
Recorda, català, que...
Un
Estat no pot, en realitat, interpretar cap ample sentiment de llibertat
política, mentre que al seu interior romanguin nacionalitats sotmeses
al seu domini i sobirania.
Cap partit d'un poble sotmès a un
estat plurinacional no pot, lògicament, titular-se nacionalista, si no
representa una acció insurgent que s'oposi al domini i sobirania
d'aquell Estat.
L'Estat pot rendir el màxim de justícia i
d'equitat només quan constitueix el poder -legislatiu i moderador- de
la sobirania d'un ambient geogràfic homogeni; d'un poble amb unitat
històrica, lingüística i psicològica; d'una Pàtria natural definida. En
resum: d'una nació.
Per tant, el nacionalisme, en la seva forma
integral, és la plasmació de la justícia i de l'equitat. Representa el
més ample sentiment de llibertat política en afirmar que cada nació ha
de tenir el dret de crear-se el seu estat, sintetitzador dels seus
sentiments i dels seus interessos.
No hi ha federalisme sense
una hegemonia. No hi pot haver autonomia sense un centralisme estatal.
Per això no som autonomistes ni federalistes. Àdhuc, estem en contra
d'aquestes fórmules pròpies de l'imperialisme caute. Som nacionalistes
en la seva forma incorrumpuda. Volem la llibertat nacional, estatal i
econòmica de Catalunya. Volem que els catalans disposin, sense
limitacions, dels seus destins com a homes i com a poble. Volem, en
concret, la República Catalana lliure, dintre del concert de les
nacions civilitzades del món.
Daniel Cardona Civit
Per la Pàtria i la Llibertat (1934)

http://blogs.que.es/6527/2008/8/1/el-paris-saint-germain-castigat-per-insults-xenofobs-dels-seus
(Aquí es pot veure la resta de l'article de LE MONDE d'aquest cas i un comentari meu, al meu bloc de "QUÉ!").

Allò per què una cosa és el que és: essència. Autoritat superior i suprema en consideració a l'estat que l'encarna, equivalent a sobirania: imperi. Per tant, regint-nos per les dues definicions, avui, doncs, hem conegut un imperi d'essències. Ha estat immiscir-s'hi i respirar com arriben a governar tenaçment cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d'origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor. I és que sense cap mena de derivat oxigenat, sedueixen els narius! Possiblement, si l'essència correspon a la idea o al concepte singular de l'ens, i, tot i que pugui ésser entesa també com a puresa absoluta, segurament per això, aquesta s'impregna del què es difon en la natura: fulles, flors, fruits i llavors de diverses espècies vegetals. No obstant, el físics sentencien que l'essència inclou totes aquelles propietats que se'n desprenen necessàriament i sense les quals no es podria realitzar físicament. Però jo dono suport als filòsofs que segueixen Locke i Mill, els quals consideren, tanmateix, inútil i il·lusòria la investigació o discussió sobre l'essència de les coses, atès que el coneixement empíric només capta, en el real, fenòmens sensibles. En definitiva, olorar les essències és parlar del sexe dels àngels o romandre per uns instants al setè cel?
Rosa Maria Piñol: una periodista especialitzada en cultura, i especialment, literatura que fa unes informacions, cròniques i entrevistes magnífiques. I ho dic per experiència pròpia. Caracter ferm, criteri singular i molt d'esperit crític. Fa feina a La Vanguarduia.
Vet aquí el seu rànquing, tret de Lletres-Vilaweb, que trob molt personal, interessant i just. He llegit sis llibres dels que recomana i són bons!
|
Rànquing
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Per Rosa M. Piñol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ne quid nimis, deien els clàssics llatins. De res, massa, sentenciava Josep Pla tot parlant de menjar sardines. No es pot fer abús de res i menys de la confiança de tots vostès.
Què tindrà Catalunya per fer que una nena de 17 anys deixe tot per viure aqui?

Des de Formentera enfilant cap a Dénia, seguint per València i fins a Sagunt, pujant cap al Alt Palància fins a Terol, fent nit a San Martín del Rio Jilioca, l'endemà per l'autovia del Mudéjar fins Saragossa i seguint l'autopista del Ebre fins Lleida i, de Lleida fins a Barcelona.
Avui s'ha conegut la decisió del govern espanyol de segregar AENA en dues entitats gestores que seran parcialment obertes a la participació del capital privat i dels governs autonòmics.
Dia 62 de la vaga.