   |
  |
-De què em serveix estar boig si no dic el que penso?! (Calderón de la Barca)
|
Accés de l'autorEls meus enllaçosALTRES
DE MéS VILAWEB
Espanya En cada època hi ha un discurs ideològic dominant, amb l'estil de retòrica corresponent. El pensament subjacent, i l'objectiu, ultra qüestions formals, són però els mateixos. Tot seguit dos manifestos per l'extinció de la punyetera llengua catalana.... L'escenografia em fa sentir que quan diuen "a por ellos!" Ellos també som nosaltres. Ahir mentre la meva dona dormia asseguda al sofà, jo al costat seu vaig tenir la mania de
mirar el segon cara-a-cara Zapatero/Rajoy. Catalunya hi va ser una arma
llençadissa com sempre. Una cosa que va quedar clara és que mentre Rajoy fa el discurs espanyolista de tanta gent de les Espanyes, Zapatero no s'acaba de creure a fons allò de la pluralitat. La comunitat dels catalanoparlants no disposem d'una sola emisora de
televisió ni d'una mala estació de ràdio que representi i cobreixi tot
el nostre territori. Després de 30 anys de democràcia espanyola, d'una condició tan mínima com aquesta ni se'n parla. No és hispano-políticament correcte. No apareix en cap programa polític. Sembla tan utòpic com demanar la lluna. Seguim reduïts a "regions". Barcelona ha passat de capital econòmica d'Espanya a capital de la frustració. Barcelona segueix anant amb una sabata i una espardenya, mentre Madrid ha passat de capital acomplexada d'un país endarrerit, a metròpoli i capital fàctica de tota la península. http://es.youtube.com/watch?v=DUaJgtOhcd8&feature=user Foto presa a la manifestació de “El Foro de la Familia“ recolzada pel PP i els patrons de la COPE.
...perquè no els cau un meteorit a sobre...? Es fa difícilveure a curt termini una col.laboració tan agermanada entre psoes i populars. Si de veritat succeís, igualment als catalans, i hi englobo els polítics, només ens quedaria una porta de sortida que es la del sobiranisme. Podria haver-hi una clau sota l'estora en el dossier de la pertinença al club Euro i a la Unió europea. Que tal una declaració de la nostra condició europea, alhora que rebutgem el segrest de la nostra sobirania primigènia per part d'un estat que ens ha discriminat en tots els ordres, actuant fàcticament per a esborrar-nos del mapa. L'única sortida del PSC és apostar de veritat pel federalisme i depurar gent com Ferran i Rangel, i gent com en Bolaños, perquè la muller del Cèsar, a més de ser honesta, ha de semblar-ho. el Gobierno promoverá y apoyará las iniciativas nacionales e internacionales para... bla, bla, bla...Parole, parole, parole....(Article de Justícia i Pau) El meu amic Joan C.C. em fa arribar aquesta decisió: "Tot i que individualment el meu vot no pot tenir cap mena de transcendència, vull exercir personalment el DRET DE DECIDIR. He DECIDIT que en les properes eleccions espanyoles emetré un “vot condicional”. Votaré a un partit que es comprometi, durant la campanya electoral, a fer les intervencions al parlament espanyol totalment en català, encara que s'exposin a ser expulsats de la sala. I que, a més a més, manifestin clarament i persistentment el desig d'aconseguir la independència per a Catalunya. Si no accepten aquest compromís no tindran el meu vot. I aquí repeteixo la cita de Terricabras dirigida als futurs diputats independentistes: “El sueño se hace a mano y sin permiso.”, però també els hi podem dir: “El somni es fa amb la paraula i sense permís”. La Vanguardia d'avui publica una entrevista amb Juan Rosell, president de Foment (secció local de la gran patronal). Reprodueixo part del requadret titulat Sonrisas de sorna con el Estatut. Els polítics catalans són tan culpables com els de Madrid en el desgavell. Ells van decidir el traçat en funció del negoci que deuen tenir amanit en la punyetera estació de Sagrera. Amb una mica d'altura de mires l'AVE tindria l'estació al Vallès, i, des d’allí, amb els calés que estan malgastant haurien pogut fer noves línies ràpides ferroviàries d'enllaç amb l'aeroport i altres punts de la regió metropolitana, que aprofitarien no només als viatgers sinó també al desplaçament quotidià dels residents. ...I no és per a matar conills, precisament. Tant bla, bla, bla amb l'aliança de civilitzacions,... per a què. ...