Blocs

MÉSVilaWeb


Menú principal

dilluns, 13 d'octubre del 2008



Cercador per data

Cercador per data

« Maig 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  


081 Veus animals, sons i sorolls

A començament dels anys 80, no recordo amb quina periodicitat (setmanal, bisetmanal o mensual) amb el diari Avui podies comprar (no el regalaven pas, costava 20 pessetones de les d'abans) uns quadernets titulats apunts de català pràctic: vocabularis quotidians, normes ortogràfiques bàsiques, relacions de mots o expressions incorrectes amb llur correspondència correcta...

M'ha fet una gràcia especial el que inclou les veus dels animals (les podeu llegir en el fitxer adjunt, l'altre arxiu recull diferents tipus de sons i sorolls). Quotidianament (a no ser que per raó de feina o d'entorn, posem per cas, rural) amb dues o tres veus passem per definir els sons emesos per animals: bordar, miolar i el parrupeig dels coloms.

Poques veus! Però tot i així costa déu i sa mare (emprem la tècnica de la gota malaia: constància, militància...) que la Irene accepti que un gat fa mèu i no pas miau (com costa també -entendre-ho ja ho entén!-, que al referir-se a un parell de coses de gènere femení digui dues i no pas dos, o convèncer-la que les coses cauen, que no es cauen).

(...)

RETRATS PER A LA MEMÃ’RIA A LA NAU IVANOW

Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu (1939-1982)


Aquesta exposició forma part d’un projecte més ampli, anomenat Retrats per la memòria. Persones i lluita antifranquista al districte de sant Andreu (1939-1982) i gestat durant els anys 2007-2008, amb la voluntat de reivindicar la lluita antifranquista de tants ciutadans anònims. Grup de recerca format per Xavier de la Cruz, fotògraf; David Rabassa, fotògraf; Manuel A. Raigada, fotògraf; Maritxell Martínez, periodista; Jordi Rabassa, historiador; Georgina Rifé, periodista i historiadora; Borja de Maria, peiodista; David Royo, periodista; Anna Moya, filòloga; Jordina Tarré, periodista. Sota la batuta de l´historiador polifacètic Pau Vinyes i Roig.

La tradició associativa del districte de Sant Andreu ha afavorit la lluita col·lectiva, però algunes persones dels cinc barris han destacat, a més, per la seva trajectòria individual. Retrats vol fixar en la memòria col·lectiva el testimoni de disset andreuencs i andreuenques de diverses generacions i perfils. Tots ells van combatre per la llibertat de la societat catalana des de la implicació en els dèficits socials dels barris i van arriscar feina, vida i família per oposar-se al règim del dictador.

Els fonaments del projecte són les disset entrevistes en profunditat realitzades entre l’hivern de 2007 i la primavera de 2008 – exceptes dos entrevistats ja morts que es van realitzar abans. Les instantànies d’aquesta exposició, que recorrerà diversos espais del districte, plasmen la mirada dels disset lluitadors protagonistes, als indrets que més han marcat les seves biografies.

Les grabacions de les converses formaran part d’un arxiu sonor i les transcripcions, degudament editades, es publicaran a la web del projecte: http://www.retratsperlamemoria.cat/. La interactivitat del web permetrà ampliar el projecte en fases futures, amb més biografies, dades noves i les aportacions dels visitants que, des de les seves llars, s’hagin endinsat en l’antifranquisme andreuenc explicat en primera persona. Queda també per al futur la publicació de les entrevistes en un llibre recopilatori, que inclogui els textos, les fotografies i l’experiència obtinguda amb la mostra i el web.

L’altre objectiu del projecte és esdevenir llavor d’iniciatives similars a la resta de la ciutat, on altres barcelonins anònims també van aportar granets de sorra indispensables per a la fi de la dictadura.

El projecte Retrats per a la memòria no hauria estat possible sense el suport i el finançament de l’Institut Ramon Muntaner, que aplega tots els Centres d’Estudis dels territoris de parla catalana. Igualment hem d’agrair la complicitat del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, el centre Cultural Nau Ivanow-Fundació La Sagrera i d´Anna Moya (en la correcció dels textos) que han col·laborat amb el projecte des del principi.

Inauguració: divendres dia 30 de maig, a les 8 del vespre. Centre Cultural Nau Ivanow (carrer Hondures, 28)

Text: Meritxell Martínez
Fotografia: Tancada de les dones de Motor Ibèrica a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, 1976, de Joan Vinyes i Riera.

EA 942. "No és una casualitat ni un atzar que en tota aquesta extensió es parli la mateixa llengua." Claudi Romeu

CONCULCACIONS (121)

Els Països de parla catalana

És una realitat innegable, des de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. L’extensió d’aquest territori (69000 Qm2) té una llengua comuna, el català, amb les seves variants pròpies a cada zona. Aquest fet és extraordinàriament indicatiu d’altres factors que han intervingut en aquesta unitat. No és una casualitat ni un atzar que en tota aquesta extensió es parli la mateixa llengua. Hi ha al darrera tot un rerefons polític que ho empara i que ho ha fet possible a través d’una història comú que ens ha vinculat durant segles i que ha deixat aquesta realitat com a símbol i recordatori del que hem fet durant una sèrie d’anys.

Concretament fins al 1714 aquest nostre fer política i crear una societat amb personalitat pròpia, ha estat una realitat activa i plenament reconeguda. És a partir d’aquesta data fatídica, que se’ns nega aquest dret per part d’espanyols i francesos, de manera completament despòtica. El tema de la nostra unitat els preocupa de manera molt seriosa, perquè posa en evidència el genocidi que han portat a terme per destruir aquesta realitat catalana. Han esquarterat tot el territori per tal de trossejar la seva unitat, amb una dedicació brutal i amb una quantitat de mitjans insuperable.

D’això fa 300 anys i resulta que no els ha servit de gran cosa, a part dels beneficis que durant aquest temps n’han tret, i el mal que han repartit, perquè resulta que tots aquest països estan encara ben vius i a uns llocs amb més èxit i altres amb menys, però la catalanitat, fins aquests moments ha resultat invencible o invençuda, dit d’altre manera, no han aconseguit el seu objectiu, l’extermini.

Aquesta és la nostra victòria, silenciosa i poc aparent però realment existent malgrat l’esforç que hi han dedicat i la irritació que els provoca a espanyols i francesos la nostra presència fins ara, amb un més o menys grau de tossuda irreverència als seus interessos.

Tornant un xic enrere recordem que Catalunya va començar a construir i afirmar els seus territoris a muntanya (Pirineus orientals). D’aquí la importància de Sant Pere de Rodes, i altres monestirs que varen esdevenir centres de cultura de gran importància. Per citar un personatge important donarem el nom d’un gran representant, l’Abat Oliva.

Lentament les famílies, principalment pagesos i camperols varen anar baixant a les valls per trobar territoris més favorables a l’agricultura i a partir d’aquí van anar guanyant nous espais. És en aquesta etapa que apareixen els Comtes, que pactant amb els habitants més abrandats estableixen diferents acords i es construeixen castells com a proteccions contra els sarraïns, que a poc a poc van perdent els dominis que exercien en aquestes contrades.

Així és com es varen fundar els primers comtats catalans, i amb el temps Barcelona passa a ocupar la capitalitat d’un país, Catalunya. Tota aquesta dinàmica, encara que resumida massa breument, és la llavor que acaba configurant aquest nucli, que genera uns territoris units per una història i sobretot per una llengua que els identifica, el català. Precedit d’altres Compte-Reis importants, apareix el rei Jaume I el Conqueridor, que és el promotor que des del Comtat de Barcelona engrandeix la nació amb una magistral visió. Cal remarcar també que amb la signatura del tractat de Corbeil, fa una expressa renúncia a mantenir el contacte que podia formar una sola potència amb Occitània, i aquesta resta dominada pels francesos i es trenca el que podria haver estat l’imperi més important de l’Europa Occidental, l’imperi Occitano-Català. Pere el Catòlic, pare de Jaume I va morir defensant els territoris occitans a Muret i els francesos no varen perdonar aquest contratemps, erigint-se en propietaris d’aquest país a favor de França, fins aleshores un petit país centrat a “L’Ille de France” amb la seva capital a París. Tolosa de Llenguadoc amb 30 mil habitants, superava la capital francesa.

Com podem veure una vegada més Espanya i França han estat els grans limitadors de la vitalitat occitano-catalana, convertint-se pels vençuts en dos ferotges estats. Hi han dedicat molts esforços, moltes guerres des d’unes posicions molt dèspotes, però en ple S. XXI no han resolt de manera definitiva tot aquest problema. I encara no s’ha esdevingut el que més els pot sorprendre, que és un renaixement de Catalunya, que els pot desfer les seves accions sobre el nostre país, si reacciona finalment com ha de fer. O sigui declarant la seva independència d’aquest dos estats i continuar protagonitzant i escrivint una història que ha estat 300 anys silenciada. La història dels Països de parla catalana. 
 

