
Això és el què he
trigat avui de casa a
El dia ha començat més tranquil, a la feina les coses es veien amb més optimisme. He trigat uns vint o vint-i-cinc minuts menys que un dia normal, o sigui que he arribat més descansat que habitualment i he pogut afrontar els primers quarts d’hora de feina emocionalment més centrat que qualsevol altre dia.
(segueix)
Un company de
militància m’ha fet un retret, m’ha dit que la llista de malifetes i actes de traïdoria
perpetrada pel PSOE al país li ha fet força patxoca, per si algú no ho sap
parlo dels posts anomenats us demano
ajuda, però que hi falta una altra llista i és la de malifetes que CiU a infligit
a Catalunya.
Dir que fer
aquesta llista em costa més, principalment per un fet, personalment considero
que la diferència entre les malifetes de CiU i les del PSOE, mentre que les
dels primers han estat per omissió, la dels segons ha estat per acció.
(segueix)

Una altra repercussió a propòsit de l'escenari per on s'esdevé Pilota de set :
El Govern català aprovarà avui l'inici dels tràmits per
construir un dels eixos viaris bandera d'aquesta legislatura, l'anomenat Eix
Diagonal, que unirà Vilanova i la Geltrú (Garraf) i Manresa (Bages). La
previsió fixa per a principis del 2009 l'inici de les obres, que es prolongaran
fins al 2012. El pressupost és de 423 milions d'euros. L'objectiu que es
persegueix amb aquesta infraestructura és millorar la connexió de les comarques
centrals amb les del litoral, i alhora solucionar la relació entre l'Eix Transversal,
l'AP-7 i la C-32.
L'Eix Diagonal, a més d'una de les infraestructures més esperades de la
Catalunya central, constitueix, juntament amb l'Eix del Llobregat i el
desdoblament de l'Eix Transversal, la pedra sobre la qual el Govern tripartit
edifica la seva política d'infraestructures viàries. Com també passarà amb la
línia orbital de ferrocarril (entre Vilanova i Mataró), el nou eix viari de 67
quilòmetres combina la construcció de nous trams, en concret 35, amb el
condicionament de 32 quilòmetres ja en funcionament.
En el projecte inicial, només el tram entre Vilanova i Vilafranca serà una
autovia, mitjançant el desdoblament dels 13 quilòmetres de l'actual C-15. El
trànsit que les previsions fixen per a la resta dels trams no justifica la
construcció del doble carril per sentit encara que, arribat el cas, ja s'ha
previst (a diferència del que va passar en el seu dia amb l'Eix Transversal) la
manera d'estalviar temps i tràmits...

Els companys d'Agost necessiten la nostra ajuda!!
Hola a tothom!
Ja
fa uns anys que venim emprenyant-vos amb correus per a que vos
assabenteu de les activitats que fem al D’Axavo Festival, però esta
volta és diferent. I per què? Doncs per que este any
l’Ajuntament d’Agost ens ha deixat sense lloc per a fer-lo, i el millor
de tot és que el seu argument és que l’Auditori Municipal no té els
permisos. I si no té permisos per què l’Ajuntament sí que organitza
actes i a nosaltres no ens deixen? Per exemple el dia 7 de juny es va
celebrar la presentació de les Reines de Festes, organitzada per la
Regidoria de Festes.
Les
reunions amb l’Alcalde només s’han traduït en excuses i traves
absurdes. Fins i tot li hem arribat a proposar que nosaltres ens fem
càrrec d’aconseguir els permisos necessaris (cosa que, en realitat
haurien d’haver fer els nostres polítics, ja que fa quasi vint anys que
es va construir el recinte...).
Tot
açò ens ha fet arribar a la conclusió de que l’Ajuntament només busca
CENSURAR este acte, que fem gent d’Agost amb molta decisió i que al
consistori no li costa un duro, per que ens autofinancem. Pareix que
l’estratègia a seguir de l’equip de govern local (PSOE) és guanyar per
avorriment.
És per això que vos demanem que retalleu l’escrit que ve a continuació, li poseu el vostre nom i l’envieu a alcalde@agost.es , és important el vostre suport. Amb els vostres correus ja no estarem tant sols….
(continua)

Els anys ens empenyen per i cap el camí que cadascú de nosaltres ha escollit. De vegades forçosament, d'altres per conviccions, però sempre per decisió pròpia. Cadascun d'aquests camins tenen una direcció diferent l'un de l'altre, un sentit propi, una finalitat concreta. Però amb els temps, que corre tant, arriba un moment a la vida, un instant màgic, un punt fervorós i ple d'ànsies positives en el que donem mitja volta, dobleguem el nostre camí quotidià i anem a fer carretera cap a l'inici, cap a l'entorn on vam viure la nostra adolescència...

El viatge de fi curs del alumnes de sisè de l' escola Anxaneta de Mataró, de ben segur servirà per a descobrir el País Valencià. La ciutat escollida, ha estat Alcoi. Per a preparar el viatge, a començaments de curs s' establiren relacions amb un centre escolar alcoià i un programa d´intercanvis. L' Euromed, ahir dilluns, els va portar a la capital i visitar la ciutat de la ciències i les arts. Després amb autobús arribaren cap al tard al deu destí, on eren esperats i rebuts pels corresponsals d' Alcoi. En el programa d' avui, si no ho tinc malentés, visitaven Xixona i el Museu del Torró. La resta de la setmana, a banda de Terra Mítica, conèixer la ciutat i el que suposa pels alcoians la Festa de Moros i Cristians que celebren per Sant Jordi. Espero que coneguin el Casal Jaume I de l' Alcoià i el Comtat, que acull el Centre Ovidi Montllor, un dels més actius d' Acció Cultural del País Valencià, a jutjar per la quantitat de paperassa anunciant mil i una activitats, que rebem els socis. La moral dels patriotes d' Alcoi és semblant a la fama del seu equip de fútbol. Espero que uns i altres tard o d' hora, ens retrobem a la primera divisió nacional ( la nostre). Serà una visita passada per aigua. Com diu la canço, en aquest pais llargarut no sap ploure ( o plou poc o plou massa). Felicitats a l' Escola Anxaneta, per fer conèixer una part d´aquesta realitat nacional que va de Saldes a Guardamar i de Fraga a Maó. Una iniciativa pedagògica que val per mil proclames.
EM SENT CIBERIÀ.
NO VOLARÉ PUS AMB AIR BERLIN!

Aquests darrers dies he pogut escoltar moltes coses sobre
El fet que publiqui un disc en solitari “Kcor d rock” més de un ha donat per fet que és una cantant... doncs no,

Quan camina no sembla ella. Sencera, habitual ,
vestida amb roba coneguda, creuant el carrer a grans passes com els gegants en
els dibuixos animats atremolint la terra
a cada petjada.
Quan camina no sembla ella, diries que el silenci que l’acompanya es un dels seus signes d’identitat, un conjunt de sons muts que dona formes al reflexos de llum que deixa la seva cansada marxa. Reflexos, petits, gegants, vermells, grogs, liles.
De tant en tant es gira regala al sol la seva pell vella, rebregada, trencada, apreta
les dents amb força i obrint els seus ulls clars, encesos, vius, aixeca el seu puny tancat i, qui sap, si sentint
proper l’alè d’una mort esperada, m’assenyala amb el dit i em declara, ens
declara, culpables.
Quin país aquest companya, quina gent aquesta,
malalts de mala memòria, malalts de mala memòria. Malalts de mala memòria.
foto: Robert Kappa