Aquest matí, en el programa de radio EL MON de RAC1, la pregunta del dia, era si tenim por, arran de la detenció dun grup de presumptes jihadistes a Barcelona, que sembla que pretenien fer un atemptat amb bomba a la ciutat. La majoria dels missatges rebuts afirmaven que si, que tenien por. Jo he contestat que no, però no perquè em cregui mes valent que ningú, sinó perquè crec que no es pot alarmar a la gent d'aquesta manera. Que hi ha un perill real, si, i si no que els hi preguntin als que van patir a Madrid l'atemptat de fa quatre anys, però les possibilitats son tan baixes que no entenc aquest alarmisme. La majoria de la gent, tenim moltes mes possibilitats de morir en un accident de transit que d'un atemptat, però en canvi ningú te por d'agafar el cotxe. Potser si fóssim a Iraq, si que realment, tindríem molts motius per tenir por, com també a Palestina o a Israel.
En el mon occidental en que vivim, la percepció que tenim, ens dona la impressió de risc zero, però això es fals, de perills n'hi ha moltíssims, però no podem afirmar que l'emigració es qui posa en perill les nostres vides. Les forces de seguretat i els jutges, han de fer la seva feina, i si de debò planejaven alguna cosa, podem estar ben contents de que els hagin parat a temps, perquè hi ha molta gent al mon que no te la mateixa sort.
Avui, s'han dit bestieses de tota mena, com que això passa perquè es deixa entrar a tothom al país. L'emigració es un fenomen imparable, i culpar a tot el que te la pell mes fosca que nosaltres de presumpte terrorista, no farà mes, que fer que mes gent pensi que els terroristes tenen alguna part de raó. El que s'ha de fer es convence'ls que ells son mes víctimes que nosaltres i que han de ser els primers interessats perquè aquest tipus d'organitzacions, no arrelin a casa nostra.
Potser me n'he assabentat amb una mica de retard, però gracies a POLIBLOCS, he vist en el bloc el correu, d'en David Guàrdia de Sant Feliu de Llobregat, que quan acompanyava a una amiga a renovar el DNI, es van trobar amb un parell de "funcionaris", que en to burleta es nega-ven a entendre'ls quan els hi parlaven en Català, a mes no volien donar-los dos fulls de reclamació. En David hi va tornar sol, i va gravar la conversa, quan "amablement" l'agent es negava donar-li el full de reclamació, (podeu escoltar-ho aquí).
Quan el PP està fent campanya amb trucades al departament d'ensenyament per fer veure que el Castellà està discriminat a Catalunya, els de sempre hem d'anar patint la prepotència colonialista d'alguns funcionaris Espanyols que fent abús de poder, segueixen no sols negant-se a parlar Català, sinó que no deixen que els ciutadans l'utilitzem per adreçar-nos a ells, fent veure que no ens entenen.
Molt divertit el vídeo que ha penjat a You Tube en Carles Sants. Davant la impotència que representa no poder fer res contra aquesta mena de gent, almenys riurem una mica, ni que sigui per no plorar, de ràbia.
Potser no n'hauria de parlar, ja que si no hem sento Espanyol, el fet que el seu himne tingui lletra o no, no hauria de ser de la meva incumbència, però com que sembla que volen acabar d'una vegada amb això de la España plural, d'alguna manera ens afectarà a nosaltres. Ara, a España han posat lletra al seu himne, i com tot, ho volen fer per la via de la imposició. Penso que el seu error, ve de la transició (com tants altres), en aquell moment, van voler imposar el mateix himne del Franquisme, per no fer enfadar als Franquistes, que mai n'haurien acceptat cap altre, però si en aquell moment haguessin canviat l'himne i la bandera, potser les coses haurien anat d'una altre manera. Una bandera nova, i un himne nou, que parli de la lluita del poble contra la gent que retalla les seves llibertats. Llavors, potser hi haurà qui s'ho cregui, perquè aquest, per molt que l'hi vulguin posar una lletra "light", per molta gent, sempre serà l'himne franquista. Diuen que la idea ve del COE, que volen que els seus esportistes cantin quan sentin l'himne, com fan els esportistes d'altres països, i em sembla molt be, el que passa, es que ja veurem que passa amb qui no canti. Espero que facin com nosaltres, que en els partits de la selecció Catalana de futbol, no canta ningú i no passa res.
