
Avui dijous 14 de maig de 2008 ha estat un dia històric al meu poble. S’ha commemorat el 75è aniversari de la inauguració de l’Escola Pública Marquès de la Pobla, construïda pel reusenc Domènech Sugranyes (deixeble d’Antoni Gaudí) i inaugurada el 14 de maig de l’any 1933, en plena II República, en uns moments en què el govern del país apostava decididament per l’ensenyament a Catalunya.
Per retornar a aquells temps de la manera més emotiva la comunitat educativa de l’escola, i a part d’un acte central que ha tingut lloc amb tots els alumnes actuals durant la tarda, també va tenir la pensada d’organitzar un col·loqui-tertúlia amb els exalumnes pertanyents a les primeres promocions de l’escola, els que l’any 1933 va començar a omplir les aules i els que hi van arribar pocs anys després. I el resultat ha estat un acte emotiu, simpàtic i sobretot entretingut gràcies a vuit ponents, una de les quals la meva mare.
Moderats per Pep López, que ha anat conduint un revival exquisit ple d’anècdotes, complicitats i somriures, hi havia la Núria Colom (germana de la meva mare), l’Eusebi Mallén, La Dita Guinard, el Jordi Gabarró, el Feliu Miquel, la Laura Colom (la meva mare), el Ramon Bartrolí i l’Angelina Mallén. Quatre avis i quatre àvies plens d’experiències lligats a aquesta escola i ben disposats a compartir-les amb un nombrós públic assistent.

Tercera Via ja apadrina 200 bandes a la comunitat web. La secció del site de la promotora musical, ‘Tots els Grups’, ha arribat a una xifra que demostra la riquesa musical dels Països Catalans i el futur prometedor de la cultura que emergeix arreu. L’espai, que es va obrir el passat mes de setembre s’ha consolidat com un catàleg de grups i un espai promocional que demostra la diversitat cultural de casa nostra.

Deia Vladimir Ilitx que per avançar es necessita la majoria de vegades fer dues passes endarrere per fer una passa endavant, la veritat és que aquesta podria ser una forma collonuda de viatjar cap a endarrere en el temps.
Diuen que a tres passes està la il·luminació, la perfecció, el nirvana, veges tu a saber què però el problema no resideix en donar les tres passes, ni tan sols la direcció per a donar-les sinó el problema està en què per avançar es necessiten referències, com per a quasi tot en aquesta vida.

Una prova de la mentida que és el famòs tòpic del català gasiu: aquí hi veiem un cafè que vaig prendre a Lleida (i que podria haver pres també a Barcelona), amb DOS SAQUETS DE SUCRE, i el que vaig prendre a qualsevol indret de Madrid, NOMÈS UN.

Acabo de donar-me d'alta al Facebook, una de les eines més populars universalment. Una eina que a dia d'avui, ja comença a ser imprescindible per comunicar-se virtualment, per aprofundir relacions, per conèixer gent nova amb interessos comuns...

Acabo de llegir, que deixés l’ Ajuntament de Mataró i que seràs nomenat cap del gabinet del Delegat del Govern de l' Estat a Catalunya. A la Casa Gran has aprés l' ofici. Que consti que ho dic sense mala intenció, ni ganes de fer crítica. Ha estat regidor de gairebé tot: Joventut, Esports, Treball, Manteniment, Obres i Presidència. Tinent d´Alcalde, conseller comarcal, diputat provincial i Primer Secretari del PSC al Maresme. Vint-i-cinc anys a primera fila de la política local dóna per a molt. He discrepat i continuaré discrepant amb moltes de les coses que defenses, però he de dir que la relació sempre ha estat correcte i honesta. Ets home de paraula com pocs. Un acord en el que hagis intervingut no necessita de signatures. Es farà, si ho diu L' Esteve. Podeu posar-hi la mà al foc. Saps a més, diferenciar la discrepància política de la relació personal, el que no és poc. Ets un socialista en estat pur. Laic per principis. Deixem-ho dir: Un lliure pensador que ha fet la becaina durant aquesta etapa de socialisme local excessivament clerical. Suposo que m' enten's. No et recordo ni a la Missa de les Santes, ni en certs ambients massa proclius a certs protocols. La nota de premsa que llegeixo, diu que te'n vas a treballar a la delegació del govern forà. T' hagués preferit a l' administració catalana. Que hi farem. Que tinguis sort Esteve.

Aquesta hora sens dubte intempestiva pels meus moderats costums m'agafa enllestint els darrers detalls del text que demà llegiré durant l'acte de presentació (vegeu aquí) de "L'home manuscrit", una de les millors novel·les en català publicades els darrers anys. El seu autor es diu Manuel Baixauli, es dedica a escriure i a pintar i va nàixer a Sueca -el poble de Joan Fuster i de Josep Palàcios- l'any 1963. La novel·la l'ha editat Proa al Principat i Moll a les Illes.
De moment "L'home manuscrit" ja porta guanyats cinc premis: el premi Mallorca de fa dos anys i quatre premis més de la crítica. Precisament l'acte de demà és el de la seva presentació pública a Barcelona com a millor novel·la publicada el 2007 a parer del jurat dels Premis de la Crítica Catalana que en l'apartat de poesia va distingir "Casa de Misericòrdia", de Joan Margarit. (n'hi ha més)
La primera pel·lícula en solitari del mestre italià Federico Fellini, després de “Luce della varieta’ ”, és aquesta curiosa barreja de comèdia i surrealisme que parla d'una parella d’acabats de casar que arriba cap a Roma per a una audiència amb el Papa a
EL XEIC BLANC: * * * *
http://www.imdb.com/title/tt0044000/