Diccionaris de literatura catalana

• anselm
• enllaç permanent
• dissabte, 12 de juliol de 2008 | 18:23h

Diccionaris de literatura catalana

 

Per Miquel López Crespí, escriptor

 

 

Com he comentat en un altre article, aquestes notes en enciclopèdies i diccionaris de la literatura catalana, malgrat alguns errors i imprecisions, sempre són d'agrair. Són molts d'anys d'anar pel món rebent cops per a no saber apreciar el que signifiquen aquestes coses. Quants companys de dèries literàries no es deprimeixen en constatar com, després de vint o trenta anys de dedicació continuada a la literatura, no surten per part ni banda.

Apreciant com cal aquesta mena de notes caldria, per a aclarir els errors, informar al possible lector que el llibre de narrativa Dietari de succeïts de Mallorca, que en el seu moment guanyà el Premi Ciutat de Palma, mai no va ser editat. Per tant, en les enciclopèdies, concretament en el Nou Diccionari 62 de la Literatura Catalana (Edicions 62, Barcelona, 2000) no hauria de sortir al costat de Vida d'artista o Històries del desencís, per posar un exemple. Igualment és un error situar el llibre de narracions Diari de la darrera resistència entre els poemaris. El llibre, és com he dit, un petit recull de narracions i per tant mai no s'ha de situar al costat del poemaris.  [Continuar]

• Vull llegir la resta de l'article

Contra el ‘Manifiesto por la lengua común’ : adhesió de l'escriptor Miquel López Crespí

• anselm
• enllaç permanent
• dissabte, 12 de juliol de 2008 | 08:35h

Manifest de la Federació d’Associacions d’Escriptors Galeusca

(Nota: l’escriptor Miquel López Crespí s’adhereix al Manifest d’Associacions Galeusca)

Contra el ‘Manifiesto por la lengua común’

Davant el discurs pretesament homogeneïtzador i centralista que subjau en el Manifiesto por la lengua común, la Federació d’Associacions d’Escriptors Galeusca manifesta que:

La realitat plurilingüe que conforma i dóna existència a l’Estat espanyol, lluny de ser entesa com una "asimetria" o deficiència per se, reprodueix de manera transparent una diversitat lingüística i cultural comuna a la majoria d’estats que componen l’Europa plurilingüe. 

El gallec, l’èuscar i el català no són "invents" d’ara, sinó llengües que van ser normals en els seus territoris i societats respectius durant centenars d’anys. La seva desnormalització, la seva pèrdua d’usos públics no es van produir de manera "natural", sinó per invasió de la llengua que fou decretada com a oficial de l’Estat, sense cap consulta ni acord previs. [Continuar]

• Vull llegir la resta de l'article