Cercador per data
Perquè sóc petit per alguns
- Comentaris: 10
Trobada blocaire al Congrés de CDC
Ara que tinc una estona escrit una mica sobre la trobada de blocaires que hem fet al Congrés de CDC. D'entrada cal destacar que era el primer acte del Congrés i el primer cop que en convidavem a la trobada i a participar del mateix. També m'ha agradat molt el nivell del debat, i el bon clima catosfèric que hi hagut. I per últim m'ha encantat compartir l'estona amb blocaires amics com Saül Gordillo, Marc Vidal, Xavier Paytibi, Rubén Novoa, Marc Pallarès, Carles Campuzano o en Carles Puigdemont i altres que segur que em deixo.
Pel que fa a la taula que ha tingut lloc a l'espai 2.0 del Congrés i que moderava en David Madí, ha estat molt profitosa i amb contrastos en la manera de veure l'impacte que tindrà el 2.0 al món de la política. Llàstima del xivarri que pujava de la cafeteria.
Us afegeixo un breu resum de la taula:
El blocaire Saül Gordillo [Bloc] ha començat fent una repassada als defectes i virtuts dels blocs polítics: massa sectarisme, que són previsibles i s'abandonen. Gordillo també ha parlat de les virtuts del polític que té un bloc: la transparència, l’exigència i compromís. Per Gordillo els blogs són el pal de paller de les eines 2.0
L'exconsellera i blocaira, Carme-Laura Gil [Bloc]. Es presenta com una becària en haches nou món en que està aprenent. I encenta un debat sobre la diferència entre els blocs dels polítics i els blocs polítics. També diu que ella fa opinió política i recreació literària amb una intenció de fer pedagògia. Però per Carme-Laura els blocs són una eina individualista on a vegades es pot fer difícil distingir la informació veraç de l'infundi.
A cotinuació l’impulsor de les Jornades de la Catosfera, Marc Vidal [Bloc] polemitza dient que no està d'acord amb gairebé res del que ha dit la Carme-Laura. Diu que el que es fa a la xarxa és real i esposa aquesta presentació on fa un elogi del que comenta a ser el ciutadà 2.0. Marc Vidal diu que cal un compromís per part dels partits per aceptar les regles del joc del 2.0.Per ell aceptar aquestes regles passen per acceptar el cibermilitant com entitat real, promoure la representació electrònica i aportar iniciatives legislatives socials. Per Vidal la democràcia s’està mutant i anem cap a una democràcia deliberativa.
Finalment, intervé el blocaire i diputat Carles Puigdemont [Bloc] que diu que aquesta revolució tecnològica és impossible aturar i que els canvis afecten a la forma de fer les coses i també al fons. Per Puigdemont la política que es fa avui encara és molt semblant a la que es feia abans, però ara els canvis l’afectaran de veritat. I els partits que no facin anar les TIC patiran i s'empetitiran. Finalment Puigdemont diu el 2.0 fa possible "el plebiscit permanent".
- Comentaris: 6
AV7D: de l'11 al 17 de juliol de 2008
De les crítiques, ressenyes i altres articles d'interés que es publiquen entre l'11 i el 17 de juliol de 2008 en trobareu l'enllaç o la referència, anant a Vull llegir la resta de l'article.
El sumari:
CRÍTIQUES I RESSENYES.
Gente de mala calidad, de Juan Cavestany: Ferran Auberni, Quim Casas.
Harold i Kumar fugen de Guantánamo (Harold & Kumar: Escape from Guantanamo Bay / Dos colgaos muy fumaos: fuga de Guantánamo / Harold et Kumar s'évaden de Guantanamo), de Jon Hurwitz i Hayden Schlossberg: Desirée De Fez.
Kung Fu Panda, de John Stevenson i Mark Osborne: Àngel Quintana, Sergi Sánchez, Quim Casas.
Nevando voy, de Candela Figueira i Maitena Muruzabal: Carlos Mir.
Postdata: t'estimo (P.S. I Love You / Posdata: Te quiero), de Richard LaGravenese: Judith Vives, Carlos Losilla, Núria Vidal, Nando Salvà.
Promet-m'ho (Zavet / Prométeme / Promets-moi), d'Emir Kusturica: Xavier Saéz, Quim Casas, Carlos Losilla.
Un novio para Yasmina, d' Irene Cardona: Olga Pereda.
ALTRES ARTICLES.
La poca-soltada és una qüestió moral: Jordi Costa. Mariscal, un film d'animació amb Fernando Trueba: Xavi Aguilar. Bibelot Buñuel:Juan Carlos Olivares. Josep Antoni Pérez Giner, un treballador del cinema: Esteve Riambau. L'univers surrealista de Luís Buñuel: César López Rosell. La cara més humana de la immigració: Bernat Salvà. Muruzabal i Figueira: A la fàbrica dels somnis: Imma Fernández. Pretextos: Ferran Auberni.