Claudi Romeu, 6 d’abril del 2008

  

La Catosfera literària 08

Els seus pares, padrins i una llarga tirallonga de tietes i tiets –fins a un centenar, també aquest que escriu- en podem estar ben cofois de la publicació de La Catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català, i per això ho celebrarem, aquest dissabte 17, a Vallromanes.

Durant les Jornades de la Catosfera de Granollers, es va llançar la idea de tirar endavant una antologia de blogs literaris en català, i després de tota una colla de mesos que fa que se’n parla, ara ja té cos i la podem tocar, tenir a les mans, fullejar i llegir més enllà de les pantalles. Ha estat, doncs, un procés curiós aquest de passar del món virtual al món físic mentre se sent a parlar del futur del llibre tal i com fins ara l’hem conegut. Una vegada més cal insistir, potser, que en aquest cas no és l’hàbit el que fa al monjo...

Àvis

Hola amic,
-Quina humitat mes enganxosa que fa avui. És clar que ens fan mal els ossos! El metge, però, no en parla mai del temps, sempre diu, això es normal a la seva edat... Sí, sí, i a la seva també, que no es pas cap nen!. Però, si és que encara no he acabat d'explicar-li que em passa, que ja m'està imprimint la recepte de les pastilletes pel dolor, per la sang, pel colesterol i au! Fins d'aquí tres mesos, eh? Això sí, sempre m'acomiada amb la mateixa rialleta al llavis i dient: camini força senyora i si te algún problema, trúquim No sé pas perquè vol que el truqui, si mai m'escolta.
A tu també et passa, oi?, es clar! Si es que no ens fan cas, home. Ens tracten com si fóssim col•leccionistes de receptes. Oi que sí? Fins i tot he pensat en canviar-me la data de naixement al D N I.
Ei, no cal que facis aquesta cara, eh?, que de seguida he rectificat, perquè he pensat: ep!, que no et donaran els medicaments de franc!
Així doncs, d’aquí a tres mesos... Au! Sant torne-m'hi!
I tu, deixa de fer aquesta cara de babau. Apa, fins demà, i no t'oblidis de prendre les pastilles.

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

1ª PROPOSTA PER A SANT LLORENÇ DE VALÈNCIA.

En aquest ja podem entrar dins de l'església i fer-hi una volta.
Hi hem afegit al vídeo You Tube una música: La Dansa Hongaresa n. 5 de Brahms. 
No sé que us semblarà, si tenen massa ritme, potser per a la plàstica del tema?

Hom pot veure-hi la diferència amb el vídeo de l'estat actual.
 

Domani



A partir de mañana
Tema interpretat per Alberto Cortez [ + ]

Helmut Kohl, tot un canciller



No deixa d'encuriosir-me que hi hagi persones que a l'edat d'aquest senyor, decideixin donar el pas de casar-se. Això confirma que l'home/dona, no és un èsser solitari.
Bé senyor Kohl, que vagi bé.

Raise High the Roof Beam, Carpenters

Pugeu la biga mestra, fusters és el títol d’un dels relats de J. D. Salinger, l’inqüestionable i romàntic escriptor americà pel qual és impossible no sentir adoració. Salinger va ser important, per a un servidor, quan per a un servidor la literatura era el més important. En fi, que de fet aquest post torna a parlar de política i torna a parlar d’Esquerra Republicana, però he començat per una altra cosa per tal d’animar els lectors desesmats justificadament per la monotonia narrativa del bloc. Pugeu la biga mestra, fusters tracta d’un casament, d’un casament més o menys fallit i de les conseqüències físiques i espirituals que aquest provoca en el germà del nuvi, que n’és el narrador. És pur Salinger, una obra subtil i magnificent alhora, petita i enorme. Fràgil i extraordinària.

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Saül Gordillo

Saül Gordillo www.saul.cat

Saül Gordillo

Ressò dels Premis Blocs Catalunya

Enric Balaguer

A tall d'invocació

Enric Balaguer

"L'amor a Venècia" de Joaquim Pijoan

Jordi Carbonell Segura

TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Jordi Carbonell Segura

ESQUERDA REPUBLICANA

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA