Que un partit que no es al govern ha de fer oposició, es el que ha de fer, però, com tantes vegades hem dit al PP no si val tot, i la llengua, no es pot fer servir per fer oposició. El senyor Felip Puig, fins ara, tenia tots els meus respectes, i dins del que es CiU, em pensava que era dels que es podien salvar, però a partir d'ara, no penso creure'm res mes del que digui.
El fet que José Montilla sigui president de la Generalitat, no m'ha fet mai gràcia i em sembla que hi ha molts motius per dir que no es la persona mes adient. Podem dir que no estima prou Catalunya, que es nacionalista espanyol, que abans que Català es socialista, que primarà els interessos d'Espanya, que no va ser el candidat mes votat, que es poc carismàtic, que no dóna la imatge adient del país, que es una persona gris, que ha arribat al poder perquè s'ha rodejat de gent que ha apartat a tots els que l'hi disputaven el lloc, i fins i tot, que no ha nascut a Catalunya. Però el fet que no parli prou be el Catalá, per mi es inacceptable. Voldria saber quin es el Catalá correcte, el que es parla a Tortosa, o el de l'Empordà, el de Vic, València, Lleida o L'Hospitalet? Per mi, tot es Català, i a tots aquest llocs, no es parla igual ara que fa dos-cents anys, perquè una llengua es una cosa viva, i canvia amb el temps, i que als pobles del Baix Llobregat on hi ha un gran nombre de gent que els seus pares no parlaven Català, parlen així, però jo m'estimo molt mes que parlin així, a que no el parlin. El fet que el president de la Generalitat, parli el Català que es parla al seu poble, no hem sembla malament, i de passada, es un exemple per aquells que no s'atreveixen a fer el pas per por a que se n'en-riguin, que això també passa. El mes important es que la gent, encara que no parlin Català amb els pares, si que ho facin amb els seus fills, i em consta que en el cas del President es així. L'actitud del senyor Puig penso que no fa cap favor a la llengua Catalana i fer això es com tirar pedres a la pròpia teulada. Si volem mantenir la llengua viva, necessitem la complicitat de la gent que ha vingut de fora.
La gent que varem nèixer durant el Franquisme, vam ser durant molts anys analfabets de la nostra llengua, i a mi, la meva mare sempre em deia que escrivís en Català, encara que ho fes malament, i gràcies a això, avui, sense fer-ho del tot be, penso que el meu nivell es acceptable. Per això jo li dic al president de la Generalitat, i a tots aquells que no han après el Català a través dels seus Pares: Ni que sigui malament, parla'm en Català.
El conseller Baltasar, va confessar que quan va anar a Montserrat, li va demanar a la Moreneta, que si podia fer alguna cosa perquè plogues, males llengües, diuen que hi va tornar per dir-li que no calia que plogues mes, que de moment ja en teníem prou, i si seguia plovent els de AGBAR s'emprenyaríen perquè els tirava per terra el negoci del tub que tenien de construïr per portar aigua de l'Ebre a Barcelona. Ara, veient l'eufòria Espanyolista que s'ha desfermat amb això de l'Eurocopa de futbol, voldria demanar-li humilment que a veure si també hi pot fer alguna cosa, ja que si guanyen la final, això es pot posar insuportable. Com ja he dit altres vegades, a mi no m'interessa ni el Futbol, ni les seleccions. De les seleccions, ja en vaig dir el que en pesava en aquest apunt, de fa mes d'un any i mig, i del que penso del futbol, ho vaig dir la setmana passada, en aquest altre apunt, on també animava a la selecció de Itàlia, però com s'ha vist, no va servir de res. Ara, amb aquesta petició a la Mare de Deu de Montserrat, espero que sigui mes efectiva i a mes, tal i com està el País, estic segur que també ha rebut peticions en direcció contraria, i per això vull dir-li en favor meu, que jo he pujat diverses vegades a Montserrat a peu, ja sigui des del Matagalls, com des de Molins, i si no passa res, la primavera que ve hi tornaré, i si satisfà el meu desig, li aniré a posar un ciri i tot.
