JA VOLEIA

• Xesca
• enllaç permanent
• dissabte, 12 de juliol de 2008 | 22:55h

M'ha quedat un poc torta, demà l'adreçaré

• Arxius: *NomEstà massa ravatada a la paret
• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article

Com dues motos!

• rockviu
• enllaç permanent
• Actualitat
• dissabte, 12 de juliol de 2008 | 22:48h

Gedard i Adrià, Barcelona Harley Days-Fira de Barcelona, 12 de juliol de 2008



Aquest matí he tornat amb els guapos de la casa a veure Harleys relluents i customitzades i a quedar-nos sords amb el soroll dels motors.

Per la tarda volíem tornar per veure als Whiskyn's però la metereologia ho desaconsellava i sort que vam preferir quedar-nos a casa pel xàfeg que ha caigut. Per cert, una pluja que també ha obligat suspendre l'Acampada Jove de San Celoni.

(amb el pare de les criatures a vull llegir la resta de l'article)

• Arxius: dos | tres
• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

'Testime, t'estimo, t'estim'

• jordimartif69
• enllaç permanent
• Directa
• dissabte, 12 de juliol de 2008 | 22:38h

• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article

Impressions d'un Congrés

• ferranfalco
• enllaç permanent
• dissabte, 12 de juliol de 2008 | 22:30h

Que quedi clar i que ningú no se m'enfadi. Organitzar un Congrés amb gairebé dos mil militants que en representen d'altres milers, és difícil i la gent que se n'ha cuidat mereixen tot el nostre reconeixement.

Però els Congressos dels partits, i del meu també, són com els que fèiem els primers anys: ponències llarguíssimes, debats sobre esmenes de fràgil contingut, discussions sobre l'ou o la gallina, i qüestions de profunditat que s'aborden amb més o menys prudència i de manera recurrent.

Algunes qüestions complexes no es poden discutir ni tancar ideològicament, perquè el meu partit és l'antítesi del dogmatisme sectari. Per això ens diem "Convergència", i gràcies a això guanyem les eleccions. Però els partits han d'organitzar els Congressos més enllà de les ponències programàtiques que omplen les hores del cap de setmana.

Un Congrés polític hauria de ser com un Congrés d'empresa, sector o producte. Hi hauria d'haver tendències, presència internacional, debats amb gent experta, novetats en el món de la comunicació política, presentació de noves eines informàtiques per fer més present i coordinada la nostra organització, i també per fer córrer el nostre missatge. Un Congrés no és només una suma de textos polítics, perquè la política és molt més que negre sobre blanc. La política ho és tot. És com la vida, un trànsit de matisos. I un Congrés hauria de ser una esponja no només del que diuen els qui són dins un partit, sinó una esponja del que passa a fora. I hi ha vida més enllà d'Unió, la independència i l'estructura orgànica. I és molt més apassionant.

Un darrer comentari: el nostre símbol és un arbre. Un arbre que té arrels fondes, i quantitat de fulles que neixen de branques d'un tronc ample i sòlid. Jo l'hagués plantat a l'escenari, perquè una imatge val més que mil paraules. I el trobo a faltar. Perquè a l'extrem de la discussió de ponències bíbliques, hi ha l'oblit dels símbols autèntics substituïts per la modernitat d'un logo. I hi trobo a faltar el punt mig entre ambdós. I l'autèntica modernitat, que és esdevenir l'esponja d'una societat plena de matisos.

Estic convençut que l'equip de comunicació i estratègia que surti del Congrés treballarà perquè el proper sigui el de la modernitat radical, les noves formes, els nous continguts, defugint, en la mesura del possible, els mètodes clàssics dels congressos clàssics. Convergència pot trencar motlles, com ha fet en moltes parcel·les, també en aquesta qüestió. La preparació i la joventut d'aquest equip són una garantia suficient per pensar que, en el futur, el nostre Congrés caminarà en aquest sentit. 

 

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

FAULES. Fedre (2 faules laportianes)

• Galdric
• enllaç permanent
• Literatura grecollatina
• dissabte, 12 de juliol de 2008 | 22:13h

 

Aquest llibre és el número 14 de la col·lecció L’Esparver Clàssic de La Magrana. Copio la contracoberta: "Fedre va viure en temps d’August i Tiberi. El seu naixement sol situar-se entorn al 15 aC a Tràcia. Segons sembla havia estat esclau i posteriorment alliberat i la tradició el considera un llibert d’August. Va escriure 122 faules dins la línia d’Isop i així el gènere s’introduí a Roma".

Bé, justament rellegia aquestes faules en plena tempesta barcelonista i n’he trobat dues que s’escauen prou bé als esdeveniments, com si Fedre les hagués escrites pensant en Laporta. La primera, que no és una faula sinó una anècdota, il·lustra la dimissió dels vuit companys de Junta. La segona, sensacional, descriu molt bé tots aquests cagamandúrries -tertulians, opinadors, periodistes esportius- que aprofiten la feblesa actual del president per fer-se l’homenet.

 

Sòcrates als seus amics

El mot "amic" és molt comú, però la fidelitat és rara. Sòcrates s’havia fet construir una casa més aviat petita quan algú del poble, no sé qui, com ocorre sovint, es va exclamar: "¿Com és que un home com tu poses casa tan petita?", i Sòcrates li contestà: "Tant de bo la pogués omplir de veritables amics!".

