Cercador per data
Infectació: 'Perquè vull, perquè volem', de Jordi Martà Font
Aquesta setmana sóc jo qui escriu la infectació. De mi no en diré res, és clar, només que ha estat l'Artur qui m'ha passat les informacions sobre el xinès mandarí.
- Comentaris: 1
TORN DE GINEBRA
LA CÚPULA DE BARCELÓ SERÀ DE VEURE.
No puc contar res perquè és impossible dir allò que encara no està acabat.
Un caramull d'impressions fortes.
En Miquel Barceló ha aconseguit conjuminar idea i matèria.
Feina, feina, feina, feina i les gràcies de l'artista.
M'ha engrescat.
L'art de veres és un estimulant més fort que qualsevol química.
Estic esgotat de gusts!
- Comentaris: 2
Les dues pitjors tragèdies de la setmana: l'atemptat d'ETA i el terratrèmol a la Xina
15/5/2008 
NOVA ACCIÓ CRIMINAL DE LA BANDA|SAGNANT OFENSIVA DE L'ORGANITZACIÓ TERRORISTA
ETA assassina un guàrdia civil a l'intentar una matança a Àlaba
• Un cotxe que duia de 100 a 300 quilos d'explosius esclata sense avís davant la caserna de Legutiano
• L'Ertzaintza va seguir de prop els etarres, a qui Interior relaciona amb el 'comando Biscaia'
- Especialistes de la Guàrdia Civil inspeccionen, ahir al matí, els danys causats per l'explosió a la caserna de Legutiano (Àlaba). Foto: AP / ÁLVARO BARRIENTOS
MÉS INFORMACIÓ
- "Fora d'aquí"
- Els partits exhibeixen aquest cop unitat per acabar amb ETA
- Ibarretxe emplaça els partits a decidir i "arriscar" per la pau
- Els objectius d'ETA
- Ingenuïtat o avantatgisme
- EDITORIAL: ETA manté la capacitat de matar
- Els Prínceps han presidit el funeral per l'agent assassinat per ETA
- La furgoneta usada en l'atemptat de Legutiano va ser robada a França
- Barcelona se suma a les protestes contra l'atemptat d'ETA
MADRID
Nou salt qualitatiu d'ETA després del final de la treva el juny del 2007. Si al març la banda va matar un humil exregidor socialista a punta de pistola, ahir va passar a la col.locació d'un cotxe bomba ple a vessar d'explosius, sense previ avís, a la casa quarter de la Guàrdia Civil a Legutiano (Àlaba). L'explosió va provocar la mort de Juan Manuel Piñuel Villa- lón, malagueny de 41 anys, i va ferir quatre agents més.
L'atemptat podria haver fet una matança, perquè a la caserna dormien 29 persones, entre elles cinc nens. A més, l'acció terrorista posa de manifest que la bogeria i insolència dels nous integrants de la banda no coneix límits, ja que no van posar el temporitzador de la bomba perquè esclatés quan ja estiguessin a recer, sinó que amb prou feines van tenir temps de fugir abans de la deflagració.
ETA ha atemptat molt poques vegades d'aquesta manera per l'alt risc que corren els terroristes. El sanguinari Henri Parot va usar aquest mè- tode dues vegades els anys 80, curiosament també contra guàrdies civils. Precisament, un expert en la lluita antiterrorista assegurava ahir que l'atemptat podria haver-se convertit en "un altre Saragossa", fent referència a la matança que va provocar Parot a la capital aragonesa, on va col.locar un cotxe bomba que va causar la mort d'11 persones, entre elles cinc nens. Els etarres van tornar a fer servir aquest mètode l'agost passat contra la caserna de Durango (Biscaia). En aquella ocasió, no obstant, l'acció terrorista només va causar dos ferits lleus.
LA PERSECUCIÓ
Però ahir no hi va haver tanta sort. Els etarres van arribar a la caserna en dos cotxes poc abans de les tres de la matinada. Van situar el que contenia la bomba, una furgoneta Citroën Berlingo, a la porta de la caserna, i van fugir en l'altre vehicle, que van abandonar a 15 quilòmetres, al port d'Urkiola. L'Ertzaintza va seguir de prop els passos dels terroristes, però no els va tenir mai a la vista, segons fonts de la lluita antiterrorista. De fet, la policia basca va trobar ràpidament el cotxe de la fuga, que s'analitza a la recerca de proves. L'artefacte incendiari amb què pretenien esborrar les empremtes no va arribar a esclatar.
L'agent mort es va adonar de la presència del cotxe bomba i estava avisant la central operativa de serveis just quan va explotar. La garita de guàrdia en què es trobava juntament amb el sergent de la caserna F. J. C. F. es va desplomar damunt seu. Els bombers van poder rescatar aquest últim quatre hores més tard, després d'una complicada operació en un edifici a punt d'ensorrar-se. El sergent va ser operat de la columna vertebral i al tancar aquesta edició era a l'uci, com també un altre dels agents ferits. Les dues guàrdies afectades van patir danys més lleus. De fet, una va ser donada d'alta al matí.
