Blocs

MÉSVilaWeb


Menú principal

dimarts, 14 d'octubre del 2008



Cercador per data

Cercador per data

« Maig 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  


Setanta-cinc anys alliçonant (i avui també!)

Avui dijous 14 de maig de 2008 ha estat un dia històric al meu poble. S’ha commemorat el 75è aniversari de la inauguració de l’Escola Pública Marquès de la Pobla, construïda pel reusenc Domènech Sugranyes (deixeble d’Antoni Gaudí) i inaugurada el 14 de maig de l’any 1933, en plena II República, en uns moments en què el govern del país apostava decididament per l’ensenyament a Catalunya.

Per retornar a aquells temps de la manera més emotiva la comunitat educativa de l’escola, i a part d’un acte central que ha tingut lloc amb tots els alumnes actuals durant la tarda, també va tenir la pensada d’organitzar un col·loqui-tertúlia amb els exalumnes pertanyents a les primeres promocions de l’escola, els que l’any 1933 va començar a omplir les aules i els que hi van arribar pocs anys després. I el resultat ha estat un acte emotiu, simpàtic i sobretot entretingut gràcies a vuit ponents, una de les quals la meva mare.

Moderats per Pep López, que ha anat conduint un revival exquisit ple d’anècdotes, complicitats i somriures, hi havia la Núria Colom (germana de la meva mare), l’Eusebi Mallén, La Dita Guinard, el Jordi Gabarró, el Feliu Miquel, la Laura Colom (la meva mare), el Ramon Bartrolí i l’Angelina Mallén. Quatre avis i quatre àvies plens d’experiències lligats a aquesta escola i ben disposats a compartir-les amb un nombrós públic assistent.

Si vols acaba de saber de què s’ha parlat, continua llegint…

Ja en som 200!

Tercera Via ja apadrina 200 bandes a la comunitat web. La secció del site de la promotora musical, ‘Tots els Grups’, ha arribat a una xifra que demostra la riquesa musical dels Països Catalans i el futur prometedor de la cultura que emergeix arreu. L’espai, que es va obrir el passat mes de setembre s’ha consolidat com un catàleg de grups i un espai promocional que demostra la diversitat cultural de casa nostra.


Percepcions

El benestar i la indigència depenen de l'opinió de cadascú; i la riquesa, com la glòria i la salut, no té tanta bellesa ni plaer com li concedeix aquell que la posseeix. Cadascú està bé o mal segons com es trobe ell mateix. No està content aquell de qui ho creiem, sinó aquell que ho creu d'ell mateix. I només així la creença adquireix essència de veritat.
Michel de Montaigne

Dues Passes

 Deia Vladimir Ilitx que per avançar es necessita la majoria de vegades fer dues passes endarrere per fer una passa endavant, la veritat és que aquesta podria ser una forma collonuda de viatjar cap a endarrere en el temps.

Tres passes

 Diuen que a tres passes està la il·luminació, la perfecció, el nirvana, veges tu a saber què però el problema no resideix en donar les tres passes, ni tan sols la direcció per a donar-les sinó el problema està en què per avançar es necessiten referències, com per a quasi tot en aquesta vida.

Desmentit del català gasiu: a Madrid serveixen el cafè amb menys sucre que no pas a Catalunya

 Una prova de la mentida que és el famòs tòpic del català gasiu: aquí hi veiem un cafè que vaig prendre a Lleida (i que podria haver pres també a Barcelona), amb DOS SAQUETS DE SUCRE, i el que vaig prendre a qualsevol indret de Madrid, NOMÈS UN.

Al Facebook, l'eina del present

Acabo de donar-me d'alta al Facebook, una de les eines més populars universalment. Una eina que a dia d'avui, ja comença a ser imprescindible per comunicar-se virtualment, per aprofundir relacions, per conèixer gent nova amb interessos comuns...

SORT!

