
Demà dilluns, 2 de juny, a dos quarts de vuit de la tarda, la Berta Vidal, autora del recull de contes Amami, Alfredo (La Busca Edicions, 2008) em presentarà Pilota de set a la Biblioteca "Santiago Rusiñol" de Sitges, d'on també és ella.
Serà la meva darrera participació a la Roda d'autors que els dies 12 i 19 de maig em va fer presentar dos llibres diferents a la Biblioteca Central d'Igualada i que el 29 de maig em va permetre veure com presentaven el meu recull a la Biblioteca de Sant Adrià del Besòs.
Amb l'acte de demà, doncs, completaré la roda i una vegada més aniré a trobar una sala destinada a esplaiar les interioritats d'una obra meva amb la il·lusió de retrobar-me amics i amigues d'aquells i d'aquelles que tinc escampats i escampades pel territori o de conèixer noves persones interessades en conèixer el que escric i com ho escric.
Sitges, a més, té per a mi diverses connotacions afegides que et donaré a conèixer si continues llegint...
Em fa il·lusió aquest lustre de Fira del Llibre Ebrenc, i no només perquè es fa al meu poble, sinó perquè demostra que les Terres de l'Ebre estan vives i no només per demanar que no s'emportin l'aigua...
Juan Luís Rodríguez, miembro de la Comunidad Peruana de
Barcelona, tiene 46 años y trabaja en el sector de la construcción. Casado y con dos hijos se siente muy agradecido por la ayuda que ha recibido de la Comunidad.

Fins ara, només la Núria sabia el motiu pel qual vaig fer tot lo possible per concursar al Fet a posta, guanyar i conèixer

M’informo sobre temes nacionals i estatals cada dia a partir de internet, ràdio, diaris i TV i més o menys en aquest ordre. I en general m’interessa més les opinions que les notícies pròpiament, mers fluxs de paraules entrelligades. Una altra característica és que probo tenir un ventall ideològic ampli. Així, per internet utilitzo bàsicament Vilaweb, e-noticies, El País, Libertad Digital, l’Avui, La Vanguardia (tot i que –i ho denuncio aquí- tinc dificultats per accedir a La Vanguardia a través de Mozilla. Sembla mentida!). I de ràdios, Catalunya Ràdio, RAC1 i la COPE. Sí, cada dia procuro escoltar la COPE en alguna de les seves franjes matinals o de tarda. I això des de fa molt de temps i recomano l’exercici.
Dels diferents matissos d’una mateixa notícia s'obté així informació qualitativa que em permet fer-me la meva propia opinió. No oblidem una de les ensenyances de la Teoria de la Informació: allò molt probable no aporta informació.
Especialment em crida l’atenció el fenomen de masses que representa la COPE. No m’apunto a l’argument fàcil. Vull arribar a entendre la seva lògica i us aporto 10 conclusions i opinions al respecte:
Eclèctic film d'episodis, Memories ha unit en un sol projecte de creació digital a tres radicals cineastes contemporànis; el resultat, no podria ser d'una altra manera, s'adreça més al cap que al cor dels espectadors. Una valoració global sembla quimèrica, así que descomposarem l'explicació en tres parts.

Sempre recordo que Os Resentidos, quan explicaven com els hi va venir al cap allò del Galícia Cannibal, fai un sol del carallo... deien que era el què deien quan veien algú a les nits amb ullleres de sol. Als 80 era relativament habitual.
Jo, tinc tendència a posar-me les ulleres de sol al cap. I moltes vegades, quan s'ha fet fosc i descobreixo que encara les porto, em canto a mi mateix Galícia Canibal. És com un acudit d'ordre intern -ostres, s'ha d'estar fatal per tenir humor intern, no?-. La raó, és que avui, de cop i volta, en un moment que ha sortit el sol, he fet el gest... i no hi eren. Les meves ulleres de sol!!!! Ostres, va ser un amor a primera vista, una relació sempre sincera, jo hi veia millor, elles feien la seva funció, i no els hi era infidel amb d'altres ulleres. Fins i tot alguna havia retornat després d'emprendre un camí lluny de mi, i jo no havia retornat a elles. Ara, hauré de tornar a començar, a buscar, a trobar Les Ulleres Ideals... I sempre tindré al record quan les portava al cap i no notava res, quan algú em parlava d'elles... Clar que no ens enganyem, no són les primeres que marxen, i segur que no seran les últimes. Potser no eren les millors, ni les més maques, ni les més cares, però eren les meves. Ara, ja no hi són!
No eren aquestes, però és per il·lustrar, la foto.

Aquest matí del primer dia de juny del 2008 , ens hem trobat a l'Espluga de Francolí per a rebre el Premi Baldiri Reixac pel nostre treball. El senyor Jordi Pujol ens l'ha donat i estem molt i molt contents i contentes. Felicitats a tots i totes de nou.
Com que enguany era el XXX aniversari dels Premis la Fundació Lluís Carulla ens ha donat uns llibres per a l'Escola i en un d'ells hi consta un pensament del senyor Baldiri Reixac.
Entre totes les llengües,
la que amb més perfecció
deuen saber los minyons
és la llengua de sa pròpia pàtria
Baldiri Reixac
Podeu veure més informació en aquest enllaç:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2880259

López supera Benach com a millor bloc d'un polític de l'Estat