Quan jo era petit, la meva mare, sempre m'havia dit que l'himne de Catalunya era La Santa Espina. Després, quan va arribar la democràcia, em van dir que era Els Segadors, i ara encara hi ha gent que diu que s'haurà de canviar per El Cant de la Senyera. Sembla que designar una cançó com a himne de una nació no es fàcil. Quan es un himne que ve de lluny, està consolidat, i ningú l'ha utilitzat contra el poble, facilita les coses, però, posar-ho de cop i volta, i amb tot el que porta al darrera, es difícil que la gent ho senti com a seu. I es que un himne es quelcom mes que una cançó que tothom ha de saber, ha de reflectir sentiments de llibertat. A Catalunya, Els Segadors ha ressorgit després d'una dictadura, i això ho ha posat mes fàcil, perquè mes o menys tothom se'l faci seu, i la lletra està inspirada en la revolta dels segadors, quan el poble es va revoltar contra el Rei.
Amb el títol de: "Zaplana, El brazo incorrupto del PP", El periodista Alfredo Grimaldos, ha publicat un llibre, que es una biografia no autoritzada del polític del PP, on relata totes les corrupte-les en les que s'ha ficat aquest senyor, que ja una vegada va confessar que estava a la política per a forrar-se. Després d'haver-se venut amb normalitat durant varies setmanes, el llibre, ha desaparegut de les prestatgeries de "El Corte Inglés", segons diuen ells, perquè s'ha esgotat, però es totalment fals ja que el llibre es ven amb normalitat a altres llocs. Després de insistir a demanar el llibre, sembla que algun dependent, ha confessat als compradors, que el llibre ha estat retirat per ordres de la direcció.
En un mercat lliure com el que tenim, tothom es lliure de vendre o no el que li sembli, pero, aquesta gent, que no volen vendre aquest llibre perquè no parla be d'un politic afi a la seva ideologia, no tenen cap escrúpol a l'hora de vendre llibres del Fedeguico Jiménez Losantos, i altres autors dels llibres de Libertad Digital, que com diuen ells en aquesta web, es poden comprar per internet a traves d'aquests grans magatzems, i Libertad Digital, n'obte un percentatge de les vendes. Com tothom ja sap, aquesta gent no paren de fer crides perquè es facin boicots als productes Catalans. Amb una excusa tan evident, fora lògic que nosaltres també decidíssim a on anem a fer les compres.
Amb tot aquest merder que s'ha muntat pel veto que han sofert els pressupostos generals de l'Estat al Senat, els del PSC s'han posat com una moto, i sobretot la ministra Chacón, que s'ha emprenyat com una mona. Totes les seves crítiques han anat dirigides a CiU, als que han dit de tot. I quan s'els pregunta per que no diuen el mateix d'ERC, que també ha fet el mateix, canvien de to, i diuen que es molt diferent. A veure, tots ja sabem que CiU, ha fet molts pactes i ajudes a tots els governs Espanyols de torn, però, això no vol dir que estigui obligat a fer-ho sempre, ara, està a l'oposició, i l'obligació d'un partit que està a l'oposició, es posar-li difícil a qui governi, a no ser que es tracti de coses molt importants (estatut, constitució, terrorisme, immigració, etc.), en canvi, ERC, està en aquest moment governant a Catalunya, amb el mateix partit que ara vol que li aprovin els pressupostos. Acusen a CiU d'electoralisme. I es clar que es alectoralisme, també per això ho ha fet ERC, i igual que el PSC, dient el que diuen. Si electoralisme es fer el que demanen els seus electors, doncs si, es electoralisme. La majoria de la gent que varem votar a ERC i a CiU, ens em passat tot l'any criticant-los perquè l'any passat varen aprovar els pressupostos a canvi de res, per tant, es lícit que ara ho vulgui esmenar fent el que volem els electors que facin. Els Catalans no volem que el govern de torn ens faci caritat, el que volem es gestionar els nostres impostos, ja sigui amb un bon estatut, el concert econòmic o la independència. I el PSC, que es qui mana, que pressioni el govern Espanyol perquè compleixi el que diu l'estatut actual. I si el que fa ERC no els hi agrada, que ho diguin, però es veu que la por a no seguir aprofitant-se dels vots d'Esquerra per seguir al poder els ho impedeix. Mes electoralisme.
