
Avui ens ha deixat la Mare de la Rosa, la Maria. Demà li direm l'últim adéu, a Viladamat, el poble que la va veure néixer ara fa quasi vuitanta-sis anys. Empordanesa de naixement, va viure mes de la meitat de la seva vida a Martorelles, al Vallès Oriental. Ara reposarà per sempre al lloc dels seus orígens. Va se una persona senzilla i molt treballadora, ningú li va regalar mai res, i es va guanyar amb esforç poder passar una vellesa molt digne a pesar del dolor que li produïa la seva artrosi.
Com a homenatge a ella i a la seva terra, hi poso la cançó d'en Lluís Llach, de qui sempre deia amb orgull haver escoltat a tocar el piano quan només era un nen i ella estava de minyona a Verges.
Espero que aquest Deu en el que tant creia, li doni un repòs etern, que a la terra li va mancar, en alguna ocasió.
Adéu Maria, descansa en pau.

Jo vull signar un "Manifest per una llengua comuna", tant em fa en quin idioma es redacti. Estic totalment d'acord en la seva necessitat.
(seguir llegint)

Ara fa dinou anys era a Paris. El motiu era la celebració del bicentenari de la Revolució Francesa. La ciutat bullia i es notava en l´ambient, Em vaig instal·lar a Saint Denis, a casa la Susanna, on la mare i ella feien mitja com les "mariannes" davant la guillotina. Era aquest un municipi de l' àrea metropolitana de Paris, governat des de feia anys pel PCF. Hi havia estat moltes vegades, cosa que em va permetre comprovar certs canvis. Els barris proletaris del cinturó roig estaven canviant demogràficament i culturalment. El catorze de Juliol ja no era com abans. Començaven a ser majoria els treballadors immigrants de les antigues colònies, que havien anat substituint als d' origen francés, barrejats amb immigrants de països europeus. Es començava a ensumar canvis en el comportament electoral de la barriada, que després es confirmarien i que provocarien la paradoxa de fer "curta" la distància d' espais electorals que semblaven irreconciliables ( Del PCF al Front Nacional) . Hi havíem anat per a viure en directe els actes organitzats al voltant del bicentenari que eren molts. La Susanna, com sempre tan amable, ens acollia a casa seva. Ella, comunista i antimilitarista, faria aquell any una excepció i ens acompanyaria a la desfilada dels Camps Elisis. Tota un detall per part seva. El centre tancat el trànsit i el transport públic gratuït. Visita obligada als nous edificis de l' Arc de la Defensa, la "Piràmide" del Louvre i la nova Opera entre d´altres. Per tot arreu els símbols de la revolució, dita burgesa, recordada dos cents anys després, amb un patriotisme "jacobí", típicament francés que encara perdura. La societat francesa a les hores no vivia la crisis de valors, que acabaria per explotar pocs anys després, en els barris formats per la "nova" immigració. El 1989, la "grandeur" i l' orgull nacional eren exhibit arreu sense complexos i potenciat per la Presidència del monarca republicà François Mitterrand.
Per iniciativa de Carles Castellanos vaig redactar aquesta ponència l'any 1999 pel Tercer Congrés de Cultura Catalana. Ara es pot trobar a www.defensadelaterra.org/Ind/reny1.htm.

Dia 44 de la vaga.
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2929238

Aquest passat dissabte vaig acomplir un d’aquells reptes pendents de fa temps, saltar amb paracaigudes. A més, ho vaig fer amb el meu germà Marcel, una experiència que vam viure conjuntament. De fet, el salt va ser el regal sorpresa que se li va preparar amb motiu dels 30 anys, d’aquest passat 11 de juliol. D’amagat i amb la seva parella, la Judit, i la resta de família el vam enganyar, per acabar portant-lo a l’aeròdrom de Castelló d’Empúries, i un cop allà, evident. Realment va ser una experiència impactant i dissipadora d’energia. Tot i així, hi ha una sèrie de coses que tenen un punt d’irracionalitat //// segueix////

Les Festes
de San Fermín
han acabat.
Un altre any
de disbauxa,
bous, festa,
música i molta
teca i mam.
Ells diuen;
pobre de mi,
però més enllà
del 15 de juliol...

UNA ALTRA FICCIÓ PER A BENIDORM (Els Rastres del Sentit)

Comunicat de premsa dels promotors de la campanya 10.000 catalans a Brussel·les per l'autodeterminació