de ben a prop, per les càlides mirades d’amics, familiars i companys.
Avui però, tenim trobada gegantera. He hagut d’atendre algunes obligacions pendents de la meva nova feina i no he pogut col·laborar amb els membres de la Colla Gegantera tal com m’hauria agradat. Aquesta tarda / vespre serà un gran èxit, com sempre.
Tots tindrem present però, que serà la primera trobada sense l’Anton Olesti, Anton Paupes. Així doncs, Anton, amic, des d’allà on siguis, aquesta tarda tots naltros et recordarem des de la Plaça de la Vila, a tu i al Josep Lluçà, Paquet, que també surt a la foto que incorporo del dia del bateig i que també ens va deixar, tot i que ja fa molt més temps. Dos amics que no eren molt grans de cos, però si que van ser Gegants de cor.
Per Sant Joan, amiga, te’n
faria retret
si és cas que no venies al festeig que tindrem.
Cada noia fadrina demanarà un promès,
l’alfàbrega i la ruda voldran llum dels estels.
Sentiràs com s’esberlen de claror els fanalets.
Farem focs d’artifici com no es veu en els cels
perquè caiguin estrelles i en bombes de paper
pugin de nou enlaire enduent-se’n els precs - i el teu
si t’atrevies que és un prec que conec.
Tu els clavells regaries. Jo et robaria un bes.
Ahir dissabte, 16 de juny de 2007, va quedar constituit el nou Ajuntament. Minuts abans de les dotze del migdia, la sala de plens de la Casa de la Vila es va anar omplint d'amics, familiars i companys de tots els regidors. Naltros vam usar la fórmula de prometre, per imperatiu legal i tot seguit vam procedir a les votacions en les que vaig obtenir els quatre vots necessàris per ser elegit alcalde; el primer d'esquerres des del gener del 1939, un fet aquest que vaig destacar en les breus paraules del final de l'acte, en el que també vaig agrair a tots els companys l'esforç que tots plegats hem fet fins ara i els vaig convocar per afrontar la feina que tenim al davant amb responsabilitat, rigor, seriositat i compromís, treball en equip i voluntat de servei. Tal com l'hem fet fins ara.
L'ERC
– AM i el PSC – PM, volem anunciar a tot el poble de l’Aleixar que hem arribat a
un acord per a governar conjuntament a l’Ajuntament de la nostra vila durant
els pròxims quatre anys.
Els
dies posteriors al 27 de maig, han estat unes jornades molt intenses, plenes de
contactes i de reunionsa tres bandes i
al final, la decisió que hem pres les dues formacions que firmem aquest
comunicat, creiem que ha estat la més beneficiosa per als interessos del nostre
municipi en aquests moments.
De
la lectura dels resultats electorals de les municipals, a hores d’ara tothom
n’haurà tret les seves pròpies conclusions i per descomptat que donaran peu a
múltiples i variades interpretacions, però per damunt de tot, creiem que ha
quedat ben demostrat el que la gent de l’Aleixar no vol i el que una majoria
més que suficient desitja.
Pensem
també que aquest és el moment adequat per a canviar el model de gestió del
nostre municipi i fer-lo més dinàmic i eficaç i és així com ens agradaria que
tots els aleixarencs ho veiessin en un futur. En aquest sentit, el grup del
PSC– Progrés municipal per l’Aleixar repartirà properament un comunicat on
explicarà a tothom els motius de la seva decisió de formar govern juntament amb
Esquerra– AM.
Som
plenament conscients de l’enorme responsabilitat que assumim i adquirim des
d’aquest precís moment, però també és cert que fa molt de temps que esperàvem
aquesta oportunitat i que ara no volem deixar escapar.
Des
de la nostra gran il·lusió que ens guia i ens encoratja a iniciar conjuntament
aquest nou projecte, us animem a tots a construir amb nosaltres el vostre i el
nostre futur. És així també com farem de l’Aleixar un poble on la gent hi
visqui bé i s’hi senti identificada.
