Cercador per data
Ja tenim seleccions esportives.
I aquest podria ser l’equip nacional del nostre esport nacional, amb tot desconec si és disciplina olímpica o no, la gran majoria de la gent diria que aquests de la foto són els nostres polítics, sense donar-se’n compte que les seleccions nacionals són això seleccions, i representen la elit del país, i com qui no vol nosaltres mirem cap una altra banda com si no anés amb nosaltres i les diem que són uns covards, uns venuts i no sé quantes injúries més.
- Comentaris: 2
Desafiament a Voloshinov
Si últimament compartisc el llit de matrimoni on dorc amb "La historia interminable", durant els dies em baralle, per raons professionals, amb "El marxismo y la filosofía del lenguaje" de Voloshinov. Una de les poques coses que fins ara he pogut entendre es refereix a la ideologia que necessàriament es desprèn dels signes. La ideologia creix en un terreny interpersonal i la societat acorda proporcionar, a un símbol, una determinada ideologia. Un passeig en cotxe per la zoologia automobilística de la comarca m'ha demostrat que Voloshinov erra. O això, o que alguna cosa en la societat està canviant.
- Comentaris: 6
Canyelles renovarà les façanes dels seus 65 blocs de vivendes
El Periodico 11/5/2008 REHABILITACIÓ DE L'ÚLTIM BARRI CONSTRUÏT PEL 'DESARROLLISMO' FRANQUISTA
BARCELONA. Al barri barceloní de Canyelles les reformes arriben tard, però deixen empremta. Va ser l'últim espai a urbanitzar-se de l'ara districte de Nou Barris i, per aquest motiu, l'epíleg de la ciutat del desarrollismo franquista aplicat a la construcció. Ha estat un llast que ha dilatat la solució a la seva degradada imatge arquitectònica, però que, a partir d'aquest any, inicia un procés de renovació que desembocarà en un profund canvi d'imatge dels 65 blocs de pisos construïts precipitadament l'any 1974.
Foto: GUILLERMO MOLINER ALBERT OLLÉS. El conjunt d'edificis més característic de Canyelles, vist des de la carretera d'Horta a Cerdanyola.
- Comentaris: 2
Covar Espanya
No fa massa la idea d'Espanya, la de sempre perquè no sembla que hi haja d'altra, venia impresa i amb matasegells de la meseta, era una Espanya Imperial que volia fer creure a uns que l'empresa de les conquestes sinó havia estat mancomunada almenys havia sortit com una idea de "leasing" i en el pitjor dels casos volia afrontar els qui els negaven a participar en aquestes "hazañas bélicas" però tanmateix ara "la idea" es cova als suburbis de València i Barcelona, es passeja tranquilament pel centre de la ciutat i té clar que no hi ha més nació que aquesta.
Agredit al metro
Quan ha passat al costat meu m'ha empés més que conscientment. No pas aquell cop que es produeix quan no hi ha espai i no hi ha cap més opció. M'he girat i li he dit senzillament Tranquil, mentre li mirava als ulls recriminant-li l'actitud. Entre altres coses perquè la resta de la gent estava molesta, però no deien res.
Aquest paràsit social s'ha limitat a girar-se, sense dir cap paraula, i m'ha fotut un cop de puny a l'orella, mentre jo em girava per entrar al vagó. Amb els anys es perden reflexos. En descàrrec meu, que he vist venir la nata, he de dir que la mà de defensa estava sostenint la motxil·la, i que era imposible moure's per esquivar el cop.
Quan m'he girat per veure bé a l'adjecte, m'he trobat que no em podia moure: m'estaven subjectant dues personas. Cony, s'ha de subjectar a l'agressor, no a la víctima. Mentre una dona deia en bell catalanesc: Deixa-ho estar, que aquest ve buscant brega.
Jo he insistit en observar-lo i mirar d'apropar-me perquè el tio marxava i volia estar segur que romania a l'andana i no agafava el metro. Aleshores s'ha girat i se m'ha encarat. La gent interpretava que volia apropar-m'hi per tornar l'òstia. No negaré que l'instint de mascle humà et duu a aquesta reacció automàtica, pura programació genètica.
Però a banda d'estimar l'opció d'acabar a òsties i possiblement a les vies, he valorat que també li podien donar uns professionals de l'agressió de part meva.
Així que, un cop comprovat que romania a l'andana, he fet un ràpid gir de 180º mentre em desempallegava dels que em subjectaven i m'he dirigit ràpidament als 3 guardes de seguretat que havia vist en entrar al metro i que estaven a l'inici de l'andana. Una persona agressiva té tots els números de la rifa òsties de segurates.
Així que l'he identificat (corrovat per la dóna d'abans) i el paio en qüestió ha estat envoltat pels tres segurates. Jo m'ho mirava a distància amb tota tranquil·litat esperant l'acció. S'anava posant nerviós, i jo pensava Vinga, vinga, xaval, que t'emportaràs alguna com continuïs així.
Però no. Vull destacar la gran professionalitat del personal de seguretat. S'han limitat a envoltar-lo i retenir-lo sense tocar-lo mentre avisaven als Mossos. Quan el paio ha intentat ficar-se al següent metro, entre dos l'han agafat el mínim possible, mentre cridava que l'estaven tocant.