És que els quioscos econòmics d'uns quants pares de la pàtria han de funcionar, tant si com no, amb injeccions de diner de l'Estat si convé. Quina obligació moral tenim de respectar els símbols i les institucions d'un estat que hem tingut, tenim i tindrem en contra? Cap ni una!! Quan ens respectin a nosaltres ja els respectarem a ells. Per ara som l'ase dels cops. Mitja Espanya ens fot llenya i l'altra mitja ens perdona la vida. La nostra mera existència és una ofensa als seus ideals nacionals. Mentre ens van fotent garrotades encara esperen que els llepem la mà. Ho diu Maria Dolores Garcia a la seva columna "Sin permiso" (La Vanguardia, 7/8/2007). Un diputado dels PSOE confesaba días atrás a un parlamentario catalán: "El problema que tenemos en Madrid es que aparecemos como un partido catalán". Un dilema dificil de conciliar: si Zapatero anuncia a bombo y platillo inversiones en Catalunya, le acusan de favoritismo en el resto de España. Si no lo hace, el desapego de los catalanes le puede hacer perder las elecciones".El nacionalisme espanyolista troba la seva raó de ser en l'empresa històrica (de matriu francesa) de la "unidad". La qual es concreta fonamentalment en la tasca inacabada d'esborrar-nos del mapa. Senten Catalunya com una pedra a la sabata. El progrés exitós d'Espanya en els últims anys té molt a veure amb l'organització en autonomies. Ha estimulat la competència i la mobilització de recursos i projectes... I això és "culpa" dels catalans. Aquesta mateixa classe política espanyola usufructuària de la multiplicació de càrrecs polítics deguda a l'organització autonòmica, és responsable del sagnat que han seguit aplicant a Catalunya. Són els mateixos que ja han aconseguit fer-nos "morder el polvo". La classe política catalana sembla presa d'una estranya síndrome d'Estocolm. Reprodueixo a continuació la carta oberta del diputat Calomarde (ex-PP) a Pilar Manjón) Sense comptar les partides d'Interior i del Centro Nacional de Inteligencia, el pressupost militar del 2007 és de 16.648,439 milions d'euros (45,12 milions d'euros al dia). Si hi comptem les partides anteriors les xifres són de 23.052 milions d'euros (63,156 €/dia). Reprodueixo tot seguit més informació del tema treta de http://www.antimilitaristas.org/article.php3?id_article=2908 http://www.youtube.com/watch?v=nIWkzlBycQM |
Espanya En cada època hi ha un discurs ideològic dominant, amb l'estil de retòrica corresponent. El pensament subjacent, i l'objectiu, ultra qüestions formals, són però els mateixos. Tot seguit dos manifestos per l'extinció de la punyetera llengua catalana.... L'escenografia em fa sentir que quan diuen "a por ellos!" Ellos també som nosaltres. Ahir mentre la meva dona dormia asseguda al sofà, jo al costat seu vaig tenir la mania de
mirar el segon cara-a-cara Zapatero/Rajoy. Catalunya hi va ser una arma
llençadissa com sempre. Una cosa que va quedar clara és que mentre Rajoy fa el discurs espanyolista de tanta gent de les Espanyes, Zapatero no s'acaba de creure a fons allò de la pluralitat. La comunitat dels catalanoparlants no disposem d'una sola emisora de
televisió ni d'una mala estació de ràdio que representi i cobreixi tot
el nostre territori. Després de 30 anys de democràcia espanyola, d'una condició tan mínima com aquesta ni se'n parla. No és hispano-políticament correcte. No apareix en cap programa polític. Sembla tan utòpic com demanar la lluna. Seguim reduïts a "regions". Barcelona ha passat de capital econòmica d'Espanya a capital de la frustració. Barcelona segueix anant amb una sabata i una espardenya, mentre Madrid ha passat de capital acomplexada d'un país endarrerit, a metròpoli i capital fàctica de tota la península. http://es.youtube.com/watch?v=DUaJgtOhcd8&feature=user Foto presa a la manifestació de “El Foro de la Familia“ recolzada pel PP i els patrons de la COPE.
...perquè no els cau un meteorit a sobre...? Es fa difícilveure a curt termini una col.laboració tan agermanada entre psoes i populars. Si de veritat succeís, igualment als catalans, i hi englobo els polítics, només ens quedaria una porta de sortida que es la del sobiranisme. Podria haver-hi una clau sota l'estora en el dossier de la pertinença al club Euro i a la Unió europea. Que tal una declaració de la nostra condició europea, alhora que rebutgem el segrest de la nostra sobirania primigènia per part d'un estat que ens ha discriminat en tots els ordres, actuant fàcticament per a esborrar-nos del mapa. L'única sortida del PSC és apostar de veritat pel federalisme i depurar gent com Ferran i Rangel, i gent com en Bolaños, perquè la muller del Cèsar, a més de ser honesta, ha de semblar-ho. el Gobierno promoverá y apoyará las iniciativas nacionales e internacionales para... bla, bla, bla...Parole, parole, parole....(Article de Justícia i Pau) El meu amic Joan C.C. em fa arribar aquesta decisió: "Tot i que individualment el meu vot no pot tenir cap mena de transcendència, vull exercir personalment el DRET DE DECIDIR. He DECIDIT que en les properes eleccions espanyoles emetré un “vot condicional”. Votaré a un partit que es comprometi, durant la campanya electoral, a fer les intervencions al parlament espanyol totalment en català, encara que s'exposin a ser expulsats de la sala. I que, a més a més, manifestin clarament i persistentment el desig d'aconseguir la independència per a Catalunya. Si no accepten aquest compromís no tindran el meu vot. I aquí repeteixo la cita de Terricabras dirigida als futurs diputats independentistes: “El sueño se hace a mano y sin permiso.”, però també els hi podem dir: “El somni es fa amb la paraula i sense permís”. La Vanguardia d'avui publica una entrevista amb Juan Rosell, president de Foment (secció local de la gran patronal). Reprodueixo part del requadret titulat Sonrisas de sorna con el Estatut. Els polítics catalans són tan culpables com els de Madrid en el desgavell. Ells van decidir el traçat en funció del negoci que deuen tenir amanit en la punyetera estació de Sagrera. Amb una mica d'altura de mires l'AVE tindria l'estació al Vallès, i, des d’allí, amb els calés que estan malgastant haurien pogut fer noves línies ràpides ferroviàries d'enllaç amb l'aeroport i altres punts de la regió metropolitana, que aprofitarien no només als viatgers sinó també al desplaçament quotidià dels residents. ...I no és per a matar conills, precisament. Tant bla, bla, bla amb l'aliança de civilitzacions,... per a què. ...És que els quioscos econòmics d'uns quants pares de la pàtria han de funcionar, tant si com no, amb injeccions de diner de l'Estat si convé. Quina obligació moral tenim de respectar els símbols i les institucions d'un estat que hem tingut, tenim i tindrem en contra? Cap ni una!! Quan ens respectin a nosaltres ja els respectarem a ells. Per ara som l'ase dels cops. Mitja Espanya ens fot llenya i l'altra mitja ens perdona la vida. La nostra mera existència és una ofensa als seus ideals nacionals. Mentre ens van fotent garrotades encara esperen que els llepem la mà. Ho diu Maria Dolores Garcia a la seva columna "Sin permiso" (La Vanguardia, 7/8/2007). Un diputado dels PSOE confesaba días atrás a un parlamentario catalán: "El problema que tenemos en Madrid es que aparecemos como un partido catalán". Un dilema dificil de conciliar: si Zapatero anuncia a bombo y platillo inversiones en Catalunya, le acusan de favoritismo en el resto de España. Si no lo hace, el desapego de los catalanes le puede hacer perder las elecciones".El nacionalisme espanyolista troba la seva raó de ser en l'empresa històrica (de matriu francesa) de la "unidad". La qual es concreta fonamentalment en la tasca inacabada d'esborrar-nos del mapa. Senten Catalunya com una pedra a la sabata. El progrés exitós d'Espanya en els últims anys té molt a veure amb l'organització en autonomies. Ha estimulat la competència i la mobilització de recursos i projectes... I això és "culpa" dels catalans. Aquesta mateixa classe política espanyola usufructuària de la multiplicació de càrrecs polítics deguda a l'organització autonòmica, és responsable del sagnat que han seguit aplicant a Catalunya. Són els mateixos que ja han aconseguit fer-nos "morder el polvo". La classe política catalana sembla presa d'una estranya síndrome d'Estocolm. Reprodueixo a continuació la carta oberta del diputat Calomarde (ex-PP) a Pilar Manjón) Sense comptar les partides d'Interior i del Centro Nacional de Inteligencia, el pressupost militar del 2007 és de 16.648,439 milions d'euros (45,12 milions d'euros al dia). Si hi comptem les partides anteriors les xifres són de 23.052 milions d'euros (63,156 €/dia). Reprodueixo tot seguit més informació del tema treta de http://www.antimilitaristas.org/article.php3?id_article=2908 http://www.youtube.com/watch?v=nIWkzlBycQM |
Últims 40 canvis
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|