ENTREVISTES.
Emir Kusturica· Ramon Vendrell. Irene Cardona · Mercedes Jansa.
FOTO Cartell de Kung Fu Panda, de John Stevenson i Mark Osborne
El Govern de les Illes i el frau del Pla Terrritorial (comunicat del GOB)
El GOB considera un frau la revisió del Pla Territorial de Mallorca aprovada avui pel PSIB-PSOE, UM i Bloc.
El GOB ho considera un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat, una continuïtat en les polítiques territorials
marcades per l'especulació i un rídicul per part dels partits d'esquerra del pacte.
El GOB manifesta una vegada més la seva decepció davant la modificació aprovada avui(amb els vots a favor del PSIB-PSOE, Bloc i UM i el vot en contra del PP) de modificació del Pla Territorial de Mallorca. Els motius són diversos i han estat exposats pel GOB tant a la societat com als representants dels diferents partits en representació al ple del Consell de Mallorca, amb els que s’ha reunit aquests darrers dies abans del Ple:
representa un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat acordat entre les forces del pacte, en que s'especificava que es plantejaria la modificació del PTM amb l'objectiu de eliminar les Àrees de Reconversió Territorial.
no elimina, ni suspèn les Àrees de Reconversió Territorial sino que les manté, amb la promesa d'un reglament que no es té intenció de desenvolupar
es dona continuïtat a un model territorial marcat per la corrupció i l'especulació, i amb el que havien manifestat la intenció de rompre en aquesta legislatura. A més avalen així unes polítiques territorials per les quals hi ha alts càrrecs del PP i UM imputats davant fiscalia [Continuar]
EL VIAJE A ARZRUM DURANTE LA CAMPAÑA DE 1829. Alexandr Pushkin
Alexander Pushkin (1799-1837), poeta i prosista, és el pare de la gran literatura russa del segle XIX, però per aquests verals estem molt orfes de les seves obres. No en podem culpar els editors: els clàssics de la literatura universal no es venen. Podríem fer malencòniques reflexions sobre el tema, però serà millor anar al gra. El 1829, Pushkin va acompanyar l’exèrcit rus durant la campanya pel Caucas, Geòrgia i Armènia, fins a la ciutat d’Arzrum (ara Erzurum). Dels records d’aquell viatge en va sortir aquest llibre, que és molt interessant i agradable de llegir. Pushkin, un noble cultivat, retroba a l’exèrcit antics companys i, quan els veu tan canviats, cita Horaci ("Corren fugaços els anys, Pòstum…"); contempla unes guapes georgianes i recorda un poema de Thomas Moore, en anglès; al matí surt de la tenda, es troba el general Paskévich i parlen, esclar, en francès. Pushkin combina amb agilitat apunts sobre el paisatge, concisos i molts plàstics -"(A Arzrum) les cases són de pedra i una herba molt fina recobreix les teulades, fet que dóna a la ciutat un aspecte definitivament estrany en contemplar-la des d’un lloc alt"-, anècdotes diverses -un hermafrodita entre els presoners turcs, els armenis d'Arzrum senyant-se i repetint "cristià, cristià" als conqueridors russos- i reflexions generals. N’apunto una: "No conec una expressió més insensata que les paraules luxe asiàtic. És una expressió que probablement data de l’època de les croades, quan els pobres cavallers, després d’haver deixat enrere les parets despullades dels seus castells, van veure per primera vegada sofàs vermells, catifes de tota mena i punyals amb pedretes de colors en els mànecs. Avui l’expressió hauria de ser misèria asiàtica, porqueria asiàtica o similiars, perquè el luxe és, per descomptat, un privilegi d’Europa. A Arzrum no es pot comprar, a cap preu, el que se sol trobar a qualsevol miserable botiga del primer poble de la província de Pskov". En aquest llibret Pushkin, discret, és més observador que protagonista, però quan parla d'ell no estalvia l'autocrítica ("m'avergonyeixo de la meva arrogància" diu un cop) i això fa que encara l'admirem més. Gran Pushkin, buscaré per tot arreu més obres d'ell.
OVIDI I GUILLEM UN ÈXIT DE TENDRESA I GENTER
No puc escriure res avui. Llegiu el company generós David Figueres. Gràcies, David!