L'EXPLOSIU
En funció de les importants destrosses, fonts de la lluita antiterrorista calculen que els etarres van fer servir una gran quantitat d'explosiu. Alguns agents parlen d'uns 100 quilos, i altres, d'entre 250 i 300 quilos de cloratita o amonal inserit dins d'olles amb la intenció de dirigir la deflagració cap a l'e- difici. Alfredo Pérez Rubalcaba, que es va desplaçar a primera hora a la casa quarter, va assegurar que n'havien fet servir una quantitat "substantiva" amb l'objectiu de provocar una "massacre". El ministre de l'Interior va qualificar l'acció d'"indiscriminada i especialment malvada", al ressaltar que a la caserna hi havia 29 persones, cinc d'elles nens i algun de pocs mesos.
Les fonts consultades coincideixen a afirmar que "gairebé amb tota seguretat" l'atemptat va ser comès pel comando Biscaia, autor de la majoria d'atacs després de la treva. Javier Balza, conseller basc d'Interior, va dir que les primeres investigacions apunten en aquesta línia perquè la manera d'operar és igual a la utilitzada per aquest grup a Durango i molt similar a l'atac de Calahorra (la Rioja), perpetrat al març. Balza es va mostrar pessimista al reconèixer que ETA disposa d'una "infraestructura que preocupa i que costarà desmantellar", i va explicar que es creu que els dos etarres del comando identificats, Jurdan Martitegi i Arkaitz Goikoetxea, disposen d'un "potent" grup de terroristes no fitxats que fan les tasques d'informació i lo- gística. Prova d'això és que el vehicle en què van fugir, robat el 14 de març, va estar amagat durant tot un mes.
Fonts de la lluita antiterrorista presumeixen que els identificats disposen d'un amagatall molt segur, a Espanya o França, i que només participen en les accions més importants, mentre la resta, probablement procedents de la kale borroka, estan agafant experiència amb els continus atacs de menor consideració.
15/5/2008 CATÀSTROFE AL GEGANT ASIÀTIC|LES CONSEQÜÈNCIES
L'Exèrcit xinès troba pobles sencers arrasats a l'epicentre
- • A Shifang hi ha 30.000 desapareguts, i Yingxiu dóna per morts 7.700 dels seus 10.000 habitants
- • Les autoritats de Pequín despleguen 100.000 militars a la zona afectada pel terratrèmol
- Una infermera assisteix un ferit atrapat entre la runa a Beichuan. Foto: AFP
DUJIANGYAN
El temps corre en contra dels multitudinaris equips de rescat que lluiten contra el desastre causat pel terratrèmol de dilluns passat a Sichuan, al sud-oest de la Xina. Les últimes xifres de víctimes oficials --gairebé 15.000 morts i 27.500 desapareguts-- quedaven ahir àmpliament desbordades per les dades locals que s'anaven coneixent, com els 30.000 desapareguts només a la ciutat de Shifang. I es dispararan una vegada que l'Exèrcit ja ha aconseguit accedir a la zona zero, que és la més pròxima a l'epicentre, fins ara incomunicada i de la qual comencen a arribar notícies doloroses. A Yingxiu, les autoritats donaven ahir per morts 7.700 dels seus 10.000 habitants. I 1.000 més estan ferits.
"La situació és encara pitjor del que ens temíem", comentava un funcionari local de Yingxiu, on els supervivents buscaven ansiosament els seus familiars retirant els enderrocs amb les mans nues. "Diversos pobles i ciutats han quedat reduïts a runa. No queden cases dretes", explicava Wang Yi, oficial de policia.
EN PARACAIGUDES
Ahir el temporal va remetre i això va fer possible que set helicòpters llancessin en paracaigudes més d'un centenar de soldats d'elit i nou tones d'aliments, aigua potable i medicines a les zones encara aïllades de la muntanyosa comarca de Wenchuan (de més de 100.000 habitants), on es va situar l'epicentre, i la veïna Maoxian. Dimarts a última hora havien arribat a Wenchuan 1.300 soldats a peu, que van aconseguir rescatar més de 1.000 persones d'entre les restes dels edificis ensorrats, segons l'agència oficial Xinhua. Però encara queden localitats com Shuimo, on viuen 20.000 persones, que ahir a la nit seguien incomunicades.
A la ciutat de Miangyan, 5.500 persones han mort i més de 18.000 segueixen sepultades sota la runa. Quatre localitats de la zona amb més de 20.000 habitants també seguien ahir a la nit aïllades. A Shifang hi ha més de 2.500 morts i la xifra de desapareguts arriba als 30.000.