El futbol, es un esport que no es que no m'agradi, es que no m'interessa, jo soc d'aquells que diuen que veure vint-idos milionaris corrent darrera una pilota, no em desperta cap admiració, ans el contrari, no en vull saber res, precisament per això, i l'interés generalitzat cap al futbol, està inflat pels mitjans de comunicació. Si això ho sumem a que Catalunya no es un país de grans jugadors de futbol, fa que si no fos pel constant bombardeig des de la radio i la televisió, de informació d'aquest esport, no en sabria res del que hi passa.
Aquests dies, no es parla d'altre cosa que de la Eurocopa de futból, i els Espanyols, sembla que estàn convençuts que la guanyaran, i la veritat es que tant nacionalisme Espanyol, tot i que ells que diuen que no ho son, ja m'està molestant, i no es per res, però es que Catalunya no te cap possibilitat de ser-hi, perquè ells no ho permetran mai. Tot i que si hi fóssim, segur que faríem un mal paper pel que he dit, perquè no som un país de grans jugadors de futbol. Si fos de Hoquei sobre patins o waterpolo, per exemple, si que som dels millors i potser fins i tot en bàsquet o handbol, també faríem un bon paper, però en futbol, no, perquè ens hem d'enganyar.
Per tot això, demà, quan juguin el partit, que no m'ha calgut esbrinar-ho, se que juguen demà, m'alegraré molt si guanya Itàlia, tot i que a mi, això de les seleccions, em semblen manifestacions bastant feixistes, i Itàlia, no serà menys, i en aquest vídeo, que també ha posat el blocaire Elies, uns jugadors Italians, canten la cançó Azzurro de Adriano Celentano, que es com si els de la selecció espanyola cantessin una canço de Manolo Escobar, però bastant mes divertit. Per aquesta vegada i sense que serveixi de precedent, Força Itàlia!
Portem ja tres dies de vaga del transport, i sembla que de moment no es veu quan acabarà. La principal causa que ens ha portat a fins aquí, es el fort augment del preu del Gas-oil, que des del mes de Juny de l'any passat fins ara, ha augmentat de preu gairebé un 40 %. La solució a això no es fàcil, la forta dependència de l'economía mundial del petroli, fa que aquest be limitat no faci mes que pujar el seu preu. Quan els països rics érem els únics consumidors massius, hi havia un cert equilibri entre oferta i demanda, que feia mantenir els preus a un nivell assumible. Ara, amb la incorporació al lliure mercat dels països de l'Europa de l'Est, i l'emergència d'estats Assiàtics com Índia, Corea, i sobre tot Xina, fan preveure que no hi ha recursos per tots, mentre es segueixi amb el nivell actual de consum i en ser mes gran la demanda que la oferta, els preus entren en una espiral ascendent sense fi. La incorporació al mercat dels bio-combustibles, ja es veia que no podia ser la solució, i que l'únic que ha fet es augmentar la deforestació i fer pujar els preus dels aliments, amb les grans conseqüències que això comporta. Abaixar el preus que graven els carburants, podria ser una solució, però els Euros que deixarien d'ingressar les administracions, s'hauríen de compensar amb nous impostos, i al final d'aquí a un temps seguiríem tenint el mateix problema, ja que el preu seguiria pujant igual. Per tot això, sembla que l'única solució es el canvi en el model. Hi hauría d'haver un organisme internacional que gestiones la distribució mundial atenent les necessitats reals de cada país, encara que això es impossible, ja que tant els països productors, com les companyies petrolíferes, no ho permetran mai. També s'hauríen d'invertir els beneficis en buscar energies alternatives netes, com també buscar sistemes eficients d'estalvi. Però això, son utopies, i haurem de seguir per on anem, i esperar que l'alt preu a que està arribant faci imprescindible l'estalvi, per la simple raó, que arribarà un moment en que ningú podrà assumir el preu que haurem de pagar per omplir els dipòsits. Llavors es quan de debó s'hauran de buscar alternatives, però l'impacte que tindrà sobre l'economia mundial serà tan traumàtic, que ja veurem com acaba tot plegat.
