
Escolt Javier Solís i xafardeig per la xarxa.
La veu d'aquest home i aquests poemes mexicans m'agombolen.
He trobat de tot i molt sobre la Bonet i el plagueter. Algunes crítiques magnífiques, alguna duríssima.
I com un miracle, una perla estranya i bella aquest happening-acció d'uns alumnes de quart d'ESO d'un institut d'estudis secundaris de Son Ferriol de Mallorca, que m'ha sorprès, m'ha emocionat i m'ha fet estimar estudiants i mestres d'un centre que val l'alegria.
GRÀCIES ARTISTES!

Jean-Paul Enthoven em diu que el sabor de les coses es dedueix de la seva precarietat.
Blai Bonet em diu que vivim dins la utilitat de les coses.
Jo cerc el cos de les coses. La part més superficial, la part més fonda, la cosa sencera: el camí per anar-hi és eròtic, pornogràfic o místic: tres sinònims.
El cos de les coses és el títol d'un llibre de poemes que treuré a Pagès Editors de Lleida. L'acab, suara.
———————————
Ahir vaig dormir mil i una hores. Estava rebentat!
Vaig perdre la noció del temps.
No vaig recordar ni la Plagueta de bord.
Avui vaig amb totes les olors del mercat de Santa Maria del Camí pel cos: les tomàtigues de ramellet perfumades de pa amb oli, els melons de Vilafranca de Bonany tan dolços, les síndries de Montuïri fresquíssimes, els albercocs de Campanet ambarins, els pebres verds de Muro molt coents, les cebes de la Pobla que no fan plorar, les olives negres de Sóller tan saladetes i amb popa, les prunes de Manacor àcides, l'alfabeguera de Son Sardina tota perfum, els alls de Lloseta esmolats, i un llarg etc.
(...)