
Les ínfules artístiques serveixen per guanyar festivals i col·leccionar crítiques elogioses, però també per avorrir els espectadors. Com a mínim en el meu cas, perquè de les dues hores del film, només en vaig disfrutar mitja. Concretament la segona, quan entra en acció la bonica -i aquí viciosa- Zhang Ziyi (a la foto), que manté una tèrbola relació sexual i amorosa amb Tony Leung. La resta no és pas menyspreable, té els seus al.licients, sovint relacionats amb l’exotisme d’un film situat a la Xina, però no apassiona. L’estil visual és pla com una sola de sabata i esgotador -primers plans amb algun obstacle desenfocat a una banda- i l’argument -amb barreja de plans temporals- té cert interès, però li sobra pompositat i trascendència. Wong Kar-Wai, el nou Bergman? Si us plau, no diguem bestieses.