L'alta cuina no surt aquests dies als mitjans precisament pels seus mèrits i reconeixements. L'enfrontament de dos estils de cuina ha traspassat la fina ratlla del que crec permissible i és el de la seguretat alimentària. Dos estils de cuina. Un de més surrealista, dalinià, exportable arreu i sense arrels per la sofisticació d'allò que es crea a partir d'uns ingredients. L'altre, l'estil més planià, més lligat a la terra i amb productes autòctons que arriben al plat com si mateixos.
Déu ni do la ploguda que ha fet avui a totes les comarques de Girona. Per sort sembla que ja no estem en sequera. El debat continua obert però almenys no hem de patir per l'aigua encara que els nostres polítics se les vagin fotent. Per tant, plou a dues bandes i millor que sigui així. I ara ho dic pensant en el sector turístic a qui represento. Vulguis o no, és un tema que ens tenia preocupats. Potser per la imatge que han volgut transmetre països receptors de turisme per frenar els visitants que tenien pensat venir a Catalunya. No ens ha d'estranyar gens això, cada any surt una cosa o una altra per perjudicar-nos. Aviat veurem una campanya en contra del turisme gastronòmic aprofitant la polèmica sobre els dos estils de fer cuina.
Aquest article el vaig fer per encàrrec del Punt en motiu dels 40 anys de l'aeroport de Girona. Va ser pels volts de l'abril de l'any passat.
L’aeroport de Girona celebra aquest mes d’abril el seu 40è aniversari. Molts saben que existeix des que el fenomen de les companyies de baix cost li han donat aquesta embranzida imparable, però aquest efecte multiplicador no s’hauria produït sense les instal·lacions existents. D’aquí que ens haguem de remuntar als anys seixanta. Amb molta visió de futur, govern espanyol, diputació i l’aleshores Sindicat d’Hostaleria van fer un front comú conscients de la necessitat de tenir connexió aèria donat que el turisme començava a ser una realitat i calia consolidar-lo. Les seves gestions van fructificar i l’1 d’abril del 1967, l’aeroport entrava en funcionament. La seva ubicació tampoc és casual, es tracta d’un lloc estratègic per la proximitat amb els punts turístics i les possibilitats de connexió que ofereix per carretera. La iniciativa privada de l’hostaleria amb Ernest Gussinyer al capdavant va ser decisiva aleshores amb una aportació de 30 milions de pessetes a fons perdut.