És bo per al cos dormir aquesta estoneta més just quan t’has despert, recordar que he somniat en uns penya-segats devora el cap Savall (no sé si eren per devers Ashford Castle, aquell castellot d’Irlanda tan medieval i tan verd on anàreu en viatge de lluna de mel na Concepció i tu fa mil segles i per on va rodar John Huston El hombre tranquilo, i, molt més tard, José Luis Guerin va fer Inesfree, una pel·lícula sobre aquell rodatge, que no has vist i que acaba de sortir en devedé), uns penya-segats pintats de verd carruatge, altíssims, que em feien una porada perquè sempre he tengut vertigen. Sé que m’ha pegat un rodament de cap, el meu cos era com un engranatge que feia aigua per totes parts, i quan m’he vist a punt de caure cap a una mar negra i entrecreuada d’ones, una aguilota m’ha agafat per l’americana i m’ha deixat dins un dos cavalls que vaig tenir de jove que baixava a tota una capavalla d’una camada amb molts de sotracs per la Roca de Manacor amb la meva al·lota de llavors, na Margalida Blanquer. És bo per al cos deixondir-se a poc a poquet i pensar en totes les coses que m’esperen tal dia com avui, que he d’anar a cercar el resultat de la biòpsia. No puc pensar aquesta paraula sense que m’entri l’angoixa i em senti un nus a la gargamella. Això és una vergonya, que un home madur com jo, amb dos fills que ja estudien arquitectura i farmàcia a Barcelona, no sàpiga enfrontar-se amb la possibilitat de covar un càncer. És bo per al cos oblidar totes les obligacions, oblidar també aquest malet de panxa que em produeixen els nervis i les ganes d’anar del cos, i dedicar-me a imaginar les mamelletes de na Jilalai, la criadeta cubana de n’Hèctor i n’Aina, que ahir vespre a la festa em va servir uns mojitos que em llevaren totes les sets i m’estiraren cent cavalls de força. És bo per al cos veure que si na Concepció dins el cotxe de tornada cap a ca nostra es dedicava a fer-me moixonies, això tenia una traducció directa. I com que no vaig d’ella sense cap motiu concret de fa mesos i no em fa enravenera, em vaig haver d’aficar dins el bany dels convidats amb tres play-boys i amb la memòria dels mugrons i el cul arreveixinat de na Jilalai dins el cap, per complir com un home. És bo per al cos estirar-se dins el jacuzzi, posar els brolladors a tota i sentir-se torpedinat per aquells fils calents d’aigua que em renten de totes les brutors i em deixen endormissat amb la boca que tasta aquella pell mulata de cacau i ritme. És bo per al cos berenar totsol a la taula de davall el porxo. Hi ha de tot, la gerra del suc de taronja, l’aigua, els cereals, el croissant acabat de fer, el pa tendre, la llet, el cafè, la sal, l’oli d’oliva, la confitura d’albercoc i aquell blau dels agapants que rebenten devora amb una brisa suau: hi fa un estar d’àngels. És bo per al cos assaborir aquestes menges nutrícies i no pensar pus en els resultats de la biòpsia. Emperò mir el rellotge, avui he dit al banc que arribaria molt tard, i les busques del rolex em diuen que puc berenar tranquil. És bo per al cos anar del cos encara que sigui la tercera estació que faig, i això em molesta molt.
(...)
- Comentaris: 1
Espais de Benvinguda Educativa: Error o solució?
Avui s’han presentat en roda de premsa (el conseller d'Educació Maragall, l’alcalde de Vic i el de Reus) els anomenats espais de Benvinguda Educativa. Es un projecte que fa mesos el portaven entre mans amb moltes polèmiques, i que al final surt a la llum amb un altre nom però amb el mateix contingut del presentat inicialment per un acudit del conseller Maragall i que en definitiva poden ser Aules Segregadores per immigrants.
Què és el que m’ha sobtat més de la informació que s'ha donat sobre aquests espais? En concret que el previst a Vic sigui un espai de cabuda per entre 60 i 80 alumnes i que la durada de l'estada en aquest centre serà indeterminada o, altrament dit, a determinar pels serveis educatius. Amb això no s'està amagant que amb aquest número d’alumnes s'està obrint una segona escola al centre destinada únicament a immigrants?. No és això el que faria la PxC?
Penso que la proposta presentada avui no ha canviat res de la que es va fer inicialment i que va ser contestada des del món educatiu i social i des d'alguns grups politics, com
Per mi, aquest projecte és indignant. Ens retorna al segle XIX on cada escola atenia un tipus d’alumnes, creant així divisions a tota
Penso que una mica més de reflexió i d’escoltar, faria que tots anéssim una mica més ben encaminats. Aules d'acollida si, però integrades en cada centre escolar.
Imatge: http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/files/mans.JPG
- Comentaris: 3
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
ELECCIONS PRESIDENCIALS ALS ESTATS UNITS
Oriol Vidal-Aparicio
Demòcrates: debat a Carolina del Sud i la qüestió racial
Raül Romeva i Rueda
Raül Romeva
Àrees Marines Protegides (Cap de Creus, Punta de la Móra, i d'altres)
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- Berguedà
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
