Blocs

MÉSVilaWeb

Menú principal

diumenge, 7 de setembre del 2008

Cercador per data

Cercador per data

« Maig 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

(354) No hi motius per fer el transvasament de l’Ebre

El 13 d’abril vaig publicar en el meu bloc i en el diari de Girona un article on proposava una alternativa a la proposta de transvasament d’uns 25 Hm d’aigua del Segre.

 

Aquesta proposta la vaig remetre a l’ACA per correu electrònic, he rebut confirmació electrònica del lliurament, però lamentablement no he tingut resposta. 

 

Com a militant d’Esquerra haig de ésser solidari amb el govern d’entesa, per això vaig dirigir-me al meu govern i als seus responsables per proposar una resposta al transvasament de l’Ebre.

 

Segons les informacions recollides i tal com explicava en l’article, la Conca de la Tordera por estar un any sense aquests 10 Hm que produeix la desaladora de Blanes.

 

És viable transvasar aquesta aigua a les conques de Barcelona, precisament l’ampliació adjudicada de la desaladora blanenca i la futura segona desaladora de la Tordera preveuen transvasar l’aigua a Barcelona. Son inversions previstes i amb un estalvi important.

 

10 Hm no són tota l’aigua que necessita la capital, però era una part important en aquells moments, però vistes les pluges d’aquests dies, aquests 10 Hm són quasi decisius per no necessitar l’aigua de l’Ebre.

 

Ara més que mai és possible arribar al mes de maig de 2009 (entrada en funcionament de la desaladora del Prat) sense necessitar l’aigua ebrenca.

 

Més encara, invertir 160 milions d’euros per fer el transvasament de l’Ebre, estar fora de lloc, tenim alternatives molt més econòmiques i que eviten crispar unes terres prou castigades per les infrastructures. El País té moltes altres prioritats.

 

I si el que dic no és cert, que donin la cara i contestin d’una vegada la proposta, en temps de sequera, és necessari donar respostes als ciutadans, però veig que la gestió d’aquesta crisis segueix essent dramàtica. Menys anuncis als diaris i més realisme i sobretot coherència. De savis és rectificar.

 

BENVINGUDES PLUGES !

Feien molta falta. Bé que ho sabem per les controvèrsies polítiques amb els regants d'aquí, els d'allà i els polítics tots contra tots, que aquests dies hem anat veient a la tele i a la premsa.  Malgrat que les pluges futures solventessin el problema de  la sequera prevista el mini-transvessement Ebre-Barcelona es tira endavant.  En  tot cas després serà qüestió d'obrir l'aixeta o no.
Però repeteixo el què tothom diu: benvingudes les pluges.

La sardana ianqui

Vagi per endavant que no m'agraden les sardanes. I això de la dansa més bella que es fa i es desfà, doncs mira, aquí també discrepo amb en Maragall, com tantes vegades he fet amb les opinions del seu net. Amb tot, i encara que crec que és una dansa que no és típica de tot Catalunya, sinó de les zones sobretot de l'Empordà i que es va estendre, puc arribar a acceptar que sigui la dansa típica de Catalunya... Ara, tampoc és necessari fer-ne ostentació. Que la balli a qui li agradi i si us plau, no cal anar fent-ne apologia. És un ball, són homes i dones formant una rotllana i contant passos - mira segur que alguna interpretació pot arribar a dir que els catalans sempre esan contant i es miren el melic-. En conclusió, que no, no m'agraden les sardanes i les trobo un pèl molestes, però posats a fer el tonto, els grans amics del ball, podrien potser tornar a mirar-se les sardanes.
Per feina més d'una vegada m'he trobat un grup d'aquests d'amics de la sardana -mai gent amb menys de 50 anys, excepte algun net esperant fer el canvi a l'adolescència- que es queixen que la gent jove no balla sardanes. Sempre havia pensat que era perquè és un ball que no crida l'atenció, però estava equivocat. Aquest setmana, vaig veure un grup de gent que es deien balladors de Country, i collons, això sí que era un ball avorrit. Cares d'enfadat, botes de cowboy, texans, samarreta i barret. Quina pinta. Es posen en línia i comencen a mirar-se els peus i a fer el tonto amb les sabates. És un ball més patètic encara que la sardana. He de reconèixer que en alguna festa major o festivitat similar i quantitats d'alcohol molt per sobre del què recomanaria cap metge -o ningú- o intentat seguir aquells del 'no rompas més mi pobre corazón'... És traïdorl'alcohol... Però també m'he adonat que és que serè això no s'aguanta, és un ball ridícul i gairebé ofensiu.

Potser aquests grans balladors de Country podrien dedicar-se a la sardana, com a mínim es donen les mans, i així acabem amb aquesta trista visió de gent ballant la música típica dels Estats Units, i a canvi es recuperen els sardanistes. Clar que ara que ho penso, i si desapareguessin tots dos balls, la humanitat sobreviuria, no?

Deixo una imatge de la única sardana que m'agrada, la d'en Josep Cañas.