Senyor Hunold, he sabut que vostè ha depreciat la meva llengua, la que es parla des de fa mes de mil anys al País on visc. Se que la causa ha estat que al govern de Ses Illes Balears l'hi ha fet arribar la recomanació d'incloure el nostre idioma en els canals de comunicació amb els clients. Vostè, hauria pogut reaccionar de moltes maneres, des de la indiferència i el silenci, com acostuma a passar, fins a fer una petita inversió per tenir contents als possibles clients Catalanoparlants, amb el que ens demostraria ser una persona culte, solidària, i per que no, un bon directiu d'empresa. Però en comptes d'això, vostè ens a despreciat i ridiculitzat, no ha actuat a favor la la seva empresa, sinò que s'ha posicionat políticament. Si vostè creu que fent servir l'Espanyol ja n'hi ha prou, jo penso que si seguim per aquest camí, ja no cal fer servir l'Espanyol, ni tampoc l'Alemany, com que suposo que gairebé tots els Alemanys parlen Anglès, no veig la necessitat de parlar-los en el seu idioma. De debó creu vostè que si un dia a Alemanya hi ha prou immigrants Anglo-parlants com perquè puguin viure sense parlar Alemany, voldria que les empreses es dirigissin als alemanys només en Anglès?
Tornant a la realitat, se que vosté coneix la realitat del nostre país, per això, no crec que hagi obrat per ignorància. Els Catalans, tenim un conflicte amb l'estat Espanyol, entre altres coses, amb la llèngua. El seu idioma, te molt bona salut, el nostre està malalt, i ells en comptes d'ajudar-nos a curar-lo, volen que mori. Si un dia l'Alemany estigues en perill per la pressió de l'Anglès, jo em posiciona-ria a favor seu, perquè es mes dèbil. Vostè, no sols s'ha posicionat, sinò que ha actuat en contra el mes dèbil a favor del mes fort i això només te un nom: es vostè un FEIXISTA.
Aquests dies, que s'està parlant tant de la crisi d'ERC, que es un partit democràtic que s'està en un procés democràtic per triar la direcció del partit, que tot i que i pot haver totes les discrèpancies que es vulgui, no es veu cap acció violenta ni cap actitud impositora. Això, contrasta amb la manera de fer de un altre partit, aquest no es altre que el PP, que després d'elegir a un líder a dit, i com que ara no els agrada el rumb que porta aquest, el volen fer fora, però no de forma democràtica, sinó per la força. No vull dir que dins d'aquest partit tothom sigui igual, però en aquesta manifestació en contra de Mariano Rajoy, es veu molt clar quina mena de gent hi ha. En un moment en el que estàn reivindicant la llibertat d'expresió per a Federico Jimenez Losantos, a poder insultar i calumniar a qui vulgui, amenacen i fan fora uns reporters del programa CQC, de forma violenta, sense cap respecte al seu dret a la informació, que tot i que es irònica, no es ni tendenciosa ni traïdora ja que en tot moment mostren qui son i que volen. La veritat es que veient aquestes imatges penso que la gent demòcrata del PP s'hauria de plantejar quina mena de partit volen, si de dreta, o d'extrema dreta, perquè una cosa no te res a veure amb l'altre, i si no els agrada el que fan els seus dirigents, haurien de prendre exemple d'ERC i fer unes eleccions democràtiques i amb força candidats, i que la militància elegeixi democràticamnet.