El paràsit responia a l'esquema del jugador de rol/viciat de consola asocial. De fet, tenia una play portàtil. Cabell llarg amb cua, sense afaitar, roba esportiva fosca, grass, bambes, etc. Aquest perfil ha aportat grans perturbats a la història negra de la humanitat. Cal dir que tinc grans amics viciats i jugadors de rol, i que al meu antic club de muntanya compartíem sala de reunió amb el club de rol. Bona gent. Però sempre hi ha algú que no sap diferenciar entre el Final Fantasy i la vida en societat. Pel carrer no pots treure cartes, màgies, dimonis i tota la pesca i començar a atacar els enemics.
Mosso: "Això normalment es resol fora de servei"
I han arribat els Mossos uns 10 minuts més tard. Primer uniformats i després els secreta. Vull dir que he estat atès molt correctament, a diferència del cop anterior. Ha ajudat que eren de la meva edat, que jo estava ben tranquil, i el paio no parava de dir tonteries mentre els Mossos reconeixien que no hi tocava gaire.
Després d'explicar-me què havia de fer (reconeixement mèdic, denúncia i tal), quan m'he quedat a un Mosso tot sol m'ha dit que tot allò no servia de gaire. Aquestes coses normalment es resolen fora de servei, ha reblat en confiança. !!!!. Li ha sortit així: fora de servei!. Un mica més i obro la mà esperant que em donés una targeta i em digués truca'm a partir de les 10.
El que volia dir el Mosso és que aquestes coses es resolen (segons el seu parer) fora dels tràmits oficials: s'agafa a l'agressor en qüestió i se li fot una bona pallissa. Mètode típicament del Nou Barris de finals dels 80 i començament dels 90, on vaig crèixer. Entre altres barris barcelonins. Un no ha hagut d'aguantar els seus amics d'infantesa i adolescència fotent pallisses a negros/sudacas/moros/maricones de mierda, mentre traficàven amb drogues, robaven, destrossaven mobiliari urbà, passant més d'un per presó, (algú) amb la vida completament destrossada per les drogues i sabent que si indicaves amb un dit a algú que s'havia ficat amb tu rebria una bona pallissa dels teus amics, sense haver-ho fet mai, mantenint-me al marge i recriminant-ho més d'un cop, per amb més de 30 anys haver d'aguantar que un Mosso et vingui a dir no siguis imbècil i soluciona això a la vella manera llatina.
Com li he dit a un altre Mosso, hi ha dues maneres de resoldre el tema, a òsties o civilitzadament. Encara que el país no sigui civilitzat. Fet reconeixement mèdic i feta denúnica a la comissaria. El veuré al jutjat.
- Comentaris: 11
Maurizio Viroli, Republicanisme. IDEES. Assaig breu, 2007.
El llibre de Maurizio Viroli no hauria de passar desapercebut entre nosaltres. Un llibre que parla de pàtria, república i virtuts civils, i que constitueix una guia moral d'orientació per a la política.
Fa unes setmanes, Toni Blair publicava un article sobre la importància de la fe en la vida col·lectiva, reconeixent el paper de la religió i de l'espiritualitat malgrat la modernització de les societats. Maurizio Viroli és més profund que aquest missatge, perquè aporta la relació dels valors morals pròpiament laics i republicants.
- Comentaris: 1
A les armes catalanes!
Benvolguda colla: se us fa saber que el proper dissabte 17 de maig del 2008 al Ger de Ribes (altrament anomenat Sant Pere de Ribes), al Garraf, s’hi celebrarà una festa terrícola espaterrant (espero).
- Comentaris: 7
MÉS GARANTIES CONTRA EL SECTARISME.
En Jaume Renyer, candidat a la presidència d' ERC per "esquerra independentista", escriu en el seu bloc que "(...) en el procés congressual que viu ERC ha aflorat reiteradament i per part de diversos protagonistes, la denúncia del sectarisme intern que s'ha instal·lat en la vida del partit.Sense voler entrar a senyalar causes, responsables i exemples d'aquestes pràctiques més m'estimo proposar que les resolucions de la Comissió de Garanties del partit sigui vinculants i no només de compliment potestatiu com fins ara". Penso com en Jaume , que seria bó reafirmar i/o reforçar estatutàriament el caràcter vinculant, si bé crec que ja és lícit interpretar-ho així. L' actual Reglament de la Comissió de Garanties, estableix que els expedients consultius tenen com a finalitat la interpretació i aplicació dels estatuts, afegint que les seves resolucions han d´estar a disposició de la militància, dues qüestions que no tindrien sentit de considerar-se que no són de forçosa aplicació els acords d' aquest organisme. Per tant, si es pretén reformar els estatuts, que sigui per deixar-ho més clar del que ara ja està.
ACTES DE CAMPANYA
Aquesta setmana tenim dos actes de campanya de candidatures diferents a Reus. Treurem el cap a veure que s'expliquen.
La (g)astronomia dels gustos
Et trobes de vegades amb una petita joia dins de la generalment intranscendent i insípida llista de pel·lícules d'OJO, la cartellera d'ONO.
Un toque de canela, una pel·lícula grega de Tassos Boulmetis, és talment un conte de fades en la que un xiquet grec que viu a Istambul aprèn cuina i astronomia al mateix temps a la botiga d'espècies del seu avi.
Els diferents enfrontaments entre Turquia i Grècia per Xipre i per les illes del mar egeu durant els anys 60 i 70 del segle XX van a influir en aquest família de grecs i faran que se separen les seues vides.
El fet que el xiquet en la seua etapa adulta siga astrònom m'ha fet gràcia i més encara comprovar que el seu paper és bastant versemblant...
Segueix ...
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Raül Romeva i Rueda
Raül Romeva
Àrees Marines Protegides (Cap de Creus, Punta de la Móra, i d'altres)
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