Sabedors que l'esperança de trobar supervivents descendeix amb rapidesa a mesura que van passant les hores, els equips de rescat redoblen els seus esforços, seguits per la televisió per milions de ciutadans que estan amb l'ai al cor. A pesar de l'angoixa i el dolor, en la magnitud del desastre brilla amb llum pròpia la solidaritat espontània dels ciutadans xinesos, reflectida en els vehicles particulars plens a vessar de menjar i aigua que es dirigeixen des de la capital de la província, Chengdu, cap a les zones més afectades. I també casos emotius com el de la nena de 3 anys que es va salvar a Beichuan després de passar 40 hores sota la runa protegida pels cadàvers dels seus pares, o el de la dona embarassada de vuit mesos i la seva mare, trobades amb vida sota les restes de casa seva a Dujiangyan.
La resposta a gran escala de les autoritats xineses a la catàstrofe segueix contrastant poderosament amb la situació que es viu a Birmània després del pas del cicló Nargis. Ja són 100.000 els policies i soldats que participen en les operacions d'auxili, amb el primer ministre, Wen Jiabao, al capdavant i arengant els socorristes: "Mentre hi hagi alguna llum d'esperança, hem de fer tots els esforços possibles en les tasques de rescat", els deia ahir a Beichuan.
'NO' ALS EXPERTS
Pequín accepta tota ajuda material o econòmica --Espanya va anunciar que hi aportarà un milió d'euros--, però declina elegantment les ofertes d'enviament d'experts al.legant "els enormes problemes de transport i comunicacions" a la regió afectada. Per a les autoritats xineses, demostrar que poden gestionar la situació per si mateixes "és una qüestió d'orgull nacional", interpreta Pierre Micheletti, responsable de Metges del Món.
El meu condol a la família del Guàrdia Civil assasinat per l'ETA (sembla mentida que encara pugui existir aqueixa mena de Màfia) i als molts xinesos residents al nostre país, que tindran molts parents morts en aqueixa infernal tragèdia d'un terratrèmol de 7'8 graus Richter.
[Diari de Porqueres 4, dijous vespre]
BALDATS!!!
- Comentaris: 8
EL CF Amposta ascendeix a Tercera Divisió
Són les 22.59, fa un segon que el CF Amposta torna a ser equip de la 3a Divisió, després de 47 anys d'absència. L'empat del Badalona B contra el Prat, en el partit endarrerit de la passada jornada, li ha donat el passaport directe a la nova categoria. Un ascens que serà celebrat amb totes les de la llei el proper diumenge a l'estadi municipal contra el líder Cornellà. Em fa especialment feliç per la ciutat, per l'afecció, pels jugadors, pels dirigents, per tots els ampostins i les ampostines. Ha estat una temporada esplèndida dels homes de Jordi Fabregat, que els torna a situar en una categoria on podran gaudir d'excel·lents tardes de futbol. Vindran a acompanyar la UE Rapitenca, com a representants del futbol ebrenc.
El CF Amposta té una història gairebé centenària que li ha permès gaudir de grandíssims jugadors. El triangle il·lustre de futbolistes locals que varen competir a la 1 divisió està format pels mítics Manel Batalla (Pontevedra), Josep Bertomeu (RCD Espanyol) i Joaquim Moya (Comtal).
El període daurat de l'equip es va viure entre les temporades1954-55 fins la 1960-61, en què gaudí del futbol de la 3a Divisió del futbol estatal. El dia 1 de maig de 1959 va arribar a jugar la promoció d’ascens a la 2 Divisió estatal al camp de l’Arenes de Saragossa. Al partit d’anada es va aconseguir empatar a 3, però al partit de tornada es va perdre 0-2 i no es va pujar. El repte econòmic i esportiu probablement era excessiu, i a la temporada següent es va perdre la categoria que no s'havia recuperat fins al dia d'avui. Entre els partits històrics del CF Amposta cal destacar l'amistós que es jugà el 8 de desembre de 1964 contra el RCD Espanyol, en el qual jugaven els mítics Kubala i Di Stefano. La gran actuació del porter Bertomeu li va valer el seu pas a l'equip de Sarrià. El 15 d'agost de 1965 se celebraren les noces d’Or del Club, en un partit contra el Reial Saragossa dels 5 magnífics (Canario, Santos, Marcelino, Villa i Lapetra), el partit va ser una gran festa i l’Estadi registrà la millor entrada de públic de l’Historia (3000 espectadors). Durant dècades el club va romandre en una situació esportivament feble. L'11 de Juny de 2006 va ser un dia històric pel al club en aconseguir l'ascens a la Primera catalana davant del Taradell. Avui 15 de maig de 2008 serà una altra data històrica a recordar per a l'esport rei ampostí.
Moment ideal per recordar les lletres de l'himne que va composar el poeta Josep Ferré Royo "Pep Soquet": Blanc i negre és el color/ de l’equip dels ampostins/ un conjunt molt lluitador/ que ens penetra cor endins/ i vol sempre el millor./ VISCA L’AMPOSTA/ VISCA EL FUTBOL,/ VISCA EL CLUB NOSTRE/ FINS A LA MORT!/ FACE EL QUE FACE TOTS EL VOLEM/ I EN HORES BAIXES L’ANIMAREM./ A la falda del Montsià/ i a la vora del gran riu,/ aquest equip català/ amb aire molt esportiu/ sempre cara plantarà./ VISCA L’AMPOSTA/ VISCA EL FUTBOL,/ VISCA EL CLUB NOSTRE/ FINS A LA MORT!/ FACE EL QUE FACE/ TOTS EL VOLEM/ I EN HORES BAIXES L’ANIMAREM. (bis)/ Sempre, sempre, sempre, l’estimarem... 
Barcelona, dangerous place!
No sé quin polític de l'Ajuntament de Barcelona - que segurament deu cobrar més que el president de la Generalitat... - ha dit que hi ha organitzada una campanya internacional contra la imatge de Barcelona. La veritat és que l'afirmació ni és afortunada i la veritat, ara per ara, no veig que hi hagi mans negres que pretenguin desacreditar la ciutat. Ara bé, crec que el senyor polític deu anar molt sovint en cotxe oficial i poc pel carrer de la ciutat on governa per poder comprovar que no cal que cap mitjà de comunicació forani malmeti la imatge de la ciutat... sinó simplement demanar l'opinió d'un bon grapat de turistes que la visiten que després expandiran els seus pensaments quan tornin als seus països d'origen.
El polític en qüestió no deu haver passejat per determinades zones cèntriques de la ciutat i haver comprovat que foten una pudor que fa tirar enrera. Determinades zones de Ciutat Vella i del Barri Gòtic fan venir oits de la porqueria acumulada i dels aromes que hi circulen.
El polític en qüestió tampoc deu haver visitat les Rambles i encontorns on és molt més fàcil que et robin la cartera que no pas que et toqui la loteria.
El polític en qüestió tampoc deu haver visitat molt determinats bars i restaurants de la ciutat amb un servei deficient, pèssim i desagradable que fan pagar al turista les gambes de la paella "Paellador" com si fossin gambes fresques de Palamós.
El polític en qüestió tampoc deu haver baixat gaire pel metro per trobar-se amb infraestructures dels anys 60, sense senyalització indicativa adequada i plenes d'escales on a sobre algun turista enamorat d'en Gaudí podrà descobir com de fàcil és que li robin la maleta.
Senyors de l'Ajuntament, surtin una mica de la seva bombolla i passegin una mica pel carrer i podran comprovar com aquesta Barcelona de disseny fa figa.
Transvestiment casolÃ
Un moment genial del capítol de Friends on Monica i Chandler es casen és quan la núvia apareix vestida per primera volta. A l'habitació hi ha els pares d'ella i els pares de Chandler, divorciats. Per a qui no conega la sèrie, la mare d'ell és una escriptora exhuberant; i el pare d'ell és artista, i es transvesteix des de fa anys. La mare d'ell tem que en un moment o altre el nuvi puga aparèixer.
<mare>-Veure el vestit de núvia porta mala sort. A mi me'n va portar.
<pare>- Em vas veure vestit de núvia després de la cerimònia. Això no porta mala sort.
<mare>- Tampoc no és cap senyal de bona sort, estimat.
- Comentaris: 7
NotÃcia de "Patates i creïlles"
Avui, i abans del que esperava, he rebut per missatgeria la primera remesa de vuit Patates i creïlles que m'he "autocomprat" per atendre compromisos familiars i amicals. Es tracta de l'edició definitiva (la que vaig fer en un primer moment tenia la lletra massa petita, no apta per vistes cansades, i la vaig corregir substituint Arial 12 per Arial 14).
Al mateix paquet de www.lulu.com hi anaven dues adquisicions més: Vostè té un problema i aquest problema es diu PSC, de Xavier Mir, i La CAL opina. Llengua i cultura vers la normalitat, de David Vila. Fa uns dies vaig rebre El crim del caixer automàtic, de Pere Meroño. S'ha de ser solidari amb els companys que autoediten...
Per acabar, també avui he tingut la satisfacció de dedicar el primer Patates i creïlles, concretament al blocaire d'aquesta casa Jaume Renyer. Me'n falten molts per arribar al rècord del Zafón, però almenys no tinc tendinitis al canell...
Patates i creïlles, recull d'apunts del bloc "Les aigües turbulentes", a la venda a:
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