Els Jutges, estàn per impartir justícia, el problema rau quan s'utilitza el sistema judicial per impartir venjança. Així es com han actuat contra Francesc Argemí, conegut com a Franki, que no se l'ha jutjat pel que realment o presumptament va fer, cremar una bandera. Aquest fet, com a mol, hauria de ser penat amb una multa per destrrucció de bens públics, i a pagar l'objecte destruït, però el fet de ser castigat amb una pena tan desmesurada, evidencia que s'ha actuat amb ànim de venjança. Casos com aquest n'hi ha a grapats en tot l'estat Espanyol, espacialment a Catalunya, i mes encara al País Basc, on amb l'excusa d'acabar amb el terrorisme, tenen carta blanca per tancar locals d'oci, prohibir manifestacions, il·legalitzar partits, empresonar alcaldesses, etc. En canvi, quan els agredits som nosaltres, s'actua de manera molt diferent. Si el que es crema es una senyera, la impunitat es total, com va passar a Reus l'any passat, o el greu incident de la manuifestació d'Alacant, on els assistents, es van veure amenaçats per un individu que impunement els apuntava amb una pistola des d'un balcó, amb una total passivitat dels agents de policia que "custodiaven" la manifestació, que es van limitar a recomanar als manifestants caminar mes de pressa per sortir de la "línia de foc". Per ells la justícia, es això, quan ells son agredits, la pena màxima, i quan agredeixen ells, impunitat total. No soc partidari de que es cremi cap bandera, però penso que el fet de fer-ho, no s'hauria de considerar mes que haver cremat un be públic, com pot ser trencar una paperera, o cremar un contenidor. Ja sabem que les banderes representen sentiments, però s'hauria de tenir en compte alló de que no ofèn qui vol, sinó qui pot, i ells son qui unilateral-ment, decideixen que s'els ha ofès. I en això, ells, son Jutge, i part, deixant-nos a nosaltres sense defensa possible. Després encara hi ha qui no entén o no vol entendre, perquè volem la independència, doncs entre altres raons, perquè es faci justícia, i no pas per venjança.
Aquests dies estem assistint a un fet gairebé insòlit al nostre país, les eleccions a Esquerra Republicana de Catalunya. Hi ha molta gent que no veuen be això, ja que per la imatge que dona, pensen que pot tenir un efecte negatiu de cara als possibles votants del partit. Penso que el que s'ha de fer es donar-li la volta, i fer veure, que ERC es el partit mes democràtic que hi ha, i gràcies a aquestes eleccions, sabem que passa, ja que tots els debats son públics, al contrari del que passa a la resta de partits, on els enfrontaments son molt mes grans, però nosaltres no en sabem el que hi passa. ERC, al ser un partit assembleari, tots els militants poden votar per elegir la direcció del partit, i no com la resta de partits, on només poden votar els compromissaris. Jo, com a simple simpatitzant, no vull prendre partit per cap candidat, penso que el futur d'ERC l'han de decidir els seus militants, i a mes no conec prou be el partit i els seus candidats com per poder opinar sobre quin es el mes idoni. Però com a votant, haig de dir que no estic content de la deriva que ha portat el partit, sobre tot després d'aquest segon tripartit, on s'ha donat un recolzament al PSC, sense cap contrapartida mes que una serie de càrrecs, cosa que ha portat a fer augmentar el pes electoral dels representants catalans de PSOE. Aquestes eleccions, faran que qui surti elegit tingui molt mes en compte la opinió dels militants i simpatitzants, perquè el fet de que hi hagi una oposició no permet que qui mana faci el que li dona la gana. Ara el mes important es que les eleccions sigui netes, no hi hagi enfrontaments irreconciliables, i que a l'anydemà de les eleccions, qui guanyi, ha de comptar amb els menys votats, i aquests, s'han de posar al servei d'ERC, però sense deixar de qüestionar tot el que no els hi agradi de la direcció del partit. Al final, han de fer el possible perqué tot plegat serveixi perquè ERC en surti molt mes forta que abans. La campanya, s'ha ficat de forma molt intensa a Internet, i a continuació hi poso els enllaços amb el blocs i webs de les diferents candidatures:
Aquesta setmana, s'ha inaugurat una delegació del govern de Catalunya a Berlin, a la que van assistir-hi diversos parlamentaris, entre ells, el senyor José Domingo del partit Ciudadanos. I allí, sembla que va muntar unescàndol, perquè no hi havia la bandera Española. El que sempre han dir des d'aquest partit, es que ells no son nacionalistes, i que per ells, el mes important son els ciutadans, pel davant de símbols, mites i nacions, i en la seva pàgina web, ho diu ben clar: ...la preocupación por la realidad y por los problemas cotidianos más que por los símbolos y los mitos... Una vegada mes, queda ben clar que quan estan en contra de símbols, sempre volen dir, que estàn en contra dels símbols catalans, però els seus, que no els toqui ningú. I després tenen la barra de dir que no son nacionalistes.