Acabo de llegir,  que  deixés l’ Ajuntament de Mataró i que seràs  nomenat cap del gabinet del Delegat del Govern de l' Estat  a Catalunya. A la  Casa Gran has aprés l' ofici. Que consti que ho dic sense mala intenció, ni ganes de fer crítica. Ha estat  regidor de  gairebé tot: Joventut, Esports, Treball, Manteniment, Obres i Presidència. Tinent d´Alcalde, conseller comarcal, diputat provincial i Primer Secretari del PSC al Maresme. Vint-i-cinc anys a primera fila de la política local dóna per a molt. He discrepat  i continuaré  discrepant amb moltes de les coses que defenses, però  he de dir  que  la relació sempre ha estat correcte i honesta. Ets home de paraula com pocs. Un acord en el que  hagis intervingut  no necessita de signatures. Es farà, si ho diu L' Esteve. Podeu  posar-hi  la mà al foc. Saps a més, diferenciar la discrepància política  de la relació personal, el que no és poc. Ets un socialista en estat pur. Laic per principis. Deixem-ho dir: Un  lliure pensador que ha fet la becaina  durant aquesta etapa de socialisme local excessivament clerical. Suposo que m' enten's. No et   recordo ni  a la Missa de les Santes, ni en certs  ambients massa proclius a certs protocols. La nota de premsa  que  llegeixo,  diu que te'n vas a treballar  a la delegació del govern forà.  T' hagués preferit  a l' administració catalana. Que hi farem. Que tinguis sort Esteve.    

Manuel Baixauli al Palau Robert.

Aquesta hora sens dubte intempestiva pels meus moderats costums m'agafa enllestint els darrers detalls del text que demà llegiré durant l'acte de presentació (vegeu aquí) de "L'home manuscrit", una de les millors novel·les en català publicades els darrers anys. El seu autor es diu Manuel Baixauli, es dedica a escriure i a pintar i va nàixer a Sueca -el poble de Joan Fuster i de Josep Palàcios- l'any 1963. La novel·la l'ha editat Proa al Principat i Moll a les Illes. 

De moment "L'home manuscrit" ja porta guanyats cinc premis: el premi Mallorca de fa dos anys i quatre premis més de la crítica. Precisament l'acte de demà és el de la seva presentació pública a Barcelona com a millor novel·la publicada el 2007 a parer del jurat dels Premis de la Crítica Catalana que en l'apartat de poesia va distingir "Casa de Misericòrdia", de Joan Margarit.  (n'hi ha més)

"EL XEIC BLANC" de Federico Fellini

La primera pel·lícula en solitari del mestre italià Federico Fellini, després de “Luce della varieta’ ”, és aquesta curiosa barreja de comèdia i surrealisme que parla d'una parella d’acabats de casar que arriba cap a Roma per a una audiència amb el Papa a la Basílica de Sant Pere. Però l'esposa somia amb conèixer al “Xeic Blanc”, una fotonovel.la molt popular. Aconsegueix finalment conèixer-li, en plena sessió de fotos del següent número d'aquesta fotonovel.la. Però el “Xeic Blanc” que coneix no té gens a veure amb el que s'imaginava, ja que és un home rude, incult i groller, que encarna molt bé el gran Alberto Sordi, que va tornar a treballar amb en Fellini en “Els inútils”. Va ser la primera col·laboració del gran Nino Rota amb el mestre de Rimini a la banda sonora, que ja no li abandonaria en totes les seves pel·lícules següents fins a “Assaig d'orquestra”, ja que va morir el 1979. L'argument mostra l'habilitat d’en Fellini en barrejar tot allò grotesc i surrealista amb el quotidià, encara que el surrealisme no ho va començar a aplicar de debò fins a “La strada”. Malgrat la seva aparença de comèdia simpàtica a la italiana i una certa ingenuïtat, és una crítica a la societat italiana en la seva alienació, en aquest cas en les falses il·lusions que oferien els “fotoromanzi”, nom genèric de les fotonovel.les a Itàlia, a jovenetes ansioses de trobar al “seu xeic blanc” o “príncep blau”, una cosa que el marit de la protagonista veu amb sorpresa i impotència.

 

EL XEIC BLANC: * * * *

 

http://www.imdb.com/title/tt0044000/

 

http://es.youtube.com/watch?v=2HI3cYE3MbY

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jordi Carbonell Segura

TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Jordi Carbonell Segura

ESQUERDA REPUBLICANA

Xavier Mercadé

ROCKVIU

Xavier Mercadé

Sarri, Sarri!!

Joan Puig

Joan Puig i Cordon (JP)

Joan Puig

(442) Premi Nobel de la pau, un cant a la llibertat

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA