Senyores i senyors, ha de venir Lou Reed a Barcelona i recitar alguns poemes dels nostres poetes catalans en anglès per situar-nos en òrbita i recordar-nos què n'és de valuosa la nostra literatura. Us passo l'enllaç del vídeo a youtube del seu espectacle Made in Catalunya que va fer divendres passat, dia 24 d'octubre, al CCCB de Barcelona. El vídeo ja comença malament i te n'adones que els ianquis no s'enteren gaire de la pel·lícula quan, malgrat dir-se l'espectacle Made in Catalunya, apareix sobreimpressionat "Barcelona, Spain".    |  |
Barrobés & Borges
|
|
Literatura: gènere en extinció Senyores i senyors, ha de venir Lou Reed a Barcelona i recitar alguns poemes dels nostres poetes catalans en anglès per situar-nos en òrbita i recordar-nos què n'és de valuosa la nostra literatura. Us passo l'enllaç del vídeo a youtube del seu espectacle Made in Catalunya que va fer divendres passat, dia 24 d'octubre, al CCCB de Barcelona. El vídeo ja comença malament i te n'adones que els ianquis no s'enteren gaire de la pel·lícula quan, malgrat dir-se l'espectacle Made in Catalunya, apareix sobreimpressionat "Barcelona, Spain".  En aquesta festa del mes d'octubre que estem vivint els Balances Oktoberfest, tenim un altre motiu de celebració. Hem de retre un gran homenatge a la revista especialitzada TeatreBCN, que arriba als seus 100 números. Així que, ja ho sabeu, durant el mes d'octubre, i a qualsevol dels teatres de Barcelona i de la seva àrea metropolitana, podeu recollir gratuïtament l'exemplar centenari i descobrireu que teniu a les mans la millor revista especialitzada en teatre de la ciutat.Vull iniciar un
homenatge a Occitània recordant un dels seus grans trobadors, Arnaut Daniel, amb dos dels seus poemes: el que podeu escoltar en aquest vídeo gentilesa de Youtube i el que he trascrit més endavant. Nascut el s. XII a Ribeirac, Dante el va considerar el millor trobador de tots els temps i li va dedicar un vers a la Divina Comèdia. Va escriure 18 poemes dels quals no se’n conserva la melodia i fou el creador de la Sextina estrofa. Va ser contemporani de Ricard Cor de Lleó (rei d’Anglaterra que ja desmitificaré en un post o altre) i d’Alfons el Magnànim. Va exercir una gran influència en poetes com Jordi de Sant Jordi.  En una sola tarda, en un parell d'hores em vaig llegir (i es pot llegir) el llibre El dia de l'ós de Joan-Lluís Lluís escriptor català de la Catalunya Nord. Amb una narrativa àgil, fresca i directa Joan-Lluís Lluís esbossa la història de Bernadette Boher, una noia que viu a Barcelona i per un assumpte de màxima urgència ha de tornar a Prats de Molló, lloc on va néixer i del qual la van desterrar per un "delicte" d'obscenitat pública. Bernadette fa el cor fort i malgrat el terror visceral que s'apodera d'ella, retorna a Prats, un feu català dominat per soldats francesos que s'ocupen de garantir que s'acompleixi l'administració francesa.
“És que a mi tot aquest rotllo de Lourdes,
què vols que et digui...”. Aquesta és una frase que apareix en un moment
determinat de la novel·la Les senyoretes
de Lourdes de Pep Coll. És una frase que resumeix la meva recança davant la
idea de començar aquest llibre. Però no sé a on vaig llegir una ressenya on es
parlava que Pep Coll havia assolit una gran maduresa narrativa (o alguna cosa
semblant) amb Les senyoretes de Lourdes,
obra que va guanyar el Premi Sant Jordi 2007. Això em va atraure cap al llibre
amb la voluntat de descobrir un nou narrador vencent el “rotllo” de Lourdes. I
la veritat és que és un gran llibre aquesta biografia novel·lada sobre
Bernadette Soubirous, la nena visionària “responsable” de tot el maremàgnum que
significa avui dia el Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. Dissabte 23 de febrer de 2008, cap a un quart de cinc de la tarda, i cap al final de la platja de la Mar Bella, una boira estranya, densa i impròpia ens va embolcallar de cap a peus. No veiem els edificis de l'altra banda de la Ronda Litoral. Aquesta boira, encara no ho sabia, era Josep Palau i Fabre, era ELL que ens embolcallava per dir-nos adéu en el seu últim experiment. Per això li deien, i sempre ho serà, L'ALQUIMISTA.Nàpols MARQUET Fineix el món en aquest port Dolça és la mort El son, pregon. Tothom va al lloc que correspon. El sol es pon. La vida, un poc. Josep Palau i Fabre  Llegir és un plaer físic; el pots notar, el pots palpar, és un efecte fisiològic. A qui li agrada llegir, ja sap de què parlo; per a qui no ho sàpiga, ho pot descobrir llegint aquest 2666 de Roberto Bolaño: la novel·la total. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosENLLAçOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|