Per
acabar, permeteu-nos que en aquest moment tinguem un cordial i sincer record
per a tots aquells aleixarencs que ja no són entre nosaltres i que avui
estarien contents i satisfets de veure com, després de setanta anys, ha estat
possible un govern d’esquerres i de progrés al seu poble, sense crits ni
escarafalls, com ha de ser, democràticament i per voluntat popular.
Permeteu-nos
també que expressem el nostre reconeixement a totes aquelles persones que des
de finals dels anys setanta i al llarg dels vuitanta i dels noranta del segle
XX, han intentat fer el mateix que ara farem nosaltres, lluitar per la
llibertat, pel pluralisme i pel nostre poble des d’una perspectiva que no
sempre ha estat ben entesa. Ara per fi ho hem aconseguit i arriba el moment de
deixar de parlar i de començar a treballar amb tothom i per a tothom. Així ho
farem a partir del dia 16 de juny.
Roser Palol i Carles Benítez, portaveus de les CUP, valoren els bons resultats aconseguits a les eleccions municipals del passat 27 de maig. L'enllaç següent us porta a l'entrevista feta per vilaweb.tv:
Moltes gràcies a tots els electors de l'Aleixar, per l'elevada participació registrada (81,57%) i als nostres votants per la confiança que ens heu fet.
Moltes gràcies, també a tots els que heu col·laborat generosament, durant aquests dos anys, sense escatimar esforços. També a tots els que vareu formar part de les nostres candidatures en els anys anteriors; ara hem pogut aprofitar la llavor que vareu sembrar.
Reculant una mica més en el temps, tindrem un record emocionat cap als aleixarencs destacats en la militància en el sindicalisme agrari, la llibertat, la justícia i el socialisme; estic parlant, tothom ho sap, del Ramon Valent, l’Anton Paupes, i dels Jesús del Olmo, entre d'altres, que des del lloc on siguin segur que aquest vespre han estat molt contents i si fossin entre naltros, haurien estat orgullosos dels resultats obtinguts per les forces del canvi i d’esquerra del nostre poble. Des dels dies dramàtics del gener del 1939, és a dir, fa pràcticament 70 anys, que no teníem una majoria d’esquerres a l’Aleixar.
No vull acabar sense recordar les dones i els homes de la República, que van lluitar i patir de valent, durant anys i anys i que pràcticament tots ja ens han deixat, uns quants d'ells en ple combat. Gràcies al seu exemple avui hem pogut donar forma a les seves esperances. Tindran, no ho dubteu, el degut homenatge que es mereixen.
En un altre aspecte i per una qüestió de sentit comú, al final l’acte electoral del divendres passat, em vaig quedar amb els companys al cafè de la Societat, per sopar tots junts. Al finalitzar el mateix ja era jornada de reflexió i no vaig penjar els dos documents que ara incorporo, encara que ja sigui a misses dites.
Els resultats definitius a l’Aleixar, en aquest diumenge, 27 de maig de 2007 han estat:
Vots
%
Regidors
CiU
208
40,55
3
ERC - AM
161
31,38
3
PSC - PM
87
16,96
1
PIA - FIC
45
8,77
-
PP
6
1,17
-
Vots en blanc
6
1,17
-
Vots vàlids
513
-
-
Vots nuls
5
-
-
Vots emesos
518
81,57
-
Abstenció
117
18,42
-
Ara ha treballar de valent. Som dipositaris de les esperances de la majoria dels nostres veïns, ho sabem i no els fallarem.
Divendres 25 de maig, a 2/4 de 10 del vespre. Sala d'actes de la Societat Recreativa "La Unió": Acte de cloenda de la campanya electoral de les eleccions municipals 2007.
Va esmerçar molts esforços a la solidaritat i la defensa dels drets humans
L'escriptora i editora, nascuda a Barcelona, Eva Forest ha mort aquest dissabte al País Basc, on residia des de feia molts anys. Forest es va casar el 1955 amb Alfonso Sastre a Madrid i tots dos han protagonitzat una vida llarga de solidaritat i defensa dels drets civils. Durant els anys cinquanta es van haver d'exiliar i a primers dels setanta Eva Forest va passar cinc anys en presó acusada de ser membre d'ETA. Forest ha lluitat els darrers anys de forma molt especial contra la tortura, a través de l'organització TAT.
L'any 1991 Eva Forest va crear l'editorial Hiru, una editorial l'aventura de la qual Eva Forest resumeix en aquest article. Eva Forest vivia al País Basc, lloc on havia trobat l'espai per a desenvolupar la seva solidaritat i la seva lluita constant pels drets humans. Era molt coneguda i apreciada en els ambients nacionalistes i especialment de l'esquerra abertzale.
amsalvatl |
divendres, 18 de maig de 2007 | 19:54h
17 de maig de 2005: Ahir va fer dos anys, doncs, que la criatura va venir al Món (constitució de la societat limitada, l'objecte de la qual és l'activitat immobiliària) i el 27 de setembre d'enguany també s'acompliran els dos anys, si Déu vol, d'una de les seves primeres passes públiques, (compra d'una finca rústica).
Endevinalles: I els socis fundadors, en quines llistes convergeixen independentment com a candidats en les properes eleccions municipals?. Quina característica rellevant havia de tenir la zona on està situada la citada finca?.
Constitució espanyola de 1978. Capítol tercer. Dels principis rectors de la política social i econòmica. Article 47. Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística de les entitats públiques.
Diccionari General Llengua Catalana, Pompeu Fabra, 1982. Especular: Comprar o vendre comptant aprofitar-se d'una fluctuació en el preu.
A part de la seva gent, un dels millors actius amb els que compta l’Aleixar, és el seu teixit associatiu. Des de fa més de trenta anys, totes les entitats de la vila formen part del Casal Josep Guardiola, una mena d’entitat d’entitats que les coordina i les manté en contacte a l’hora de programar les seves activitats.
L’espai físic on es materialitza aquesta unió, és l’antic edifici de l’hospital-asil-escola, cedit a la vila en el seu dia per Josep Guardiola i Grau. Aquest edifici, que amb el pas del temps s’ha anat deteriorant progressivament, avui és obsolet i està totalment desaprofitat.
Cal doncs, una intervenció de tipus arquitectònic clara, decidida i contundent, que li retorni el prestigi i la utilitat com a edifici polivalent que hauria d’haver tingut des de sempre. Però per a fer-ho, primer cal que l’Ajuntament parli i escolti a la junta del Casal i a totes les entitats de la vila i desfaci d’una vegada per totes aquesta mena de barrera invisible que sempre ha existit entre el Casal i l’Ajuntament. I parlar i escoltar vol dir ajudar, oferir col.laboració declarant com a Bé d’Interès Local l’edifici del Casal per després arribar a un principi d’acord entre l’Ajuntament i els representants de les entitats signant un conveni de col.laboració entre les dues parts que permeti l’arribada dels diners públicsnecessaris per tirar endavant la reforma de l’edifici. Només així recuperarem l’orgull i la joia de tenir un teixit associatiu viu i mirant cap al futur.
I també a tots els col·laboradors, públics o anònims, que vàreu fer possible l'èxit rotund de l'acte d'ahir al vespre. Feia molt de goig veure la sala plena de gom a gom. Hi va haver alguns moments que em vaig emocionar. Entre la música, les imatges, les mirades de complicitat, els somriures de companys, amics i familiars, les encaixades de mans, i també els petonets -és clar-, les felicitacions a la fi de l'acte, els detalls de darrera hora, el pastís i el cava per l'aniversari -ahir mateix- de l'Ana Velázquez i el Joan Miquel Ventós. En fi gràcies a tothom, de tot cor.