 

Un lleó vell, un senglar, un brau i un ase

De qualsevol que perdi la dignitat que tenia, fins i tot els covards en faran befa en la seva desgràcia. Vet aquí que un lleó rendit per l’edat i esgotades les forces jeia gairebé fent el darrer alè, quan compareix un senglar barres obertes i amb una dentellada fa cabal una antiga ofensa. Just després, un brau travessa ferotge amb les banyes el lleó enemic, i un ase, en veure que tothom malmet la fera impunement, amb les potes li pega pel cap. Aleshores el lleó moribund li digué: "He suportat amb indignació que els forts em maltractessin, però haver-te de sofrir a tu, vergonya de la natura, és com morir dues vegades".

 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

'Ni Nadal...' ja es ven al Priorat i aviat al Sageta de Foc

• jordimartif69
• enllaç permanent
• "Ni Nadal ni Setmana Santa"
• dissabte, 12 de juliol de 2008 | 22:09h

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Quan l'enemic es rearma val més marxar de pressa. ... BIC 1178

• smolins9
• enllaç permanent
• dissabte, 12 de juliol de 2008 | 22:02h

A compte de l'anterior post en aquest blog d'EA (12-07-08) de Vicent Partal, Director de Vilaweb:
"Quan Espanya comença a semblar Sèrbia"

--------------

(01 febrer 2006) Catalunya Acció avisa.

La por d'allà... i la d'aquí

Llegeixo al diari “La Mañana” de Lleida del passat 21 de gener l'article d'un diputat de CDC on adverteix sobre la creixent catalonofòbia a Espanya. Per a il·lustrar-ho es remunta als primers anys del III Reich on el règim de Hitler va impulsar de forma abassegadora les campanyes contra els jueus que van permetre, poc després, el tristament famós holocaust. També, pocs dies abans, un conegut escriptor català d'origen anglés publicava a “El Punt” un altre article en la mateixa direcció. En aquest cas però exemplificava la seva tesi amb els efectes demolidors que va tenir la “Ràdio dels Mil Turons” de Ruanda (RTLM, Radio Télévision Libre des Mille Collines) en la massacre dels hutus contra els tutsis.

Com és natural, en els dos casos que ens ocupen, els autors feien referència explícita, d'una banda, a tota l'anomenada “Brunete” mediática i de l'altra a la cadena COPE. Ara bé, desprès d'anomenar-los pel seu nom i d'advertir els efectes que podrien esdevenir-se de la seva actitud contra Catalunya, curiosament afegeixen que això no significa que “El Mundo” o l'ABC siguin com la maquinària publicitaria de l'Alemanya nazi o que la COPE sigui el mateix que la ràdio hutu. A veure, en què quedem doncs? Si no són iguals, per què diantre els posen com exemple? A què estan jugant? No és una actitud responsable -que sempre haurien de tenir aquells que disposen d'una tribuna pública- advertir els catalans amb exemples que van costar sis i un milions d'assassinats respectivament per acabar dient desprès, poc mes o menys, que “en realitat no és tan greu...”.

Potser no ho fan de manera conscient, però el cert és que descriure les coses d'aquesta forma tè unes conseqüècies negatives sobre la nostra moral col.lectiva. Dit d'una forma més clara: ens acoquina. I tant que sí! A l'advertir de forma subliminal on poden finalitzar les nostres exigències com a poble -a la cambra de gas o amb el coll tallat per un matxet- sense aportar-hi una solució ferma i viable els catalans majoritàriament optem pel “muts i a la gàbia”. Quina guerra s'ha guanyat amb aquest capteniment?

Per a entendre millor el que està passant recomano la lectura del llibre que em va suggerir l'expert en relacions internacionals Francesc Castany (Conseller i Fundador de Catalunya Acció) intitulat “La desintegració de Iugoslàvia” del professor Danielle Conversi de la London School of Economics. Tot llegint el procés descrit per l'autor a partir de mitjans dels anys vuitanta, veurem com sembla que estigui parlant de la mateixa situació que avui vivim a l'Estat espanyol. Les coincidències són tantes que sincerament espanten. Els diversos actors (mitjans de comunicació, campanyes de boicot, escenaris polítics, etc.) són exactament iguals. Aquí i ara, només caldria canviar-los-hi el nom per a representar una escena calcada.

Naturalment nosaltres en som els principals protagonistes d'aquesta pel·lícula. Però, quin paper representarem? Els dels bosnis o el dels eslovens? Prenguem bona nota de l'actitud ferma, decidida i intel·ligent que el poble d'Eslovènia va tenir quan les coses agafaven un to de tragèdia. Ells no van pas, en aquells moments, apostar per un raquític nou Estatut. Dalt de la porta d'emergència d'aquell infern en que es van convertir els Balcans hi havia escrita la paraula INDEPENDÈNCIA.
Cap d'ells va morir cremat.

Santiago Espot
Barcelona (Barcelonès)
President Executiu de Catalunya Acció


(A Iugoslàvia, sols qui va marxar primer es va salvar dels cops! .... BIC=59.522 visites.)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

BARRY WHITE. Baby Blues

• saltenc
• enllaç permanent
• Vinils
• dissabte, 12 de juliol de 2008 | 21:57h

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

Una reforçada Nebrera manté el seu pols al PP

• sgordillo
• enllaç permanent
• Mitjans
• dissabte, 12 de juliol de 2008 | 21:53h

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

Rock'n'roll (Lynyrd Skynyrd)

• frap
• enllaç permanent
• directes
• dissabte, 12 de juliol de 2008 | 21:49h

Increbïle, el solo que es pot escoltar a partir del minut 5:50 és un exemple de la energia que és capaç de desprendre el rock'n'roll. Pura adrenalina, pur rock'n'roll. A flipar.

Free Bird

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article