
Jo no volia
recordar-me’n, però l’Emigdi Subirats n’ha fet memòria: avui fa tres anys de la
mort de Jesús Moncada. No volia recordar-m’en perquè el que hom espera el dia
del seu natalici és que el feliciten i li regalen alguna cosa. Jo no esperava que
aquell 13 de juny de 2005 se m’agrejara amb la terrible notícia de la mort de
Jesús Moncada. És per això que, des d’aleshores, pel dia del meu natalici
sempre hi passa un núvol de dol, ni que siga brevíssimament, per recordar-me que
el gran Jesús Moncada no és (físicament, vull dir) entre nosaltres.
Dies arrrere em vaig fer ressò
ací d’una notícia apareguda a Llibertat.cat, i la vaig comentar:
TV3 i l’ACN es
cobreixen de “glòria” espanyola. Ahir Juli Cuéllar, de
Home, senyor
Gordillo, tant com “inadmissible”… D’acord amb la notícia primera –i cadascú aprecia com cal
les seues fonts d’informació– l’autoria del biaix era compartida. I bé: és
lloable la capacitat de reacció de l’ACN per defensar la seua professionalitat.
Però no em negarà vostè, senyor Gordillo, que no és precisament
professionalitat del que pot presumir la professió periodística. Com en totes les
empreses del món, siguen públiques o privades, qui paga, mana. Per tant, tot això de la
independència periodística, del respecte a la pluralitat i etcètera, vostè ho sap,
és rara avis, sobretot en els mitjans d’informació convencionals –premsa
escrita, ràdio i televisió– que viuen de la publicitat o estan controlades pel
poder polític. La manipulació periodística (i la criminalització de determinades opcions polítiques) és, per desgràcia, una pràctica massa "admissible", per habitual. I si mirem el cas valencià, açò és de dictadura tercermundista.
I malgrat tot no ens acostumem a veure manipulades les nostres opinions, si és
que són tingudes en consideració ni que siga per a esbiaixar-les, perquè per regla general hi ha una part molt
important de valencians que no existim al mitjans de comunicació del nostre país. Tenim la pell fina, doncs. En qualsevol cas, no
crec que la meua opinió tinga tanta influència com per clivellar la reputació
professional de res ni de ningú. M’afalaga, doncs, que m’haja arreat calbot.
Siga com siga, rectificar, si és de justícia, és
d’obligació. Com ha deixat clar l’amic Juli Cuéllar, en aquest lamentable afer
qui s’ha cobert de “gloria” espanyola ha estat només TV3. Queda dit.

Demòcrates: debat a Carolina del Sud i la qüestió racial