El PSOE, està negociant amb els diversos partits minoritaris els suports necessaris per a poder governar amb tranquil·litat. Un dels principals candidats a donar aquest suport, es CiU, però també estan parlant amb ERC i amb ICV. Diuen que un dels principals esculls que hi ha, es la intenció de posar a José Bono de president del Congrés de diputats. Jo, penso que qualsevol partit que es digui que es nacionalista Català, ha de fer el que calgui perqué aquest senyor no sigui president. Ja sabem que llavors hi anirà el PP, i li donarà suport, però, amb això ja no hi podem fer res. Una persona com ell, que ha desprecia't el nacionalisme Català en diverses ocasions, demanant que es modifiqui la llei electoral per deixar-nos fora del parlament, i ha utilitzat l'odi contra Catalunya per guanyar les eleccions cada vegada que s'ha presentat, no mereix el vot de cap Nacionalista Català. Jo proposaria que el president fos del PSC, ja que si diuen que PSC i PSOE no es el mateix partit, doncs amb mes raó, perquè sempre que dos partits governen junts, un te la precidència del govern, i l'altre la del parlament, (al parlament de Catalunya, abans CDC i UDC, ara PSC i ERC). Amb vint-i-cinc diputats que tenen, segur que n'hi ha algún de vàlid. Jo apostaria per Joan Clos, no se si ho faria gaire be, però segur que ens divetiríem molt. ERC, no es gaire probable que hi doni suport, però jo demanaria als srs. Duran i Mas, que no cedeixin, i que aquest senyor no sigui president amb els seus vots, el que ha fet, no li pot sortir de franc. I en general a tots, donin suport o no, que facin públic el que els han ofert, a que han renunciat, i si es dona suport, que diguin a canvi de que ha estat. No pot ser que totes aquestes dades s'ens intentin amagar. La gent que hem votat a aquests partits tenim dret a saber que es fa amb el nostre vot.
En aquestes últimes eleccions generals, ERC, ha perdut el 60 % dels vots que havia tingut quatre anys enrera, ara s'està parlant de crisi, i part de militants i simpatitzants, demanen un relleu a la direcció.
Penso que les raons perquè gent que va votar ERC ara fa quatre anys i no ho han fet ara son quatre: 1. Part de la militància, i de la gent que els votava sempre, es van abstenir o van votar en blanc, per forçar la direcció a un canvi de rumb. 2. Molta gent que els va votar l'any 2004 i ho feien per primera vegada, provenien de CiU, i van canviar perquè es va dir que aquesta coalició sense Pujol es desintegraria, que ERC era un partit emergent (això ho deien fins i tot el PSC i els mitjans d'informació Espanyolistes), i que el Carod seria el substitut de Pujol. Ara, han vist que CiU no s'ha desintegrat, que ERC ha preferit l'Espanyolista PSC al nacionalista CiU, que qui mana a la Generalitat son el Socialistes, i que Carod no sols no pinta res a la Generalitat sinó que tampoc en el seu partit, i per tant, han tornat a votar el que havien votat sempre. 3. Els que van votar el vot útil per evitar que guanyes el PP. En el vot d'aquesta gent, no s'hi pot confiar gaire, ja que es molt influenciable per les campanyes electorals i les circumstancies de cada moment. 4. Hi havia el vot de gent jove de la que en diuen anti-sistema, i amb un discurs autènticament d'esquerra, que se sentien atrets per ERC per estar demonitzats pel PP que era qui manava llavors, ara veient-los insta·lats al poder, ja no si senten identificats, i es veuen mes representats per les CUP per exemple, que demanaven l'abstenció.
