
Sota aquesta entrada penjaré uns quants articles que he anat recollint aquests dies (alguns d'ells he col·laborat a escriure'ls), sobre l'escandalós tema d'en Franki de Terrassa. De moment penjo un article d'en Carles Rebassa que demà sortirà publicat a L'Accent número 130, que diu moltes coses que penso sobre aquest cas, i òbviament ho fa molt millor del que jo ho hagués pogut fer mai.
Per si ningú no ha llegit l'article que vaig escriure fa un temps sobre joves poetes catalans, cosa que tampoc m'estranyaria, reitero aquí i ara que admiro en Carles pel seu domini de la llengua, i per la seva incontinència verbal, és a dir, la seva incapacitat per callar-se les veritats. Espero que no li costi tant car com a l'Ovidi o com a tants altres en aquest país de merda en què l'únic que es recompensa és l'obediència. Carles, salut! Llibertat Franki!

La tertúlia de l’Oracle avui també ha quedat ben galdosa, sobretot quan han tractat el tema del finançament, demanaria als tertulians que si per algun motiu tenen por o compromisos inconfessables a l’hora d’opinar ho diguin, o que només opinin de temes estretament relacionats amb el seu àmbit,cosa que el moderador hauria de tenir en compte, de fet al moderador només li veig la virtut de convidar bons tertulians, tot i que no sempre, el trobo frívol cada vegada que presenta el tema del finançament, escolti senyor Grasset a mi això no em fa gràcia.
Generant CO2 com un desesperat dalt d’un 747 tornant del Solar 2008 tinc una estona per reflexionar amb aquests darrers dies a San Diego. Indubtablement tenim al davant un repte energètic que trascendeix el mer fet d’una “activitat industrial” per esdevenir columna vertebral d’una revolució a tots els efectes: social, econòmica, tecnològica, humanista. I d’abast mundial.
Les coses són com allò del got. Que el pots veure mig ple o mig buit. L’humor de cadascú el fa interpretar d’una forma o altra.
Em va tocar deixar-li un missatge a la Sra. Bonàs, convidant-la a sumar-se a B*. Jo m’encarrego de fer l’apostolat entre les primeres lletres de l’abecedari. La “B” de Bonàs, per tant, és competència meva.

A partir de dimecres, dia 14, podeu llegir les meves cròniques sobre el Festival de Canes (14-25 de maig de 2008) al Diari de Girona i, a la xarxa, a través de:
diaridegirona.cat
FOTO Ashes of Time Redux, de WONG Kar-wai, que es projecta en sessió especial, al Festival de Canes

El sector turístic, en el cas de Barcelona, diuen que no s'imaginen el tancament, ni per cinc minuts, del subministrament d'aigua. Coincideixen en l'afirmació generalitzada de que si hi han restriccions, seria una sentència de mort per el turisme...

Benvolgut company,
Dissabte passat m'hagués agradat anar a la manifestació de Barcelona per demanar la teva llibertat. No va poder ser. Els amics del Can Quintana, de Torroella de Montgrí, ens havien convidat a presentar el llibre Escrits des de la presó. Amb la meva amiga, l'actriu Eva Roig, vam preparar-ne una lectura que ara portem allà on se'ns vulgui escoltar.
Més de 55.000 morts i més de 25.000 desapareguts pel potent terratrèmol
que aquest matí ha sacsejat el Tibet i la regió de Sichuan a la Xina

Aquests dies de llevantada, m’ha vingut a la memòria una
sentència valenciana adient a aquest oratge convuls i traïdorenc: No et fies i guaita si de nit s’afaita.
Aquestes nits, després d’estar tot el dia plovent, tot d’una el cel es fa ras
com un ull de peix. I la sentència ens adverteix que no hem de pensar que
escampia, sinó que cal estar a la mira, a la guaita, ja que potser aviat el cel
tornarà a atapeir-se de núvols. De més a més, permet recuperar un mot que
pràcticament ha desaparegut del llenguate quotidià valencià: guaitar. Tot i que encara és possible
d’escoltar l’expressió estar a la guaita.

ZP "EL NIÑO DE L'ESTATUT"; O COM SE'NS VOLEN TOREJAR (II)