
Tanquem mes amb 10.432 visites i amb els següents apunts a la llista dels més llegits. Gràcies per l'interès un cop més.

Passetjar és bo per a la salud però si mentre passetgem ens fixem en tot allò que ens envolta descobrirem coses que normalment ens passen inadvertides.

Aquells caçadors de pel·lícules clàssiques lleugeres però entretingudes farien bé en donar un cop d'ull a Cuatro hombres y una plegaria (Filmax, 1938), una intriga amb generosos tocs de comèdia a càrrec de John Ford, i amb l'escriptor William Faulkner entre els guionistes no acreditats.

D'un discurs que no havia escoltat:
1.- El Treball és Economia.
1.1.- El treball assalariat o autònom es Economia com ho son l'activitat empresarial negociant comerciant dels amos, el comerç, l'empresa industrial, agrària, pesquera, de serveis , la banca i els contractes de crèdit, les assegurances, la construcció, etc . També ho son les activitats econòmiques d'ensenyament, de medicina i sanitat, l'hosteleria, el subministrament d'aigua, la producció i distribució i subministrament d'energia, etc. I com ho son el Capital, la creació i acumulació de capital, el benefici de les axctivitats econòmiques, la microeconomia, el mercat, el salari i els convenis col.lectius de treball, la prevenció i asseguraná d'accidents, per exemple.
1.2. - No son Economia, penso jo:
1.2.1.- Robar. Les conquestes de països dominis i recursos. L'esclavatge i el treball forçat. El monopolisme d'estat oficial o els monopolis de domini de sectors, la corrupció político-econòmica, l'Economia Política, el colonialisme, la dominació i explotació de les nacions, l'imperialisme i les guerres de potència i dominació. Les privatitzacions polítiques del capital públic a la russa. La inflació. La burocràcia. l'abús de poder. La supeditació de la vida i de l'Economia a la Política. Els tresors i el diner sobrer i els benficis que abandonen l'Economia, que corren errants pel món cercant on posar-se i ho compren tot, que maten destrueixen l'economia fins i tot abans e neixer. La usura bancària i l'especulació com el jòc de la borsa , la bombolla finacera dels plans de pensions amb risc, la borsa de l'habitatge i l'urbanisme i el sol industrial financer, l'acaparació de produccions i collites mitjançant la compra de mercats de futur.
La Política i la burocràcia no pot ser més retribuïda que l'Economia.
1.2.2.- No son Economia tampoc, encara que el seu conreu i explotació en generin i necessitin molta:
La Natura, el Mar, els recursos naturals, els rius, la terra, ...la vida.
1.2.3.- Tampoc no en son encara que en generen molta :
Les carreteres públiques d'ús públic general, el Govern , l'adminstració pública, la Justícia, l'Exèrcit, la Policia, les infrastrucrures constitutives dels serveis públics generals mínims,
1.2.4.- No son Economia: la Societat, la religió,
1.3.- SI que N'HAURIEN DE SER FORÇOSAMENT, i funcionar econòmicament, competitivament:
Els serveis públics econòmics municipals, provincials, de la Generalitat, de l'Administració General de l'Estat, i de a UE com ara:
Transport públics
AVE i ferrocarrils
Recollida i tractament de residus i deixalles.
Universitats
Ensenyament Mitjà.
Hospitals
Parcs Naciopnals
Paradors de Turisme
Ports
Aeroports
Companyies aèries
Companyies ferroviàries,
Plantes depuradores i potabilitzadores d'aigua, i dessaladores.
Piscines de titularitat pública.
Una altra cosa fora les polítiques de bonificacions generals o per circumstàncies que serien abonada a l'empresa per les administracions públiques amb càrrec al Pressupost, ço és: a càrrec de tota la societat. Les bonificacions personals o ajuts haurien de ser pagades d'igual import si els beneficiaris van a serveis privats de la competència.

Ara que les coses a can Barça van maldades vull recuperar una anècdota de ja fa uns quants dies:
S’està fent de dia. La Irene (4 anys i mig) ve corrents a la nostra habitació i s’enfila al llit. Mira per la finestra, tota sorpresa exclama:

L'alcalde va dir l'altre dia a una entrevista de Televisió de Badalona que ens estàvem plantejant fer o no fer el canal previst al nostre port. Té raó. Estem fent una reflexió -jo diria que a manca de saber-ne amb més exactitud el cost econòmic i social exacte ja la tenim feta- que ens condueix a coincidir en la necessitat de tancar la carpeta de la transformació urbanística del Port després que fa 21 anys se'n va presentar el projecte que encara avui no ha cristal·litzat del tot. I és que en aquesta ciutat, tot sembla que sigui fruit d'un procés històric.
I aquesta dinàmica s'ha de canviar. No és bo per Badalona i el seu prestigi que els projectes triguin no només anys a fer-se, sinó que fins i tot puguin allargar-se un quart de segle. Si raonablement el que queda per fer és car, complexe i més estètic que transformador, sóc partidari de fer-ho fàcil. No vol dir malament, vol dir, alleugerint-ne les càrregues i els costos, per arribar al mateix lloc sense tant desgast.
Ja hi ha gent que es mou per criticar aquest pensament, però tenim dret a fer-lo, i en aquest cas, a compartir-lo amb l'alcalde. En Jordi té el dret a interrogar-se sobre el present per enfocar el futur, i a compartir la seva visió i expressar-la. Diria que hi té dret, però també que en té l'obligació.
També en el cas del pàrking de Can Parera, hem decidit desestimar-ne l'expectativa, frustrada de fa més de vint anys. Em sembla més honest deixar de parlar-ne que no pas seguir dient que farem allò que, si no s'ha fet, deu ser que no pot fer-se. Però en aquest cas, també hem trobat l'alternativa dels nous aparcaments a sota de la futura Illa Central, que cobriran perfectament aquesta demanda.
Tenim dret a canviar. A dibuixar un nou futur i a revisar les carpetes eternament obertes del passat, per passar pàgina.

AMMAT, " Associació de municipis MAT ", formada per 62 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.
Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s'està imposant al nostre territori.
LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D'ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.
PER AIXÒ, L'AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L'EMPRESA R.E.E. DONCS NO S'HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D'EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.