
Nota: ressenya publicada a la Revista de Girona
Jaume Renyer i Enric Pujol (Dirs.); Pensament
polític als Països Catalans, 1714-2014. Pòrtic, Temes contemporanis, desembre de 2007, 364
pp.
És habitual, en tot ressenyador, cedir a la temptació d’executar lectures en diagonal en presència de texts concebuts com a eina de consulta. També sol passar que l’atenció davalli a mesura que la lectura avança. Això no succeeix amb l’obra dirigida per Renyer i Pujol. L’interès dels diferents capítols permet resistir el lector més negligent. Fins i tot, per als avesats a la la teoria i la història del pensament polític, permet experimentar una sensació no gaire freqüent; l’excitació de la descoberta, copsar que la capacitat de sorpresa encara no s’ha diluït amb els anys. Aquestes fites improbables només s’assoleixen a còpia d’exposar mirades renovades a una realitat, i a un passat, més desconegut del que sospitàvem. A aquest fenomen, probablement ajuda el fet que, d’ençà els vuitanta, el nivell d’expressió escrita dels historiadors catalans hagi fet passes endavant, paral·lelament al grau d’exigència d’un creixent segment de lectors cada vegada més ben format. Ara bé, el que permet a una obra d’aquestes característiques no passar desapercebuda, és el gran interès i vivacitat pel que fa al debat polític actual, en una època amb dogmes en retirada, i on, per enèsima vegada, ens veiem en l’obligació de refer esquemes i visions d’un país sisífic, en (re)construcció permanent.