Penso que fa quatre anys varem tenir molt de vot prestat, les expectatives estaven sobrevalorades, i tenir vuit diputats no es corresponia amb la realitat. El suport del poble de Catalunya a ERC, es el que es, i si a sobre hi ha militants i simpatitzants que voten en blanc, passa el que ha passat ara.
Ara caldrà veure que passa al congrés de Juny, si aquesta lluita entre Carod i Puigcercòs es nomes una lluita personal pel poder, o per defensar les seves posicions ideològiques. En un partit com Esquerra no hi sobra ningú, però potser si que fora bo que entres gent nova que torni a il·lusionar al país, perquè tal i com està ara, hi veig un futur molt negre.
Els resultats a Molins, mes o menys son els que ens podíem esperar, com sempre, la llista mes votada ha estat el PSC. En les eleccions al congres de diputats acostuma a guanyar el PSC, a les autonòmiques, CiU, i a les municipals, es ICV qui guanya gairebé sempre. La participació, ha estat del 75 %, fa quatre anys, va ser del 80 %. Respecte a fa quatre anys, PSC, CiU i PP han guanyat en percentatge de vots, i ERC i ICV n'han perdut. Els resultats, han estat aquests: PSC: 46'80 % CiU: 21'39 % PP: 11'14 % ERC: 8'97 % ICV: 7'219 % vots en blanc: 1.24 % vots nuls: 0.46 %
Llegeixo en el Bloc Les aigües turbulentes, aquest artícle del diari Público, d'Alfons López Tena, que es vocal del "consejo general del poder judicial". Una declaració molt bona per explicar-lis als Espanyols, que perquè volem la independència.
DEPENDENCIA O INDEPENDENCIA DE CATALUNYA -. Alfons López Tena
Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España .
Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.
Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).
Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?
Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.
Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.
Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar). El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.
Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los 'diferentes' no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.
Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya.. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE. Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.
España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional. Dijo Azaña que para mantenerEspaña unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independenciade Catalunya es ineluctablee inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.
Alfons López Tena es vocal del Consejo General del Poder Judicial.
Ja nomes falten quatre dies per les eleccions i la campanya electoral està arribant al final. Els dos partits majoritaris s'estàn posant nerviosos, els del PP com sempre fent la seva guerra bruta d'utilitzar el terrorisme, la inmigració i els Catalans, per guanyar vots, i els del PSOE fent crides al vot útil, amb la candidata Carme Chacón dient que no votar al seu partit, es un vot que es perd per evitar que Mariano Rajoy sigui president. Jo, ja fa dies que se que votaré, que com es evident, no serà ni PP ni PSC. ICV, ja fa temps que s'ha convertit en una marca blanca del PSC, i tot i que en molts ajuntaments estàn fent una gran feina, en els parlaments, tenen un discurs idèntic al del PSC. A CiU, amb el candidat que presenten, un integrista Catòlic, xenòfog, i anti independentista, amb un discurs ambigu, on no deixa clar el que vol per Catalunya, i que no ha dit que farà si el PP, te com amínim un sol vot mes que el PSOE, tampoc. Només hem queda, votar a ERC, tot i que voldria que com a mínim intentessin un acostament de posicions amb CiU en el Parlament Espanyol, i no seguir amb aquesta guerra per l'electorat. També puc votar en blanc, com farà molta gent que habitualment votava a ERC, per totes les discrepàncies, amb la forma en que estàn al govern de la Generalitat on dona la impresió que nomès estàn defensant el seu lloc de treball. Però no ho faré, perquè els nacionalistes Espanyols, no ho faràn, per tant, si jo ho faig, els estic donant el meu vot.