En el seu bloc, ahir en Xavier Sarrià, hi va posar un post amb aquesta imatge que em va cridar força l'atenció. Sembla que els que manen al PP i al País Valencià (o Comunidad Valenciana com diuen ells, no tinc cap problema a dir-ho així, quan em refereixo a ells, si així ho volen) no els atura res per tal de seguir aferrats al poder. Penso que no es una qüestió de dreta o esquerra, ni de si Catalunya o Espanya, es una qüestió de sentit comú, com diuen ells a l'anunci. Voler enganyar a la gent amb un truc tan fàcil, el de la negativa dels Catalans a voler donar aigua als Valencians. Es pensen que la gent es tonta, perquè saben que poden manipular, però no saben que no es pot enganyar al poble, i espero que tard o dora ho acabin pagant. Volen fer creure a la gent que un riu es el tub que porta aigua potable a casa, i que uns veïns la llencen al mar per tal de no deixar que prosperi el país. L'Ebre, com tots els rius, son habitats humits, que com a tals son els mes vulnerables que hi ha. Si fins fa pocs anys s'ha estat fent actuacions que han causar danys irreparables, avui amb la tecnologia i el coneixement que hi ha no podem seguir destruint-los i mirant cap a un altre costat. S'ha de salvar el que queda i mantenir l'equilibri que s'ha creat durant anys entre la vida del riu i la de la gent que viu al seu costat. Els rius, han de fer els seu curs fins al mar, i qualsevol actuació que s'hi faci, no pot alterar el seu equilibri ecològic.
En una entrevista a el Periódico, el diputat del PSC Joan Ferran, va dir, com gairebé tothom ja sap, que cal arrencar la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya Radio. Segons el diccionario de la lengua española, (he triat aquest perquè aquest senyor deu pensar que es mes creible), que "Arrancar es, sacar con violencia algo del lugar a que está adherido o sujeto, o de que forma parte". A l'article confidencial del diari Avui del ddia 1 de Desembre, posa que José Zaragoza va trucar al cap d'informatius de TV3, perquè al TN estaven parlant de la manifestació que s'havia convocat, diu que la bronca va ser tan gran que la crònica política que anava en segon lloc, va ser suprimida. I es que sembla que els del PSC se senten maltractats per TV3, però la veritat es que pensen que no la controlen prou. Amb la manifestació de l'1D, ja han intentat manipular, ja que segons un mitja tan poc sospitós d'anar contra el PSC com l'e-noticies, TV3 no va fer cap seguiment en directe de la manifestació, com si que va fer amb la de la guerra d'Iraq. Diuen que el sr. Ferran es refereix a Antoni Bassas i Mikimoto, que li semblen massa nacionalistes per sortir als mitjans públics, però, si nomes n'hi ha dos, on està el problema? O sigui que segons ell, per que hi ha dos presentadors nacionalistes, i als programes del temps no es diu prou vegades el nom d'Espanya, s'ha d'utilitzar la violència per canviar les coses. No vull dir amb això que tot el PSC pensi com Joan Ferran, però hi ha una serie de gent que no dubtaran a fer el que calgui perquè els mitjans públics manipulin la informació per afavorir-los. Durant el mandat de CiU, hi va haver molta gent que eren afins al partit socialista, i no van, o no van gosar fer-los fora, si van marxar, va ser per anar a mitjans d'abast estatal, com Carles Francino, Júlia Otero, Xavier Sardà, etc. I a les tertúlies de Catalunya Radio i Àgora, sempre hi ha hagut gent de tots els partits. Però el sr. Montilla es el president de Catalunya gràcies a ERC, i això no ho haurien d'oblidar ni els uns ni els altres.
Ahir a la Cimera Iberoamericana, varem poder veure un espectacle, que no m'atreveixo a qualificar, si de penós, divertit o grotesc. El president de Venezuela Hugo Chávez, sempre m'ha semblat una persona fatxenda, prepotent i populista, però s'ha de reconèixer el que ha fet i està fent pel seu país. No se qui es pensa que es el Rei dels Espanyols per dir-li a ningú, que ha de callar, està molt clar que no sap quin es, i quin ha de ser el seu paper. Se li hauria de recordar que els països sudamericans ja fa anys que van obtenir la independència y que ell allí no hi pinta res.
