Està comprovat, no aconsegueixen provocar un punt intermig, no se'n surten en allò tan fantàstic de ser vulgars. Els Love of Lesbian són una banda d'extrems. En els seus concerts hi ha el grup d'eufòrics de primera fila, i els que no aconsegueixen travessar la frontera, i se'ls miren desde fora sense entendre gaire-res. L'escena es repeteix concert rera concert.
Un bon dia, jo vaig travessar la frontera (no, la meva vida no va canviar, però mira, em van agafar de la mà i em van portar a veure'ls). I ara els Lesbians, són una de les meves bandes de capçalera. Sobretot, sobretot, sobretot, per les seves lletres...


Apunts ràpids: Badalona, entre les ciutats catalanes amb menys llibreries