Això és el que ha escrit el diari de girona sobre les meves vacances. Només un detall, no fa 13 anys que visc a l'Empordà sinó que hi sóc des que tenia 13 anys...
Nous hàbits?Internet i les companyies de baix cost estan modificant els hàbits de la majoria de viatgers. La xarxa ofereix un ventall amplíssim d'informació i ofertes, fet que en fa disminuir el preu. La tendència no està afectant gaire la costa Brava, tot i que sí que ha produït canvis a girona.
Lo que preocupa especialmente al sector turístico catalán es la disminución de reservas para agosto
(Vanguardia 13 juliol 2008) En lo que va de temporada la presencia de medusas no ha sido alarmante en la costa catalana, aunque sí se ha registrado algún episodio puntual como durante el fin de semana de Sant Joan en la Costa Brava, cuando numerosas medusas se acercaron a las playas de Palafrugell y Begur. Ayer mismo a última hora de la tarde, en la playa del Miracle de Tarragona veinte bañistas tuvieron que ser atendidos por la Creu Roja por picaduras de medusas. El fenómeno no preocupa, por ahora, al sector turístico, mucho más ocupado en cómo remontar las reservas previstas para agosto y cómo les afectará la crisis.
Publicat al Diari de Girona 25/06/2008 Recentment començada la temporada turística -malgrat els intents de desestacionalització, l'estiu continua essent l'estiu- el president dels hotelers gironins no es mostra gens optimista.
Arriba l'estiu, i ja estan vostès els hotelers com sempre, plorant perquè la temporada no serà prou bona. No és veritat que plorem, però és innegable que en aquests moments el tema de l'hostaleria està complicat. Hi ha molts altres destins que ofereixen uns preus molt més baixos que ?nosaltres, perquè tenen uns altres costos. Per exemple, en aquests moments, en temporada baixa, Egipte està pagant línies aèries perquè portin turistes cap allà, on a més, els treballadors cobren 40 euros mensuals. I no parlem de Croàcia, Tunísia, Turquia, etc, on hi ha grans complexos hotelers de cinc estrelles a uns preus impensables. Aquí està quedant només el client fidel, però no és suficient perquè encara avui, el gruix més important de turisme el mou els operadors turístics. Vinga, vinga, que aquest cap de setmana la costa estava plena. Miri, la nit de Sant Joan vaig estar a Platja d'Aro i efectivament, estava a vessar. Però l'endemà els hotels i restaurants queden a un 30% o 40% d'ocupació, i no obstant això la plantilla l'han de mantenir completa, per poder atendre la gent quan hi vagi. Quina solució proposa? Home, hotelers i restauradors ens queixem que hi ha molta complicació, i que hauria de poder haver-hi més mobilitat de plantilla. Però sindicats i govern són inflexibles, en aquest punt. En resum, i tornant a l'inici: aquesta temporada es presenta dolenta? La temporada segurament se salvarà perquè a causa de la crisi la gent del país no viatjarà tant a l'estranger. I és que encara que diguin que viatjar amb Ryanair és molt barat, si sumes totes les despeses del viatge al final t'acaba costant més car. La crisi ens beneficiarà i ens pot salvar la temporada, serà un estiu amb molt turisme espanyol. I a Girona tenim també la sort d'estar al costat de França, hem d'estar agraïts als turistes d'aquest país, que sense ser rics, es mouen molt i fan força despesa. El creixement de l'aeroport de Girona no aporta un turisme també més llunyà? La majoria de la gent que hi arriba va a Barcelona, aquí s'hi queda un 15% o un 20%. Qui realment s'hi està "posant les botes" és Ryanair -i millor que hi siguin-, i s'està també "posant les botes"Aena, amb els pàrquings i botigues de l'aeroport. I una mica la ciutat de Girona. Però la resta, a tots aquests turistes els veiem com passen. Hi ha hotelers que ni se n'assabenten, i a altres que fins i tot els perjudica. I això per què? Abans els hotelers restauradors sabien que el cap de setmana tenien clients de la província de Girona i de Barcelona. Ara, el que queda bé és anar a Londres, Pisa o Milà. I els hotels i restaurants de les comarques de Girona es xuclen el dit esperant que vingui algú.
L'alta cuina no surt aquests dies als mitjans precisament pels seus mèrits i reconeixements. L'enfrontament de dos estils de cuina ha traspassat la fina ratlla del que crec permissible i és el de la seguretat alimentària. Dos estils de cuina. Un de més surrealista, dalinià, exportable arreu i sense arrels per la sofisticació d'allò que es crea a partir d'uns ingredients. L'altre, l'estil més planià, més lligat a la terra i amb productes autòctons que arriben al plat com si mateixos.
Déu ni do la ploguda que ha fet avui a totes les comarques de Girona. Per sort sembla que ja no estem en sequera. El debat continua obert però almenys no hem de patir per l'aigua encara que els nostres polítics se les vagin fotent. Per tant, plou a dues bandes i millor que sigui així. I ara ho dic pensant en el sector turístic a qui represento. Vulguis o no, és un tema que ens tenia preocupats. Potser per la imatge que han volgut transmetre països receptors de turisme per frenar els visitants que tenien pensat venir a Catalunya. No ens ha d'estranyar gens això, cada any surt una cosa o una altra per perjudicar-nos. Aviat veurem una campanya en contra del turisme gastronòmic aprofitant la polèmica sobre els dos estils de fer cuina.
M'estreno avui en aquesta nova experiència d'escriure
Acabo d'arribar de viatge. He estat algunes setmanes fora i des de feia temps tenia ganes d'escriure un bloc. Sempre m'ha obsessionat el valor de les coses i guardar allò que en algun moment ha representat molt per nosaltres, ens ajuda a construir la nostra història. I no em refereixo només a coses materials, objectes que he tingut a les mans o documents i fotografies que ens fan aflorar records, també el pensament és important guardar-lo. Avui pensem una cosa i d'aquí a un temps, per diferents circumstàncies en pensem una altra. D'aquí que m'hagi decidit a escriure un bloc. Espero ser capaç de mantenir-lo fresc i actiu.
La Federació d'Hostaleria de les comarques de Girona celebra cada any el Dia Mundial del Turisme. Ho fem al Castell de Biart i hi vénen més de 500 persones relacionades amb el sector. És un dia maco on ens retrobem tots després de la temporada d'estiu. Aquest és el discurs que vaig fer.
Aquest article el vaig fer per encàrrec del Punt en motiu dels 40 anys de l'aeroport de Girona. Va ser pels volts de l'abril de l'any passat.
L’aeroport de Girona celebra aquest mes d’abril el seu 40è aniversari. Molts saben que existeix des que el fenomen de les companyies de baix cost li han donat aquesta embranzida imparable, però aquest efecte multiplicador no s’hauria produït sense les instal·lacions existents. D’aquí que ens haguem de remuntar als anys seixanta. Amb molta visió de futur, govern espanyol, diputació i l’aleshores Sindicat d’Hostaleria van fer un front comú conscients de la necessitat de tenir connexió aèria donat que el turisme començava a ser una realitat i calia consolidar-lo. Les seves gestions van fructificar i l’1 d’abril del 1967, l’aeroport entrava en funcionament. La seva ubicació tampoc és casual, es tracta d’un lloc estratègic per la proximitat amb els punts turístics i les possibilitats de connexió que ofereix per carretera. La iniciativa privada de l’hostaleria amb Ernest Gussinyer al capdavant va ser decisiva aleshores amb una aportació de 30 milions de pessetes a fons perdut.
No fa gaires dies he fet els 54 anys. Vaig néixer a Salobre, a Albacete, però des dels 13 anys que visc a la Jonquera, a l'Alt Empordà. Aquesta vegada l'aniversari m'ha enganxat lluny de casa i no m'havia passat mai que els he complert amb set hores de retard. És només una anècdota però m'ha fet gràcia. A La Jonquera he desenvolupat la meva carrera professional. Tinc negocis que m'han permès relacionar-me i conèixer molta gent que m'ha enriquit. Des de fa cinc anys sóc el president de la Federació d'Hostaleria de les comarques de Girona.
Això és el que ha escrit el diari de girona sobre les meves vacances. Només un detall, no fa 13 anys que visc a l'Empordà sinó que hi sóc des que tenia 13 anys...
