
Ja s'ha repartit el menú del menjador corresponent al mes d'abril. Podeu despenjar-lo des del bloc.

Maite Crespo, alumna de l’Escola de Lletres de Tarragona, ha estat seleccionada dins l’Exposició de Poemes Il·lustrats de Premià de Dalt amb l'obra "Enfiladisses". La segona convocatòria d’aquest premi, al qual s’han presentat més de dos-cents participants, ha estat inaugurada avui a la Sala d’Actes Can Figueres amb una lectura de poemes i música. Tots els guanyadors, els assistents que ho han desitjat, han llegit el seu poema en un acte públic i més tard s’ha procedit a inaugurar l’exposició. Aquest certàmen, convocat per l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt, tenia com a premi la il·lustració del poema guanyador per pintors i il·lustradors com Anna Albert, Maria Medina, Joan Gómez, Montse Assens, Joan Pasqual, Andreu Romera o Quima Plana. Maite Crespo ha publicat poemes i proses a pàgines d’internet, com ara “Relats en català.com”, i va rebre el 2007 el segon premi al Certamen de Fotografia convocat per l’Escola de Lletres de Tarragona. Actualment treballa en el seu primer llibre de relats. Redacció

Arribem a Semdinli quan el sol s'està ponent. Som a l'últim municipi de l'extrem sud-est de Turquia, al cor del Kurdistan. Ens espera en Mehmet,
cosí d'un amic d'un amic, content d'acollir-nos. No veuen massa
forasters per aquestes terres.
En Mehmet no viu al mateix Semdinli sinó en un llogarret una mica
apartat, on no hi ha ni vint cases. Però està situat al costat d'una de
les moltes bases militars que hi ha escampades pel municipi, i per tant cada cop
que vol accedir al camí que condueix fins casa seva ha de passar per un
control militar. I cada cop el fan aturar. Ens explica amb un mig
somriure que lògicament ja el coneixen de sobres, però cada vegada li
demanen de nou la identificació.


Jodoroskwy, Das Pastoras
Norma Editorial
Una precula sempre em fa sospitar, i més si es tracta de recuperar l'èxit d'una sèrie que el va conrear abastament (i amb raó, val a dir). En tot cas els autors em donaven confiança així que li vaig pensar de donar-li una oportunitat. I què he trobat? Doncs que els ha eixit molt i molt bé. De fet he pogut experimentar la mateixa sensació que quan vaig llegir el primer lliurament de "La Nissaga dels Metabarons" (llavors no estava editada encara en català). Fantasia i ciència ficció de la bona, amb tots els girs i maquinacions filosòfiques de rigor així com també la cruesa i l'acció acostumada. Hi ha més idees en concentrades en cada pàgina d'aquest àlbum que en la majoria de còmics europeus que es poden trobar. I val a dir que Das Pastoras està superb en la seva tasca de fer-nos oblidar el dibuixant de la saga original, Juan Gimenez (no us penseu que serà fàcil!). No hi ha dubte que es tracta d'un àlbum d'allò més recomanable. Ara només falta que anuncien la seva edició en català per acabar-ho d'arrodonir.

FOTO DENÚNCIA PUBLICADA A L'EDICIÓ DEL PERIODICO DE DIUMENGE 13 D'ABRIL
A la vista d'aquesta imatge, captada el passat diumenge 30
de març a la carretera que va d'Artesa de Segre fins a Tremp, al seu pas pel
Pont d'Alentorn, resulta evident que els senyals de trànsit sembla que
brillin per la seva absència als ulls d'unes quantes persones que transiten per
les nostres vies de circulació. Si no es podia avançar és senzillament que no
es podia i només espero que en aquest incident no s'hagués de lamentar cap
víctima, ni mortal ni lleu.
Fa un temps vaig llegir la proposta que els cotxes
accidentats s'haurien de deixar un any sencer a les vores de les carreteres com
a símbol del que ens pot passar si no respectem les normes de circulació.
Però veient la facilitat amb què es distreuen alguns conductors potser seria
pitjor el remei que la malaltia. En
fi...

I si ens hem equivocat en les decisions dels darrers anys?. I si tot ha estat un mal son?. I si deixem de jugar a fer política i comencem a fer país?. I si comencem a reivindicar el que és nostre?.

Dissabte que ve, Marçà serà el lloc triat (perquè Falset s'hi ha negat) per presentar el Col·lectiu Independentista del Priorat. És un bon moment a tot arreu i aquesta opció, sense cap mena de dubte, és un granet més d'arena a una platja que cada dia és més gran i té més a prop l'aigua. Cap a dins a mostrar els nostres cossos, que ja era hora. Deixau-m'ho dir ben fort: Països Catalans: Independència i Revolució!!!

Ho dèiem en un altre apunt, tota la política que no estigui feta per gent que no es creu el país és una política que, a la curta o a la llarga, va contra nosaltres i, en concret, en el cas que us presentem contra la llengua catalana.
Ens referim al cas de l'alcalde de Fraga (el Baix Cinca, a la Franja), el qual va retornar a l'Ajuntament d'Almacelles (el Segrià) una comunicació pel fet que era únicament en català...

De victòria en victòria de la nomenklatura, fins a la derrota final!