El dimarts, primer de maig, em vaig arribar fins a Barcelona per participar, juntament amb la resta de companys de la Intersindical - Confederació Sindical de Catalunya, en els actes del 1r. de maig. El cel amenaçava pluja de bon matí i només arribar a l'horrorosa estació de tren del Passeig de Gràcia i sortir al carrer, el meu paraigua i jo ens van fer encara més amics del que ja érem. Em vaig mullar els peus de valent, igual que les germanes Blanca i Eva Serra, que també son militants del sindicat. Vaig tenir l'honor de conèixer-les personalment. Tota una vida dedicada a la defensa de la nostra identitat; i totes dues han patit repressió; l'Eva porta aparells per la sordesa, per pal·liar el "record" del seu pas per comissaria, en uns anys molt difícils. Però totes dues van caminar al meu davant, aguantant el mal temps, mullant-se els peus i fent tot el recorregut com unes militants més, malgrat que s'acosten a la setantena. Després a l'hora del dinar, a un Centre Cívic de Sants, la Blanca, en una altra prova de compromís, i en van ..., em va donar la butlleta d'adhesió a la campanya DECIDEIXO DECIDIR que reclama el traspàs, de la competència en matèria de convocatòria de referèndums, cap a la Generalitat de Catalunya, mentre saludaven la resta de companys. Tot un exemple de fidelitat al nostre país.
I ahir divendres, 4 de maig a la tarda, el cel també amenaçava pluja tot i que es va aguantar justet fins al final, vaig tenir un altre privilegi, que no és altre que ser un més d'entre la nombrosíssims colla de veïns i autoritats, que ahir vam acompanyar a l'Albert Manent en l'acte de nomenament com a fill adoptiu de l'Aleixar. Del seu parlament, amb paraules compromeses, fermes i valentes, se'n pot destacar el posicionament en la protecció del territori, dels arbres, dels marges, de les casetes de pedra, en definitiva de l'entorn paisatgístic en general; també els edificis singulars, els arbres monumentals. Tot això, va dir en uns moments en que la febre constructora i destructora s'escampa per tot arreu. Albert Manent, intel·lectual compromès, ahir vàreu prestar un altre servei al nostre poble, i en van ..., advertint de l'obligació que tenim, tots plegats, de preservar el patrimoni, riquíssim, de l'Aleixar, per les generacions futures. Rodoneta com la poma, diu la corranda. Esperem que per molts anys.
Per acabar, només un desig: La ventada que sembla s'endugué la brutícia dels carrers, tot deixant-los nets com una patena, pot ser ens vindria bé que durés tot l'any, i no només quan venen ilustres de visita.
Tot i que l'entrevista no té res a veure directament amb l'Aleixar, si que m'ha semblat molt interessant posar-la a disposició de tots els que visiteu el bloc, per tot el seguit de reflexions que fa.
El dia 19 d’abril de 1979 es constituïen els primers Ajuntaments elegits democràticament i amb sufragi universal, des del mes de gener de 1934, data de les darreres eleccions municipals democràtiques. Dijous passat, doncs, s'acomplien 28 anys d'aquesta fita tan transcendental per tots naltros. I en aquest aniversari, m'arribava una novetat: El nostre Ajuntament està gestionant, mitjançant el Consell Comarcal del Baix Camp, un centre pel nostre jovent. Han hagut de passar, doncs, pràcticament 30 anys per que s'iniciïn els tràmits d'un equipament tan anhelat, tan necessari, en definitiva tan imprescindible. És una bona noticia, sens dubte. Només que, pot ser, no hagués anat del tot malament, una mica més de celeritat. A veure com es desenvolupen els esdeveniments que ja tenim al damunt i quins compromisos haurà d'assumir el nou consistori i quines persones concretes ho tiraran endavant. Esperem que siguin els integrants de la candidatura de l'Esquerra. Si més no, per garantir una gestió eficaç i evitar que sigui un calc de la manera com han anat les coses amb la gestió de la pista poliesportiva.
