Consuetudinàrium

A Cal Consueta hi fa vida, la Cultura Popular - (www.consueta.cat)

Lluny del que creuen molts erudits, les festes que tenen com a protagonista a un arbre de grans dimensions continuen realitzant-se en moltes localitats de la nostra geografia i també arreu del món. Es tracta de romanalles d'ancestrals cultes, que avui perviuen entre nosaltres amb renovats significats i que permeten a la població que les celebra reforçar els seus vincles amb la natura.

La simbologia de l’arbre

Des d’una perspectiva simbòlica, a l’arbre se li atribueixen tot tipus de significats: és símbol de la immortalitat i de la vida eterna; de la força i la fertilitat; del món i els seus tres estats interdependents (branques-cel, tronc-terra i arrels-submón). Els arbres han esdevingut també, un símbol que descriu molt bé la problemàtica associada a cada ésser viu, doncs conté en el seu interior dues forces o energies oposades que s’alimenten ascendent i descendentment: la voluntat de volar i la voluntat d'arrelar-se.

L'arbre, com a símbol de la natura eterna, és també el creador d'un dels elements necessaris per a que poguem respirar i per això és considerat com una part constituent de cadascú de nosaltres mateixos.

El culte a l'arbre

Era una creença arrelada entre els nostres avantpassats –i encara ho és en segons quines regions del Planeta- que tots els elements de la natura tenien ànima i que en l’interior dels arbres hi habitaven esperits i déus. Els arbres eren objecte de culte, eren adorats i reverenciats perquè es considerava que eren manifestacions de divinitats. Per això, els boscos eren sagrats, autèntics santuaris naturals protegits i temuts alhora pels humans.

La festa de l'arbre havia estat molt extesa a l’antiguitat i segons alguns autors, en molts casos constituïa una de les principals celebracions de l’any.

En l'actualitat, el culte a l'arbre continua realitzant-se en molts indrets de la nostra geografia i es manifesta especialment en dos moments temporals: entre desembre i gener, coincidint amb el solstici d'hivern, en el marc de les festes de Nadal (el tió, l'arbre de Nadal, el pi de Nadal, etc), Sant Antoni (les barraques de les santantonades) o Sant Sebastià (festa del pi); i entre finals de març i principis de juny, coincidint amb l'equinocci de primavera, en el marc de les festes de Pasqua i Primer de Maig (festes de l'arbre maig, plantada del xop).

Les festes de l'arbre avui

Malgrat que a un primer cop d'ull aquestes festes puguin semblar que van a contracorrent de la nostra època -tan marcada per la consciència de límit, per la sensibilització mediambiental i per la necessitat de protegir els entorns naturals- aquestes festes, lluny de ser extensions de la depredació humana, són moments durant els quals la comunitat celebrant renova i reforça els seus vincles amb la natura.

Aquestes festes normalment es desenvolupen en pobles propers a muntanyes i entorns amb abundant superfície forestal i hi participa la gent que té un contacte directe amb el bosc (guardes forestals, llenyataires, caçadors, excursionistes i amants de la muntanya, etc). Els protagonistes són doncs, els que més se l'estimen: els primers que quan hi ha incendis, surten a apagar el foc, els primers que lluiten en contra la urbanització d'espais naturals, els primer que surten a passejar-hi els caps de setmana. A tots ells, la festa els permet renovar els llaços amb la naturalesa en general i amb els arbres en particular d'una manera especial, per tal de sentir-los i estimar-los més d'aprop i per tal de fer pedagogia amb els més petits.

La festa explica, de retruc, que a la natura només se la pot destruir en ocasions especials, en una espècie de sacrifici ritual anual que té lloc en el marc de celebracions comunitàries i d'una manera controlada, i que cal protegir el bosc de l'ambició i depredació humanes.

Text: Manel Carrera www.festes.org