Campanes

• albinyana
• enllaç permanent
• dilluns, 14 de juliol de 2008 | 23:59h

Coses del Llorenç Barber:

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

7 de juliol: Sant Fermí

• aka61
• enllaç permanent
• dilluns, 14 de juliol de 2008 | 23:57h

De Hokkaido a Motril ....

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

En memòria de la Maria

• antonirigol
• enllaç permanent
• camins
• dilluns, 14 de juliol de 2008 | 23:54h

Avui ens ha deixat la Mare de la Rosa, la Maria. Demà li direm l'últim adéu, a Viladamat, el poble que la va veure néixer ara fa quasi vuitanta-sis anys. Empordanesa de naixement, va viure mes de la meitat de la seva vida a Martorelles, al Vallès Oriental. Ara reposarà per sempre al lloc dels seus orígens. Va se una persona senzilla i molt treballadora, ningú li va regalar mai res, i es va guanyar amb esforç poder passar una vellesa molt digne a pesar del dolor que li produïa la seva artrosi.
Com a homenatge a ella i a la seva terra, hi poso la cançó d'en Lluís Llach, de qui sempre deia amb orgull haver escoltat a tocar el piano quan només era un nen i ella estava de minyona a Verges.
Espero que aquest Deu en el que tant creia, li doni un repòs etern, que a la terra li va mancar, en alguna ocasió.
Adéu Maria, descansa en pau.

ARRAN DE TERRA

Quan moriré porteu-me a l’Empordà,
només a l’Empordà, porteu-me a l’Empordà,
que no hi ha terra que a la meva carn
la sedueixi tant...
i abans que sigui massa tard
faig la reserva del forat.

Quan m’hi poseu feu el fotut favor
arran de terra i prou,
que aquesta plana és el dibuix dels déus
i no seré pas jo
qui trenqui el seu encert.
Ja us ho fareu si arribeu tard,
que no em moureu del meu forat.

Arran de terra per a sentir els renecs
que diu la gent d’aquí,
que diu la gent com jo
i sentir els peus dels infants que jugant
potser m’explicaran
camins que no he trobat.
Que quedi clar i ho deixo escrit
que un bon forat serà per a mi.

Arran de terra perquè si em faig pols
la pluja em dugui al riu
i amb ell anar al meu mar,
del mar a un núvol i que dolçament
sigui el llevant calent
qui em torni al meu racó.
Ja us fotreu si arribeu tard,
que no em treure del meu forat.

Quan moriré porteu-me a l’Empordà,
només a l’Empordà, porteu-me a l’Empordà,
que no hi ha terra que a la meva carn
la sedueixi tant...
i abans que sigui massa tard
reclamo el dret del meu forat

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Sí a una llengua comuna

• croatcatala
• enllaç permanent
• L'Argumentari català
• dilluns, 14 de juliol de 2008 | 23:50h

Jo vull signar un "Manifest per una llengua comuna", tant em fa en quin idioma es redacti. Estic totalment d'acord en la seva necessitat.

(seguir llegint)

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

CATORZE DE JULIOL

• descatllar
• enllaç permanent
• dilluns, 14 de juliol de 2008 | 23:45h

Ara fa dinou anys era a Paris. El motiu era  la celebració del bicentenari de la Revolució Francesa. La ciutat bullia i  es notava en l´ambient, Em vaig instal·lar a Saint Denis, a casa la Susanna, on la mare i ella feien mitja com  les  "mariannes" davant la guillotina.  Era aquest un municipi de  l' àrea metropolitana de Paris,  governat des de feia anys pel PCF. Hi havia estat moltes vegades, cosa que em va permetre comprovar certs canvis. Els barris proletaris del cinturó roig  estaven canviant demogràficament i culturalment. El catorze de Juliol ja no era com abans.  Començaven a ser majoria els treballadors immigrants  de les antigues colònies,  que havien anat substituint  als d' origen francés, barrejats amb immigrants de països europeus. Es començava a ensumar canvis en el comportament electoral de la barriada, que després es confirmarien i que provocarien la paradoxa de fer "curta" la distància d'  espais electorals que semblaven irreconciliables ( Del PCF al Front Nacional) .  Hi havíem anat per a  viure en directe els actes  organitzats al voltant del bicentenari  que eren molts. La Susanna,   com sempre tan amable, ens acollia a casa seva. Ella, comunista i antimilitarista,  faria aquell any una excepció i ens acompanyaria a la desfilada dels Camps Elisis. Tota un detall per part seva.  El centre tancat el trànsit i   el transport públic gratuït. Visita  obligada  als nous edificis de l' Arc de la Defensa, la "Piràmide" del Louvre i la nova Opera entre d´altres.  Per tot arreu  els símbols de la revolució, dita burgesa,  recordada dos cents anys després, amb un  patriotisme "jacobí", típicament francés  que encara  perdura. La societat francesa  a les hores no vivia la crisis de valors, que acabaria per explotar pocs anys després, en els barris formats per la "nova" immigració. El 1989, la "grandeur" i l' orgull nacional eren exhibit arreu  sense complexos i potenciat per la Presidència del monarca republicà François Mitterrand.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Sobre el dret d'autodeterminació

• jrenyer
• enllaç permanent
• dilluns, 14 de juliol de 2008 | 23:43h

Per iniciativa de Carles Castellanos vaig redactar aquesta ponència l'any 1999 pel Tercer Congrés de Cultura Catalana. Ara es pot trobar a www.defensadelaterra.org/Ind/reny1.htm.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Jordi Pujol, Herodes de Catalunya?

• santboi
• enllaç permanent
• Societat
• dilluns, 14 de juliol de 2008 | 23:41h

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

Vaga de bloc per la sobirania 44è dia.

• smartinez
• enllaç permanent
• CONTRA AQUEST ESTAT: senzillament dignitat i sobirania.
• dilluns, 14 de juliol de 2008 | 23:29h

Dia 44 de la vaga.


http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2929238

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Caiguda lliure durant 50 segons, a 4.000 metres

• carlesbassaganya
• enllaç permanent
• Coses de la vida
• dilluns, 14 de juliol de 2008 | 23:20h

Aquest passat dissabte vaig acomplir un d’aquells reptes pendents de fa temps, saltar amb paracaigudes. A més, ho vaig fer amb el meu germà Marcel, una experiència que vam viure conjuntament. De fet, el salt va ser el regal sorpresa que se li va preparar amb motiu dels 30 anys, d’aquest passat 11 de juliol. D’amagat i amb la seva parella, la Judit, i la resta de família el vam enganyar, per acabar portant-lo a l’aeròdrom de Castelló d’Empúries, i un cop allà, evident. Realment va ser una experiència impactant i dissipadora d’energia. Tot i així, hi ha una sèrie de coses que tenen un punt d’irracionalitat //// segueix////  

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Pobre de mi, Sant Fermí s'ha acabat

• bona
• enllaç permanent
• oo Tradicionàrium
• dilluns, 14 de juliol de 2008 | 22:37h

Les Festes
de San Fermín
han acabat.


Un altre any
de disbauxa,
bous, festa,
música i molta
teca i mam.


Ells diuen;
pobre de mi,
però més enllà
del 15 de juliol...

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article