El qualificatiu de feixista, es molt elàstic i potser generalment no s'aplica de forma adequada. Un Feixista, era un militant del partit de Mussolini, però com que segurament ja no existeix, hauria d'haver quedat fora d'us, potser seria mes correcte dir-los Nazistes, però, mes o menys, tothom reivindica alguna nació, i ningú s'atreveix a usar-lo. Segons el diccionari, el Feixisme, es una ideologia política, l'objectiu de la qual, es la instauració d'un regim autoritari, de base corporativista, imperialista , racista, etc. I jo hi afegiria que no te cap inconvenient a usar la violència per aconseguir els seus objectius. Molt sovint, em trobo amb gent que usen aquest terme per desqualificar als que no pensen com ells, i el mes curiós es que ho fan usant un llenguatge propi de feixistes. També l'usa molta gent que diu que es d'esquerres, per anomenar a la gent de dreta, i això es fals, hi ha feixistes de dreta i d'esquerra. Això es independent del model econòmic que defensin. A la foto, una pintada amb una clara amenaça de mort a l'antiga seu de ERC, que podia estar a la de qualsevol partit. Està molt clar que qui l'ha fet, es un feixista, i cal anar molt amb compte amb aquesta gent, son molt violents i perillosos.
El president Hugo Chávez, va ser un militar colpista, però va alçar-se en armes contra un regim opressor contra el poble, després ha estat ratificat pel poble en unes eleccions democràtiques, per tant, fins aquí no hi ha cap sospita de feixisme, però de cara al futur, espero que no intenti cap maniobra que faci perpetuar-lo al poder, perquè si això passa, nomes el podrà mantenir amb pràctiques feixistes. El Rei dels Espanyols, tots sabem com va arribar a cap d'estat, nomenat pel dictador Franco, però els bons consells de la gent que tenia a prop en aquell moment li van fer veure que si no democratitzava el país, li seria molt difícil mantenir-se al poder, i ho va endevinar, però estaria be que es fes una consulta popular per veure si la gent hi està d'acord.
Però, tot això, ha sortit per les acusacions de Hugo Chávez cap a l'ex president del govern Espanyol Aznar. Aquest, va ser elegit democràticament pels Espanyols, i va deixar voluntàriament el poder, en el millor moment, cosa que mai faria un feixista, però el suport a J. Bush i la seva invasió de l'Iraq que no hem d'oblidar que es va fer amb un bombardeig sobre la població civil, el converteixen de segur en un feixista.
Aquesta setmana els Reis dels Espanyols, han visitat les ciutats de Ceuta i Melilla, i això, ha desfermat comentaris de tota mena. Es molt discutible la sobirania d'aquestes dues ciutats, que el Marroc reclama com a seves, i els Espanyols, no en volen ni sentir parlar de cedir-les. I el problema, es que tothom parla de possessió, i aquí es on hi ha el problema, tots diuen que son seves, quan la veritat, es que son de la gent que hi viu i treballa. Per tant, el millor, fora que fessin un referèndum, i que la gent decideixi, perquè ells, Espanyols i Marroquins, parlen de possessió, i mai de voluntat popular. El mateix que passa aquí a Catalunya, ells, els Espanyols parlen de possessió, i nosaltres de sobirania, i del dret a decidir.
Diuen que la gent es va llençar al carrer per rebre els Reis, les úniques protestes varen venir del Marroc, i que molts musulmans, com les dones de la foto, també hi van ser, i es que si ara els fessin ser marroquins, haurien d'agafar una pastera i jugar-se la vida, per venir cap aquí. Per això, no es estrany que els fessin aquesta rebuda, es com si hi haguessin anat els Reis Mags d'Orient, i que fins i tot un nen, es va endur un gran disgust, quan es va llevar l'any-demà i va veure que nio l'hi havien deixat res.
Ho confesso, ahir no vaig anar a la mani de la plaça de St Jaume, si no que a aquella hora, vaig sortir a córrer, i això segons la superministra Magdalena Álvarez, es de covards. Encara que venint d'ella, la veritat es que no m'importa, si ho vaig fer, es perquè diumenge que ve dia 4 de Novembre, haig de córrer una cursa, i fa dos anys que no en faig cap. Vaig a la Pujada i baixada a Guanta, a Sentmenat, que es precisament la última que vaig fer, ara fa dos anys.
Tornat a la senyora ministra, que l'altre dia, va dir que no pensava dimitir, perquè seria sortir corrents i això es de covards, com, segons ella deuen ser tots els que l'hi demanen la dimissió. Però, jo l'hi diria que no sempre es així, que tot depèn en quina direcció es corre, i com o perquè. Es pot córrer, per fugir, per ajudar, es pot córrer d'alegria, per fer esport, etc. Es un covard un bomber que corre a apagar un foc? La senyora Álvarez, també ha corregut a fer una estació del AVE a El Prat sense dir res a ningú. No serà que tenia por a que no l'hi deixessin fer?
Fins ara, el cosí mes famós d'Espanya, era el de ZUMOSOL, però ara, el sr. Mariano Rajoy a aconseguit que el seu cosí científic el superi. Don Mariano, diu que segons el seu cosí, això del canvi climàtic es una invenció dels toca pebrots que no tenen res mes a fer que alarmar a la gent. Que si els meteoròlegs no saben quin temps fara demà a Sevilla, tampoc poden saber que si contaminem sense control, això pugui perjudicar el temps.
Tractant-se del màxim líder d'un partit que es passa el dia criticant als dirigents d'altres partits per la seva baixa formació, aquestes afirmacions, son tot un exemple de gran líder, ben format i instruït, que no sap que la climatologia i el canvi climàtic son coses diferents, i el seu gran mèrit es haver anat gairebé tota la vida en cotxe oficial.
Moltes vegades, quan es parla de futbol, i mes concretament del Barça, per justificar que no en vull parlar, acostumo a dir, que no opino de un club del qual jo no en soc soci, i la veritat es que penso que no hi tinc dret. En Política, em pot passar quelcom semblant, però hi ha una diferència, si que en soc votant, i es com si no sent soci del Barça, anés sovint al camp per veure com juga.
Dit això penso que tot i no sent militant, ERC es el meu partit, i ara per ara, l'únic que ens pot portar pel camí cap a la independència, i per tant no podem destrossar-lo perquè tardaríem molt de temps a tenir una eina semblant. Però hi ha coses que no m'agraden, i no m'ha agradat l'actuació de la direcció del partit en la Conferència Nacional d'aquest cap de setmana.
No estic gaire d'acord amb els plantejaments de Reg.cat, perquè entre altres coses, es massa rupturista amb l'actual direcció, però ERC no es pot permetre d'excloure a ningú, i el tracte que han donat a Joan Carretero, nomes pot qualificar-se de Stalinista, quan ni tan sols l'hi van guardar una cadira i va haver de recórrer a que un militant l'hi deixes la que tenia reservada a un altre company. També el que va dir la sra. Marina Llansana, despreciant el resultat de la votació de la seva esmena. L'esmena a la totalitat potser va ser un error, però veient com van anar les coses, no calia esforçar-se tant a presentar esmenes parcials, les haurien tombat de totes maneres, i era millor fer que tot plegat tingues mes ressò mediàtic. Per mi, hauria estat millor reconèixer el dret a la discrepància, i convidar a la possibilitat de defensar tot això en un moment mes propici.
Penso que el que ha de fer Esquerra es sumar i no restar, perquè si ERC la caga, Catalunya ho pagarà molt car, retrocedirem molts anys, i potser jo no tornarem a estar mai mes on som ara. ERC es l'únic partit important que te un funcionament assambleari, i entre tots hem de mirar que això sigui un fet positiu davant la ciutadania. A ERC el debat intern, es públic, i això, no ho pot dir cap altre partit. Fem que això jugui a favor nostre. Diguem clarament que això, i mes, també passa als altres, però no ho sabem gairebé mai, i això només ho aconseguirem jugant net, que no es precisament el que ha fet la direcció del partit, i per aquest camí, si que tot plegat s'ens girarà en contra. Ja se que es difícil acceptar que els càrrecs son temporals, però ara per ara la percepció que tenim de la direcció actual d'ERC, es que per d'avant de tot volen defensar el seu dret a tenir un càrrec públic, com van fer ahir, posant tots el mitjans que tenen a l'abast per defensar-los.
Que una persona com Josep Lluís Carod Rovira no accepti que l'hi tradueixin el seu nom, no es res nou, de fet, el mateix Rei dels Espanyols, va fer canviar una placa commemorativa de la inauguració del Fòrum, perquè algú va pensar que si era el rei dels Catalans s'havia de posar el seu nom també en català, però es veu que ell no ho va veure així, i la va fer canviar. Per tant, no entenc per que en els mitjans de comunicació Espanyols, es critiqui tant a en Carod per aquest fet, titllant-lo de mal educat. Però es clar, per ells tampoc es el mateix cremar la foto del Rei que la de qualsevol altre persona
Jo, també estic patint contínuament per això, i ja no hem cal ni anar a Espanya, en la meva pròpia comunitat de veïns, sempre em posen Antonio en tots els papers que m'envien, i potser els ho hauria de dir, però la veritat es que no ho faig. I així, en moltes altres ocasions, i la veritat es que ja n'estic una mica fart d'estar sempre corregint a la gent. I el mes curiós, es que quan faig servir la forma abreviada Toni, el mes habitual es que hem posin Tony, en Anglès, i sense cap mania, o sia, que en Català no, però en Anglès si. Com va dir en Carod, tenen un problema. I el seu únic argument, es: "porque estamos en España". A algú encara l'hi estranya que vulguem la independència?
Amb el títol de Spercatalunyapastarrufimillonoso, ahir, en el programa Polònia, varem poder veure aquest genial skech del ZP fent de Mary Poppins que anava regalant cales a tot-hom. Es una sort que aquest programa no hagi caigut de la programació de TV3, i podem segui gaudint d'aquesta ironia política. Riure's de un mateix, es un exercici molt sa, i això es que fa Polònia. En el seu bloc, podem tornar a veure els millos skech.
Quan vaig obrir el bloc, s'em va passar pel cap, que fos anònim, o sigui que no s'ha sabés qui hi havia al darrera, però, vaig optar per donar la cara (o com a mínim el nom). Després, la gent hi posa comentaris, que alguns, hi posen el seu nom, altres l'e-mail, i altres son anònims, o estan amagats darrera un pseudònim. A tot això, no hi tinc res a dir, i només els esborro, si son obscens, insultants o falten greument al respecte a algú. Que es critiqui a persones públiques, penso que això, com diuen, va amb el seu sou, sempre que siguin això, crítiques i no greus insults. Dic això, perquè he rebut un correu, de una persona que sota el pseudònim de Molinenc de Molins, amb el títol de, compte amb la Rosa, m'ha dit que ha observat que una persona amb aquest nom, es un possible intrús que pretén desprestigiar a un partit i a persones d'aquest partit, que ja abans havia fet el mateix sota les sigles de J. B. i que creu que ara s'amaga darrera aquest pseudònim, i que per aconseguir un nivell qualitatiu del meu bloc, seria millor que "filtrés" aquests comentaris. No se qui es aquest J. B. o no ho vull saber, es veritat que ha deixat comentaris en aquest bloc, que de molts no hi estic d'acord, i algun, no m'ha agradat, però al meu parer, no n'hi ha hagut cap que mereixes esborrar-lo, i per això no ho he fet. Respecte a qui hi ha darrera el nom Rosa, haig de dir que sé qui es, comparteixo moltes de les seves opinions, però com es normal, no estic d'acord en tot el que diu, i del que diu d'aquest partit, no hi estic d'acord, però penso que te tot el dret de dir-ho, i a mes, se perquè ho diu. Per tot això i per respecte a la llibertat d'expressió, no veig oportú esborrar-l'hi els comentaris. (També perquè si els hi esborro, hauré d'anar a dormir al sofà, perquè es la meva dona). Espero que amb això quedi aclarida aquesta confusió, i que per respecte a la llibertat d'expressió, seguiré sense "filtrar" aquests tipus de comentaris..
