Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

De la inutilitat dels nostres polítics (II)

• cucarella
• enllaç permanent
• De política opinió
• divendres, 11 d'abril de 2008 | 23:28h

La dreta (la clàssica, la de tota la vida, no la dreta progre tipus PSOE i similars) té molt clara la seua estratègia per a no perdre vots. Els fidelitza a còpia de conflictes: assenyala enemics, els demonitza. Els fot canya, que diríem: els bascos que volen trencar Espanya, els catalans insolidaris; que si els transvasaments, que si l’educació per a la ciutadania… Sempre tenen la boca en flames, i a tothora calfen els seus contra els altres. Així aconsegueixen cohesionar el seu electorat. El mantenen en permanent estat de conflicte. I no perden gaires vots, cal reconèixer-ho. Han aconseguit tenir un electorat compacte, de pedra picada, un vot fidel ulls a cegues, com si diguérem un vot de dreta fins a la mort.

L’esquerra, la clàssica, l’oficial, la que porta el nom en la sigla o s’autoproclama d’esquerres, això no sap o no vol fer-ho. No fidelitza el seu electorat. Davant la contumaç crispació de la dretra, l’esquerra oficial calla. Sol dir que no és el seu estil, el de la confrontació contundent. I entre l’electorat propi creix el desànim: no hi ha resposta a la crispació de la dreta, no hi ha confrontació dialèctica amb paraules d’una certa grossària. Diuen que és per educació, però potser és mandra o covardia o excuses de mal pagador dels senyorets de la política.

Em fa l’efecte que als polítics de l’esquerra els falta convicció, coratge. I l’electorat de l’esquerra necessita escoltar els polítics dels partits d’esquerra dient a la dreta el somni del porc, enfrontant-si sense por ni complexos per mostrar la seua indecent manipulació, la seua delictiva corrupció. La gent que vota –i tan sovint s’absté– partits d’esquerra necessita polítics que li alcen la moral, polítics que li demostren que estan dispostats a trencar-se la cara per les idees que, en teoria, comparteixen. Els polítics dels partits d’esquerra no s’han adonat que amb la seua actitud no fidelitzen l’electorat, que no el cohesionen com el cohesiona la dreta. Perquè la cohesió la crea el conflicte permanent. Conflicte nacional, conflicte social… Sense sang no es poden fer botifarres, diu l’adagi popular. A l’esquerra li falta sang, coratge, discurs convincent. Cal que la gent que vota esquerres se senta identificada amb un projecte polític, que es reconega en unes actituds polítiques, que s’identifique amb el discurs vehement d’aquells a qui ha votat.

I no és només és la falta d’un discurs encoratjador, allò que desmobilitza l’electorat d’esquerres. És també l’actitud indolent, acomodatícia, dels polítics dels partits d’esquerres quan governen. L’electorat d’esquerres anhela que “els seus” governen i llavors que canvien les coses; que es prenguen decisions, que hi haja transformacions substancials. Però és com si els escons parlamentaris, i els de govern encara més, els dessucaren l’ànima ideològica, i el tremp polític.

Posem per cas el conseller Saura, que sovint ordena a la policia actuacions idèntiques a aquella antecessora seua, filla de franquista i devota aznarista, la tristament cèlebre Valdecasas. O el conseller de Medi Ambient, que en comptes de prendre mesures innovadores per una nova cultura de l’aigua, o com a mínim arreglar les canonades obsoletes i foradades, resol el problema de la falta d’aigua amb un transvasament, a la manera pepera d’un Francisco Camps de Golf qualsevol. O el retret que li va fer Carretero a Puigcercós quan va prendre possessió de la conselleria de Governació i no va voler enviar la bandera espanyola a la tintoreria permanent.

I no he dit res dels polítics del País Valencià. Potser perquè tinc la sensació no n’hi ha.

• Comentaris: 8
• Vull llegir la resta de l'article

15 anys sense Guillem Agulló

• cucarella
• enllaç permanent
• divendres, 11 d'abril de 2008 | 16:21h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article