Una de pirates

  "Una de pirates" per posar-li un títol suau, perquè a la gent del PP se'ls veu vindre a una hora llarga, la seua intenció clara i manifesta és acabar amb el poc Estat del Benestar que ens queda als valencians i que comença amb  l'assolament de l'escola pública i del sistema de salut públic. Això de l'escola els ve de lluny, als senyorets mai els ha agradat que els fills dels pobres anàrem a costura i  apreguerem res excepte espigolar i netejar boja i ara sembla que la divisió del sistema públic escolar entre un de públic poc o gens subvencionat amb una gran presència de població nouvinguda, un sistema de col·llegis concertats en mans de la patronal catòlica i un superelitista minoria d'escoles privades és el model final per a la malmesa escola valenciana. La salut privatitzada també perquè hi ha que donar de guanyar diners als amics i si es fa un hospital de 75 llits, com el de Llíria, per a una població de prop de 125.000 persones el que vol la Generalitat és donar-li barat a ADESLAS o ASISA no siga que els vinga un desmai, i la gent? Eixos són tontos, si fins i tot morint-se pels corridors continuen votant-los.

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ? El cas d'en Franki

Tinc la sensació que el món perd de vista el nord, que moltes coses no estan ben situades i s’ha perdut la raó i la nitidesa en molts actes. Molts dels valors que havien estat importants han deixat pas a minúcies que les han fet (o les hem fet) importants i els valors que ens guiaven s’estan perdent pel camí.

 

Ara estem vivint un dels casos més clars d’aquesta pèrdua del nord, és el cas d’en Franki. En Francesc Argemí ha estat empresonat (2 anys i 7 mesos) per un “delicte” pel que va ser jutjat al 2005 sense que es presentessin proves contundents en el judici.

 

De què se’l va acusar? De despenjar la bandera espanyola de l’ajuntament de Terrassa, símbol de l’Estat i que les lleis espanyoles penalitzen amb la presó. No pot ser que al segle XXI encara ens regim amb lleis de l’època medieval. No pot ser que s’omplin la boca amb la seva democràcia i la seva  llibertat d’expressió, que parlin d’una Europa sense fronteres, de lliure circulació de persones i que l’estat espanyol empresoni a un noi per expressar lliurement les seves idees.

L'ÚLTIMA PLAGA


La seva feina (si és que se'n pot dir així) consisteix en enriquir-se encarint les nostres necessitats bàsiques.

Setmana del Còmic a Tarragona (i 5)

Dedico el darrer dia de la Setmana del Còmic, ahir diumenge, a fer un recorregut per les tres exposicions que figuren al programa.

M'esperen decepcions a les tres. La primera, organitzada per la gent de Delirópolis, la revista local de còmic "surrealista i d'art seqüencial", està situada al Magatzem de la Cooperativa Obrera i és una sala una mica desangelada on els dibuixants de la publicació hi han penjat uns quants originals del seu treball. Una encarregada em regala (teòricament el venen) el catàleg de la revista que, tot i ser feta a Tarragona, està pràcticament tot en castellà. El catàleg, per cert, llueix a la portada un vistós logotip de l'Ajuntament: caldrà fer-ho saber a la flamant Oficina de la Llengua creada pel consistori?

Segona estació. El bar El Refugi, que acull una exposició de caricatures del Napi, està tancat, suposo que pel fet de ser diumenge. A través de les reixes, i enganxats a la porta, puc distingir els dibuixos que l'humorista tarragoní va fer en el seu moment a Benach, Bargalló i altres polítics de les nostres contrades.

Tercer i darrer fracàs. La mostra de dibuixos "Còmics del Pont", resultat d'un taller de disminuïts psíquics, tampoc és visible. Està instal·lada a l'Hotel d'Entitats i aquell lloc, els diumenges a última hora del matí, sembla un mas robat. Dedicaré un apunt, algun dia, a l'Hotel d'Entitats de Tarragona, a l'aparcament de la Pedrera i al Palau de Congressos (està tot junt), un verdader despropòsit en tots els sentits.

Balanç de la Setmana? No tinc prou elements per jutjar-la. No he tret el nas en cap de les conferències ni dels actes programats. Tinc entès que als organitzadors no els mou un esperit comercial tipus Fira del Còmic de Barcelona, i això és lloable si el què es vol és promocionar aquesta disciplina com el que és: una de les facetes de la creativitat humana, que compta amb seguidors apassionats a tot el món.

Revolució

"Em dic Octave (...). Sóc publicitari. Sí, sí, jo contamino l'univers. Sóc l'individu que us ven merda. Que us fa somniar aquestes coses que mai no tindreu. (...) En la meva professió no hi ha ningú que vulgui la vostra felicitat, perquè la gent feliç no consumeix. (...)
Em corro en el vostre hemisferi dret. El vostre desig no us pertany: us imposo el meu. Us prohibeixo que desitgeu a l'atzar. Allò que desitgeu és el resultat d'una inversió que suma milers de milions d'euros. Sóc jo qui decideix, avui, el que voldreu demà." (fragment extret del llibre 13,99 euros)

Adorable. No?

AMMAT - posem llum a la M.A.T. - LA MAT, RIUDARENES I EL SR. CONSELLER -

AMMAT, " Associació de municipis MAT ", formada per 62 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.

Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s'està imposant al nostre territori.

LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D'ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.

PER AIXÒ, L'AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L'EMPRESA R.E.E. DONCS NO S'HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D'EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.



LA MAT, RIUDARENES I EL SR. CONSELLER

Descobrir Madagascar

És la quarta illa més gran del planeta, després de Groenlàndia, Nova Guinea i Borneo.

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Oriol Izquierdo

Oi?

Oriol Izquierdo

Lectures d'estiu: contra la pedagogia

Ricard Garcia

Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Vida gastada, vida secreta

Josep Pastells

Josep Pastells

Josep Pastells

Postal d'estiu III: skins a Varsòvia

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.

CC

RSS

OJD

IQUA