Consuetudinàrium

A Cal Consueta hi fa vida, la Cultura Popular - (www.consueta.cat)

Sant Bonaventura, bisbe i doctor de l'església

• bona
• enllaç permanent
• oo Biogràrium
• dimarts, 15 de juliol de 2008 | 05:00h

El Doctor Seràfic plenament franciscà

Sant Bonaventura va néixer el 1227 a Bagnoregio, un poblet de la Toscana. Van posar-li el nom de Giovanni di Fidanza. Diuen que de menut estava malalt i va passar per casa seva Sant Francesc, que el va curar i el va cridar a l'ordre dels Germans Menors. El serafí d'Assís va deixar una espurna del seu esperit  en el petit Joanet. De més gran pren el nom de Bonaventura, que vol dir "bona sort". Va anar a la Sorbona de París, i fou instruït pels grans mestres Guillem del Sant Amor, Albert Magne, Siger de Brabantes, Angèlic Tomàs d'Aquino o Alexandre de Hales, de qui va heretar la càtedra i des de sempre més, el va considerar el seu "pare i mestre" i en seguí la seva estela. 

Bonaventura, pertany a l'escola de Sant Agustí. Un temperament totalment agustinià i platònic, però amb influències aristotèliques. També fou seguidor de Sòcrates, i del seu parer de que la ciència ha de servir per a fer-nos millor i conduir-nos a l'amor. El seu missatge té certa tendència a despertar la pietat i enaltir la idea de Déu i ressaltar la vanitat de les coses que foren creades. Per sant Bonaventura, com també per Sant Agustí, la unió de l'ànima amb Déu es el terme de tota ciència i això es verifica en el mateix amor a tots els fills de Déu, units en la fe de l'esglesia de Sant Pere.

    

Sant Bonaventura és una de les personalitats més riques que ha tingut l'església. És predicador i professor, filòsof i poeta, teòleg i místic. I tot en un grau d'excel.lència magnífic. Fou un governant just, als 35 anys en ser elegit Ministre General dels Franciscans. Amb suavitat va animar els germans relaxats i va frenar certs extremismes dels fraticels. Va mantenir un contacte espirituals amb els àngels serafins, com ho feu Sant Francesc, i es guiava sovint de la llum que obria camí des de dalt.

Fou també un bon escriptor, el seu conegut; Soliloqui, és un treball de capçalera en el pensament franciscà. Destacaré també: Els tres camins de l'horació, la meditació i la contemplació, el seu Hexameron o el magnífic Itinerari de la ment cap a Déu, una mena d'auto-biografia. La vida de Sant Francesc d'Assís, també fou escrita a dalt del mont Alvernia i entre llàgrimes, pel mateix Bonaventura, que va dedicar la seva vida a consolidar el missatge franciscà més autèntic. La divulgació i coneixement de la seva obra es deu principalment al bo de Sant Bonaventura.

  

El Papa Gregori X, el va investir cardenal i bisbe d'Òstia i més tard ho fou d'Albano. Cap el 1273, Tomàs d'Aquino i Bonaventura es dirigeixen cap a Lió per participar en el XIV Concili Ecuménic. Justament en Tomàs va morir pel camí. Bonaventura va portar el tracte amb els cultes orientals i aconsegueix de firmar la seva unió amb Roma. Vuit dies després, el 15 de juliol de 1274, va morir a l'edat de 53 anys. Hi ha rumors de que fou enverinat pels partidaris de la separació entre l'església llatina i la grega. Va ser sepultat a la mateixa església de Sant Francesc de Lió. El maig de 1562, la revolta dels hugonots va cremar les seves restes. El Papa Sixte V, el va proclamar Doctor Seràfic i el va canonitzar el 1588.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus... i de tot arreu.
Post núm. 849

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article